1974
De Viquipèdia
Anys: | 1971 1972 1973 - 1974 - 1975 1976 1977 |
Dècades: | 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1974 |
Calendari gregorià | 1974 MCMLXXIV |
Ab urbe condita | 2727 |
Calendari armeni | 1423 |
Calendari xinès | 4670 – 4671 |
Calendari hebreu | 5734 – 5735 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2029 – 2030 1896 – 1897 5075 – 5076 |
Calendari persa | 1352 – 1353 |
Calendari islàmic | 1394 – 1395 |
Calendari rúnic | 2224 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 2 de febrer: Lluís Llach torna a actuar al Palau de la Música Catalana després de quatre anys d'exili.[1]
- 27 de febrer, Viena, Àustria: Josep Carreras debuta a l'Òpera de Viena.
- 28 de setembre, Figueres (Alt Empordà): hi inauguren el Museu Dalí.
- 3 de novembre, Pontons, Alt Penedès: es funda el sindicat Unió de Pagesos.
- 17 de novembre, Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages: activistes catalanistes encapçalats per Jordi Pujol hi funden Convergència Democràtica de Catalunya.
- 20 de desembre, Andorra la Vella, Andorra: hi inauguren la Biblioteca Nacional.
- Es funda el Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià.
- Resta del món
- El Cub de Rubik és inventat pel professor d'arquitectura Erno Rubik.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- Febrer, Vic, Osona: Albert Juvany i Blanch, novel·lista
- 27 d'agost, Cocentaina, Comtat: Carolina Ferre, periodista valenciana
- 16 de novembre, Terrassa, Vallès Occidental: Mònica Van Campen, actriu i model catalana
- València: Luis Cerveró, videoartista, realitzador i productor que ha treballat en publicitat i en videoclips.
- Resta del Món
- 10 de març, Santiago de Xile: Cristián de la Fuente, actor xilè.
- 31 de juliol, Londres, Anglaterra: Emilia Fox, actriu britànica
- Split, República Federal Socialista de Iugoslàvia: Renata Poljak, artista croata.[2]
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 2 de març - Barcelona: Salvador Puig i Antich, militant anarquista a qui les autoritats franquistes apliquen la pena de mort.
- 19 de maig - Sabadell: Antoni Llonch i Gambús, industrial tèxtil i alcalde sabadellenc.
- 20 de juny - l'Alguer, Sardenya: Rafael Catardi i Arca, escriptor alguerès.
- 3 d'agost - L'Hospitalet de Llobregat (el Baix Llobregat): Joaquim Amat i Piniella, escriptor (n. 1913).
- 3 de setembre - Berga: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana.
- 13 de setembre - Barcelona: Miquel Brasó i Vaqués, historiador i arqueòleg gracienc.
- Peníscola - Baix Maestrat: José María Meliá Bernabeu, Pigmalión, poeta i astrònom valencià.
- Resta del món
- 11 d'abril: Grete von Urbanitzky-Passini, escriptora i compositora austríaca.
- 15 d'abril - Trieste: Cesare Barison, violinista, director d'orquestra, musicòleg i compositor italià.
- 21 de juliol - Buenos Aires, Argentina: Carlos Prats, general de l'exèrcit xilè fidel a Allende, assassinat juntament amb la seva esposa per la DINA.
- 13 de novembre - Neuilly-sur-Seine (França): Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (n. 1901).
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Morales, Juan Miguel. Lluís Llach, sempre més lluny. Txalaparta, 2006, p. 157. ISBN 8481364738.
- ↑ http://timeoutcroatia.com/culture/contemporary-art/renata-poljak
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1974 |