Departament francès
Un departament (département en francès) és una unitat administrativa de la República Francesa, com també de moltes de les seues antigues colònies. Els actualment 101 departaments estan agrupats en 22 regions (régions) metropolitanes i 5 d'ultramar. Els departaments, per altra banda, se subdivideixen en un total de 344 arrondissements.
Taula de continguts
Administració[modifica | modifica el codi]
Cada departament està administrat per un Consell General (Conseil Général) que s'elegeix cada sis anys. El seu executiu està presidit, des del 1982, pel president del consell. Anteriorment ho era el prefecte.
El govern de la república està representat al departament per un prefecte triat per l'executiu de l'estat. Per altra banda, aquest rep l'ajuda d'un o més sotsprefectes dels centres dels districtes fora de la capital del departament. En aquest sentit, la capital del departament rep el nom de prefectura. Com que els departaments poden dividir-se, en un nombre que pot oscil·lar entre un i set arrondissements, de la mateixa manera la capital de cada una d'aquestes subdivisions rep el nom de sotsprefectura, i la persona al seu càrrec és el sotsprefecte.
Història[modifica | modifica el codi]
Els departaments es crearen el 4 de gener del 1790 a l'Assemblea Nacional Constituent amb l'objectiu de posar fi a les anteriors províncies, suprimir les diferències culturals i constituir una nació homogènia. Molts dels departaments agafen el nom del riu principal de l'àrea o alguna altra característica de la geografia física. El nom de departament prové dels representants del rei que eren départis ('repartits', 'distribuïts') pel territori.
El 1812 Catalunya es va integrar en el Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i es van crear quatre departaments: Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre i Departament del Ter.
Durant l'ocupació del principat de Lieja i els països Baixos del sud i del nord de 1793 (1795) a 1814 els francesos van imposar una mateixa subdivisó en departaments als territoris ocupats. El rei Guillem I va mantenir aquestes subdivisions quan es va crear el Regne Unit dels Països Baixos el 1815 però va canviar la denominació en província, un nom que referia a les antigues Disset Províncies, tot i no respectar les antigues fronteres feudals i va substituir els noms geogràfics francesos neutrals per noms que referien als antics comtats, principats i ducats.
Numeració[modifica | modifica el codi]
Els departaments reben una numeració de dos dígits, que forma part de la vida quotidiana dels francesos, ja que es pot trobar a les plaques de les matrícules dels vehicles, als codis postals, els codis INSEE o als números de la seguretat social.
La numeració dels departaments es va establir el 1922 seguint l'ordre alfabètic des del 01 (Ain) fins al 89 (Yonne). El territori de Belfort (90) s'hi va afegir posteriorment. El 1964 es va partir l'Illa de França en 8 departaments amb les numeracions 75 (que correspon a la ciutat de París), 77, 78, i del 91 al 95. El 1976 Còrsega, que tenia el 20, es va partir en dos departaments nous: 2A i 2B.
Per motius pràctics, les col·lectivitats d'ultramar franceses, que no són departaments, també tenen assignada una numeració, en aquest cas de tres xifres: Saint-Pierre i Miquelon (975), Wallis i Futuna (986), Polinèsia Francesa (987), Nova Caledònia (988). D'altra banda, Mònaco utilitza el 98 per als codis postals.
Aquests números també s'utilitzen als codis ISO 3166-2 en els departaments metropolitans, mentre que als d'ultramar s'empra un codi de dues lletres.
El departament dels Pirineus Orientals, on trobem la Catalunya Nord, té el número 66.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament francès  |
