Djibouti

جمهورية جيبوتي (Jumhuriyaa Jibuti) République de Djibouti
Bandera Escut
Capital		Djibouti 11° 36′ N, 43° 10′ E
Major ciutat		Djibouti
Idiomes oficials		Àrab i francès
Gentilici		Djiboutià, djiboutiana
Govern
	President Primer Ministre	Ismail Omar Guelleh Abdoulkader Kamil Mohamed
Independència
		de França el 27 de juny de 1977
Superfície
-	Total	23,000 km2
-	Aigua (%)	0%
Població
-	Est. jul. 2010	740.528  (162è)
-	Densitat	21 /km2 (154è)
Moneda		Franc de Djibouti (DJF)
Fus horari		(UTCUTC+3)
Domini internet		.dj
Codi telefònic		253

La República de Djibouti és un estat de l'Àfrica Oriental. Limita al nord amb Eritrea, a l'oest i al sud amb Etiòpia i amb Somàlia al sud-est. A l'est està banyat pel mar Roig i el golf d'Aden, i separat de la costa del Iemen, a la península d'Aràbia, per l'estret de Bab al-Mandab, de només 20 quilòmetres d'amplada. La capital és Djibouti, port important situat a la costa meridional del golf de Tadjoura o Tadjourah, amb 390.000 habitants. Djibouti és un país musulmà que regularment pren part en les reunions de països islàmics i àrabs.

Història

L'àrea de Djibouti ha estat ocupada per diverses ètnies i influïda principalment per dues cultures: l'etíop i l'àrab. Actualment els àfars o danakil en els dos terços septentrionals del territori i la parcialitat somali dels issa en el terç meridional coexisteixen conflictivament en aquest petit estat. Aquestes ètnies tenien contactes comercials regulars amb els àrabs des de temps remots i van adoptar l'Islam com a religió.

Al segle XIX, L'antic establiment d'Obock (comprat el 1857) va donar nom al territori entre 1883 i 1894 amb el port francès i el protectorat (Sultanat de Tadjoura, soldanat de Rageita, soldanat de Gohad). Fou després colònia francesa, amb el nom corrent de Somàlia Francesa i formal de Costa Francesa dels Somalis fins al 1967. El seu primer governador va ser Léonce Lagarde.

En 1967, el nom va ser canviat al Territori Francès dels Àfars i dels Isses. El 27 de juny de 1977, se li va concedir la independència com Djibouti. El seu primer president va ser Hassan Gouled Aptidon que va governar fins al 8 de maig de 1999.

Una guerra civil liderada per rebels àfars en els primers anys 1990 va ser aturada per un acord de pau en 1994.

No obstant això, la història de Djibouti, registrada en la poesia i cants dels seus pobles nòmades, es remunta milers d'anys enrere a un temps en què els habitants d'aquestes terres comerciaven pells per perfums i espècies d'Egipte, l'Índia i la Xina. És a través dels contactes estrets amb la península aràbiga per més de 1000 anys, com les tribus somalis i àfars en aquesta regió es van convertir en un dels primers pobles en el continent africà a acceptar l'Islam.

Geografia

Divisió administrativa de Djibouti

Djibouti

Mapa de Djibouti

La població es divideix en dos grans grups ètnics, els somalis i els àfars, ambdós de majoria musulmana (més del 90% del total es declara practicant). Aquests grups mantenen les seves llengües pròpies, malgrat que els idiomes oficials siguin l'àrab i el francès.

Les llengües oficials o nacionals de Djibouti són el francès i l'àrab estàndard. El SIL International ha llistat un total de 5 llengües a l'estat:

• àfar: 300.000 parlants a Djibouti, sobretot a la costa de la Mar Roja.
• Àrab estàndard.
• Àrab, Ta'izzi-Adeni: 52.000 parlants a Djibouti.
• Francès: 15.400 persones el tenen com a primera llengua a Djibouti.
• Somali: 291.207 parlants a Djibouti.

A més a més, també hi ha unes 1.600 persones que tenen el grec com a primera llengua.

L'economia de Djibouti es basa en el sector serveis. El clima extremadament sec fa que la població pateixi onades de fam i que el país depengui fortament de l'exterior. El principal problema és l'atur, que s'apropa al 50% de la població i que va créixer pels conflictes interns i els refugiats de les guerres de països veïns. Internacionalment, Djibouti és força actiu dins la Comunitat Econòmica Africana.

Articles relacionats

• Regions de Djibouti