Camerún

De Wikipedia
Saltar a: navegación, buscar
République du Cameroun (Francés)

Republic of Cameroon (Inglés)
Bandera de Camerún Escudu de Camerún
Bandera de Camerún Escudu de Camerún
Lema nacional: Paix – Travail – Patrie
Peace – Work – Fatherland

(Francés y inglés: Paz – Trabayu – Patria)
Himnu nacional: Chant de Ralliement
Situación de Camerún
Capital Yaoundé
Ciudá más poblada Douala
Llingües oficiales Francés y Inglés
Llingües reconocíes {{{llingües_reconocíes}}}
Forma de gobiernu República
Paul Biya
Philémon Yang
independencia
• Fecha
De Francia y del RU
1 de xineru de 1960
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 53º
475 440 km²
1,3%
4 591 km
402 km
Población
 • Total
 • Densidá
Puestu 58º
16.988.132 (2005)
34 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total ([[{{{PIB_añu}}}]])
 • PIB per capita
Puestu {{{PIB_puestu}}}º
{{{PIB}}}
{{{PIB_per_cápita}}}
Moneda Francu CFA (XAF)
Xentiliciu camerunés, -esa, -és (-eso)
Zona horaria UTC + 1
Dominiu d'Internet .cm
Códigu telefónicu +237
Prefixu radiófonicu TJA-TJZ
Códigu ISO 120 / CMR / CR
Miembru de: ONX, Commonwealth, XA
Sitiu web del Gobiernu:
www.spm.gov.cm

El Camerún[1], oficialmente República de Camerún (en francés République du Cameroun y n'inglés Republic of Cameroon) ye un país de la rexón occidental del África central. Llenda al oeste y al norte con Nixeria, al noreste con Chad, al este cola República Centroafricana, al sur con la República Democrática d'El Congo, Gabón y Guinea Ecuatorial. La so llinia costera mira pal golfu de Biafra, que ye parte del golfu de Guinea, nel ócéanu Atlánticu. El país, por cuenta la so gran diversidá xeolóxica y cultural, ye consideráu delles vegaes como un África en miniatura. Hai nelli playes, desiertos, cordales montañosos, selves y sabanes. El so puntu cimeru, el monte Camerún, un volcán activu de 4.040 m d'altor, asítiase nel suroeste del país. Les sos ciudaes principales son Douala, Yaoundé y Garoua. Nel país conviven cuasi 200 grupos llingüísticos diferentes, magar que les llingües oficiales del país son l'inglés y el francés.

Ente los primeros habitantes del territoriu rescamplen la civilización Sao, na rodiada del llagu Chad, y los baka, un grupu de cazadores-collechadores que vivíen na selva del sureste del país. Los esploradores portugueses aportaron a la costa de Camerún, nomando a la zona Rio dos Camarões (ríu de los camarones), que quedó de magar como nome de la zona nos mapes europeos. Soldaos de la etnia Fulani fundaron l'emiratu d'Adamawa nel norte del país nel sieglu XIX, y otros grupos étnicos tuvieron reinos y dominios poderosos nes tierres del oeste y noroeste de l'actual Camerún. En 1884 la zona convirtióse en colonia alemana col nome de Kamerun.

Dempués de la Primera Guerra Mundial el territorio dividiose, siguiendo'l mandatu de la Sociedá de Naciones, ente Francia y'l Reinu Xuníu. A mediaos del sieglu XX un partíu políticu nomáu Xunión del Pueblu Camerunés (Union des Populations du Cameroun) entamó a pedir la independencia, pero foi declaráu illegal polos franceses na década de 1950. Les milicies d'esi partíu habíen lluchar escontra los soldaos franceses hasta que, en 1960, la parte del país alministrada polos franceses algamó la independencia embaxu la presidencia del presidente Ahmadou Ahidjo. La parte meridional, el Camerún británicu, xuniose a ella al añu siguiente pa formar la República Federal de Camerún. El país camudó'l so nome pol de República Xunida de Camerún en 1972, y esti pol actual en 1984.

En comparanza con otros países africanos el país esfruta d'una relativamente alta estabilidá política y social, lo que permitió el desarrollu de l'agricultura, les infraestructures viaries y importantes empreses petroleres y madereres. Pesie a ello, gran cantidá de cameruneses viven na probitú como agricultores de subsistencia. El poder ta firmemente controláu pol presidente autoritariu del país dende 1982, Paul Biya, y el so partíu, el Movimientu Democráticu de la Xente del Camerún (Cameroon People's Democratic Movement). Les rexones de fala inglesa del país tán cada vez más descontentes y alloñaes del gobiernu, y dellos políticos d'eses rexones apuesten por una mayor descentralización o inclusu la secesión (casu del Conseyu Nacional del Camerún del Sur) de les rexones que pertenecieran al Camerún británicu.

Referencies[editar | editar la fonte]



África
Angola | Arxelia | Benín | Botswana | Burkina Faso | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Islles Comores | El Congo | República Democrática d'El Congo | Costa de Marfil | Djibouti | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bissau | Guinea Ecuatorial | Kenya | Lesotho | Liberia | Libia | Madagascar | Malawi | Mali | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Islles Seychelles | Sudáfrica | Tanzania | Rwanda | São Tomé y Príncipe | Senegal | Sierra Leone | Somalia | Sudán | Sudán del Sur | Swazilandia | Togo | Túnez | Uganda | Zambia | Zimbabwe

Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | Sáhara Occidental | Socotra | Tromelin


Bandera de la OCI Organización pa la Cooperación Islámica Bandeira de la OCI
Afghanistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaiján | Bahrain | Bangladesh | Benín | Brunéi | Burkina Faso | Camerún | Chad | Costa de Marfil | Djibouti | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bissau | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakhstán | Kirguistán | Kuwait | Islles Comores | Libia | Malasia | Maldives | Mali | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Palestina | Pakistán | Qatar | Senegal | Sierra Leone | Siria |Somalia | Sudán | Surinam | Tajikistán | Togo | Túnez | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbekistán | Xordania | Yemen

Países observadores: Bosnia y Hercegovina | República Centroafricana | República Turca de Xipre del Norte | Thailandia | Rusia