Union Europèa

Union Europèa

Devisa : « In varietate concordia » (latin: La concòrdia dins la diversitat)
Lengas oficialas	alemand, anglés, bulgar, chèc, croat, danés, eslovac, eslovèn, espanhòl, estonian, finés, francés, grèc, irlandés (gaelic), italian, leton, lituanian, maltés, neerlandés, polonés, portugués, romanés, ongrés e suedés. Vejatz tanben las Lengas oficialas de l'Union Europèa
Capitalas	Luxemborg, Brussèlas, Estrasborg
President del Conselh	José Sócrates, Portugau ³
President de la Comission	Jean-Claude Juncker (dempuèi lo 1 de novembre de 2014)
President del Parlament	Martin Schulz
Superfícia  - Totala  - % aiga	Classat 7en ¹ 3 976 952 km² (UE25) x,xx%
Populacion  - Totala (2000)  - Densitat	Classat 3en ¹ 454 900 000 ab. (UE25) 116 ab./km²
Moneda	èuro (€) 4
Fuses oraris	essencialament : UTC +0 a +2, regions perifericas : -4 a +4.
Imne europèu	L’Òda a la jòia de la 9ena sinfonia de Beethoven
Jornada d'Euròpa	9 de mai (anniversari de la declaracionde Robert Schuman)
Domeni Internet	.eu, .eu.int (actualament, per las societats)
Indicatiu telefonic	+3 (en projècte) +3 et +4 (actual) (en foncion dels païses membres)
PIB (basa PPA)  - Total (2004)  - PIB/ab.	Classat 1èr ¹ 9 610 miliards d'euros 21 125 €/ab.
Formacion (de la CEE) Formacion (de l'UE)	Tractat de Roma  - 25 de març de 1957 / 1èr de  genièr de 1958 Tractat de Maastricht  - 7 de febrièr de 1992 / 1èr de novembre de 1993
¹ se considerat coma Estat unic ² 7 de decembre de 2005 per las administracions e los proprietaris de marcas, debuta de junh per totes ³ Fins al 1èr de  genièr de 2008 4 l'èuro es la moneda oficiala de l'Union dins son ensemble

L’Union Europèa es una organizacion internacionala que recampa la majoritat dels estats del continent europèu. Aquela organizacion al còp supranacionala e intergovernamentala es estada establida amb aquela denominacion per 12 estats amb lo Tractat de Maastricht en 1993. L’Union Europèa completa compren la Comunautat Europèa, precedentament nomenada Comunautat Economica Europèa, dicha tanben Mercat Comun, tant coma doas formas de cooperacions institucionalizadas, la Politica Estrangièra e de Seguretat Comuna (PESC) e la cooperacion en matèria de justícia e d'afars interiors.

L’Union recampa vint e uèch estats europèus dempuèi lo 1^èr de julhet de 2013 : Alemanha, Àustria, Belgica, Bulgaria, Chequia, Chipre, Croàcia, Danemarc, Eslovaquia, Eslovènia, Espanha, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemborg, Malta, Ongria, los Païses Basses, Polonha, Portugal, lo Reialme Unit, Romania e Suècia.

Territòri

Estats Nom local * Alemanha Deutschland DE Àustria Österreich AT Belgica Belgique BE Bulgaria Bălgarija BG Chipre Kypros CY Croàcia Hrvatska HR Danemarc Danmark DK Eslovaquia Slovensko SK Eslovènia Slovenija SI Espanha España ES Estònia Eesti EE Finlàndia Suomi FI França France FR Grècia Ellada GR Ongria Magyarország HU Irlanda Éire IE Itàlia Italia IT Letònia Latvija LV Lituània Lietuva LT Luxemborg Luxembourg LU Malta Malta MT Païses Basses Netherland NL Polonha Polska PL Portugal Portugal PT Reialme Unit United Kingdom GB Rep. Chèca Česká republika CZ Romania România RO Suècia Sverige SE Sens data prevista Islanda ** IS Montenegro ** ME Macedònia - ARIM** ** MK Serbia ** RS Turquia Türkiye TR Region ultraperiferica Departaments d'otramar francés: Guaiana (GF) - Guadalope (GP) - Maiòta (YT) - Martinica (MQ) - Reünion (RE) Portugal: Açòres - Madèira (Mad) Espanha: Canàrias (Can). (*)= Abreviacion - Acronimia (**)= ARIM= Anciana Republica Iogoslava de Macedònia. Denominacion oficiala de l'UE per l'estat de Macedònia.

• 
• 

Institucions

Article detalhat : Institucions europèas.

Las institucions de l'Union Europèa son las institutions que regisson l'Union Europèas. Essent venguda una figura politica, economica e monetari, aquela a besonh d'institucions que lo ròtle es de defendre las seunas valors, los seus objectius, los seus interesses, e aqueles dels ciutadans e dels Estats membres, e que foncionan en collaboracion prima amb los govèrns e las administracions d'aqueles.

Segon l'article 13 del Tractat de Maastricht, aquelas institucions son las seguentas: lo Parlament Europèu, lo Conselh Europèu, lo Conselh de l'Union Europèa, la Comission Europèa, la Cort de Justícia de l'Union Europèa, la Banca Centrala Europèa e la Cort dels Comptes Europèa.

En mai d'aquelas institucions primárias foguèron creadas d'organs s'ocupan de domènis especifics (Mediator europèu), d'organs financièrs (BCE, BEI), consultatius (CESE, CDR) , interinstitucionals (JOUE) o decentralizats (las agéncias).

Economia

Article detalhat : Economia de l'Union Europèa.

Produch interior brut per abitant en dolars

Budgèt e Programas d'accions

Article detalhat : Budgèt de l'Union europèa.

Tractats e actes

Tractats

Tractats Constitutius

Los tractats constitutius que menèron a l'Union Europèa sont dins l'òrdre cronologic:

• Tractat de París de 1951, (CECA)
• Tractats de Roma del 25 de març de 1957, (Tractat instituent la CEE e Tractat instituent la CEEA)
• Tractat de fusion de las Comunautats Europèas del 8 d'abril de 1965, (s'uniguèron las estructuras de las tres Comunautats Europèas: (CECA), (CEE) e (CEEA, Euratom)
• Tractat de Maastricht o tractat sus l'Union Europèa del 7 de febrièr de 1992
• Tractat d'Amsterdam del 2 d'octobre de 1997, en vigor lo 1^èr de mai de 1999. (ojectiu « espaci de libertat, de securitat e de justícia », esbòç del principi d'una cooperacion judiciara
• Tractat de Niça del 26 de febrièr de 2001, en vigor lo 1^èr de febrièr de 2003 (evolucion de las institucions en prevision de l'alarguiment)
• Tractat de Lisbona del 19 d'octobre de 2007 o Tractat de reforma institucionala de la Union Europèa, Tractat de Reforma que se substuís a l'escac de la Constitucion Europèa de 2004

Tractats non ratificats

• Tractat instituent una Comunautat Europèa de defensa (CED)
• Tractat de Roma de 2004 o tractat establissent una Constitucion per Euròpa

Actes e tractats d'adesion

• Adesion del Reialme Unit, de Danemarc e d'Irlanda (27 de març de 1972 e 1^èr de genièr de 1973)
• Adesion de Grècia (19 de novembre de 1979)
• Adesion d'Espanha e de Portugal (15 de novembre de 1985)
• Tractat d'Atenas del 16 d'abril de 2003: adesion de Chequia, d'Estònia, de Chipre, de Letònia, de Lituània, d'Ongria, de Malta, de Polonha, d'Eslovènia e d'Eslovaquia
• Tractat de Corfo del 24 de junh de 1994: adesion d'Àustria, de Finlàndia e de Suècia
• Adesion de Bulgaria e de Romania (21 de junh de 2005)
• Adesion de Croàcia (9 de decembre de 2011)

Per anar pus luènh

Vejatz tanben

Las institucions de l'Union Europèa

• Conselh de l'Union Europèa
• Comission Europèa
• Parlament Europèu
• Cort de Justícia Europèa
• Cort dels Comptes Europèa
• Banca Europèa d'Investiment (BEI)
• Budgèt de l'Union Europèa

Autras institucions activas en Euròpa

• Conselh d'Euròpa (N.B. : Es pas una institucion de l'Union Europèa)
• Partenariat Oriental
• Union de l'Euròpa Occidentala (es una organizacion a despart que s'es fonduda, progressivament, dins l'Union)

Articles ligats

• Lengas dins l'Union Europèa

Ligams extèrnes

• Robert Schuman, paire d'Euròpa
• www.info-europe.fr
• Lo portal oficial de l'Union Europèa
• European NAvigator - Tot sus l'istòria e las institucions de l'Union Europèa
• Naissença de l'Union Europèa
• Lo Taurillon, magazin eurocitadan - Webzine dels Joves Europèus França
• Los "Èuros del Vilatge", sit pedagogic d'informacion e de debat sus l'Union Europèa
• Tèxtes sus un projècte d'union federala europèa (1929-1930)
• Sit d'informacion sus Euròpa pròche dels Verds
• La categoria Union europèa de l'annuari dmoz.
• (fr) Europèa Guida de viatge sus l'Union Europèa de Wikitravel