Alta Cerdanya

Localització de l'Alta Cerdanya respecte al Departament dels Pirineus Orientals

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques

Estació internacional de la Tor de Querol, on es troben el tren de via internacional de la SNCF procedent de Tolosa de Llenguadoc, el tren de la Renfe procedent de Puigcerdà i Barcelona, i el tren groc (a la foto) que comunica molts dels pobles de l'Alta Cerdanya amb el Conflent

L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya del Nord. Representa la part més septentrional de la Cerdanya, una comarca natural catalana que quedà dividida en dues meitats pel Tractat dels Pirineus (1659). L'Alta Cerdanya pertany actualment a l'estat francès i limita amb les comarques del Capcir (al nord), el Conflent (a l'est), el Ripollès i la Baixa Cerdanya (al sud) i el principat d'Andorra (a l'oest).

El cap de la comarca és Montlluís,^[1] però Sallagosa fou la capital de la vegueria de Cerdanya, creada amb la divisió de la Cerdanya el 1660, fins a la divisió departamental del 1790. Avui és la capital del cantó de Sallagosa que s'estén per la major part de la comarca. Font-romeu, Odelló i Vià n'és el municipi més gran i Puigcerdà és la capital de la vall.

Presenta la singularitat d'estar situada a la conca del Segre (de fet, aquest riu neix al sud d'aquesta comarca, concretament a la cara nord del Pic del Segre), que en la seva major part pertany, actualment, a l'estat espanyol. Això aïlla la comarca de la resta de la Catalunya del Nord, per la qual es connecta a través del coll de la Perxa.

Hi ha la major part d'estacions d'esquí de la Catalunya del Nord.

Municipis de l'Alta Cerdanya[modifica | modifica el codi]

Municipi	Habitants
Angostrina i Vilanova de les Escaldes	549
Bolquera	730
Cabanassa, la¹	622
Dorres	219
Èguet	494
Eina	127
Enveig	621
Er	551
Estavar	409
Font-romeu, Odelló i Vià	2.003
Guingueta d'Ix, la	1.166
Llo	133
Montlluís¹	270
Naüja	63
Oceja	1.282
Palau de Cerdanya	424
Planès¹	27
Porta	98
Portè	147
Sallagosa	820
Sant Pere dels Forcats¹	213
Santa Llocaia	140
Targasona	203
Tor de Querol, la	367
Ur	308
Vallcebollera	49
Font: INSEE (1999)