Moro
Un moro o magribí (també dit magrebí) és una persona originària de la regió nord-occidental de l'Àfrica, el Magrib.
Pràcticament no hi ha raons per a dubtar que moro prové del llatí mauri (en català, maurs), el nom donat als nadius de l'antiga Mauritània (una província romana que abastava l'actual Algèria i el Marroc, però no la Mauritània actual) i que, al seu torn, prové del grec μαυρω, ‘enfosquir’; sant Isidor de Sevilla, escrivint poc abans de l'època andalusí, apuntava aquest origen en les seues Etimologies. Existeix en moltes llengües europees: Mauren (alemany), Maures (francès), Mauri (italià), Moor (anglès), Mohren, Moren, etc...
D'altra banda, a causa de la influència espanyola, també s'anomenen moros:
- Els musulmans del sud de les Filipines (i, per extensió, la seva llengua austronèsia).
- Al Mali, la població araboberber (en la forma francesa maures).
- Al Senegal hi ha uns ramaders i comerciants que són també anomenats maures.
- Els musulmans de Sri Lanka són sovint anomenats moros en la seva versió anglesa, moors.
De moro deriven els moriscs, l'art morisc i les miniatures morisques. A Filipines, les guerres d'alliberament del poble de Mindanao (1901-1913) foren conegudes pels americans com a Moro Wars, que es traduiria per guerres mores, guerres del poble moro o guerres dels moros.
Contingut
Història[modifica | modifica el codi]
Utilitzat per autors grecs i romans per designar als pobles nord-africans habitants de l'antic regne de Mauritània i les antigues províncies romanes de Mauritània Tingitana i Mauritània Cesariense, des de l'Edat Mitjana el terme moros s'ha anat utilitzant, fins i tot en la literatura culta, per designar un conjunt imprecís de grups humans: tant als musulmans espanyols (andalusins, enfrontats durant l'extens període històric denominat Reconquesta, segles VIII al XV, als regnes cristians peninsulars), com als berbers, als àrabs o als musulmans d'altres zones (de forma intercanviable amb altres termes avui obsolets, sarraí, ismaelita, etc.).
Terra de moros es denominava al territori dominat pels musulmans, especialment en l'Espanya musulmana medieval, però també en qualsevol altre lloc o temps, en un ús equivalent al concepte islàmic de Dar al-Islam.
L'ús del terme moro no sempre es feia de forma despectiva, sinó que segons el context es presentava de forma positiva i fins i tot admirativa.
Etimologia[modifica | modifica el codi]
La paraula "moro" procedeix de la llatina Maurus i aquesta al seu torn de la grega mauros (negre o bru), que designaven als habitants de la Mauritània antiga; encara avui grec modern Mavra-mávri és l'adjectiu masculí-femení per a negre. No està clar si va ser aquest ús com adjectiu el que va originar la denominació del gentilici o va ser al revés. El significat etimològic de «fosc» es va reservar per a la formació relacionada «bru», encara que es va conservar en locucions fetes com herba mora (Solanum nigrum), la fruita és de color negre, per a la pròpia fruita fosca de la mora, o per a un tipus de pelatge de cavall (el negre amb una taca blanca al front i calçat en alguna pota).
Moros a Sri Lanka[modifica | modifica el codi]
A l'actual Sri Lanka la població musulmana, considerada d'origen àrab, va ser anomenada amb el terme moros, significatiu per als colonitzadors. En l'actualitat han abandonat els idiomes àrab i Arwi pel tàmil i el singalès. Segueix sent una minoria molt important de la població (la tercera en nombre: dos milions d'habitants, un 8% de la població).
Moros a Filipines[modifica | modifica el codi]
Sense cap tipus de similitud racial amb les poblacions del nord d'Àfrica, els moros filipins són les poblacions musulmanes de les illes meridionals (especialment Mindanao), que els conqueridors espanyols van denominar així per l'equivalència religiosa.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Brun-Boglio, Georgette: Les Maures, terre de Provence, Toulon, Presses du Midi, 1991. ISBN 2-87867-006-X
- Burchard Brentjes: Die Mauren. Der Islam in Nordafrika und Spanien (642–1800), Wien, 1989. ISBN 3-7008-0381-8
- Michael Brett, Werner Forman: Die Mauren. Islamische Kultur in Nordafrika und Spanien, Luzern, 1986. ISBN 3-7611-0684-X
- Andre Clot: Das maurische Spanien. 800 Jahre islamische Hochkultur in Al Andalus. 327 S. m. 21 Abb., 2004, Patmos. ISBN 3-491-96116-5
- Arnold Hottinger: Die Mauren — arabische Kultur in Spanien, München, Fink, 2005. ISBN 3-7705-3075-6
- Smith, Colin (ed.). Christians and Moors in Spain. Volume I: AD 711-1150, 1988. ISBN 0-85668-410-4.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moro  |
|
