1982
De Viquipèdia
Anys: | 1979 1980 1981 - 1982 - 1983 1984 1985 |
Dècades: | 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1982 |
Calendari gregorià | 1982 MCMLXXXII |
Ab urbe condita | 2735 |
Calendari armeni | 1431 |
Calendari xinès | 4678 – 4679 |
Calendari hebreu | 5742 – 5743 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2037 – 2038 1904 – 1905 5083 – 5084 |
Calendari persa | 1360 – 1361 |
Calendari islàmic | 1403 – 1404 |
Calendari rúnic | 2232 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- Es funda la colla castellera Xicots de Vilafranca.
- 13 de març - Sísif (1982...) apareix per a la primera vegada en una vinyeta de Jordi Soler i Font al Punt
- 26 de març- Es va constituir la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Decret del Consell del País Valencià
- 28 de març - Madrid: el Congrés dels Diputats Espanyol aprova l'Estatut d'autonomia del País Valencià.
- 13 de juny - 11 de juliol: celebració de la Copa del Món de Futbol de 1982 a Espanya, inaugurada al Camp Nou, i amb partits a Barcelona, València, Elx i Alacant dins els Països Catalans.
- 18 de juny - Calonge - Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg
- 26 de juny - 8 de juliol: es disputa el Mundialet de futbol infantil a Catalunya
- 1 de juliol - el País Valencià: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.
- 12 d'agost - el País Valencià: Joan Lerma esdevé President de la Generalitat Valenciana Provisional.
- 20 d'octubre - Tous (la Canal de Navarrés): les pluges torrencials (que arriben als 700 mm) provoquen l'ensorrament de la presa de l'embassament i, com a conseqüència, s'origina una gran riuada -d'uns 16.000 m3/s- que arrasa les riberes del Xúquer.
- 7 de novembre - Andorra, Alt Urgell i Baixa Cerdanya: les plugues provoquen uns aiguats, amb 14 víctimes, la incomunicació de la zona i la destrossa completa del poble del Pont de Bar.
- 7 de novembre - Joan Pau II visita la ciutat de Barcelona.
- Aprovació de la LOHAPA.
- El Banc d'Espanya assumeix el control de Banca Catalana.
- Resta del món
- 5 de març - Venus: hi arriba la sonda soviètica Venera-14.
- 11 de setembre - Mèxic: Miguel de Lamadrid n'és nomenat oficialment president.
- 16 de setembre: Comença la matança d'entre 700 i 3.500 refugiats palestins dels camps de Xabra i Xatila (Beirut) per milicians libanesos, davant la passivitat de les tropes israelianes.[1]
- 30 de setembre - Biarritz (Lapurdi, País Basc): ETA Político-Militar, després de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.
- 27 d'octubre - Espanya: Es desmantella la Conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982 (Espanya).
- 6 de novembre - Estat espanyol: Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya després de 22 anys.
- 12 de novembre - Moscou, (URSS): Iuri Andrópov és escollit nou secretari general del PCUS.
- 2 de desembre - Universitat de Utah (Estats Units): S'implanta el primer cor artificial del món.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 25 de gener, Roma: Noemi, cantant, cantautora i compositora italiana.
- 6 d'abril:
- Castelló de la Plana, Plana Alta: Miguel Ángel Silvestre, actor valencià.
- Ulldecona, Montsià): Adam Raga i Sans, pilot català de trial.
- Resta del món
- 5 de febrer, Suva, Fiji: Samueli Naulu, jugador de rugbi a XV.
- 8 de març, Lindenfels, Estat Popular de Hessen, Alemanya: Timo Glock, pilot de Fórmula 1 alemany.
- 15 de març, Madrid: Malú, cantant.
- 30 de març, Aranjuez, Espanya: Javier García Portillo, futbolista.
- 24 d'abril, Fort Worth, Texas: Kelly Clarkson, cantant.
- 9 de juny, Fukuoka, Japó: Yoshito Ōkubo, futbolista.
- 11 de juny, Santo Domingo, República Dominicana: Ines Thomas Almeida, mezzosoprano.
- 3 d'octubre, Madrid: El Juli, torero espanyol.
- 25 d'octubre, Egipte: Bassem Sabry, periodista, bloguer i defensor dels drets humans egipci.[2]
- 25 de novembre, Prien am Chiemsee, Romania: Maximilian Nicu, futbolista romanès.
- Belgrad, Iugoslàvia: Marta Popivoda, realitzadora de cinema i vídeo i treballadora de la cultura a Berlín i Belgrad.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 22 de març, Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.
- 18 de juny, Calonge: Pere Caner i Estrany, mestre, escriptor, historiador i arqueòleg calongí.
- 8 de juliol, Terrassa: Agustí Bartra, poeta, prosista i professor universitari.
- 8 de novembre, València: Manuel Sánchez Ayuso, economista i polític valencià, Conseller de Sanitat (1978-1979) del Consell del País Valencià (n. 1941).
- Barcelona: Jordi Rubió i Balaguer, eminent filòleg, professor i historiador de la literatura catalana, va organitzar la xarxa de Biblioteques Populars durant la Guerra civil espanyola, guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1969.
- Resta del món
- 3 de març, Ivry-sur-Seine, Val-de-Marne, illa de França, França: Georges Perec, escriptor francès (n. 1936).
- 29 de maig - París, França: Romy Schneider, actriu austríaca (n. 1938).
- 13 de setembre, Montecarlo, Mònaco: Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa de Mònaco, morta en accident de trànsit (n. 1929).
- 11 d'octubre, Berlín (RD Alemanya): Josep Renau i Berenguer, pintor i cartellista polític valencià (n. 1907).
- 10 de novembre, Moscou, URSS: Leonid Bréjnev, polític ucraïnès, secretari general del PCUS i president del Presídium del Soviet Suprem (n. 1907).
- 17 de desembre, Moscou, República Socialista Federada Soviètica de Rússia: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic.
- Madrid: Xavier de Salas Bosch, historiador de l'art, fou director del Museu del Prado de Madrid (1970 - 1978).
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 16/09/09. [Consulta: 23 de desembre de 2011].
- ↑ «Bassem Sabry, a voice of Egypt's 2011 revolution, dies in accident», 30 abril 2014.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1982 |