Bolívia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Estado plurinacional de Bolivia
Bulubiya Republika
Wuliwya Suyu
Tetã Volívia
Flag of Bolivia (state).svg
 
Banner of the Qulla Suyu.svg
Coat of arms of Bolivia.svg
Devisa nacionala: ¡La unión es la fuerza!
Lenga oficiala castelhan, quíchoa, aimara, guaraní e autras 32 lengas [1]
Capitau
Populacion (an)
Sucre
215 778 abitants (2001)
LocationBolivia.svg
President Evo Morales
Superfícia 1 098 591 km²
Populacion
Densitat
9 119 152 (2007)
8,4 ab./km²
Independéncia
- Jorn
(d'Espanha)
6 d'agost de 1825
Moneda boliviano
Ora UTC-4
Imne nacional Bolivianos, el hado propicio
ISO-3166 (Internet) .bo
Còde telefonic +591
Lac Titicaca dab un vaisheth de totora
Uyuni

Bolívia (aperada tanben oficiaument Estat Plurinacionau de Bolívia - (quíchoa: Bulibya ; Aimara : Wuliwya ; Guaraní: Volívia), - ) qu'ei un país d'America del Sud. Confronta Brasil au nòrd e a l'èst, Paraguai e Argentina au sud e Chile e Peró a l'oèst. Bolívia que revindica la soa còsta atlantica annexada per Chile. Sa capitau constitucionau qu'ei Sucre.

Lo gentilici es bolivian -a.

Istòria[modificar | modificar la font]

Abans la conquèsta espanhòla, lo territòri de l'actuau Bolívia qu'acessó ua seria de civilizacions (dont ua de la màger que ho la civilizacion de Tiwanaku) ; ua partida deu son territòri actuau que's trobava gavidat peu Tawantinsuyu (l'Empèri deus Incas) au moment de l'arribada de las òsts espanhòlas.

Durant la tempsada coloniau Bolívia que ho denominada Haut Peró o Audiencia Reiau de Charcas. Lo espanhòus qu'expleitèn intensament las minas d'argent de la ciutat de Potosí. Lo Haut Peró que he partida de la Vicereiautat deu Peró abans d'estar inclús dehens la Vicereiautat de l'Arriu de la Plata a l'escadença de la soa creacion en 1776.

Au cap de las guèrras d'independéncia d'America deu Sud Bolívia que ho batejada en aunor deu liberator Simón Bolívar.

En 1879 Chile qu'invadí Bolívia en bèth annexar lo desèrt d'Atacama e la soas còstas pacificas durant la Guèrra deu Pacific. La sortida de cap a la mar que demòra dinc au dia de uei un punt de conflicte enter ambs país e un enjòc prioritari de la politica extrangèra de Bolívia.

En 1932 que petè la Guèrra deu Chaco enter Bolívia e Paraguai entau contròlle d'aquesta region. Fin finala, un acòrd enter ambs estats la partagè (mei que mei au prohèit de Paraguai).

Bolívia que conegó ua instabilitat politaca de las grana dinc au restabliment definitiu de la democracia en 1982.

Lo president Evo Morales que ho lo purmèr amerindian a gavidar la Republica ; gessit deu meitan sindicalista e productor de coca, qu'establí la nocion d'estat plurinacionau dab ua revindicacion de las culturas amerindianas e ua oposicion au Estats Units d'America e tot intevencion d'aqueth país dehens los ahars politics bolivians.

Politica[modificar | modificar la font]

Geografia[modificar | modificar la font]

Economia[modificar | modificar la font]

De veire: Economia de Bolívia.

Cultura[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Lo 'Decreto Supremo N° 25894 de l'11 de seteme de 2000 declarè com lengas oficialas : Aymara, Aranoa, Ayoreo, Baaré, Besiro, Canichana, Cavineño, Cayubaba, Chácobo, Chomán, Pse Ejja, Guaraní, Guarasú´we (Pauserna), Guarayo, Itonama, Leco, Machineri, Mojeño-Ignaciano, More, Mosetén, Movima, Pacawuara, Quechua, Reyesano, Sirionó, Tacana, Tapieté, Toronoma, Uru-Chipaya, Weenhayek, Yaminawa, Yuki, Yuracaré. Vejatz Decreto Supremo N° 25.894. Autas duas lengas hon mei tard declaradas patrimòni cultural intangible dab caractèr d'oficialitat : lo Bésiro (Lei N° 3.204 del 30 de seteme de 2005, vedetz Ley N° 3.204) e lo Tsimané (Lei N° 3.603 del 17 de genièr de 2007, vedetz Ley N° 3.603)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Ciutat de Cochabamba, Bolívia.