Gàmbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats sobre el riu, vegeu «Riu Gàmbia».
Republic of The Gambia
Bandera Escut
Lema nacionalProgress, Peace, Prosperity (Progrés, Pau, Prosperitat)
HimneFor The Gambia Our Homeland (Per Gàmbia la nostra Pàtria)'
Capital Banjul
13° 28′ N, 16° 36′ O / 13.467°N,16.600°O / 13.467; -16.600Coord.: 13° 28′ N, 16° 36′ O / 13.467°N,16.600°O / 13.467; -16.600
Major ciutat Serrekunda
Idiomes oficials Anglès (vegeu #Llengües)
Gentilici Gambià, gambiana
Govern República
  President Alhaji Yahya Jammeh
Independència
 
del Regne Unit

18 de febrer del 1965 
Superfície
 -  Total 10,380 km2 
 -  Aigua (%) 11,5%
Població
 -  Est. jul. 2010 1.824.158  (147è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 132 /km2 (52è)
Moneda Dalasi (GMD)
Domini internet .gm 
Codi telefònic 220
  1. Dades del World Factbook

Gàmbia és una república de l'Àfrica occidental, voltada completament pel Senegal excepte a l'oest, en què l'estuari del riu Gàmbia toca l'oceà Atlàntic. La capital n'és Banjul.

Gàmbia és un país petit i estret (té menys de 48 km d'amplària) amb la frontera basada en el riu Gàmbia. Aquesta frontera es va definir el 1889 segons un acord entre el Regne Unit i França. És gairebé un enclavament dins el Senegal, i és el país més petit de l'Àfrica continental.

Antiga colònia britànica, se'n va declarar independent el 18 de febrer de 1965 com a monarquia dins la Commonwealth. Va esdevenir una república el 1970 i, entre 1982 i 1989 va formar una confederació amb el Senegal, que van anomenar Senegàmbia.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Gàmbia

Gàmbia es troba situada a la costa atlàntica de l'Àfrica i es troba plenament envoltada per territori del Senegal. Gàmbia es caracteritza per ser un país molt pla, l'altitud no sobrepassa els 300 metres sobre el nivell del mar. El país es troba travessat d'est a oest pel riu Gàmbia, que dóna nom al país. Aquest riu és l'eix del país i el divideix en dues parts ben diferenciades; les que estan al nord i les que estan al sud del citat riu.

Organització administrativa[modifica | modifica el codi]

Gàmbia està dividida en cinc divisions i una ciutat (les capitals de les divisions estan entre parèntesis):

Àrees de Govern Local de Gàmbia

La capital nacional, Banjul, està classificada a part, com una ciutat.

A més, el país està dividit en vuit subdivisions, o àrees de govern local:

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia de Gàmbia. Dades de la FAO, ONU, any 2005. Nombre d'habitants en milers.

A Gàmbia hi conviuen una àmplia varietat de grups ètnics, i cadascun preserva seu propi idioma i tradicions amb una mínima fricció intertribal. La tribu mandinka és la més gran, seguida per les tribus Fula, Wòlof, Jola i Serahuli. Aproximadament 2.500 no africans viuen a Gàmbia, incloent europeus i famílies d'origen libanès.

Els musulmans conformen més del 92% de la població. La resta, en la seva gran majoria, són cristians de diferents denominacions. Oficialment, a Gàmbia es respecten els dies festius d'ambdues religions i existeix tolerància religiosa.

Més del 80% de la població viu en assentaments rurals, encara que cada vegada més quantitat de joves van a la capital a la recerca de treball i educació. Encara que la migració cap als centres urbans, els projectes de desenvolupament i la modernització estan donant als pobladors de Gàmbia una major possibilitat de contacte amb els hàbits i valors occidentals, l'èmfasi tradicional a la família estesa, les formes aborígens de vestimenta i celebracions romanen dins de la vida quotidiana sense modificar.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Gàmbia

Gàmbia va formar part de l'Imperi de Ghana i de l'Imperi de Songhai. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns textos de comerciants àrabs del segle IX i X, quan els comerciants àrabs van crear la ruta transsahariana comerciant amb esclaus, or i ivori. Al segle XV els portuguesos van heretar aquest comerç establint rutes marítimes per comerciar amb l'Imperi de Mali al qual pertanyia la zona a l'època.

Mapa del Fort de Gàmbia a l'Illa James

El 1562 van arribar els colons provinents del fornas i van instaurar la seva llengua, el fornasenc, que va ser la llengua oficial d'aquest país fins al 1630, per això l'anglès que es parla a Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc va deixar de ser oficial es va quedar només com a idioma per a l'ús quotidià, de fet avui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).

El 1588, el pretendent al tron portuguès va vendre l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia als anglesos, el que va ser confirmat per les Cartes Patent de la reina Isabel I. El 1618, el Rei Jaume I d'Anglaterra va concedir l'exclusivitat del comerç amb el Riu Gàmbia a la Costa d'Or (actualment Ghana) a una companyia britànica. Entre 1651 i 1661, Gàmbia va ser indirectament una colònia del regne polonès-lituà. Van ser els letons, dependents del regne polonès-lituà, els primers a establir-se a l'Illa James, anomenada durant l'època Illa Andrew fins a la conquesta britànica de la mateixa el 1661.

Durant els segles XVII i XVIII França i Anglaterra van lluitar per la supremacia a la regió del Senegal i del Riu Gàmbia. El Tractat de Versalles de 1783 va atorgar al Regne Unit la possessió del Riu Gàmbia excepte l'enclavament d'Albreda que es mantingué sota sobirania francesa, sent cedit a Anglaterra el 1857. Gairebé 3 milions d'esclaus van ser enviats des d'aquesta regió a les colònies d'Amèrica. El 1807 es va abolir el comerç d'esclaus a l'Imperi Britànic per mirar d'acabar amb el comerç d'esclaus a Gàmbia. Per això, van crear el lloc militar de Bathurst (avui Banjul) el 1816. Durant els anys següents, Banjul estava sotmesa a la jurisdicció del governador general britànic a Sierra Leone. El 1888 Gàmbia es va convertir en una colònia autònoma i un any més tard va passar a ser una colònia reial.

Segell de 1880

El país es va independitzar del Regne Unit el 1965. El 1970, Dawda Jawara es va convertir en el primer president del nou estat i va ser reelegit el 1972 i 1977. Després de la independència, Gàmbia va millorar el seu desenvolupament econòmic gràcies a la pujada en els preus de la seva principal matèria d'exportació, el cacauet, i al desenvolupament del turisme internacional. El febrer de 1982, juntament amb el Senegal, Gàmbia va formar la Confederació de Senegàmbia. El president Jawara va ser derrotat el 1994 per Yahya Jammeh, que va establir una dictadura. Jammeh va ser reelegit el 2001 i va derogar la llei que prohibia l'existència de partits opositors.

Govern i política[modifica | modifica el codi]

El president Yahya Jammeh.

La Constitució de Gàmbia vigent va ser aprovada, després d'un referèndum, el 16 de gener de 1997, després que un cop d'estat del 1994 va dissoldre el Parlament i derogà la Constitució de 1970.

Gàmbia és formalment una República presidencialista democràtica. El President de la República és escollit per sufragi universal per un període de cinc anys. El poder legislatiu rau en l'Assemblea Nacional composta per cinquanta-tres membres, dels quals 48 són elegits per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República. El principal partit polític és Aliança per la Reorientació i Construcció Patriòtica, que després de les eleccions parlamentàries de 2007 té 42 dels 53 escons.

El poder executiu està dividit entre el Cap d'Estat i el President del Govern, nomenat per l'Assemblea d'entre un grup elegit pel President de la República. En l'adquisició del poder, s'utilitza el sistema de cooptació, on el president conforma el grup d'acord a les pautes filosòfics de la nació.

El poder judicial s'articula al voltant del Tribunal Suprem que s'organitza administrativament segons el model francès.

Tanmateix, tenint en compte les violacions dels drets humans que denuncien organitzacions de prestigi com Amnistia Internacional, es pot considerar que Gàmbia és una dictadura.

Presidents de Gàmbia[modifica | modifica el codi]

Article principal: President de Gàmbia
Nom Imatge Inici del govern Fi del govern Partit
Dawda Kairaba Jawara Sense imatge 24 d'abril de 1970 30 de juliol de 1981 PPP
Kukoi Samba Sanyang Sense imatge 30 de juliol de 1981 5 d'agost de 1981 (militar)
Dawda Kairaba Jawara Sense imatge 5 d'agost de 1981 22 de juliol de 1994 PPP
Yahya Jammeh Yahya Jammeh 22 de juliol de 1994 18 d'octubre de 1996 (militar)
Yahya Jammeh Yahya Jammeh 18 d'octubre de 1996 actualitat APRC

Societat[modifica | modifica el codi]

Llibertat de premsa[modifica | modifica el codi]

Jammeh ha estat acusat de restringir la llibertat de premsa al país. Promulgà una sèrie de lleis restrictives en la matèria i, posteriorment, el desembre de 2004, es va produir l'assassinat encara no resolt d'un reporter, Deyda Hydara, que havia estat molt crític amb ells.[1] Jammeh, però, ha negat qualsevol connexió dels agents de seguretat amb l'assassinat del reporter.[2]

Persecució de l'homosexualitat[modifica | modifica el codi]

El 2008, Jammeh va anunciar que el seu govern legislaria en contra dels homosexuals amb lleis "més estrictes que les d'Iran", i que tallaria el cap de gais i lesbianes descoberts a Gàmbia. Jammeh va donar un ultimàtum als gais i lesbianes de Gàmbia d'abandonar el país.[3][4]

Persecució d'individus acusats de bruixeria[modifica | modifica el codi]

Amnistia Internacional informa que han estat alliberades mil persones després de ser detingudes acusades de bruixeria, algunes obligades a beure beuratges al·lucinògens i en dos casos mort per fallida renal, i dones violades.[5] [6]

Llengües[modifica | modifica el codi]

La llengua oficial o nacional de Gàmbia és l'anglès. El SIL Internacional ha llistat un total de 9 llengües a Gàmbia:[7]

  • Anglès: 1000 persones el tenen com a llengua materna.
  • Jola-Fonyi: 59.650 parlants al districte del sud-oest de Gàmbia.
  • Mandinka: 453.500 parlants, la majoria a la meitat occidental de l'estat.
  • Mandjak: 19.250 parlants, a l'oest, al sud del riu Gàmbia.
  • Maninkakan occidental: 12.600 parlants a l'est de Gàmbia.
  • Pulaar: 262.500 parlants a Gàmbia.
  • Serer-Sine: 28.360 parlants, al Nord-oest de Gàmbia.
  • Soninke: 66.175 parlants a l'extrem sud-est de l'estat.
  • Wòlof gambià: 165.500 parlants a l'Oest de Gàmbia. Els wòlofs de la banda nord del riu parlen wòlof del senegal, amb el qual és intel·ligile.

A més a més, a Gàmbia també es parla el bainouk-gunyaamolo, el balanta-kentohe (26.000), el bàmbara (5740), el bayot (500), el jola-kasa, el karon (1350), el krio (9000), el mankanya (1650), el mansoanka (100), el pular, l'alt crioll guineà, el wòlof, i el xasongay el sarakule a nord de brikama

Economia[modifica | modifica el codi]

Gàmbia no té jaciments minerals d'importància ni altres recursos naturals. La seva economia es basa en els productes agrícoles i la ramaderia per al consum intern del que depèn el 75% de la població.

La indústria se centra en la transformació de productes agrícoles (cacauet) i de peix. El turisme va ser una important font d'ingressos fins al 2000, quan es va produir una reducció. La seva activitat depèn fonamentalment de les ajudes al desenvolupament del Fons Monetari Internacional i les d'emergència dels països desenvolupats. Les expectatives futures del Banc Mundial, després de la condonació parcial del deute extern el 2005, són positives.

Referències[modifica | modifica el codi]