Patrimoni de la Humanitat
El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals).
A data de 25 de juny del 2014, conformen la llista del Patrimoni de la Humanitat 1007 béns, dels quals 779 són culturals, 197 naturals i 31 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 161 estats. Des de la seva instauració el 1977, només dos béns han perdut la distinció de la UNESCO: la reserva de l'òrix blanc d'Oman (el 2007) i la Vall de l'Elba a Dresden (Alemanya) el 2009.
Un cas a part són les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, proclamades els anys 2001, 2003 i 2005; en total n'hi ha catalogades 90 arreu del món, de les quals forma part la Patum de Berga o el Misteri d'Elx. La llista fou ampliada el 2009 amb 88 nous elements, com el Tribunal de les Aigües de València, i ampliada el novembre de 2010 amb elements com els castells i el Cant de la Sibil·la.[1] Tots plegats formen part de la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (en anglès Intangible Cultural Heritage, ICH).
Contingut
Criteris de selecció[modifica | modifica el codi]
A finals del 2004, hi havia sis criteris en l'àmbit cultural i quatre en l'àmbit natural. El 2005 això es va modificar perquè només hi hagi un grup de deu criteris. Per ser inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat un lloc ha de tenir un «valor universal excel·lent» i ha de satisfer almenys un dels següents criteris de selecció.[2]
- Criteris culturals
- I - representar una obra mestra del geni creatiu humà;
- II - testimoniar un important intercanvi de valors humans al llarg d'un període de temps o dintre d'una àrea cultural del món, en el desenvolupament de l'arquitectura o la tecnologia, les arts monumentals, l'urbanisme o el disseny paisatgístic;
- III - aportar un testimoniatge únic o almenys excepcional d'una tradició cultural o d'una civilització existent o ja desapareguda;
- IV - oferir un exemple eminent d'un tipus d'edifici, d'un conjunt arquitectònic o tecnològic o d'un paisatge, que il·lustri una etapa significativa de la història humana;
- V - ser un exemple eminent d'una tradició d'assentament humà, d'utilització del mar o de la terra, que sigui representativa d'una cultura (o cultures), o de la interacció humana amb el medi ambient, especialment quan aquest es torni vulnerable enfront de l'impacte de canvis irreversibles;
- VI - estar directament o tangiblement associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees o amb creences, amb treballs artístics i literaris d'una destacada significació universal. (El comitè considera que aquest criteri ha d'estar preferentment acompanyat d'altres criteris);
- Criteris naturals
- VII - contenir fenòmens naturals superlatius o àrees d'excepcional bellesa natural i importància estètica;
- VIII - ser un dels exemples representatius d'importants etapes de la història de la terra, incloent-hi testimoniatges de la vida, processos geològics creadors de formes geològiques o característiques geomòrfiques o fisiogràfiques significatives;
- IX - ser un dels exemples eminents de processos ecològics i biològics en el curs de l'evolució dels ecosistemes;
- X - contenir els hàbitats naturals més representatius i més importants per a la conservació de la biodiversitat, incloent-hi aquells que contenen espècies amenaçades de destacat valor universal des del punt de vista de la ciència i del conservacionisme.
Des del 1992 el conjunt resultant de la interacció entre l'home i el medi ambient és reconegut com a paisatge cultural.
Sessions del Comitè del Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]
El Comitè del Patrimoni de la Humanitat es reuneix diverses vegades l'any per discutir mesures en la gerència dels llocs existents considerats Patrimoni de la Humanitat, i per acceptar les nominacions dels països interessats. En una sessió anual, coneguda com la Sessió del Comitè del Patrimoni de la Humanitat, és on els llocs són oficialment inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat, després de les presentacions fetes per la UICN o l'ICOMOS, i de les deliberacions dels estats membres.
La sessió anual se celebra en diverses ciutats d'arreu del món. Amb l'excepció d'aquelles celebrades a París, on se situa l'oficina general de la UNESCO, només els estats membres del Comitè tenen dret a celebrar una sessió futura, prèvia aprovació del Comitè.
Béns del Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]
La UNESCO s'esforça a respectar un equilibri entre els continents en la localització del Patrimoni de la Humanitat. Des de l'origen, Europa ha estat sobrerepresentada, però l'aparició d'indrets naturals excepcionals contribueix a una harmonització geogràfica. Els 1004 béns catalogats actualment (779 culturals, 197 naturals i 31 mixtos) estan repartits en 161 estats i es troben classificats en les següents regions geogràfiques:
- Àfrica (la part subsahariana)
- Amèrica Llatina (incloent-hi el Carib)
- Àsia i Pacífic (incloent-hi Oceania)
- Estats àrabs (Àfrica del Nord i Orient Mitjà)
- Europa i Amèrica del Nord (Estats Units i Canadà)
El criteri d'agrupament de les diverses regions resulta molt singular. Rússia i els estats del Caucas, que es troben a cavall d'Europa i Àsia, són classificats com a pertanyents a la zona d'Europa i Amèrica del Nord, no a la d'Àsia i el Pacífic. Israel no es classifica dins dels Estats Àrabs ni dins d'Àsia, com li pertocaria per raons geogràfiques, sinó també dins la zona d'Europa.
Béns del Patrimoni de la Humanitat per regions[modifica | modifica el codi]
| Zona | Natural | Cultural | Mixte | Total |
|---|---|---|---|---|
| Nord Amèrica i Europa | 68 | 417 | 11 | 496[5] |
| Àsia i Oceania | 55 | 148 | 10 | 213[5] |
| Àfrica | 39 | 48 | 4 | 91 |
| Països Àrabs | 5 | 67 | 2 | 74 |
| Llatinoamèrica i Carib | 36 | 91 | 3 | 130 |
| Subtotal | 203 | 771 | 30 | 1004 |
| menys els duplicats* | 15 | 26 | 1 | 42 |
| Total | 188 | 745 | 29 | 962 |
|
*La conca de l'Uvs Nuur (Mongòlia i Federació Russa), que segons aquesta classificació seria un indret transregional, és comptabilitzat aquí a la regió d'Àsia i el Pacífic. |
Llistes del Patrimoni de la Humanitat per continents[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Avui, 16/11/2010, Castells Universals
- ↑ UNESCO World Heritage: The Criteria for Selection (anglès)
- ↑ http://whc.unesco.org/en/sessions/39COM
- ↑ «La UNESCO declara la Muixeranga patrimoni de la Humanitat». Vilaweb, 28 de novembre de 2011. [Consulta: 28 de novembre de 2011].
- ↑ 5,0 5,1 The Uvs Nuur basin located in Mongolia and Russia is here included in Asia-Pacific zone.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
- Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans
- Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
- Patrimoni.gencat, portal web impulsor del patrimoni català
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrimoni de la Humanitat  |
- Llista completa del Patrimoni de la Humanitat, de la UNESCO (anglès) (francès).
- Centre UNESCO de Catalunya.
- Les 7 meravelles del patrimoni català, a Patrimoni.gencat.
|
