Moniato
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Flor del moniato
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Ipomoea batatas L. |
||||||||||||||
El moniato, boniato, batata o patata de Màlaga (Ipomoea batatas) és una planta de la família de les convolvulaceae, conreada per la seva arrel tuberosa comestible. Originària de Llatinoamèrica, on fa part des de l'època precolombina de la dieta local, va arribar a Europa al segle XVI i s'ha difós àmpliament per tot el món.
Contingut
Origen[modifica | modifica el codi]
Aquesta planta es va originar a la selva del Perú, a Centreamèrica i a Mèxic. Els conqueridors espanyols la van conèixer al Carib abans que la patata (pròpia de climes més freds i muntanyencs). El nom de batata indígena va originar després el de la patata per similitud de la part comestible.
Descripció botànica[modifica | modifica el codi]
La moniatera és una planta herbàcia perenne i enfiladissa. Té fulles disposades alternes de dues formes: en forma de cor i palmades. Cada flor té els pètals soldats (simpètala). L'arrel tuberosa és comestible amb un gust i color variable segons cadascuna de les varietats.
Segons estadístiques de la FAO,[1] l'any 2005 Xina és el principal productor, conreant el 83% del total mundial; Salomó té la major producció per capita del món, 160 kg per persona per any. El moniato és un aliment reconegut com a eficaç en la lluita contra la desnutrició a causa de les seves característiques nutritives, facilitat de cultiu i productivitat.
Conreu[modifica | modifica el codi]
La planta no suporta les glaçades i necessita una temperatura mitjana de 24 °C per vegetar amb normalitat a més de suficient humitat. La reproducció és vegetativa, es fa un planter fent brotar les arrels dins una cambra amb condicions adequades de temperatura i humitat i després es planten els esqueixos que s'obtenen que arrelen fàcilment a la terra. A la tardor s'arrenquen les arrels. La planta no floreix fora dels tròpics perquè a les latituds temperades a l'estiu el dia és massa llarg per això només es fan servir les llavors per crear noves varietats.
Les condicions climàtiques per fer créixer els moniatos es donen només a l'estiu en els climes mediterranis però aquí necessiten el regadiu. A l'Europa central i del nord no fa prou calor a l'estiu. Les millors condicions es donen en els països tropicals humits.
Gastronomia[modifica | modifica el codi]
El moniato és una planta que es conrea per explotar-ne l’arrel tuberosa, que és comestible i semblant a la patata. Generalment es fregeix o s’escaliva i és un ingredient que de vegades es fa servir en l’elaboració dels panellets. També es menja sol, endolcit amb sucre i canyella o com a acompanyament de plats salats.[2]
A Catalunya els moniatos són una menja típica de la tardor, especialment de la castanyada de Tots Sants, juntament amb les castanyes i els panellets, i és molt habitual de trobar-ne a les parades de castanyes que broten a la ciutat en aquesta època de l’any.[2]
Al País Valencià es fa servir per als pastissets de moniato típics de Nadal; i en alguns pobles de la Ribera, a més de l'arnadí de carabassa, se'n fa també un de moniato, i se'ls dóna el nom, respectivament, de carabassa santa i moniato sant, per raó d'ésser els dolços rituals de la Setmana Major.
El moniato és molt popular a tota Amèrica del Sud, el Carib, Estats Units, Canadà, la Xina, i les illes del Pacífic.
Receptes amb moniato: Cananes marinades amb moniato
Espigalls estofats amb ceba i pernil
Programes d'implantació[modifica | modifica el codi]
A causa de les seves característiques interessants com a substitut alimentós de productes més pobres nutricionalment, i a les seves similituds agrícoles amb productes consumits en regions necessitades de millores alimentoses, aquest tubèrcul ha estat l'objecte d'estudis d'implantació forana. s'ha d'esmentar el programa VITA A, promogut pel Banc Mundial i el govern del Perú.
Programa VITA A[modifica | modifica el codi]
Com a part del Programa VITA A (Vitamina A per Àfrica), des de l'any 2001 es van introduir varietats de moniato ataronjat en països del continent africà i es van assolir notables avanços en les regions de prova. Segons xifres proporcionades per les Nacions Unides, en el Subsahara (Àfrica) existeixen almenys uns tres milions de menors amb deficiència d'aquesta vitamina.
Les qualitats nutricionals del moniato peruà com aliment eficaç en la citada lluita contra la desnutrició infantil, van ser reconegudes amb el premi internacional CGIAR Partnership Award.
En 2003, el guanyador del premi va ser el Programa VITA A, que desenvolupa el Centre Internacional de la Papa del Perú i que s'aplica en set països del continent africà.
El guardó és atorgat als centres d'investigació agrícola internacional i els seus socis que demostrin una contribució efectiva a l'alleugeriment de la deficiència de micronutrients.
El vicepresident del Banc Mundial i president del Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional (CGIAR), Ian Johnson, va esmentar que la iniciativa peruana va ser premiada pels seus esforços per alleujar la deficiència de vitamina A mitjançant el consum de moniato.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Estadístiques de la FAO
- ↑ 2,0 2,1 «Moniato». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
|
|
