1913
1913 |
|
---|---|
Ans : 1910 1911 1912 1913 1914 1915 1916 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1913 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Norvègia[modificar | modificar la font]
Adopcion d'una lèi d'extension ai fremas dau drech de vòte e de candidatura ais eleccions (7 de junh).
America[modificar | modificar la font]
Argentina[modificar | modificar la font]
Inauguracion deu Subte, lo mètro de Buenos Aires.
Mexic[modificar | modificar la font]
Perseguida de la Revolucion Mexicana amb un còp d'estat organizat per lei cientificos que mau capitèt (9 - 18 de febrier de 1913). Lo generau Victoriano Huerta aprofichèt lo caòs per prendre lo poder. Lo president Francisco Madero foguèt assassinat e Huerta s'alièt ai cientificos subrevivents e ais Estats Units d'America per se proclamar president. Pasmens, dins lo rèsta dau país, lei combats entre fòrças governamentalas e insureccions rivalas contunièron.
Arts[modificar | modificar la font]
Arquitectura[modificar | modificar la font]
Acabament dei trabalhs de restauracion de la ciutat fortificada de Carcassona acomençats dins lo corrent dau sègle XIX. La vila foguèt classada au Patrimòni Mondiau de l'Umanitat en 1997.
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Energia[modificar | modificar la font]
Depaus de brevet depintant lo premier estratoreactor per l'engenhaire francés René Lorin (1877-1933). Pasmens, la construccion d'un tau motor èra malaisada per la tecnologia dau periòde e i aviá ges d'aplicacion. Ansin, leis estudis seguents sus aqueu tipe de motor acomencèron solament dins lo corrent deis annadas 1930 (1936 per lo premier prototip).
Fisica[modificar | modificar la font]
A partir de la teoria quantica, lo fisician danés Niels Bohr prepausèt son modèl de l'atòm format d'un nuclèu pichon e fòrça compacte enviroutat per d'electrons situats lòng d'orbitas circularas. Aquò permetèt de descriure divèrsei resultats d'espectrografia ò de la fisica dau raionament X e foguèt a l'origina dau modèl modèrne de l'atòm prepausat en 1926 per Erwin Schrödinger.
Medecina[modificar | modificar la font]
Invencion dau sistèma de produccion de rais X que porta son nom per lo fisician estatsunidenc William Coolidge (1873-1975). Aquel aparelh permetèt de produrre aisament de raionaments X e favorizèt la generalizacion de son utilizacion en medecina. De mai, a l'ora d'ara, lo Tube de Coolidge es totjorn lo sistèma pus utilizat dins leis espitaus.
Quimia[modificar | modificar la font]
Premiera conjectura regardant l'existéncia d'isotòps atomicas per lo Britanic Frederick Soddy (1877-1956). D'autra part, premiera sintèsi de PVC per lo quimista alemand Fritz Klatte (1880-1934). Sa produccion industriala acomencèt en 1931 e aquela matèria plastica trobèt rapidament d'aplicacions variadas.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 6 de genièr - Edward Gierek, òme politic polonés (m. 2001)
- 9 de genièr - Richard Nixon, president dels Estats Units (m. 1994)
- 10 de genièr - Gustáv Husák, òme politic checoslovac (m. 1991)
- 15 de genièr - Carles Galtier, escrivan provençal (m. 2004)
- 18 de genièr - Danny Kaye, actor american (m. 1987)
- 18 de febrièr - Auguste Le Breton, escrivan francés (m. 1999)
- 30 de març - Ċensu Tabone, president di Malta (m. 2012)
- 30 de març - Leon Còrdas, escrivan occitan de comèdias (m. 1987)
- 5 de mai - Tyrone Power, actor american (m. 1958)
- 13 de mai - William Richard Tolbert, Jr., president di Liberia (m. 1980)
- 18 de mai - Charles Trenet, Franca cantaire e compositor (m. 2001)
- 26 de mai - Peter Cushing, actor britanic (m. 1994)
- 10 de junh - Benjamin Shapira, bioquimista israelian, Prèmi Nobel (m. 1993)
- 20 de junh - Joan de Borbon, paire del rei Joan Carles I d'Espanha (m. 1993)
- 22 de junh - Sándor Weöres, Hungariana poeto (m. 1989)
- 26 de junh - Aimé Césaire, poèta francés (m. 2008)
- 30 de junh - Alfonso López Michelsen, president de Colómbia (m. 2007)
- 11 de julhet - Cordwainer Smith, escrivan american (m. 1966)
- 12 de julhet - Willis E. Lamb, fisician american, Prèmi Nobel (m. 2008)
- 14 de julhet - Gerald Ford, president dels Estats Units (m. 2006)
- 10 d'agost - Wolfgang Pauli, fisician alemand, Prèmi Nobel (m. 1993)
- 13 d'agost - Arcebisbe Makarios III, 1èr president de Chipre (m. 1977)
- 16 d'agost - Menachem Begin, primièr ministre d'Israèl (m. 1992)
- 30 d'agost - Richard Stone, economista britanic, Prèmi Nobel (m. 1991)
- 4 de setembre - Stanford Moore, bioquimista american, Prèmi Nobel (m. 1982)
- 14 de setembre - Jacobo Arbenz, president de Guatemala (m. 1971)
- 10 d'octobre - Claude Simon, escrivan francés, Prèmi Nobel (m. 2005)
- 2 de novembre - Burt Lancaster, actor american (m. 1994)
- 5 de novembre - Vivien Leigh, actritz americana (m. 1967)
- 7 de novembre - Albert Camus, escrivan francés, Prèmi Nobel (m. 1960)
- 18 de decembre - Willy Brandt, cancelièr alemand, Prèmi Nobel de la Patz (m. 1992)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 28 de genièr - Segismundo Moret y Prendergast, primièr ministre d'Espanha (n. 1833)
- 22 de febrièr - Francisco Ignacio Madero, president de Mexic (n. 1873)
- 22 de febrièr - Ferdinand de Saussure, lingüista soís (n. 1857)
- 21 de març - Manuel Bonilla, president d'Honduras (n. 1849)
- 23 de junh - Nicolás de Piérola Villena, president de Peró (n. 1839)
- 28 de junh - Manoel Ferraz de Campos Salles, president de Brasil (n. 1841)
- 19 de julhet - Clímaco Calderón, president de Colómbia (n. 1852)
- 29 de julhet - Tobias Michael Carel Asser, jurista neerlandés, Prèmi Nobel (n. 1838)
- 30 de setembre - Rudolf Diesel, inventor e engenhaire alemand (n. 1858)
- 7 de novembre - Alfred Russell Wallace, biològ galés (n. 1823)
- 12 de decembre - Emperaire Menelik II d'Etiòpia (n. 1844)