Australia

De Wikipedia, le encyclopedia libere
Saltar a: navigation, cercar
Commonwealth of Australia
Commonwealth de Australia
Bandiera de }}} de
[[ de |]]
Hymno
Advance Australia Fair
Hymno real: God Save the Queen
Location de
Capital Q3114
Le major citate Sydney
Linguas official anglese (de facto)
Governamento Monarchia constitutional (federal)
 -  Monarcha Elizabeth II
Independentia
 -  Constitution 1 de januario 1901 
 -  Statute de Westminster 11 de decembre 1931 
Area
 -  Total 7 741 220 km² (6)
2 988 902 mi.² 
Population
 -  Estimation de 2006 20 555 300 
 -  Densitate 2,6/km² (53)
6,7/sq mi
Numerario Dollar Australian
Fuso horari (UTCvarie (+8 a +10.5)1)
Dominio de Internet .au
Codice telephonic +61
1Existe parve variations de iste 3 zonas

Australia es un grande pais in le sud-west del Oceano Pacific in Oceania. Su capital es Canberra con 323 645 habitantes in 2004. Grande urbes es Sydney, Melbourne, Adelaide, Perth e Brisbane.

Le continente australian include 5 statos e 2 territorios. Un stato sexte, Tasmania, es un insula 200 kilometros al sud del continente. Al est, le insulas Norfolk e Lord Howe es governate de Australia, como anque un region antarctic centrate a Mawson.

Australia es le continente le plus parve, solmente 3 700 kilometros del nord al sud e 4 000 kilometros del est al west. Illo anque es le continente de plus sic; circa un tertie es designate deserto.

Australia se divide per le Great Dividing Range (Rango Grande Dividente), un catena de montes in le Est que traversa inter le peninsula Cape York in Queensland e Melbourne in Victoria. In ille catena Monte Kosciusko es le plus alte monte del pais a 2 229 metros. Al west del rango le terrano es primarimente platte con un poco de rangos basse tal que le rangos Flinders in Australia del Sud e le rangos MacDonnell vicin a Alice Springs.

Circa 80% del population de Australia vive in le est e al costas del continente, perque le centro es primarimente deserto. In Australia del Sud es lacos salin massive. Frequentemente, istos es sec pro longe periodos. Un grande systema de rivieras porta aqua pro centos de kilometros a plenir iste lacos. In 1994, le plus grande del lacos, Lake Eyre, esseva plenite pro le prime vice in plus que un decennio.

Vide anque[modificar | modificar fonte]

Pecietta
Commons-logo.svg
Wikimedia Commons ha files multimedia de: Australia