Còr
.png)
Lo còr es un organ animal que servís a impulsar la sang pertot lo còrs. Generalament pòt aver una, doas o quatre cavitats segon los animals. Es un muscle void qu'impulsa la sang dins los vaissèls sanguins. Es l'element central del mediastin (region anatomica compresa entre ambedós palmons) e es connectat a de conduchas nomenadas venas (per ont arriba la sang al còr) e artèrias (conduchas de sortida).A cada batement, envia una onda de sang dins las artèrias.
Lo còr d'un vertebrat se compausa de muscle cardiac, un teissut de muscle estriat involontari que se tròba solament en aquel organ. Lo còr uman mejan, en batent a 72 pulsacions per minuta, batrà aperaquí 2.500 milions de còps al cors de la vida (aperaquí 66 ans). Pesa una mejana de 250-300 g en çò de las femnas e 300-350 g en çò dels òmes.[1]
L'interior es dividit en doas mitats, la drecha e l'esquèrra, separadas per una clauson, compta de mai doas cambras, una superiora o aurelheta e una inferiora o ventricul. Aquelas doas cambras se comunican per las valvulas auriculoventricularas, que son la valvula tricuspida situada entre l'aurelheta e lo ventricul senèstres e la valvula mitrala entre l'aurelheta e lo ventricul dreches. A las aurelhetas arriban las venas cavas e las venas pulmonaras. D'un autre costat, la sortida de sang dels ventriculs es regulada per las valvulas sigmoidas o *semilunars, cap a las artèrias aorta e pulmonara.
Somari
Embriologia[modificar | modificar la font]
Lo còr se forma a partir de la fusion sus la linha mejana de las doas aortas dorsalas de l'embrion. Aqueste tub primitiu dona luòc a una seguida de dilatacions successivas: sinus, atrium, ventricul, bulb e trònc. Durant lo desvolopament aqueste tub se plegarà subre se meteis alara que las dilatacions primitivas se modificaràn per donar luòc a las cavitats definitivas; del sinus deriva lo sinus venós (retorn de la circulacion coronària), l'atrium donarà las aurelhetas un còp separadas pel septe interatrial. Lo ventricul primitiu e lo bulb se diferencian en ventriculs mentre que l'evolucion del trònc cardiac donarà luòc als trams inicials de les artèrias aorta e pulmonara.
Estructura[modificar | modificar la font]
L'estructura deu còr es diferenta segon las brancas deu regne animal (vedetz sistèma circulatòri):
Tèxt catalan de traduire :
Els equinoderms no tenen cor pròpiament dit i la sang es mou per la contracció dels vasos.
En els urocordats el cor és envoltat pel pericardi sense vasos i amb llacunes.
En els anèl·lids (els poliquets, cucs de terra i sangoneres) hi ha un o dos vasos contràctils al llarg del cos que generen petites dilatacions pulsatives.
Els artròpodes (insectes, aràcnids, crustacis,...)tenen el cor en forma de canal longitudinal perforat per unes obertures anomenades ostíols i envoltat per un pericardi.
En els mol·luscs el cor té un ventricle i una aurícula o dues, bé que els cefalòpodes tenen circulació doble i tancada amb un cor que té dues aurícules i dos ventricles.
Els cefalòpodes tenen dos "cors branquials" i un "cor sistèmic".
En els peixos, pel cor només passa sang venosa. El si venós, l'aurícula, el ventricle i un bulb arterial formen una S, i en el bulb hi ha una sèrie de vàlvules semilunars que no deixen retrocedir la sang.
En els amfibis i la majoria de rèptils hi ha un sistema circulatori doble, però el cor no sempre està separat en dues bombes.
En els amfibis tenen un cor tricameral (?), amb dues cambres que bombeja la sang a les brànquies, i d'aquí va a la resta del cos. la sang va a un si venós, d'on passa a l'aurícula dreta i al ventricle, dividit incompletament en dues zones, raó per la qual es mesclen en part la sang venosa i l'arterial; de la part dreta del ventricle passa al bulb, on una vàlvula espiral l'envia als pulmons.
En els rèptils no hi ha el si venós: tenen el cor amb dues aurícules i dos ventricles amb un septe interventricular incomplet, excepte en els crocodilians, en els quals és tapat completament.
En els ocells i els mamífers ambdós ventricles són separats i representen el grau màxim d'evolució del cor, amb un total de quatre cambres del cor; es creu que el cor tetracameral dels ocells evolucionà independentment del dels mamífers. La sang passa de l'aurícula dreta al ventricle dret i de l'aurícula esquerra al ventricle esquerre a través dels orificis auriculoventriculars, per la qual cosa en aquests animals la sang venosa i l'arterial no es barregen.Còr uman[modificar | modificar la font]
-Un punt 9 cm a l'esquèrra de la linha mediosternala (apex deu còr)
-La setena articulacion esternocostal de la dreta
-La vòuta superiora deu tresen cartilagi costal drech, a 1 cm de la linha sternala drecha
-La vòuta inferiora deu segon cartilagi costal esquèrra, a 2,5 cm de la linha sternala laterala esquerra.[2]
| Quauques donadas deu còr uman (mejanas) | |
|---|---|
| Longor | 15 cm |
| Massa | 300 g |
| Volume per tustas | 70 cm3 |
| Despensa cardiaca en repaus | 4,9 litres/min |
| Despensa cardiaca en esfòrç intens | 20–25 litres/min |
| Força | 0,8 joules per tusta (ventricula esquèrra) 0,16 joules per tusta (ventricula dreit) 100 000 joules per jorn |
Tèxt catalan de traduire :
La forma del cor sembla un con arrodonit de la mida d'un puny, la punta del qual es troba avall i lleugerament a l'esquerra. En els humans, el cor es troba generalment una mica a l'esquerra, darrere l'estèrnum, però en alguns casos rars es troba a la banda dreta (una condició anomenada "dextrocàrdia"), generalment en els que pateixen situs inversus (los organs estan distribuïts en un imatge de mirall de la seva distribució normal). Hom es nota el cor a l'esquerra perquè el cor esquerre (ventricle esquerre) és més fort (bombeja sang a totes les parts del cos). El pulmó esquerre és més petit que el dret perquè el cor ocupa una major part de l'hemitòrax esquerre. El cor és alimentat per la circulació coronària i està embolcallat per un sac conegut com a pericardi, i està envoltat pels pulmons. El pericardi consisteix en dues parts: el pericardi fibrós, fet de teixit connectiu fibrós dens; i una estructura bimembranària (pericardi parietal i visceral) que conté un fluid serós per reduir la fricció durant les contraccions del cor. El cor se situa al mediastí, la subdivisió central de la cavitat toràcica. El mediastí també conté altres estructures, com l'esòfag i la tràquea, i és flanquejat per les cavitats pulmonars dreta i esquerra, que allotgen els pulmons.[3]
Un cor sa representa aproximadament el 0,5% del pes corporal, amb una mitjana d'entre 300 i 350 gramas. La hipertròfia de les cèl·lules musculars cardíaques, per sobre d'aproximadament 500 gramas, l'anomenat "pes cardíac crític", aumenta el risc d'una maca de subministrament d'oxigen al cor engrandit, car els vasos coronaris que hi aporten la sang no creixen en la mateixa mesura.
L'àpex és el punt rom situat en direcció inferior (apuntant avall i cap a l'esquerra). Es pot posar un estetoscopi directament sobre l'àpex per tal de comptar els batecs. Se situa posteriorment al cinquè espai intercostal, una mica medialment de la línia medioclavicular.Morfologia cardiaca[modificar | modificar la font]
Cavitats cardiacas[modificar | modificar la font]
Tèxt catalan de traduire :
El cor és la mida d'un puny d'un individu, es divideix en quatre cavitats, dues superiors o aurícules i dos inferiors o ventricles. Les aurícules reben la sang del sistema venós, passen als ventricles i des d'aquí surten a la circulació arterial.
L'aurícula dreta i el ventricle dret formen el que clàssicament es denomina el cor dret. Rep la sang que prové de tot el cos, que desemboca a l'atri dret a través de les venes caves inicial i inferior. Aquesta sang, baixa en oxigen, arriba al ventricle dret, des d'on és tramesa a la circulació pulmonar per la artèria pulmonar. Atès que la resistència de la circulació pulmonar és menor que la sistèmica, la força que el ventricle ha de realitzar és menor, raó per la qual la seva mida muscular és considerablement menor al del ventricle esquerre.
L'aurícula esquerra i el ventricle esquerre formen l'anomenat cor esquerre. Rep la sang de la circulació pulmonar, que desemboca a través de les quatre venes pulmonars a la porció superior de l'aurícula esquerra. Aquesta sang està oxigenada i prové dels pulmons. El ventricle esquerre l'envia per la artèria aorta per a distribuir-la per tot l'organisme.
El teixit que separa el cor dret de l'esquerre s'anomena septe o envà. Funcionalment, es divideix en dues parts no separades: la superior o envà interauricular, i la inferior o envà interventricular. Aquest últim és especialment important, ja que per ell discorre el fascicle de His, que permet portar l'impuls a les parts més baixes del cor.Valvas cardiacas[modificar | modificar la font]
Tèxt catalan de traduire :
Les vàlvules cardíaques són les estructures que separen unes cavitats de les altres, evitant que hi hagi reflux retrògrad. Estan situades al voltant dels orificis aurículo-ventriculars (o atrioventriculars) i entre els ventricles i les artèries de sortida. Són les següents quatre:
- La vàlvula tricúspide, que separa l'aurícula dreta del ventricle dret.
- La vàlvula pulmonar, que separa el ventricle dret de l'artèria pulmonar.
- La vàlvula mitral o bicúspide, que separa l'aurícula esquerra del ventricle esquerre.
- La vàlvula aòrtica, que separa el ventricle esquerre de l'artèria aorta.
Fisiologia[modificar | modificar la font]
Tèxt catalan de traduire :
Quan la sang ha arribat a les aurícules, aquestes es contrauen (sístole auricular) i la fan passar als ventricles. En aquell moment, les vàlvules mitral i tricúspide es tanquen i llavors la sang surt per l'artèria aorta (al costat esquerre) i per l'artèria pulmonar (al costat dret), gràcies a la contracció dels ventricles (sístole ventricular).
Al cap d'unes dècimes de segon, el cor es relaxa (diàstole general) i descansa un instant abans de tornar a contraure's.
La sang sense oxigen (bruta), és abocada al cor a través de les venes caves inferior i superior. Així, doncs, les venes caves inferior i superior són les encarregades d'abocar la sang sense oxigen (bruta), al cor. El cor, amb el seu movement impulsa aquesta sang que han portat les venes caves cap a l'artèria pulmonara perquè vagi als pulmons i s'oxigeni.
Las venas pulmonaras porten la sang oxigenada (neta) a l'aurícula esquerra i quan ha passat pel ventricle esquerre, aquest impulsa la sang de forma rítmica cap a l'artèria aorta que porta la sang oxigenada (neta) i la distribueix per tot el cos.
En el procès es poden escoltant dos sorolls:
- Primer soroll cardíac: tancament de vàlvules tricúspide i mitral.
- Segon soroll cardíac: tancament de vàlvules sigmoidees (vàlvules pulmonars i aorta).
Tots dos sorolls es produeixen a causa del tancament sobtat de les vàlvules, però no és el tancament el que produeix el soroll, sinó la reverberació de la sang adjacent i la vibració de les parets del cor i vasos propers. La propagació d'aquesta vibració dóna com a resultat la capacitat per auscultar aquests sorolls.
Aquest moviment es produeix unes 70-80 vegades per minut.
L'expulsió rítmica de la sang provoca el pols que es pot palpar en les artèries radials, caròtides, femorals, etc.
Si s'observa el temps de contracció i de relaxació es veurà que les aurícules estan en repòs, aproximadament, 0,7 segons i els ventricles uns 0,5 segons. Això vol dir que el cor passa més temps en repòs que en treball.
En la fisiologia del cor, cal destacar, que les seves cèl·lules es despolaritzar per si mateixes donant lloc a un potencial d'acció, que resulta en una contracció del múscul cardíac. D'altra banda, les cèl·lules del múscul cardíac es "comuniquen" de manera que el potencial d'acció es propaga per totes elles, de tal manera que ocorre la contracció del cor. El múscul del cor mai es tetanitza (els cardiomiòcits tenen alta refractarietat, és per això que no hi ha tètanus). El node sinusal té activitat marcapassos, això significa que genera ones lentes a la resta del teixit sinusal.Sistèma cardionector[modificar | modificar la font]
Tèxt catalan de traduire :
El múscul cardíac, a diferència del múscul esquelètic (que necessita d'un estímul conscient o reflex), s'excita a si mateix. Les contraccions rítmiques es produeixen espontàniament, així com la seva freqüència pot ser afectada per les influències nervioses o hormonals, com el exercici físic o la percepció d'un perill.
L'estimulació del cor està coordinada pel sistema nerviós autònom, tant per part del sistema nerviós simpàtic (aumentant el ritme i força de contracció) com del parasimpàtic (redueix el ritme i força cardíacs).
La seqüència de les contraccions està produïda per la despolarització (inversió de la polaritat elèctrica de la membrana a causa del pas d'ions actius a través d'ella) del node sinusal o node de Keith-Flack, situat a la paret superior de l'aurícula dreta. El corrent elèctrica produïda, de l'ordre del microvolts, es transmet al llarg de les aurícules i passa als ventricles pel node auriculoventricular (node AV) situat en la unió entre els dos ventricles, format per fibres especialitzades. El node AV serveix per filtrar l'activitat massa ràpida de les aurícules. Del node AV es transmet el corrent al fascicle de His, que la distribueix als dos ventricles, acabant com xarxa de Purkinje.
Aquest sistema de conducció elèctric explica la regularitat del ritme cardíac i assegura la coordinació de les contraccions auriculoventriculars. Aquesta activitat elèctrica pot ser analitzada amb elèctrodes situats a la superfície de la pell, anomenant-se a aquesta prova electrocardiograma (ECG).
- Batmotropisme: el cor pot ser estimulat, mantenint un llindar.
- Inotròpics: el cor es contrau sota certs estímuls. El sistema nerviós simpàtic té un efecte inotròpics positiu, per tant aumenta la contractilitat del cor.
- Cronotropisme: es refereix al pendent del potencial d'acció. SN Simpàtic aumenta el pendent, per tant produeix taquicàrdia. En canvi el SN Parasimpàtic la disminueix.
- Dromotropisme: és la velocitat de conducció dels impulsos cardíacs mitjançant el sistema excito-conductor. SN Simpàtic té un efecte dromotròpic positiu, per tant fa aumentar la velocitat de conducció. Sn parasimpàtic és d'efecte contrari.
- Lusitropisme: és la relaxació del cor sota certs estímuls.
Donadas curiosas[modificar | modificar la font]
Tèxt catalan de traduire :
* El cor bomba només el 70 per cent de la sang que es troba a les aurícules i als ventricles.
- Hi ha sensors en el nostre sistema circulatori que s'encarreguen de "sentir (o rebre les sensacions de)" les pressions, és per això que es diuen baroreceptors . Al cor tenim baroreceptors de pressió baixa, localitzats a les parets de l'aurícula i en vasos pulmonars, aquests són sensibles a la distensió de les parets. Per exemple, si disminueix l'ompliment normal dels vasos pulmonars i les aurícules llavors hi haurà un senyal (que arriba al tronc encefàlic) que l'avisi el sistema nerviós que ha d'aumentar l'activitat simpàtica i la secreció d'Hormona antidiürètica per tal de compensar aquesta "baixa de volum "que hi havia. També hi ha baroreceptors al bastó aòrtic i en el si carotidi que, segons es produeixi una disminució o una aumentacion de la pressió sanguínia es estimularan el sistema nerviós simpàtic o parasimpàtic respectivament per tal de restablir el canvi de la pressió (retroalimentació negativa).
- Durant el desenvolupament intrauterí de l'humà, estructures que compleixen la funció del cor apareixen entre les setmanes 4 i 5 però, en no disposar l'embrió d'un sistema nerviós en funcionament, aquest funciona de manera automàtica, i els seus batecs tenen una freqüència de 160 lat / min. Aquesta freqüència aumenta fins a la setmana 8 a 10. En l'últim trimestre, quan el sistema nerviós ja és funcional, la freqüència disminueix. En aquesta etapa es produeix un control parasimpàtic del ritme cardíac. [4] [5]
- Gairebé tothom té el cor al centre (entre els pulmons) però hi ha una petita proporció de la població (0.01%) que té el cor inclinat cap a la dreta.
- Lusitropisme: és la relaxació del cor sota certs estímuls.
Transplantament de còr[modificar | modificar la font]
Lo 3 de decembre de 1967 Louis Wahskanski, un comerciant sud-african, va ser lo primièr pacient deu monde a recebre un còr trasplantat.
Tèxt catalan de traduire :
El cirurgià Christiaan Barnard (Beaufort West, 1922 – Xipre, 2001) va passar a la història de la medicina com el primer que aconseguia fer un trasplantament de cor en humans. Abans, metges com Norman Shumway havien fet una operació similar en animals, però no van gosar traslladar l’experiència en humans per por a les possibles infeccions. Barnard, al capdavant d’un equip de 20 metges de l’Hospital Groote Schuur, va trasplantar el cor d’una jove de 25 ans mòrta en accident de veitura a Louis Wahskanski, de 53 anys. Tot i arrossegar una malaltia cardíaca incurable i ser diabètic el pacient va sobreviure al trasplantament durant 18 dies.
L’entusiasme del primer moment, però, es va esvair pocs anys després en veure que els resultats de la supervivència a mig termini eren escassos. L’activitat de trasplantament es deturà pràcticament. Només quatre institucions, París, Virgínia, Stanford i Ciutat del Cap mantenen l’interès pel trasplantament cardíac i porten a terme regularment intervencions clíniques alhora que una activitat paral·lela de recerca sobre els mecanismes, detecció i tractament del rebuig. La introducció de la ciclosporina a la dècada de 1980 inicia una segona fase del trasplantament cardíac. Els bons resultats s’acompanyen d’una ràpida expansió d’unitats de trasplantament i d’un rellançament de les intervencions, les quals passen a ser un procediment convencional de cirurgia cardíaca cap el 1983.[6]
A Catalunya (pioners a l'Estat), la primera intervenció amb èxit es va portar a terme a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona el 4 de maig de 1984 a càrrec del doctor Josep Maria Caralps i el seu equip de cirurgians.[7]
En els últims 40 anys, s’han beneficiat d’un trasplantament de cor vora 5500 persones a l'Estat espanyol segons el seu Ministeri de Sanitat i Consum. En aquest mateix indret, la supervivència a l’any de la intervenció és d’un 85%; als cinc anys, d’un 72%; i a als deus anys, d’un 60%.[8]
Segons les xifres de la Organitzación Nacional de Trasplantes, en el món ja s’han realitzat quasi bé 100 000 trasplantaments cardíacs.[8]
- Lusitropisme: és la relaxació del cor sota certs estímuls.
La mitologia deu còr[modificar | modificar la font]
« L'esperit conscient mora més avall, al cor. Té la forma d'un gran préssec; està cobert per les ales dels pulmons, suportat pel fetge i servit per les entranyes. Aquest cor es dependent del mond extèrne. Si no es menja per un dia es sent extremadament incòmode. Si sent alguna cosa espantosa, batega, si sent alguna cosa enutjosa, queda paralitzat, si es veu davant la mort, es torna trist, si veu alguna cosa bella, es torna encegat. »
Centre d'energia[modificar | modificar la font]
En la tradició hindú es considera que en el cos hi ha localitzats diferents centres d'energia, els chakra, a l'alçada del cor es situa l' anajata, essent el quart començant des del cap. En aquest s'uneixen les energies materials amb les espirituals, doncs els 3 chakres superiors és on radiquen les energies intel·lectuals i espirituals, metre que en els inferiors hi radiquen la sexualitat, les emocions i lo vegetatiu. És en lanajata ( o centre del cor) on s'uneixen. [9]
La sautaire ; Lo sèti de las emocions[modificar | modificar la font]
Tèxt catalan de traduire :
La consciencia més comú que tenim es que els cor "salta", sigui a causa dels esforços o amb les emocions.
En una investigació lingüística sobre la paraula cor, des d' el llatí, el grec, les llengües indoeuropees i el sànscrit, el terme cor significa el saltador. [9] les frases com :«Em saltà el cor», «tragué el cor per la boca», etc. Aquesta relació entre cor i emoció és més comú en les cultures occidentals. Aquestes sensacions emocionals han estat descrites en la literatura i l'art en general: «S'em trenca el cor», «s'em morí el cor», «tinc corprès el cor», etc. La imatge de Cupido i Eros llençant fletxes per enamorar les persones. La literatura i pintura religiosa, subretot la crestiana, son plenes d'exemples: el cor ferit de Crist i de la verge Maria com a símbol del seu amor per la humanitat, o bé la llum que surt del cor de Crist, per exemple.
El cor es tractat com un símbol de lo humà, de lo emotiu i lo espiritual, en moltes èpoques i cultures. És el símbol de lo irracional i intuïtiu, de les accions poc meditades, en contraposició a lo racional, al cervell i el cap: «Pensa amb el cap, no amb el cor».
El cor valora de forma directa, intuïtiva, la seva visió és, generalment, molt profunda i duradora. Diem: «això m'ho diu el cor»,«Em surt del cor». Jung relata, en la seva autobiografia, que un cap indi dels EUA li diguè: «els blancs estàn bojos, diuen que pensen amb el cap, nosaltres pensem amb el cor» [10]
Blaise Pascal, al segle XVII, encunyà la famosa frase: «El cor té raons que la raó no entén» , com a reflex d'aquesta comprensió amb el cor, basada en intuïcions, emocions, valors, imatges, visions, que so son tant segures com la raó, però que tenen força, sentit e un pes intèrne que la raó con aconsegueix construir. [9]
Aquestes imatges i idees es reflexen en el nostre idioma, i en les llengües romàniques, derivades del llatí, emprem en moltes paraules l'arrel llatina cor (cor). El significat d'aquestes ens aporten unes altres idees sobre els significats més antics de la paraula: [9] Modèl:Columnes
- Cordial : que ve del cor, afectuós.
- Acordar : harmonitzar dos o més cors, resoldre de comú acord.
- Recordar : tornar al cor, a la memòria, fer present.
- Coratge : del francès courage, lloc des d'on surt la valentia.
- Discòrdia : apart, en dificultat, separat del cor.
- Misericòrdia : de miser: infeliç, cor inclinat cap l'infeliç.
En la cultura maia el cor era vist com el centre de la vida, de força, la única cosa que podia alimentar als deus. S'oferien sacrificis humans als deus, en aquests els sacerdots maies extreien el cor d'un guerrer i se'l menjaven.[11][12] Els guerres sacrificats eren capturats en les anomenades guerres florides, les quals es creu que el seu fi ultim era la captura d'aquests guerrers.[9]
el cor era l'únic òrgan que els egipcis deixaven en l'interior de la mòmia, com a centre necessari al cos per a la vida eterna. En la doctrina tradicional el cor és el veritable assentament de la intel·ligència, essent el cervell un mer instrument de realització. Segons els Alquimistes el cor és la imatge del sol en l'home, com l'or és la imatge del sol en la terra. [13]
En la tradició bíblica el cor expressa la consciència interior, la vida afectiva, l'assentament de la intel·ligència i de la sagacitat. Associat a l'esperit, en la tradició islàmica representa la contemplació i la vida espiritual. Per als sufís és el tron de la Misericòrdia, l'espill del món invisible i de Déu.[14]Relacion entre lo sistèma circulatòri e los autras sistèmas[modificar | modificar la font]
- Sistèma circulatòri e sistèma respiratòri :
El sistema respiratori està format pels pulmons, que és l'òrgan encarregat de purificar la sang. La sang és purificada pels alvèols, són petites terminacions cegues dels bronquíols, ahi es produeix l'entrada d'oxigen a la sang per ser distribuïda a les cèl lules del cos. Aquestes cèl lules després d'ocupar l'oxigen alliberen diòxid de carboni lliurant a la sang, la que el porta als alvèols pulmonars per ser expulsats del cos i així novament captar oxigen util.
Traduccion du tèxt catalan :
Lo sistèma respiratòri es format per lo palmon, qu'es l'organ cargat de purificar la sang. La sang es purificat dens los alveòls que son petitas .............. dels bronqiòlas
-Sistèma circulatòri e sistèma òssi :
El sistema ossi es relaciona amb el circulatori, ja que a l'interior dels ossos es troba la medul la òssia, que constitueix una zona molt important, atès que en el seu interior es formen els glòbuls vermell i alguns glòbuls blanc com els granulòcits i els monòcits .
- Sistèma circulatòri e sistèma digestiu :
Per funcionar, el nostre organisme necessita combustible, aquest combustible el donen els aliments que després de ser processats en l'aparell digestiu, lliuren les substàncies nutritives a la sang. El pàncrees, òrgan de l'aparell digestiu, secreta enzims digestius i hormones que ajuden a regular la concentració de glucosa a la sang. Un altre òrgan de l'aparell digestiu que ajuda al sistema circulatori és el fetge, que té la funció d'eliminar els productes de dessechos, com ara la bilirubina que procedeixen de la renovació de les cèl lules de la sang (glòbuls vermells). A més sintetitza gran quantitat de proteïnes indispensables per a la sang i l'equilibri del oerganismo.
- Sistèma circulatòri e sistèma d'excrecion :
El metabolisme cel lular produeix nombrosos residus, alguns dels quals són tòxics o capaços d'alterar les reaccions químiques normals. Aquests deixalles mòbils són passats a la sang per portar-los al sistema excretor per eliminar-los. La sang es filtra en sistema excretor pels ronyons, que deixen passar les deixalles per a ser eliminats per mitjà de l'orina. les substàncies que queden retingudes en el ronyó, com els glòbuls sanguinis i les proteïnes són novament utilitzats per l'organisme.
Nòtas[modificar | modificar la font]
- ↑ Kumar, Abbas, Fausto: Robbins and Cotran Pathologic Basis of Disease, 7a edició. p. 55u6
- ↑ Gray's Anatomy of the Human Body - 6. Surface Markings of the Thorax
- ↑ Maton, Anthea; Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright (1993). Human Biology and Health. Englewood Cliffs (Nova Jersey): Prentice Hall. ISBN 0-13-981176-1. OCLC 32308337.
- ↑ Gillian Pocock, Christopher D Richards (2005 ) Fisiologia humana: La base de la medicina. pag 536
- ↑ J González-Merlo, J R del Sol Obstetrícia. Pàgina 119
- ↑ El trasplantament de cor celebrarà enguany el seu trentè aniversari - Fundació Catalana del Transplantament
- ↑ El primer trasplantament de cor a Espanya- Fundació Catalana del Transplantament
- ↑ 8,0 8,1 40 anys del primer trasplantament de cor - bloc del campus Bellvitge, Universitat de Barcelona. 10 desembre 2007
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 R. Hernan Baeza, « El mito del corazón », Març 2001. Consultat lo 27 novembre 2009
- ↑ Carls Gustav Jung. Recuerdos, sueños y pensamientos. Barcelona: Seix Barral, 1964.
- ↑ N. Davies, los antiguos reinos de México. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1988.
- ↑ M. Matos Moctezuma 'Muerte a filo de obsidiana.Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1996.
- ↑ Juan Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos. Madrid : Siruela, D.L. 1997. pàg.149
- ↑ José Luis Morales y Martín, Diccionario de iconología y simbología, Madrid: Taurus, 1986. p.105
Véser tanben[modificar | modificar la font]
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
- Animacion de la contraccion del còr (en)
- Malautiás coronàrias (en)
- eMedicine: Anatomia cirurgica deu còr (en)
- Còr tridimensional interactiu (en)
