1913

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

1913

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1910 1911 1912  1913  1914 1915 1916

Decennis :
1880 1890 1900  1910  1920 1930 1940
Sègles :
Sègle XIX  Sègle XX  Sègle XXI
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Aeronautica Arquitectura Automobila Benda dessenhada Camins de fèrre Cinèma Drech Economia Fotbòl Literatura Musica Santat e medecina Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1913 del calendièr gregorian.


Eveniments[modificar | modificar la font]

Occitània[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Euròpa[modificar | modificar la font]

Norvègia[modificar | modificar la font]

Adopcion d'una lèi d'extension ai fremas dau drech de vòte e de candidatura ais eleccions (7 de junh).

America[modificar | modificar la font]

Argentina[modificar | modificar la font]

Inauguracion deu Subte, lo mètro de Buenos Aires.

Mexic[modificar | modificar la font]

Perseguida de la Revolucion Mexicana amb un còp d'estat organizat per lei cientificos que mau capitèt (9 - 18 de febrier de 1913). Lo generau Victoriano Huerta aprofichèt lo caòs per prendre lo poder. Lo president Francisco Madero foguèt assassinat e Huerta s'alièt ai cientificos subrevivents e ais Estats Units d'America per se proclamar president. Pasmens, dins lo rèsta dau país, lei combats entre fòrças governamentalas e insureccions rivalas contunièron.

Arts[modificar | modificar la font]

Arquitectura[modificar | modificar la font]

Acabament dei trabalhs de restauracion de la ciutat fortificada de Carcassona acomençats dins lo corrent dau sègle XIX. La vila foguèt classada au Patrimòni Mondiau de l'Umanitat en 1997.

Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]

Energia[modificar | modificar la font]

Depaus de brevet depintant lo premier estratoreactor per l'engenhaire francés René Lorin (1877-1933). Pasmens, la construccion d'un tau motor èra malaisada per la tecnologia dau periòde e i aviá ges d'aplicacion. Ansin, leis estudis seguents sus aqueu tipe de motor acomencèron solament dins lo corrent deis annadas 1930 (1936 per lo premier prototip).

Fisica[modificar | modificar la font]

A partir de la teoria quantica, lo fisician danés Niels Bohr prepausèt son modèl de l'atòm format d'un nuclèu pichon e fòrça compacte enviroutat per d'electrons situats lòng d'orbitas circularas. Aquò permetèt de descriure divèrsei resultats d'espectrografia ò de la fisica dau raionament X e foguèt a l'origina dau modèl modèrne de l'atòm prepausat en 1926 per Erwin Schrödinger.

Medecina[modificar | modificar la font]

Invencion dau sistèma de produccion de rais X que porta son nom per lo fisician estatsunidenc William Coolidge (1873-1975). Aquel aparelh permetèt de produrre aisament de raionaments X e favorizèt la generalizacion de son utilizacion en medecina. De mai, a l'ora d'ara, lo Tube de Coolidge es totjorn lo sistèma pus utilizat dins leis espitaus.

Quimia[modificar | modificar la font]

Premiera conjectura regardant l'existéncia d'isotòps atomicas per lo Britanic Frederick Soddy (1877-1956). D'autra part, premiera sintèsi de PVC per lo quimista alemand Fritz Klatte (1880-1934). Sa produccion industriala acomencèt en 1931 e aquela matèria plastica trobèt rapidament d'aplicacions variadas.

Economia[modificar | modificar la font]

Naissenças[modificar | modificar la font]

Decèsses[modificar | modificar la font]

Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]