2008

2008 en altres calendaris

Calendari gregorià	2008 MMVIII
Ab urbe condita	2761
Calendari armeni	1457
Calendari xinès	4704 – 4705
Calendari hebreu	5768 – 5769
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga	2063 – 2064 1930 – 1931 5109 – 5110
Calendari persa	1386 – 1387
Calendari islàmic	1429 – 1430
Calendari rúnic	2258

La llibertat al món el 2008 segons la Freedom House (informe del 2009)

•  Lliures (89)
•  Parcialment lliures (62)
•  No lliures (42)

El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

• Any Internacional dels Idiomes

Esdeveniments

Països Catalans 

• 1 de gener: Perpinyà pren el relleu a Lleida com a Capital de la Cultura Catalana per al 2008.
• 18 de gener: La Viquipèdia en català assoleix la xifra simbòlica dels 100.000 articles.
• 31 de gener: L'últim patriarca, obra de l'escriptora Najat El Hachmi, obté el 28è Premi Ramon Llull de novel·la.
• 1 de febrer: Pau Gasol fitxa per Los Angeles Lakers de l'NBA, procedent dels Memphis Grizzlies.
• 14 de febrer: Destituït el tècnic de la secció de bàsquet del FC Barcelona, Dusko Ivanovic.
• 13 de març, Madrid, Espanya: L'Audiència Nacional d'Espanya anul·la el judici a Jaume Roura i Enric Stern del novembre, en què van ser condemnats a una multa de 2.730 euros per haver cremat fotos del Rei d'Espanya, perquè el jutge, José María Vázquez Honrubia, els va impedir de declarar en català.
• 26 d'abril: 20.000 persones, segons Acció Cultural del País Valencià, es manifesten pels carrers d'Alacant en defensa del País Valencià i pel dret a veure TV3.
• 28 d'abril: Francesc Argemí i Anglada, més conegut com a "Franki", és empresonat per a 2 anys, 7 mesos i 5 dies acusat d'estripar la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa.
• 9 de maig: La 20a edició del Premi Internacional Catalunya recau sobre les birmanes Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung.
• 21 de maig: La Universitat Oberta de Catalunya publica l'estudi 'Llengua i identitat a Catalunya. 2008', que reflecteix que entre un 52% i un 62% dels catalans votarien favorablement en un referèndum d'independència del de Catalunya.
• 22 de maig: La Cambra de Comerç de Barcelona anuncia que Catalunya i el País Valencià aporten el 28,5% del PIB espanyol i reben només el 23% d'inversions.
• 26 de maig: Quatre obrers moren en un accident laboral a les obres de construcció del Nou Mestalla, a València.
• 4 de juliol: Escola Valenciana rep el Premio Ciudadanos 2008, per la seua trajectòria integradora de la normalització lingüística des d'un punt de vista constructiu que ha contribuït a la convivència de cultures.
• 15 de juliol: Per primera vegada, el govern d'Espanya publica les balances fiscals, que demostren que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Madrid són els territoris d'Espanya amb més dèficit.
• 6 d'agost: S'estrena Espanya la pel·lícula WALL·E (amb algunes còpies doblades en català a Catalunya).
• 24 d'agost: Joandomènec Ros deixa de ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu.
• 11 de setembre: Sonia Castedo (PP) és escollida nova alcaldessa d'Alacant després de la dimissió de Luis Díaz Alperi.
• 9 d'octubre: Durant la Diada Nacional del País Valencià, ERPV desplega una estelada gegant en la Plaça de l'Ajuntament de València.
• 16 de novembre, Terrassa: Els Minyons de Terrassa carreguen el primer 3 de 9 amb folre i l'agulla de la història.
• 17 de novembre: Lluc Tomàs (PP), batlle de Llucmajor, condemnat a tres anys de presó per malversació de fons públics.
• 2 de desembre: L'atur augmenta un 56% en un any (805.967 aturats) al conjunt del Principat, País Valencià i Illes Balears.
• 4 de desembre, Andorra: La papallona negra, obra de l'escriptor Antoni Pladevall, obté el 15è Premi Carlemany de novel·la.
• 14 de desembre: La Marató de TV3 contra les malalties mentals greus recapta més de cinc milions d'euros.
• 20 de desembre: El nas de Mussolini, obra de l'escriptor Lluís-Anton Baulenas, obté el 58è Premi Sant Jordi de novel·la.
• 22 de desembre: El govern de les Illes Balears retorna a l'Institut Ramon Llull.
• 28 de desembre: La viquipèdia en català supera els 150.000 articles amb l'article Guerra dels Ossos.
• 29 de desembre: CDC descarta la proposta d'ERC de formar candidatura conjunta a les eleccions europees de 2009.

Resta del món 

• 1 de gener:
  • Eslovènia ostenta la presidència de torn de la UE essent el primer dels membres que van entrar en l'ampliació del 2004.
  • Xipre, Malta i Akrotiri i Dekélia adopten l'euro com a moneda oficial.
• 2 de gener: El preu del petroli trenca per primera vegada el sostre dels 100 dòlars per barril.
• 3 de gener: El Partit dels Treballadors del Kurdistan fa esclatar un cotxe bomba a Diyarbekir (Turquia) provocant 4 morts i 68 ferits.
• 31 de gener, Japó: surt a la venda l'esperat videojoc Super Smash Bros. Brawl per a Wii.

• 1 de febrer: Microsoft ofereix 44,6 milions de dòlars per comprar Yahoo!.
• 17 de febrer: Kosovo formalitza la declaració d'independència de Sèrbia, amb el suport i l'oposició de nombrosos Estats.
• 24 de febrer: Raúl Castro és escollit nou President de Cuba per l'Assemblea Nacional, després de la renúncia de Fidel Castro.
• 9 de març: El PSOE guanya les Eleccions generals, José Luis Rodríguez Zapatero, vigent President de Govern, surt reelegit.
• 24 de març: Bhutan té les seves primeres eleccions democràtiques de la història, abandonant la seva monarquia absoluta.
• 26 de març: Se celebra el primer Dia de la Llibertat dels Documents, una iniciativa de la Free Software Foundation Europe, amb el suport d'alguns grans agents tecnològics: Google, Sun Microsystems i IBM, per promoure estàndards de documents.
• 20 d'abril: Eleccions generals a Paraguai: l'exbisbe catòlic Fernando Lugo (APC) guanya amb el 41% dels vots, trencant l'hegemonia de més de 60 anys de govern conservador del Partido Colorado, la candidata del qual, Blanca Ovelar, obté un 31%.
• 23 de maig: L'Assemblea Nacional Francesa esmena la Constitució de França per reconèixer els idiomes regionals com el català, tot i que no poden actuar lliurement en l'esfera pública.
• 7 a 29 de juny: La Selecció espanyola de futbol guanya l'Eurocopa 2008 celebrada a Àustria i Suïssa.
• 8 de juny: El nedador japonés Kosuke Kitajima bat el rècord mundial de 200 metres braça en piscina llarga amb 2'07''51.
• 14 de juny: Inici de l'Expo 2008 a la ciutat de Saragossa.
• 17 de juny: Els Boston Celtics, campions de l'NBA, vint-i-dos anys després.
• 1 de juliol: La nedadora estatunidenca Natalie Coughlin bat el rècord mundial de 100 metres esquena en piscina llarga amb 58''97.
• 1 de juliol: El nedador estatunidenc Aaron Peirsol bat el rècord mundial de 100 metres esquena en piscina llarga amb 52''89.
• 2 de juliol, Colòmbia: Íngrid Betancourt i 14 ostatges de les FARC més són alliberats per les Forces Armades de Colòmbia.
• 21 de juliol: Detenció a Belgrad del polític serbi Radovan Karadžić, acusat d'instigar al genocidi durant la Guerra de Bòsnia.
• 30 de juliol: Es confirma l'existència d'aigua a Mart després de l'anàlisi del laboratori del vehicle explorador Phoenix.
• 8 d'agost: Comencen els Jocs Olímpics de Pequín, a les 8:08 del vespre (14:08 hora local catalana), els XXIX jocs olímpics d'estiu.
• 12 d'agost: El nedador estatunidenc Michael Phelps bat el rècord mundial de 200 metres lliures en piscina llarga amb 1'42''96.
• 13 d'agost: La nedadora italiana Federica Pellegrini bat el rècord mundial de 200 metres lliures en piscina llarga amb 1'54"82.
• 13 d'agost: La nedadora anglesa Rebecca Adlington bat el rècord mundial de 800 metres lliures en piscina llarga amb 8'14"10.
• 12 d'agost: El nedador estatunidenc Michael Phelps bat el rècord mundial de 200 metres papallona en piscina llarga amb 1'52''03.
• 16 d'agost: L'atleta jamaicà Usain Bolt bat el rècord mundial de 100 metres llisos amb 9,69 segons.
• 19 de setembre: Estrena de Vicky Cristina Barcelona, pel·lícula de Woody Allen rodada l'estiu del 2007 a Barcelona.
• 22 de setembre: ETA fa esclatar una bomba a Santoña (Cantàbria) matant Luis Conde, brigada de l'exèrcit espanyol.
• 28 de setembre: S'aprova una nova Constitució a l'Equador amb el 63,93% dels vots.
• 21 d'octubre: El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) queda oficialment inaugurat. Hi col·laboren més de 10.000 científics i enginyers de més de cent països així com centenars d'universitats i laboratoris.
• 4 de novembre: Barack Obama (Partit Demòcrata) guanya les eleccions presidencials als Estats Units i es converteix en el primer president afroamericà del país.
• 13 de novembre: 178 futbolistes professionals bascos renuncien a la selecció nacional si canvia el nom de País Basc pel d'Euskadi.
• 17 de novembre: Detenció de Mikel Garikoitz Aspiazu ('Txeroki'), cap militar de l'organització armada ETA, a Cauterets.
• 25 de novembre, Groenlàndia, Dinamarca: Referèndum sobre l'autogovern de Grenlàndia de 2008, el poble groenlandès decideix assumir l'autonomia política dins del Regne de Dinamarca
• 26 de novembre: Diversos atemptats islamistes a Mumbai (Índia) durant tres dies causen 166 víctimes i desenes de ferits.
• 2 de desembre: El futbolista portuguès del Manchester United, Cristiano Ronaldo, obté la Pilota d'Or.
• 3 de desembre: Mor tirotejat a mans d'ETA l'empresari Ignacio Uría, propietari d'una constructora de la xarxa del TAV al País Basc.
• 14 de desembre: La nedadora catalana Mireia Belmonte bat el rècord mundial de 400 metres estils en piscina curta amb 4'25''06.
• 14 de desembre: El periodista Muntazer al-Zaidi llença les seves sabates contra el president George W. Bush durant una roda de premsa.
• 17 de desembre: El Parlament Europeu rebutja per majoria absoluta la setmana laboral de 65 hores.
• 22 de desembre: Dimiteix el govern belga d'Yves Leterme arran de l'escàndol sobre la venda de l'empresa financera Fortis.
• 23 de desembre: L'Exèrcit de Guinea perpetra un cop d'estat després de la mort del President Lansana Conté. Vegeu:
• 27 de desembre: Comença l'ofensiva militar més sagnant d'Israel sobre la franja de Gaza en 40 anys causant més de 225 morts.
• S'estrena el documental L'Encerclement

Necrològiques

Països Catalans

Gener

• 9 de gener, Teià (Maresme): Francesc Poch i Romeu, pintor català.
• 23 de gener, Barcelona: Jaume Sorribas i Garcia, actor català.

Febrer

• 15 de febrer, Barcelona: Glòria Roig i Fransitorra, actriu i dobladora catalana.
• 15 de febrer, Girona (Gironès): Maria Dolors Laffitte i Masjoan, cantant catalana.
• 23 de febrer, Barcelona: Josep Palau i Fabre, escriptor, poeta i crític d'art català.

Març

• 12 de març, monestir de Montserrat (Bages): Cassià Maria Just i Riba, clergue catòlic català, abat emèrit de Montserrat.
• 25 de març, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític català.
• 29 de març, Barcelona: Salvador Escamilla i Gómez, radiofonista, cantant i actor català.

Abril

• 16 d'abril, Barcelona: Emili Giralt i Raventós, historiador català, president de l'IEC.

Maig

• 7 de maig, Barcelona: Mercè Sala i Schnorkowski, economista i política catalana, militant del PSC-PSOE.
• 28 de maig, Barcelona (Barcelonès): Sebastià Salellas i Magret, advocat català.

Juny

• 4 de juny, València: Josep Vicent Marquès i González, escriptor i sociòleg valencià (n. 1943).
• 10 de juny, Tiana (Maresme): Teodor Garriga i Osca, periodista català, president de Ràdio Associació de Catalunya.
• 11 de juny, València: Gonzalo Anaya, mestre, pedagog i catedràtic de filosofia espanyol.
• 28 de juny, Barcelona: Pep Bassas, pilot de ral·lis català.

Juliol

• 20 de juliol, Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català.

Agost

• 23 d'agost, Barcelona (Barcelonès): Maria Dolors Orriols i Monset, escriptora catalana.
• 25 d'agost, Sabadell (Vallès Occidental): Montserrat Busqué i Barceló, pedagoga musical catalana.

Setembre

• 3 de setembre, Taradell (Osona): Joan Segarra i Iracheta, futbolista català, jugador del FC Barcelona.

Octubre

• 3 d'octubre, Barcelona: Joan Carrera i Planas, clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona.
• 20 d'octubre, Barcelona: Ricard Maxenchs i Roca, periodista i executiu català, dirigent esportiu del FC Barcelona.

Novembre

• 3 de novembre, Barcelona: José María Socias Humbert, polític català, batlle franquista de Barcelona.
• 12 de novembre, Barcelona: Miguel Núñez González, polític català, militant del PSUC i el PCE.

Desembre

• 1 de desembre, Barcelona: Joan Baptista Humet i Climent, cantautor valencià.
• 6 de desembre, Alacant (Alacantí): Mikel de Epalza i Ferrer, arabista i traductor, d'origen basc.
• 9 de desembre, Barcelona: Jordi Benito i Verdaguer, artista català.
• 10 de desembre, Premià de Mar (Maresme): Robert Segura Monje, guionista i dibuixant de còmics català.
• 26 de desembre, Barcelona: Joan Abelló i Prat, pintor i gravador català.

Resta del món

Gener

• 11 de gener, Auckland, Nova Zelanda: Sir Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelandès.
• 12 de gener, Madrid, Espanya: Ángel González Muñiz, poeta espanyol.
• 17 de gener, Reykjavík, Islàndia: Bobby Fischer, escaquista estatunidenc.
• 22 de gener, Ciutat de Nova York, EUA: Heath Ledger, actor australià.
• 26 de gener, Amman, Jordània: George Habash, polític palestí, fundador del FPAP.
• 27 de gener, Jakarta, Indonèsia: Suharto, militar i líder polític d'Indonèsia.

Febrer

• 7 de febrer, Hanoi, Vietnam: Hoang Minh Chinh, polític vietnamita.
• 11 de febrer, Dili, Timor Oriental: Alfredo Reinado, guerriller timorès, militant de les Forces de Defensa de Timor Oriental.
• 12 de febrer, Zaplana, Eslovènia: Janez Drnovšek, polític eslovè, 2n President i 2n Primer Ministre d'Eslovènia.
• 12 de febrer, Damasc, Síria: Imad Mugniyah, guerriller libanès, militant de Hesbol·là.

Març

• 1 de març, Santa Rosa de Sucumbíos, Equador: Raúl Reyes, el canciller de la montaña, guerriller colombià, militant de les FARC-EP.
• 3 de març, Departament de Caldas, Colòmbia: Iván Ríos, guerriller colombià, militant de les FARC-EP.
• 7 de març, Arrasate, País Basc: Isaías Carrasco, polític espanyol, militant del PSE-PSOE.
• 11 de març, Vitòria, País Basc: Iñaki Pérez Beotegi ('Wilson'), guerriller basc, militant d'ETA.
• 12 de març, Le Kremlin-Bicêtre, França: Lazzaro Ponticelli, militar italià.
• 14 de març, Rocca di Papa, Itàlia: Chiara Lubich, activista catòlica italiana.
• 18 de març, Londres, Anglaterra: Anthony Minghella, guionista i director de cinema anglès.
• 19 de març
  • Colombo, Sri Lanka: Arthur C. Clarke, escriptor i inventor anglès, autor de 2001. Una odissea a l'espai.
  • Antwerpen, Bèlgica: l'escriptor Hugo Claus.
• 24 de març, Madrid: Rafael Azcona, guionista espanyol (n. 1926).
• 26 de març, Departament de Meta, Colòmbia: Manuel Marulanda Vélez ('Tirofijo'), guerriller colombià, militant de les FARC-EP.
• 31 de març, Pamplona, País Basc: Carlos Chivite, polític espanyol, militant del PSN-PSOE.
• 31 de març, Atenes, Grècia: Jules Dassin, director de cinema i guionista estatunidenc.

Abril

• 5 d'abril, Beverly Hills, EUA: Charlton Heston, actor i director de cinema i teatre estatunidenc.
• 12 d'abril, Dublín, Irlanda: Patrick Hillery, polític irlandès, 6è President d'Irlanda.
• 15 d'abril, Braine-l'Alleud, Valònia: Benoît Lamy, productor i director de cinema való.
• 16 d'abril, Cambridge, EUA: Edward Lorenz, matemàtic i meteoròleg estatunidenc.
• 24 d'abril, Pittsfield, Massachusetts: Jimmy Giuffre, músic de jazz nord-americà (n. 1921).

Maig

• 1 de maig, Mosta, Malta: Anthony Mamo, polític maltès, 1r President de Malta.
• 3 de maig, Pozuelo de Alarcón, Espanya: Leopoldo Calvo-Sotelo, polític espanyol, 74è president del Govern espanyol.
• 10 de maig, Milà, Itàlia: Leyla Gencer, soprano turca.
• 12 de maig, Varsòvia, Polònia: Irena Sendler, humanista polonesa.
• 12 de maig, Captiva Island, EUA: Robert Rauschenberg, artista estatunidenc.
• 13 de maig, Al-Kuwait, Kuwait: Saad Al-Abdullah Al-Salim Al-Sabah, aristòcrata kuwaitià, emir de Kuwait.
• 18 de maig, Villaviciosa de Odón, Espanya: Roberto García-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC.
• 26 de maig, Los Angeles, EUA: Sydney Pollack, actor, productor i director de cinema estatunidenc.

Juny

• 1 de juny, París, França: Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès.
• 2 de juny, Archer (Florida), EUA: Bo Diddley, músic estatunidenc.
• 7 de juny, El Caire, Egipte: Mustafa Khalil, polític egipci, Primer Ministre d'Egipte.
• 24 de juny:
  • Minneapolis, EUA: Leonid Hurwicz, economista i matemàtic estatunidenc.
• Santa Cruz, Califòrnia: Gerhard Ringel, matemàtic alemany.

Juliol

• 4 de juliol, Raleigh, EUA: Jesse Helms, polític estatunidenc.
• 13 de juliol, Lubień, Polònia: Bronisław Geremek, historiador i polític polonès.
• 14 de juliol, Ukkel, Bèlgica: Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta i való.

Agost

• 3 d'agost, Moscou, Rússia: Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus.
• 15 d'agost, Sarasota, Florida, EUA: Jerry Wexler, periodista musical estatunidenc.
• 19 d'agost, París, França: Levy Mwanawasa, polític zambià, 3r President de Zàmbia.
• 20 d'agost, Pequín, Xina: Hua Guofeng, polític xinès, militant del Partit Comunista de la Xina.
• 23 d'agost, Needham (Massachusetts), EUA: Thomas Huckle Weller, bacteriòleg estatunidenc.
• 28 d'agost, Salinas, Florida, EUA: Phil Hill, pilot de F1 estatunidenc.
• 31 d'agost, Nazran, Rússia: Magomed Yevloyev, periodista rus.

Setembre 

• 3 de setembre: Michael Hammer, enginyer nord-americà, conegut com un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
• 15 de setembre, Londres, Regne Unit: Richard Wright, músic anglès, teclista de Pink Floyd.
• 26 de setembre, Westport (Connecticut), EUA: Paul Newman, actor estatunidenc.

Octubre

• 8 d'octubre, Del Mar, EUA: George Emil Palade, biòleg cel·lular romanès.
• 11 d'octubre
  • Köttmannsdorf, Àustria: Jörg Haider, polític austríac.
  • Toluca Lake, Califòrnia (EUA): Neal Hefti, músic i compositor estatunidenc.
• 13 d'octubre, Garches, França: Guillaume Depardieu, actor francès.
• 24 d'octubre, Viena, Àustria: Helmut Zilk, periodista i polític austríac.
• 25 d'octubre, Fort Myers, EUA: Gerard Damiano, director de cinema estatunidenc.

Novembre

• 4 de novembre, Los Angeles, EUA: Michael Crichton, escriptor i productor de cinema estatunidenc.
• 10 de novembre, Castel Volturno, Itàlia: Miriam Makeba ('Mama Afrika'), cantant sud-africana.
• 13 de novembre, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Paco Ignacio Taibo I, escriptor i periodista mexicà.
• 22 de novembre, Los Gatos (Califòrnia), EUA: Robert Burns, historiador i sacerdot jesuïta estatunidenc, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
• 22 de novembre, Singapur: Ibrahim Nasir, polític maldivià, 2n President de les Maldives.
• 29 de novembre, Copenhaguen, Dinamarca: Jørn Utzon, arquitecte danès.
• 29 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Ulises Dumont, actor argentí.
• 30 de novembre, Saint-Clair-sur-Epte, França: Béatrix Beck, escriptora belga en llengua francesa.

Desembre 

• 1 de desembre, Sant Sebastià, País Basc: Mikel Laboa, cantautor basc.
• 3 de desembre, Azpeitia, País Basc: Ignacio Uría, empresari basc.
• 5 de desembre:
  • Moscou, Rússia: Patriarca Alexis II, clergue ortodox estonià, 16è Patriarca de Moscou.
  • Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Nina Foch, actriu de cinema estatunidenca.
• 6 de desembre, París, França: Gérard Lauzier, dibuixant de còmics i guionista de teatre i cinema francès.
• 9 de desembre, Zagreb, Croàcia: Dražan Jerković, jugador i entrenador de futbol croat
• 12 de desembre, Nyack, Estat de Nova York, Estats Units: Van Johnson, actor estatunidenc.
• 15 de desembre, Guayaquil, Equador: León Febres-Cordero, polític equatorià, President de l'Equador.
• 18 de desembre:
  • Santa Rosa (Califòrnia), Estats Units: Mark Felt ('Deep Throat', Gola Pregona), policia estatunidenc, agent del FBI.
  • Sulaimaniyah, Iraq: Nahla Hussain al-Shaly, activista feminista kurda.
• 20 de desembre, Lyme (Connecticut), Estats Units: Robert Mulligan, director de cinema i televisió estatunidenc.
• 24 de desembre;
  • Londres, Regne Unit: Harold Pinter, dramaturg anglès, Premi Nobel de Literatura 2005.
  • Departament de Tolima, Colòmbia: Englio Gaona Ospina, guerriller colombià, militant de les FARC-EP.
  • Martha's Vineyard, Estats Units: Samuel Huntington, politicòleg estatunidenc.
• 28 de desembre, Washington DC, Estats Units: Quentin C. Aanenson, pilot d'avions militars estatunidenc.
• 29 de desembre, Canes, França: Ted Lapidus modista francès.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2008