Casos de corrupció a França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Casos de corrupció a França en l'esfera financera i política impliquen una o diverses personalitats o organismes polítics o para-públics d'un costat, o d'organisme bancaris o financers de l'altra costat. Per extensió, s'hi han admès temes que tracten sobre la utilització fraudulenta de béns o de diners públics per part d'homes polítics amb tal d'enriquir-se personalment.

Abans de la Tercera República[modifica | modifica el codi]

Tercera República: 1870-1940[modifica | modifica el codi]

  • Crac de l'Union générale: banc fundat per Paul Eugène Bontoux, conegué una caiguda important al mes de febrer del 1882.
  • Escàndols de les decoracions: cas que porta sobre el tràfic de decoracions organitzat per Daniel Wilson, diputat i gendre del president de la República Jules Grévy, encarregat d'investigacions financeres en profit seu. La revelació de l'escàndol al 1887, la campanya de premsa que segueix et la unió dels opositors al govern (sobretot Georges Clemenceau) va provocar la dimissió de Jules Grévy.[7] Daniel Wilson va ser conduït a justícia però el va absoldre degut a un buit legal jurídic.[8]
  • Escàndol de Panamà: afer que tracta sobre els problemes de corrupció lligats al canal de Panamà. Es va saber al 1892 gràcies a La Libre Parole.[9] Estant en plenes dificultats financeres, la companyia encarregada del projecte va obtenir un préstec públic mitjançant una gran operació de corrupció en la qual s'implicava premsa i parlamentaris. Tot això, gràcies al Jacques de Reinach que va actuar com a intermediari. El procés que se'n va derivar només condemnat realment a Charles Baïhaut, però l'impacte que va tenir el cas sobre l'opinió pública fou devastador, i els treballs del canal de Panamà varen ser represos pels EUA.[10]
  • Cas de l’herència Crawford: qualificat per la premsa com l'"escàndol del segle", el litigi té a veure amb més d'un centenar de milions de francs-or.
  • Cas Hanau: Marthe Hanau fundada en 1925 La Gazette du franc, un periòdic financer que publicava entrevistes amb personalitats del món econòmic i polític, prodigava consells per inversions en borsa principalment a accions i bons de les seves pròpies relacions comercials, i s'emetien amb freqüència per empreses fictícies. Després va fundar l'Agència Interpresse, una agència de notícies financeres, i emetia títols al 8% d'interès, no sobre el benefici de les transaccions reals, sinó en els ingressos de noves subscripcions. El sistema es va ensorrar a la fi de 1928 després d'estafar a milers de petits inversors per una suma de més de 100 milions de francs, esquitxant els cercles polítics i els mitjans de comunicació.
  • Cas Oustric: la fallida fraudulenta del banquer Albert Oustric en 1929 va portar a la renúncia del ministre de Justícia Raoul Péret
  • Cas Stavisky: Aquest cas es refereix a un frau financer massiu operat per Serge Alexandre Stavisky i cobert per diversos parlamentaris i ministres corruptes.[11] A finals de 1933, contribueix, després d'una campanya de premsa violenta i l'assassinat de Stavisky, a la caiguda del govern de Camille Chautemps i en un context de crisi política, els disturbis del 6 de febrer 1934, en què cinc persones van morir.[12]

Quarta República: 1946-1958[modifica | modifica el codi]

  • Cas del tràfic de les piastres: durant la guerra d'Indoxina el tràfic de piastres afavoria l'especulació en tipus de canvi, permetent la malversació de fons públics, en particular pels generals i ministres, a través de documents falsos. El cas, revelat en 1950, quan es va descobrir un escàndol de dos anys després que el Viet Minh també ho estigués fent en la guerra, fins que es va aprovar una llei en 1953.[13]

Cinquena República: des de 1958 fins avui[modifica | modifica el codi]

Anys 1970[modifica | modifica el codi]

Anys 1980[modifica | modifica el codi]

  • Cas de la Société générale: una incursió del mercat de valors en contra de Société Générale realitzada el 1988 va revelar una informació privilegiada de negocis en què diversos polítics estaven involucrats. Aquest assumpte va ser resolt per un judici, en el què va ser condemnat George Soros.[19]
  • Cas de les escoles de l'Elisi: cas en el 1993 va revelar en fets que daten de 1983 a 1986 que impliquen directament François Mitterrand i la condemna no concloent d'alguns dels seus més propers col·laboradors
  • Cas dels ostatges del Líban[20]
  • Cas del Carrefour del desenvolupament[21]
  • Cas del circuit de Magny-Cours[22]
  • Cas Jacques Pilhan[23]
  • Cas Luchaire: entre 1982 et 1986, vendes dissimulades d'armes a l'Iran financiant el Parti Socialiste, inculpant directament al ministre de Defensa Charles Hernu[24]
  • Cas Pechiney-Triangle[25]
  • Cas Pierre Botton[26]
  • Cas René Lucet[27]
  • Cas Robert Boulin[28]
  • Cas SORMAE-SAE[29]
  • Cas Urba
  • Cas UTA
  • Cas Vibrachoc[30]

Anys 1990[modifica | modifica el codi]

  • Fons especials[31]
  • Cas Agos[32]
  • Cas Airbus[33]
  • Cas Botton[26]
  • Cas Boucheron[34]
  • Cas Dauphiné News[35]
  • Cas de la Cogédim[36]
  • Cas de la Joventut tolosina[37]
  • Cas de la MNEF[38]
  • Cas de la mina d'or de Yanacocha[39]
  • Cas de la Sempap [40]
  • Cas de la Sofremi[41]
  • Cas dels avions CASA[42]
  • Cas dels encarregats de missió de l'alcaldia de París[43]
  • Cas dels empleats ficticis de l'alcaldia de París[44]
  • Cas de les falses factures de l'RPR[45]
  • Cas de les fragates d'Aràbia Saudita i dels submarins del Pakistan
  • Cas dels suburbis de París[46]
  • Cas dels suburbis de Hauts-de-Seine[47]
  • Cas Schuller-Maréchal[48]
  • Cas dels mercats públics d'Île-de-France[49]
  • Cas de les vendes d'armes a Angola[50]
  • Cas Destrade[51]
  • Cas Doucé[52]
  • Cas del casino d'Annemasse
  • Cas del Crédit lyonnais:[53] A la dècada de 1990, el Crédit Lyonnais, llavors propietat de l'Estat, i diverses de les seves filials són al cor d'una sèrie d'investigacions realitzades per la Comissió Bancària, relativa a les males pràctiques que van dur Crédit Lyonnais a gairebé la fallida en 1993 a causa de les massives inversions perdudes. Un informe parlamentari denuncià el sistema de bestretes i préstecs amb risc que anticipaven els guanys, sobretot de béns arrels, que foren una de les causes de la crisi de l'habitatge. El 1996, després de la denúncia del ministre de Finances Jean Arthuis a Jean-Yves Haberer, president de Crédit Lyonnais, i Jean-Claude Trichet, director del Tresor, la seu parisenca de Credit Lyonnais fou arrasada per un incendi que plantejà molts dubtes sobre el seu caràcter accidental, i el els arxius del grup a Le Havre també es cremen. L'import de les pèrdues de més de 130 milions de francs, el que és un dels majors escàndols financers de la història.
  • Afer del finançament de Globe Hebdo[54]
  • Cas del Relais de la Reine[55]
  • Cas de la seu de GEC-Alsthom Transport[56]
  • Cas Elf[57]
    • Cas Bidermann[58]
    • Cas Dumas (que també forma part de l'afer de les fragates de Taiwan)[59]
    • Cas Thinet[60]
    • Cas de la FIBA[61]
    • Afer de la refineria de Leuna[62]
  • Afer Gifco: De 1990 a 1994, una consultora creada pel Partit Comunista Francès (PCF), Gifco, va recollir més de 2.000 milions de francs francesos (300 milions d'€).[63]
  • Afer Gillibert[64]
  • Afer Grenoble Isère développement
  • Afer Joséphine [65][66]
  • Afer Maillard i Duclos[67]
  • Afer Omnic[68]
  • Afer Pelat [cal citació]
  • Afer Pétrole contre nourriture [cal citació]
  • Afer Testut [cal citació]
  • Afer Tiberi[69]
  • Afer Yann Piat
  • Afer Yves Saint-Laurent[70]

Anys 2000[modifica | modifica el codi]

Anys 2010[modifica | modifica el codi]

  • Afer de l'hipòdrom de Compiègne[89]
  • Afer de la successió de Daniel Wildenstein[90]
  • Afer del Carlton de Lille[91]
  • Afer del finançament ocult del partit republicà[92]
  • Afer del tramvia de Bordeus[93]
  • Afer Guérini [cal citació]
  • Afer Karachi [cal citació]
  • Afer Sylvie Andrieux[94]
  • Afer Takkieddine[95]
  • Afer Total[96]
  • Afer Woerth-Bettencourt [cal citació]
  • Afer Sarkozy-Kadhafi [cal citació]
  • Afer Cahuzac [cal citació]
  • Afer Florence Lamblin: Banda organitzada de rentat de diners, tràfic de drogues i comptes ocults.[97]
  • Afer de la formació professional d'EELV: Cédis és una associació a càrrec de la formació de la capacitació d'EELV oficialment diferent de partit polític, que es finança amb fons públics de les autoritats locals, quan està clar que els diners va tornar al partit, el que és il·legal.[98]
  • Afer Bygmalion[99]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Viard, Jules. Philippe VI de Valois. Début du règne (février-juillet 1328) (en francès). Bibliothèque de l'école des chartes, 1934, p. 264-267. 
  2. Ouvrard, Gabriel Julien. Mémoires de G.-J. Ouvrard, sur sa vie et ses diverses opérations fìnancières (en francès), 1827, p. 21. 
  3. Josep M. Ballarín, «John Law», Avui, 22 de novembre de 2008,
  4. Zweig, Stefan; Paul, Eden. Marie Antoinette: The Portrait of an Average Woman (en anglès). Grove Press, 2002, p. 170. ISBN 0802139094. 
  5. Mathiez, Albert. L'Affaire de la Compagnie des Indes. Librairie Félix Alcan, 1920. 
  6. Dupont-Ferrier, Pierre. Marché financier de Paris sous le second Empire (en francès). Félix Alcan, 1925. 
  7. Jean-Marie Mayeur, Les débuts de la Troisième République, 1871-1898, Seuil, 1973, p. 171
  8. Maurice Toesca, Le scandale des décorations, Mame, 1971, p. 79
  9. Ivan Chupin et Jérémie Nollet, Journalisme et dépendances, L'Harmattan, 2006, pp. 121-123
  10. «Affaire de Panamá» (en francès). Encyclopædia Universalis.
  11. Baquiast, Paul. La Troisième République: 1870-1940 (en francès). L'Harmattan, 2002, p. 127-130. 
  12. Nguyen, Éric. 100 événements du XXe siècle (en francès). Studyrama, 2006, p. 60-61. 
  13. L'Histoire.
  14. «Le scandale de la Garantie foncière» (en francès). herodote.net. [Consulta: 5 juny 2015].
  15. http://bases.ourouk.fr/unite/u-result_frame.php?catalogueID=13308&NumeroJournal=217
  16. Guisnel, Jean. Als Elf-Erap freudig erbebte (en alemany). New Zurich Newspaper, gener de 1994. 
  17. Drouin, Dominique. La République de Nicolas Sarkozy: élections présidentielles 2007 en France (en francès). Lulu.com, 2007, p. 56. ISBN 2952260842. 
  18. Thiollet, Jean-Pierre. «Splendeur et misère d'un notaire de Pantin» (en francès). Le Quotidien de Paris, 1242, 22 novembre 1983.
  19. Locussol, André. Comprendre la crise et l'actualité économique (en francès). André Locussol, 2010, p. 128. ISBN 2304231675. 
  20. «Victime d’une cabale politico-judiciaire» (en francès). L'Humanité, 25/10/2012. [Consulta: 5 novembre 2015].
  21. Plenel, Edwy. La part d'ombre (en francès). Gallimard, 1994, p. 281. 
  22. «Mitterrand et Magny-Cours, de l’ombre à la lumière». L'Equipe, 25/03/2010 [Consulta: 5 novembre 2015].
  23. Jacques Pilhan, "le sorcier de l'Elysée" (en francès). L'Express, 17/9/2009. 
  24. «L'affaire Luchaire» (en francès). L'Express. [Consulta: 13/5/2015].
  25. (en francès) L'Expansion, Octubre 2007, pàg. 140.
  26. 26,0 26,1 «Botton en prison, Noir privé d'élections. Sévère avec les condamnés, la cour d'appel a confirmé hier la peine de PPDA.» (en francès). liberation, 11/1/1996. [Consulta: 13/5/2015].
  27. Montaldo, Jean. 850 jours pour abattre René Lucet (en francès). Albin Michel, 1982. 
  28. Ferrand, Franck. L’affaire Boulin. Au cœur de l'histoire, 29/1/2013. 
  29. «Le tribunal prononce des condamnations symboliques dans l'affaire des fausses factures du Sud-Est» (en francès). Le Monde, 2/2/1992.
  30. «Béré mon ami» (en francès). France Soir, 29/4/2009. [Consulta: 15/5/2015].
  31. Buisson, Jacques; Cabannes, Xavier. «Les fonds spéciaux et le droit public financier» (en francès). Petites Affiches, 154, 2001, pàg. 15-22.
  32. «Cinq mois avec sursis pour J.-C. Cambadélis» (en francès). Le Nouvel Observateur, 28/1/2000. [Consulta: 31/5/2015].
  33. Valdiguié, Laurent. Le procès Villepin (en francès). Stock, 2010. ISBN 2234062993. 
  34. «La justice française retrouve Jean-Michel Boucheron» (en francès). L'Humanité, 3/6/1997. [Consulta: 20/5/2015].
  35. Desjardins, Thierry. La décomposition française (en francès). Albin Michel, 2002, p. 104. ISBN 2226131957. 
  36. Léauthier, Alain. «L'affaire de la Cogédim» (en francès). Liberation, 14/3/1995 [Consulta: 24/5/2015].
  37. «L'épilogue ruineux de Jeunesse toulonnaise» (en francès). La Marseillaise, 4/1/2011. [Consulta: 13/6/2015].
  38. «MNEF : vers une relaxe de DSK» (en francès). RFI, 9/10/2001. [Consulta: 21/6/2015].
  39. Gawsewitch, Jean-Claude. Yanacocha (en francès). éditions Michel Lafon, 2003. ISBN 978-2-7499-0018-6. 
  40. «Jacques Chirac a été entendu comme témoin par le juge d'Huy dans l'affaire de la Sempap» (en francès). Le Monde. [Consulta: 25/6/2015].
  41. «La Sofremi et ses très chers amis» (en francès). L'Express, 4/5/2001. [Consulta: 26/6/2015].
  42. «La justice s'intéresse à l'achat d'avions espagnols» (en francès). Le Parisien, 12/6/2004 [Consulta: 28/6/2015].
  43. «Faux chargés de mission : l'enquête validée» (en francès). L'OBS Politique, 27/6/2007.
  44. «Emplois fictifs : Chirac renvoyé devant la justice» (en francès). Le Figaro, 30/10/2009. [Consulta: 7 gener 2015].
  45. «Chronologie des affaires politico-financières du RPR» (en francès). L'Express, 16/5/2008. [Consulta: 25/5/2015].
  46. «HLM de Paris : les seuls patrons du bâtiment à la barre» (en francès). Libération, 23/12/2006.
  47. «http://www.lexpress.fr/informations/l-affaire-des-hlm-des-hauts-de-seine_647251.html» (en francès). L'Express, 07/02/2002. [Consulta: 19/7/2015].
  48. «Affaire Schuller-Maréchal : les acteurs/l'Affaire» (en francès). Liberation, 9/2/1995. [Consulta: 27/7/2015].
  49. «[http://www.lemonde.fr/societe/article/2005/03/21/l-affaire-des-marches-publics-d-ile-de-france_629589_3224.html Le procès des marchés publics d'Ile-de-France s'ouvre à Paris En savoir plus sur http://www.lemonde.fr/societe/article/2005/03/21/l-affaire-des-marches-publics-d-ile-de-france_629589_3224.html#kCzdmHmOhszK1UE6.99]» (en francès). Le Monde, 21/3/2005. [Consulta: 31/7/2015].
  50. «Angolagate» (en francès). L'Express. [Consulta: 8 desembre 2015].
  51. «Un ami de vingt ans de Jospin rattrapé par la justice. Richard Moatti est interrogé sur un trafic d'influence lié au PS.» (en francès). Libération, 13/1/2000. [Consulta: 13/8/2015].
  52. «L'affaire Doucé resurgit» (en francès). L'Express, 31/07/1997. [Consulta: 31/5/2015].
  53. Bouin, Jérôme; Hypolite, Damien. «Comprendre l'affaire Tapie-Crédit Lyonnais» (en francès). Le Figaro, 9/6/2011 [Consulta: 6 gener 2015].
  54. «L'«affaire» Benamou secoue «l'EDJ». Conséquence des révélations sur le financement de «Globe»» (en francès). Liberation, 9/7/1997. [Consulta: 6 agost 2015].
  55. «N° 28 boulevard de la Croisette» (en francès). L'Express, 7/6/2007. [Consulta: 6 octubre 2015].
  56. «Le fils de Charles Pasqua condamné à un an de prison ferme dans l'affaire Alstom» (en francès). Le Monde, 8/11/2007. [Consulta: 9 juny 2015].
  57. «Gigantic sleaze scandal winds up as former Elf oil chiefs are jailed» (en francès). The Guardian, 13/11/2003. [Consulta: 9 agost 2015].
  58. «Maurice Bidermann incarcéré» (en francès). L'Humanité, 5/8/1998. [Consulta: 13/9/2015].
  59. «Affaire des Frégates de Taïwan: l'ordonnance du juge Van Ruymbeke» (en francès). L'Express, 9/10/2008. [Consulta: 15/6/2015].
  60. «Thinet : Comment Elf a perdu 100 millions en six jours» (en francès). Le Parisien, 20/5/2003.
  61. «Enquête sur les réseaux de la compagnie : Elf, banquier du pétrole et de la guerre en Afrique.» (en francès). Liberation, 4/2/1998. [Consulta: 6 novembre 2015].
  62. «Gerüchte statt Beweise» (en alemany). Leuna-Affäre. Sueddeutsche, 11/5/2010. [Consulta: 16/9/2015].
  63. «L'affaire Gifco ne sera pas l'Urba du Parti communiste.L'instruction est finie, mais ne dévoile qu'un pan du financement occulte.» (en francès). Liberation, 4/9/1998. [Consulta: 14/6/2015].
  64. «L'affaire Gillibert» (en francès). L'Express, 16/06/1994. [Consulta: 6 desembre 2015].
  65. http://www.lexpress.fr/informations/montaldo-les-mysteres-du-dossier-josephine_598790.html, http://www.lepoint.fr/archives/article.php/80384
  66. http://www.liberation.fr/societe/0101270417-affaire-josephine-canular-ou-pot-de-vin-du-siecle-a-l-occasion-d-un-proces-en-diffamation-retour-sur-une-enigme-de-l-ere-mitterrand
  67. «Un corbeau dans l'affaire Maillard et Duclos. Un commissaire, entendu six fois comme témoin, a reçu des menaces de mort» (en francès). Liberation, 3/10/1995. [Consulta: 17/9/2015].
  68. de La Casinière, Nicolas. «Le canard qui éclabousse Nantes. Le maire est mis en examen pour non-respect du code des marchés publics» (en francès). Liberation, 14/6/1996. [Consulta: 20/9/2015].
  69. «Affaire Tiberi : le témoin embarrassant» (en francès). Le Parisien, 11/2/2009. [Consulta: 13/6/2015].
  70. «COB: le rapport Saint Laurent» (en francès). L'Express, 16/12/1993. [Consulta: 6 desembre 2015].
  71. Derai, Yves; Mantoux, Aymeric. L'homme qui s'aimait trop (en francès). L'Archipel, 2005, p. 146. ISBN 2841877531. 
  72. «Les comptes truqués du Loto» (en francès). Le Point, 4/2/1995. [Consulta: 23/6/2015].
  73. «La justice à l'abordage de la privatisation de la CGM» (en francès). Libération, 23/6/2000. [Consulta: 25/6/2015].
  74. «Les affaires de Jacques Chirac» (en francès). L'Express, 4/10/2010. [Consulta: 26/6/2015].
  75. http://www.lexpress.fr/actualite/politique/affaire-du-ce-d-edf-le-juge-accelere_463281.html
  76. http://www.agoravox.fr/tribune-libre/article/ce-d-edf-gdf-detournements-au-17375
  77. http://www.capital.fr/a-la-une/actualites/l-affaire-du-comite-d-entreprise-d-edf-bientot-en-correctionnelle-592985
  78. «Le château de tous les tracas» (en francès). Rfi, 14/8/2001. [Consulta: 28/6/2015].
  79. «Les lobbies français de l’eau et de l’énergie ont compris tout le bénéfice qu’ils pouvaient trouver à s’attacher les services rémunérés des hommes politiques français.» (en francès). seaus, 19/11/2006. [Consulta: 29/6/2015].
  80. «Après la Mnef, le PS la main dans le Cref» (en francès). Liberation, 23/3/2006. [Consulta: 7 gener 2015].
  81. «Alpes Maritimes - Marché truqué du tram : L'affaire Monleau déraille à la barre» (en francès). nice.maville, 5/6/2008. [Consulta: 13/7/2015].
  82. «Jaffré dans les affres de l'affaire Elf» (en francès). Libération, 17/10/2002. [Consulta: 19/7/2015].
  83. «Strauss-Kahn rattrapé par l'affaire Lagerfeld» (en francès). Le Parisien, 31/5/2001. [Consulta: 27/7/2015].
  84. «L'ami golfeur de Mitterrand accuse l'ancien président» (en francès). Le Parisien, 3/6/2001. [Consulta: 31/7/2015].
  85. http://www.paradisfj.info/spip.php?article338
  86. http://www.paradisfj.info/spip.php?article325
  87. http://www.elcorreo.eu.org/?Affaire-Thales-Menem-devant-la
  88. http://www.yabiladi.com/article-economie-598.html
  89. «Hippodrome de Compiègne: un témoignage qui accuse Woerth» (en francès). TF1, 15/10/2011. [Consulta: 8 desembre 2015].
  90. «Affaire Wildenstein: Scandale en toile de fond» (en francès). Paris Match, 13/2/2011. [Consulta: 13/8/2015].
  91. «Lille : les mystères de l'attribution du Grand Stade à Eiffage» (en francès). Media Part, 30/10/2011. [Consulta: 9 juny 2015].
  92. «Financement du Parti républicain : non-lieu pour Gérard Longuet» (en francès). L'Oos politique, 9/3/2010. [Consulta: 9 agost 2015].
  93. «Affaire du tramway de Bordeaux : l’ancien trésorier du PCF placé en garde à vue» (en castellà), 14/6/2011. [Consulta: 14/9/2015].
  94. «Le PS marseillais secoué par les affaires» (en francès). Le Figaro, 5/7/2010. [Consulta: 13/9/2015].
  95. «France- L’embarrassant Ziad Takkieddine» (en francès). Le courrier de l'Atlas, 2/8/2011. [Consulta: 16/9/2015].
  96. «Les documents Takieddine. L'émissaire du clan Sarkozy en Libye rétribué secrètement par Total» (en francès). Mediapart, 18/8/2011. [Consulta: 17/9/2015].
  97. «Réseau de blanchiment d'argent : l'élue EELV "ne démissionnera pas"» (en francès). Le Monde, 15/10/2012. [Consulta: 21/6/2015].
  98. «"M. Duflot": une diversion après "Cash investigation" ?» (en francès). Le Point, 3/10/2013. [Consulta: 23/6/2015].
  99. «Jean-François Copé sommé de s'expliquer sur l'affaire Bygmalion» (en francès). Le Monde, 23/5/2014. [Consulta: 20/9/2015].