Ascani Maria Sforza

Els Borgia
al monestir de Santa Maria de Ripoll

Introducció Els abats comendataris de Ripoll (1458-1515) Els Borja (o Borgia)
 
Del Humanisme a la Contrareforma L'inici dels temps del bandolers 
Cronologia
 
Enllaços Bibliografia

ASCANI MARIA SFORZA
Abat comendatari de Ripoll durant els anys 1504-1505.

En llatí: Schani Maria Sforcia. En castellà: Ascanio María Sforcia.  L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena en llatí com Schani Maria Sforcia i com Escanio Maria Esforcia [1]. Flórez no indica aquest abat comendatari en la seva llista, ja que sols arriba fins l'any 1501 [2]. Villanueva, Pellicer i alguna relació d'abats ripollesos castellanitzen el seu nom i cognom com Ascanio María Sforcia i no mencionen, com fa Pladevall, que fos cardenal i de Milà [3].

Fill d'un condottieri
Ascani Maria Sforza va néixer a Cremona (Llombardia) cap l'any 1455. El cardenal Sforza, que era fill de Francesco Sforza, primer duc de Milà, un dels més importants personatges de la política italiana de l'època.
 

Era fill de Francesco I Sforza (1401-1466), que alhora era fill del cèlebre condottieri (senyor de la guerra de l'epoca) Muzio (o Giacomo) Attendolo Sforza (1369-1424). Francesco Sforza va convertir-se en primer duc Sforza de Milà al casar-se amb la filla natural del darrer governador, Felip Maria Visconti (1395-1447), d'una nissaga que havia dominat aquesta ciutat italiana des de 1277.

Milà va exercir durant tota una etapa un important paper dins la política italiana i en els enfrontaments entre França i l'eix Espanya-Alemania. Francesco Sforza va aconseguir fer signar el Tractat de Lodi (1455), una aliança defensiva entre Milà, Florència, Venècia i el regne de Nàpols, que prometia respecte al Papa i que tenia com objecte prevenir que qualsevol potencia italiana o estrangera s'expandís per Itàlia.

La carrera eclesiàstica de Ascani Maria Sfoza
Pladevall indica correctament que era cardenal[4], ja que fou elegit pel papa Sixte IV (1471-1484) l'any 1484, el 17 de març de 1484, quan era bisbe electe de Pavia. L'abaciologi glossat de Ripoll diu que era cardenal del diaca Marcel [5]
.

Sforza fou també bisbe d'Elna (1494)[6] i prior comendatari de Sant Pere de Casserres (1504-1505[7]).

La relació d'Sforza amb els Borja.
El fet del nomenament del cardenal Sforza com abat de Ripoll demostra el control i tutela que els Borja tenien sobre el monestir. Cal lligar el nomenament d'Sforza en el marc dels treballs que va realitzar el papa Juli II (1503-1513), declarat enemic dels Borja, per anar debilitant l'ascendent de la família valenciana en els ambients eclesials.
  

El fet del nomenament del cardenal Sforza com abat de Ripoll cal entendre'l dins del precari equilibri de forces a Itàlia durant el pontificat de Alexandre VI (1492-1503) i el seu successor Juli II (1503-1513).  

El cardenal Sforza fou, en un inici, un ferm partidari del segon Papa Borgia, però la política papal, enfrontada a la del duc de Milà, va provocar l'allunyament i l'enemistat. 

Amb l'ascens de Juli II (Guiliano Della Rovere, nascut el 1433) com a Papa (1503-1513), que també era enfrontat amb els Borgia, sembla lògic que aquest fes el gest de nomenar el cardenal Sforza, que segurament va participar activament en el seu nomenat, com abat comendatari del monestir de Santa Maria de Ripoll, una gran possessió monàstica que era sota el control del Borja pels succesius nomenaments d'abats comendataris que hem indicat fins ara. D'aquesta manera es recompensava a un aliat, i a més es donava una mostra de fermesa ja que s'entrega un càrrec que havia estat detentat per homes propers als Borgia. El gest demostra el control i tutela que els Borja tenien sobre el monestir ripollès i el seu simbolisme. 

Dates del seu abadiat a Ripoll. 
Al no haver mencionat l'anterior abat, Pellicer diu que el seu abadiat va durar des del 1490 al 1505 a la mort de Vilar
[8]. Pladevall diu que fou abat comendatari de Ripoll entre 1504-1505. Villanueva i alguna relació d'abats ripollesos donen sols la data de 1505 [9]
.

L'abaciologi glossat menciona expressament que Sforza "percibió sus rentas denominándose abad" [10]. No sembla doncs que el seu nomenament fos simplement nominal.

El cardenal Sforza va morir a Roma l'any 1505 i està enterrat a Santa Maria del Popolo, en una remarcable tomba renaixentista, obra de Andrea Sansovino (1467-1529).

 

Cronologia 1450-1499 i 1500-1524

El condottieri Francesco Sforza, primer duc de Milà, pare del cardenal que fou abat comendatari de Ripoll.

Detall del quadre Sixte IV i el cardenal Pietro Riario, nebot seu, a el bibliotecari Platina, obra de Melozzo de Forli.

Retrat de Juli II, obra de Tiziano.

Visió del conjunt de la remarcable tomba  renaixentista del cardenal Ascanio Maria Sforza, obra de Andrea Sansovino (1467-1529), situada darrera l'altar principal de la basílica de Santa Maria del Popolo de Roma.

Detall de la tomba del cardenal Ascanio Maria Sforza (Santa Maria del Popolo. Roma).


[1]Mascarella: "L'Abaciologi glossat del monestir de Ripoll" a Annals 1989-1990. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (1991). Pàgs.: 48 (38).
[2]Flórez: España Sagrada. Volum XXVIII (1774). Pàg.: 34.
[3]Villanueva: Viaje literario. Volum VIII (1821). Pàg.: 17; Pellicer: El monasterio de Ripoll (1873). Pàg.: 81; Santa María de Ripoll (1878). Pàg: 93; i Santa María del monasterio de Ripoll (1888). Pàgs.: 182 i 400; Diccionario de historia eclesiástica de España. Volum .. (19..). Pàg.: 1631, i Pladevall: Quadre "Abaciologi de Ripoll" a Gran enciclopèdia catalana. Volum 12 (1978). Pàg.: 620.
[4]Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 12 (1978). Pàg.: 620.
[5]Mascarella: "L'Abaciologi glossat del monestir de Ripoll" a Annals 1989-1990. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (1991). Pàgs.: 48-49 (38- 39).
[6]Pladevall: Quadre "Episcopologi d'Elna" a Gran enciclopèdia catalana. Volum 6 (1974). Pàg.: 546.
[7]Catalunya Romànica. Volum III: Osona II (1984). Pàg.: 362.
[8]Pellicer: El monasterio de Ripoll (1873). Pàgs.: 81 i 93; Santa María de Ripoll (1878). Pàgs.: 93 i 224; i Santa María del monasterio de Ripoll (1888). Pàg.: 182 i 400.
[9]Villanueva: Viaje literario. Volum VIII (1821). Pàg.: 17. També dona aquesta única data Diccionario de historia eclesiástica de España. Volum .. (197.). Pàg.: 1631.
[10]Mascarella: "L'Abaciologi glossat del monestir de Ripoll" a Annals 1989-1990. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (1991). Pàgs.: 48 (38).

Introducció Els abats comendataris de Ripoll (1458-1515) Els Borja (o Borgia)
 
Del Humanisme a la Contrareforma L'inici dels temps del bandolers 
Cronologia
 
Enllaços Bibliografia

 Els Borgia al monestir de Ripoll