Guinea Equatorial
Coord.: 1° 55′ 29.34″ N, 10° 06′ 41.94″ E / 1.9248167°N,10.1116500°E
República da Guiné Equatorial
République de Guinea Équatoriale República de Guinea Ecuatorial |
||||||
---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
Lema nacional: Unidad, Paz, Justicia (Unitat, Pau, Justícia) | ||||||
Himne: Caminemos pisando las sendas de nuestra inmensa felicidad (Caminem trepitjant les sendes de la nostra immensa felicitat) |
||||||
Capital (i major ciutat) |
Malabo 3° 45′ N, 8° 45′ E |
|||||
Idiomes oficials | Castellà,[1] Portuguès, Francès | |||||
Gentilici | Equatoguineà, equatoguineana | |||||
Govern | República | |||||
President Primer Ministre |
Teodoro Obiang Nguema Vicente Ehate Tomi |
|||||
Independència | ||||||
- Data |
d'Espanya 12 d'octubre del 1968 |
|||||
Superfície | ||||||
- | Total | 28,051 km2 | ||||
- | Aigua (%) | 0% | ||||
Població | ||||||
- | Est. jul. 2010 | 650.702 (166è)[nb 1] | ||||
- | Cens | - | ||||
- | Densitat | 18,6 /km2 (157è) | ||||
Moneda | Franc CFA de l'Àfrica Central (XAF ) |
|||||
Fus horari | (UTC+1) | |||||
- | Estiu (DST) | (UTC+1) | ||||
Domini internet | .gq | |||||
Codi telefònic | 240 | |||||
Guinea Equatorial és una república de l'Àfrica central, l'antiga Guinea Espanyola.
Es compon de la part continental, anomenada Mbini o Río Muni, que limita al nord amb el Camerun, a l'est i al sud amb el Gabon i a l'oest amb l'oceà Atlàntic, i inclou les illes adjacents de Corisco, Elobey Grande i Elobey Chico, situades davant la costa gabonesa; i per les illes atlàntiques de Bioko (l'antiga Fernando Poo), que es troba a uns 40 km de la costa del Camerun, i Annobón, situada a 595 km al sud-oest de Bioko.
La capital és Malabo, antiga Santa Isabel, a l'illa de Bioko, amb uns 187.302 habitants (2012). A la part continental es troba el port de Bata, la ciutat principal, amb uns 250.770 habitants.
Té una extensió de 28.051 km² i una població de 1.622.000 habitants l'any 2012.
Contingut
Història[modifica | modifica el codi]
L'illa de Bioko fou descoberta el 1471 per l'explorador portuguès Fernão do Poo, més conegut pel nom espanyol de Fernando Poo, quan buscava una ruta cap a l'Índia. Va anomenar l'illa Flor Formosa, però aviat va agafar el nom del descobridor europeu. Les illes de Fernando Poo i Annobón foren colonitzades pels portuguesos el 1474. Els portuguesos en van mantenir el control fins al 1778, quan les illes i els drets comercials amb el continent africà entre els rius Níger i Ogooué foren cedits a Espanya en canvi de territori a l'Amèrica del Sud pel Tractat del Pardo. De 1827 a 1843, la Gran Bretanya va establir una base a l'illa per combatre el tràfic d'esclaus. La part continental, Río Muni, va esdevenir-ne un protectorat el 1885 i una colònia el 1900. La part continental fou reclamada des d'aleshores per Espanya, que en va regir l'administració durant alguns períodes. Entre 1926 i 1959, tant Fernando Poo com Río Muni van formar la colònia de la Guinea Espanyola.
El 1968 va obtenir la independència d'Espanya. Des de llavors, el país ha tingut un règim autocràtic dirigit per dos líders: Francisco Macías Nguema, antic batlle de Mongomo sota el govern colonial espanyol, i el seu nebot Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, que va protagonitzar un cop d'estat militar, va executar el seu oncle i és al govern des del 1979.
Geografia[modifica | modifica el codi]
Llengües[modifica | modifica el codi]
Les llengües oficials o nacionals de Guinea Equatorial són el castellà (96%) i el francès (4%). Des de 2007, per decisió del dictador Teodoro Obiang també el portuguès és llengua cooficial, requisit indispensable per ser membre de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa.
El SIL International ha llistat un total de 14 llengües a Guinea Equatorial:[2]
- Batanga: 9000 parlants a Guinea Equatorial. També es parla al Camerun.
- Benga: 3000 parlants a l'illa Corisco i al riu Muni. També es parla a Gabon.
- Bube: 40.000 parlants a l'illa Biombo i a Fernando Poo
- Fa d'ambu: 2500 parlants a l'illa d'Annobón. També hi ha comunitats petites que viuen a Malabo, a l'illa de Bioko.
- Fang: 258.722 parlants sobretot al continent. També es parla al Camerun, República del Congo, Gabon i a Sao Tomé i Príncipe.
- Fernando Poo, crioll de l'anglès: 5000 parlants, al nord de l'illa de Bioko. A prop de Malabo.
- Francès: Sobretot es parla a les ciutats. Actualment és llengua oficial perquè la majoria dels països del voltant són francòfils.
- Gyele: 29 parlants a la Guinea Equatorial, a prop de la costa, a la frontera del nord-oest.
- Molengue: 1000 parlants al sud del país. A prop del riu Benito.
- Ngumba: 8500 parlants a la zona del riu Muni.
- Ngumbi: 4000 parlants a la costa del riu Muni.
- Seki: 11.000 parlants a la Guinea Equatorial, a la costa. També es parla a Gabon.
- Castellà: 11.500 parlants, sobretot a l'illa Biombo.
- Yasa: 913 parlants a la zona del riu Muni.
A més a més, també s'hi parlen llengües de Nigèria, Europa i l'Índia.
Economia[modifica | modifica el codi]
La principal font de riquesa és el petroli i els minerals preciosos que posseeix en abundància. També exporta canya de sucre i cafè.
Com la majoria de països de la regió, pateix greus desigualtats en el repartiment dels ingressos dels recursos naturals. Tot i això, el PIB ha augmentat molt en les darreres dècades, i també l'alfabetització, que arriba a gairebé el 80% de la població.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Constitució de la República de Guinea Equatorial
- ↑ Llengües de Guinea Equatorial llistades pel SIL
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- NERÍN, Gustau. L'antropòleg a l'olla. La Campana, 2008. 260 p. (La Campana). ISBN 978-84-96735-11-8.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Els Pigmeus del Camerun i de la Guinea Equatorial Cultura i imatges dels primers habitants de la Guinea Equatorial
- Montanyà, Xavier. «Memòria Negra» (Documental) (en català). Ovideo TV, SA, 2005. [Consulta: 8 maig 2009]. Recurs sobre el procés de descolonització i primers anys després de la independència del país.
|
|