Concluen al Prat les jornades antirepresives del “Baix Combatiu”

Crònica de la Riuada fent menció a l’intervenció a les jornades antirepresives de la “campanya de suport al activista pratenc represaliat”. Mai va ser tant dolça una noticia sobre la dissolució d’un col·lectiu.

x la Riuada

Les jornades antirepressives del Baix Llobregat iniciades el 2 de febrer a Sant Feliu van acomiadar-se definitivament el passat dissabte 23 de març a l’Espai Cèntric del Prat de Llobregat. Durant aquest temps han recorregut una sisena de poblacions de la comarca entre elles Gavà, Sant Joan Despí, Martorell, Cornellà i les ja citades Sant Feliu i el Prat. Les jornades estaven organitzades pel Baix Llobregat Combatiu, una plataforma que agrupa organitzacions i col·lectius de diversa naturalesa, que van des de sindicats com la CNT i la CGT a col·lectius locals o de l’esquerra independentista.

Durant el transcurs d’aquestes jornades concebudes com un espai de divulgació i debat entorn la repressió, s’ha pogut veure un ampli ventall de formats que van des de tallers de formació i dinars solidaris a passis de vídeo i documentals. També s’han realitzat xerrades de temes diversos com l’enduriment del nou codi penal, casos com el de la revista “cafè amb llet“, conflictes laborals o la imputació de nou veïns d’Esplugues per accions de desobediència civil en defensa de Collserola i contra el Pla Caufec, i que en el cas de sis d’ells podrien acabar a la presó.

Com a novetat, “la campanya de solidaritat amb l’activista pratenc represaliat” va anunciar la seva dissolució després de rebre la notificació de la suspensió de la condemna que encara li restava. Aquesta persona fou condemnada arran d’una detenció produïda l’any 2007 quan es dirigia a una marxa en protesta per la restricció del dret a manifestació. També es lluitava contra la implementació per part de la conselleria d’interior, comandada llavors per en Joan Saura, de les tàctiques policials conegudes com “pastoreig” i “encapsulament”, consistents en modificar el recorregut d’una manifestació o rodejar-la fins a inmobilitzar-la, respectivament.


http://www.lariuada.cat/web/joomla/index.php/politica/457–conclouen-al-prat-les-jornades-antirepresives-del-qbaix-combatiuq

 

 

El jutjat notifica la suspensió de la condemna

Avui 18 de març donem feliçment per acabada la campanya de solidaritat amb l’activista pratenc represaliat per defensar el dret de manifestació, amb la notificació per part del jutjat d’ejecutories de la suspenció de la condemna que encara li restava per acomplir al represaliat pratenc.

 

En breu mes detalls

Carta personal explicant el cas arran de la sentència:

Alguns us en recordareu d’allò que va passar el 17 de Juny de 2007 a Plaça Universitat en que vaig acabar detingut; us pregunteu com ha acabat?:
Imagineu que camineu pel pati de l’escola? i tres “grans”, us aparten, i us comencen a ploure collejones, per desprès dir-vos que si no els hi portes 1 euro el proper dia, t’aniran a buscar i te’n plauran mes.
La cosa que intento explicar amb aquesta metàfora, és com em sento; per que m’entengueu? m’han amenaçat, o en contra dels meus principis ajudo a fomentar la brutalitat policial, gratificant econòmicament als goril·les que em van posar a caldo durant aquell 17 de Juny, o em posen a la ombra un anyet de la meva vida.

4 anys desprès ha sortit la sentència del cas. De com a anat el judici no em puc queixar, la pena es la mínima, els mossos sempre gaudeixen de presumpció de veracitat, i així estan les coses com estan, en aquest país de façana democràtica feta amb carto-pedra, i cal afegir que sense fonaments; i on regne la impunitat com molt be va apuntar el conseller Felip Puig. Rabiós com estic, se que no em puc queixar. Aquí esta la disjuntiva, coherència en be de lo col·lectiu, o bofetadas a pares pa mi solo, aquesta es la grandesa de l’aparell de repressió estatal, s’engrassa a si mateix i amb els nostres diners.

Pels que o desconeixien? anteriorment ja em vaig veure la cara amb els mossos implicats, va ser al carrer Ignaci Iglesies, arran del dispositiu policial muntat al carrer pel desallotjament de los bloks d’Acero al Prat. En aquella ocasió vaig acabar colpejat i posteriorment condemnat per una falta de desobediència, a pagar, no recordo si 150 euros de pena-multa als mossos? (la mateixa quantitat que et pot caure per una via administrativa sense dreta a defensa i sense tant de pariple), quantitat que per cert no varen rebre mai, no es van poder prendre cap cubata a la meva salut que pagues jo. I coses de la vida? la pena multa no es va fer efectiva mai tampoc i va passar irregularment a la via administrativa (l’embargament). Volen colpejar-nos on mes ens dol, la pela; es millor tenir-nos empresonats i explotats a una fabrica per pagar una multa, que a la presó on ens han de mantenir.., i sense tant de xibarri, no és qüestió de generar una imatge negativa sobre la repressió. Deuen acordar-se d’això? i de la meva denuncia (desestimada com totes) per la pallissa que em vaig emportar el penúltim cop, per que l’últim cop varen anar per mi “a saco”, -el pack completo (atemptat, resistència, lesions)- l’acusació de 3 anys i mig de presó, i pasta “a mansalva”, dels quals m’han caigut la pena mínima, un anyet i 1 mes de pena-multa.

Tornant a la condemna, si es paga, no es fa efectiva i San Pere canta (sempre que no em tornin a detenir, es clar!), tenim per un costat, 840 euros per pagar la gratificació als mossos que es van currar el muntatge (en concepte de Responsabilitat Civil), 540€ per la pena multa, 900€ en honoraris de defensa …i desprès vindran les costes judicials, que encara estan per determinar.

De moment no he demanat mai res a ningú, la pasta de la lluita, es per a lluitar, sempre he pensat que la generació d’enormes despeses de diners per sufragar les costes dels processos judicials, es una estratègia de l’estat per boicotejar la liquiditat dels moviments socials, i hipotecar el seu creixement. Moviments com els de defensa dels drets civils d’EEUU, Sud-àfrica o Irlanda així o varen entendre, i varen decidir no sotmetre’s, i assumir la presó per visualitzar l’autoritarisme del estat contra les demandes populars, i no cal anar tant lluny recentment el sindicat SAT andalús, s’ha declarar insubmís judicial desprès de l’onada de sancions que ha rebut.

El problema el tenim, en que? una cosa pot ser veritat, i l’altre ser gilipolles i dogmàtic. Qualsevol moviment en aquest sentit per molt coherent que pogui resultar, si no és col·lectiu, i apunta a fer visible i denunciar aquesta violència del poder, esta condemnat a l’esterilitat mes absoluta a l’hora de canviar res en l’actual estat de les coses.

En resum; el tema es de molt fàcil solució; és soluciona amb pasta. I davant les meves dificultat econòmiques, tinc l’alternativa de substituir els 540€ de la pena multa per un arrest domiciliari, que per cert si algú sap d’un lloc que volguí un alliberat per treballar les 24h a canvi de llit i menjar, potser m’ho penso.

La Responsabilitat civil i les costes del judici i l’advocada presenten mes dificultats, soc pobre, i de pobres la presó esta plena. En aquest sentit a dures penes puc fer front a les càstig imposat (tot i que he de dir que ha millorat un xic la meva situació respecte al mes passat). Vaig esgotar el subsidi d’atur i ara la meva única font d’ingressos, es un ajut de 390€ que m’han donat recentment, i que m’ajudarà a mantenint el pis m’entres cau un curro, el pagament de la Responsabilitat civil es pot fraccionar, i entro això? i alguna txapuza de pintor que m’ha de caure, miraré de trampejar la situació, qualsevol ajuda però es benvinguda.

I repeteixo lo dicho aquell dia “in situ” pels meus companys/es segrestats pels mossos a la Rambla aquell dia -no ens tallaran les ales-.

 

PROU MUNTATGES POLICIALS !
Amunt els que lluiten!

Gracies a tothom pel recolzament rebut!

 

O.R.

 

Un any de presó per a un activista pratenc

La sentència del tribunal té una base argumental irregular.

 

per llegir la noticia sencera clika aqui…

Els Mossos d’Esquadra demanen ingrés a presó per a un activista pratenc

x la Riuada

El proper setembre es resoldrà el cas d’un veí acusat d’agredir diversos Mossos d’Esquadra. L’acusació data del 17 de juny de 2007, quan fou detingut a Barcelona, en dirigir-se cap a una marxa per al dret a manifestar-se. La convocatòria es va desenvolupar en un ambient tens i va finalitzar amb els manifestants rodejats per un cordó policial que impedia entrar i sortir qualsevol persona.

 

La fiscalia acusa el pratenc d’un delicte d’atemptat i vàries faltes de lesions, i demana dos anys i tres mesos de presó, el que suposa ingrés a un centre penitenciari, i 2.700 euros d’indemnització. Per la seva banda, l’acusació dels Mossos demana 2 anys i 6 mesos i 3.050 euros. Els fets més greus que l’imputen es basen en el relat d’un agent que va exposar que amb un sol cop de colze li van ser fracturades dues dents diferents a ambdues bandes de la mandíbula. Pel que fa a les lesions que presentava el detingut, els Mossos les qualifiquen d’autolesions. L’activista assegura que l’actuació va ser un escarment, i qualifica les acusacions de prefabricades per justificar les seves lesions i la detenció, ja què, temps abans, va ser acusat pel mateix agent per una falta de desobediència a l’autoritat. En aquell judici creuat, els agents van ser absolts dels fets pels quals el veí els havia denunciat i va ser condemnat, en una sentència que reproduïa sense complexos la versió policial.

Pendent de resolució el judici contra un activista pratenc pel qual demanen presó

x La Riuada

Els escàndols succeïts darrerament, i que han afectat la imatge pública dels Mossos, per l’ús d’armes il·legals com el kubotan, casos de maltractament a comissaries o la repressió implacable dels estudiants que protestaven contra el Pla Bolonya, han arribat al Prat. El proper 13 d’octubre es celebrarà la segona sessió del Judici contra O.R.E. un veí del Prat acusat d’agredir diversos Mossos d’Esquadra.

 

Les acusacions contra ell daten del 17 de juny de 2007, quan fou detingut a Barcelona, mentre es dirigia cap a una marxa convocada per la defensa del dret a manifestar-se. La convocatòria es va desenvolupar en un ambient tens, a causa del veto que els Mossos van imposar a la marxa i que finalment va transcórrer amb els centenars de manifestants rodejats durant hores per un cordó policial que impedia a qualsevol persona entrar-hi o sortir-hi.
Al dia següent dels fets, en concretar-se les acusacions dels Mossos —agredir i causar lesions a tres agent—, el detingut va veure com el seu cas passava de ser tipificat de faltes a la via penal. La fiscalia dels Mossos demana 2 anys i 6 mesos de presó per a l’acusat, i una indemnització per als agents de 3.050€. En una de les acusacions més greus imputada al pratenc, un dels agents relata que li va trencar amb un sol cop dues dents que es troben a costats oposats de la mandíbula. Pel que fa a les lesions que presentava el detingut, els Mossos les qualifiquen d’autolesions produïdes pel propi activista durant la seva detenció. Per la seva part, O.R.E denuncia que l’actuació dels Mossos “va ser un escarment” i qualifica les acusacions de “prefabricades” per tal de justificar les seves lesions i la posterior detenció. I és que l’activista i un dels mossos que el van detenir ja es coneixien anteriorment en enfrontar-se en un judici de faltes en què l’acusat els va denunciar per agredir-lo, i els Mossos van denunciar-lo per una falta de desobediència, en uns fets que van tenir lloc al Prat i en què els citats agents van resultar absolts en una sentència que donava per bona la versió policial.

Enllaços a fotogràfies del setge a la manifestació del 17 de Juny

Barcelona: La policía catalana-española Mossos de esquadra ha retenido a centenares de manifestantes convirtiendo una manifestación en un “secuestro”

Galería de Setge mossos 17 juny 2007

 

El 17 de juny els mossos d’esquadra segresten un cop més la llibertat d’expressió i el dret de manifestació

Diversos col·lectius antirepressius catalans van convocar la tarda del diumenge 17 de juny una mobilització a Barcelona per la defensa del dret de manifestació i la llibertat d’expressió, davant els esdeveniments produits en les últimes setmanes, en que diverses manifestacions i activitats havien estat reprimides brutalment pels mossos d’esquadra, en una espiral repressiva sense precedents, en que, el segrest de manifestacions senceres per part d’un desproporcionat dispositiu policial i el tema del kubotan utilitzat per alguns policies com a arma repressiva, en serien els aspectes més destacats.

Davant el comportament dels Mossos d’Esquadra en el decurs de manifestacions diverses, especialment en la capital catalana, era hora de dir prou i denunciar que no es pot permetre que un dret tan elemental com el de la lliure manifestació estigui sent coaccionat d’aquesta manera, amb aquesta impunitat i amb tant silenci còmplice. No es pot permetre que una expressió popular al carrer sofreixi el segrest, la imposició d’un traçat volgut pels agents, que ens insultin, colpegin i pretenguin estendre la por entre les manifestants i el veïnat.

Els col.lectius antirepressius diem prou. I per això es va fer una crida al conjunt del país a mobilitzar-se de nou, aquest cop, tristament, per exigir el dret de manifestació i d’expressió, entenent que actuar contra la repressió és feina de totes. Calia donar una resposta a la repressió i als segrestos produits a Barcelona de les manifestacions contra el G8, la manifestació okupa del 19 de maig, la manifestació anarquista del 1r de Maig… no podem permetre que ningú segresti la llibertat del Poble, fent-se seu el carrer, imposant l’estat policial, l’amenaça, l’insult, la càrrega… cal defensar els nostres drets.

Per això el diumenge 17 de juny, amb el lema “La repressió mai ens tallarà les ales”, un seguit de col.lectius antirepressius de Catalunya van convocar una manifestació a Barcelona. Els convocants eren: Alerta Solidària, Assemblea Antirepressiva de Mataró, Assemblea Antirepressiva de Ponent, Grup de Suport al Jove de Torà, Coordinadora Antirepressiva de Gràcia, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, Rescat, Assemblea de Suport a Núria Pòrtulas, Assemblea de Suport 4F i Comissió Anitrepressiva de Sants. Els van donar suport diversos sindicats, col·lectius i organitzacions, entre ells la CGT.

Però el 17 de juny un cop més un desmesurat dispositiu policial en actitud xulesca i prepotent va coaccionar la lliure expressió d’idees i el dret a manifestació. Abans de la manifestació es va fer una plantada d’exposicions de diferents casos repressius, la presentació de l’anuari 2006 de la Coordinardora per la Prevenció de la Tortura, la lectura del comunicat unitari i diversos parlaments de casos repressius: Núria Pòrtulas, Torà, Assemblea d’Okupes de Barcelona i a continuació es va iniciar la manifestació. Però mentre es realitzaven aquestes activitats el dispositiu policial va anar rodejant les 500 persones concentrades, i un cop la manifestació descendia pel carrer Pelai va ser totalment acordonada sense que es pogués entrar o sortir d’ella.

Val a dir que la manifestació no havia estat prohibida per la delegació del govern i que l’itinerari previst era de plaça Universitat a plaça Sant Jaume, passant per les Rambles. Tot i així la policia va impedir que es passes per les Rambles i impedia la lliure entrada i sortida, el repartiment d’octavetes i la lliure circulació de la manifestació. Arribats a plaça Catalunya es va fer una sentada, corejant consignes contra l’actitud repressiva dels mossos, que exigien que es continués en direcció Via Laietana. Diversos grups de manifestants que estaven per fora del cordó i nombrosos persones presents expressaven la seva solidaritat amb els segrestats, en mig del desconcert dels mossos que havien de controlar als de dins i als de fora.

Entre crits, càrregues policials i el suport dels grups de manifestants que estaven per fora del cordó policial, va anar transcorrent el temps en mig d’una tensió enorme, fins que a les 22.50 h., després de tres hores coaccionats i segrestats, aprofitant que els mossos havien obert finalment una part del cordó policial, els manifestants van optar per dissoldre la manifestació, davant la impossibilitat de baixar per Rambles i negant-se a baixar per Via Laietana com exigia la policia.

Des de l’organització de la manifestació es va considerar aquest final com una victòria parcial. Cal remarcar també que es van produir diversos ferits per les càrregues i agressions de la policia, així com un detingut.

Secretaria de Comunicació CGT Catalunya

 

 

Per fer-vos una idea del que va passar, podeu veure fotos en les següents webs:
http://www.flickr.com/photos/setgemossos/ http://www.lahaine.org/index.php?p=23297

Manifest

Va ser el 17 de juny de 2007 quan el pratenc O.R. va ser aturat per un cordó dels mossos quan es dirigia a participar a una manifestació per la llibertat d’expressió a la pl. Universitat de Barcelona sota el lema “No ens tallareu les ales”. Aquesta denunciava la dinàmica iniciada pels mossos d’esquadra, dirigits per Saura, impedint en les setmanes prèvies el lliure exercici del dret de manifestació de diverses marxes amb la tàctica d’encerclar-les, impedint l’entrada i la sortida dels participants, i immobilitzant-les durant hores amb desplegaments policials desproporcionats i enormement agressius. Parlem dels temps de les denúncies per l’utilització dels kubotans, un arma prohibida utilitzada en nombroses ocasions pels mossos d’esquadra.

La manifestació havia estat convocada per diversos col·lectius i moviments socials, comptant amb la participació de més d’un miler de persones que només van poder recórrer el trajecte entre la plaça Universitat i l’entrada de la Rambla, on van ser aturats i immobilitzats durant hores pels antiavalots. L’únic incident que es va produir el protagonitzaren els mossos d’esquadra amb la detenció del company del Prat abans que s’iniciés la manifestació.

En els moments previs la presència policial era molt gran en els accessos a la plaça i algunes persones eren aturades i escorcollades. El nostre company, acompanyat d’un altre jove, va tenir la mala sort de passar davant d’un cordó on hi havia un agent al que va denunciar amb anterioritat per agredir-lo i amb el qual ja havia patit una detenció durant un desallotjament al Prat amb el conseqüent judici de faltes. Aquest va avisar als seus companys i es van dirigir directament cap a ell amb actitud agressiva, separant al seu acompanyant mentre el retenien, l’identificaven i el posaven violentament contra la paret. En pocs segons l’escena era contemplada per desenes de testimonis que recriminaven als agents la seva actitud, fet que va comportar que es formés un cordó policial per enretirar-los i que els mossos que retenien al company, el tiressin a terra i l’arrosseguessin fora de la visió dels presents. Als pocs minuts se l’endugueren detingut cap a la comissaria de la Zona Franca on va passar la nit i on va sortir amb càrrecs i amb una citació sota el braç per un judici de faltes, que en concretar-se finalment l’acusació de la fiscalia dels mossos va derivar en un judici penal, suposadament per agredir a tres dels agents: mossegant-ne un, provocant contusions al braç a un altre i donant un cop de colze al tercer trencant-li dues dents a ambdós extrems de la mandíbula.

Aquesta darrera setmana, després de gairebé quatre anys, el nostre company ha estat condemnat a un any de presó. Li’n demanaven fins a tres i mig. La jutgessa no s’ha atrevit a contradir la versió dels mossos, tot i que ha rebaixat la imputació de les dues dents trencades a una dent ballant i ha imposat la mínima pena de les possibles. De res han servit els testimonis que van veure l’escena i que van declarar desmentint la versió dels mossos, de res han servit les nombroses contradiccions dels agents en el seu testimoni, ni el fet que els dos forenses aportats per l’acusació declaressin que “no van veure la lesió” de les dues dents al·legada. El testimoni dels agents preval davant del de qualsevol persona i la justícia ve determinada per aquest desequilibri. El nostre company ha estat víctima d’un altre muntatge policial i degut a la seva precària situació econòmica és ben possible que no pugui assumir el cost de la sanció i hagi d’ingressar a presó, fet que entre tots hem d’impedir com sigui.

Prou impunitat policial, solidaritat amb l’activista pratenc repressaliat!