Singapur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republic of Singapore
新加坡共和国
Republik Singapura
சிங்கப்பூர் குடியரசு
Bandera Escut
Lema nacionalMajulah Singapura
("Endavant Singapur" en català)
HimneMajulah Singapura
Capital
(i major ciutat)
Singapur
1° 17′ 35″ N, 103° 51′ 20″ E
Idiomes oficials Anglès, xinès mandarí, malai i tàmil
Gentilici Singapurès, singapuresa
Govern Democràtic (unipartidisme de facto)
  President
Primer Ministre
Tony Tan Keng Yam
Lee Hsien Loong
Independència
 
de Malàisia
el 9 d'agost de 1965 
Superfície
 -  Total 710.2 km2 
 -  Aigua (%) 1,44%
Població
 -  Est. jul. 2010 4.701.069  (117è)[nb 1]
 -  Cens 2011 5.183.700 
Moneda Dòlar singapurès (SGD)
Fus horari (UTC+8)
 -  Estiu (DST) No s'observa (UTC)
Domini internet .sg 
Codi telefònic 65[nb 2]
  1. Dades del World Factbook
  2. 02 si es truca des de Malàisia

Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.

Després d'uns orígens com a centre comercial i administratiu del domini colonial britànic a la zona durant el segle XIX, i després d'un breu període d'integració a la Federació Malaia o Malàisia, Singapur experimentà un fulgurant creixement econòmic que el feu passar del tercer al primer món en poc menys de 30 anys. És un dels Quatre Tigres Asiàtics.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom en anglès de "Singapur" provés del Malai Singapura, la "Ciutat-Lleó", però és possible que un element del seu nom tingués una font original més distant.[1] Pura prové del sànscrit puram, que significa "ciutat", "fortalesa", i està relacionanda amb el mot grec polis, ("ciutadella", "ciutat"). Singa- també prové del sànscrit, concretament del mot siṃha, que significa "lleó". Avui en dia, és habitual referir-se a la ciutat com la Ciutat Lleó.[2] Estudis de Singapur indiquen que el lleó probablement mai va viure allà, així com tampoc el Lleó asiàtic; la bèstia que va observar Sang Nila Utama, el fundador de Singapur i qui li va donar el nom de "Ciutat Lleó", segurament era un tigre, probablement un Tigre de Malàsia.[3][4] Per altra banda, el nom pot fer referència simplement a l'antiga Sinhapura cambodjana, de la que es parla al Mahabharata.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Geografia de Singapur
Mapa de Singapur.

Singapur està situat entre Malàisia, amb la que limita al nord, i Indonèsia al sud. Aquesta illa està unida a la península malaia per dos ponts. El primer porta a la ciutat fronterera de Johor Bahru a Malàisia. El segon, més a l'oest, connecta també amb Johor Bahru als barris de la regió de Tuas.

Singapur, l'illa creixent[modifica | modifica el codi]

Quan el mariner Thomas Stamford Raffles va hissar per primera vegada la bandera britànica a Singapur el 1819, es va trobar amb una petita illa en què l'espai era compartit entre nadius, pescadors i pirates.

Amb un dels projectes d'enginyeria més grans mai empresos, Singapur ha anat expandint el seu territori metre a metre, fins a augmentar la seva mida l'equivalent a dos Manhattan de Nova York en els últims quaranta anys.

Encara falta per acabar aquests projectes, i milers d'operaris treballen al llarg de la costa de Singapur per guanyar uns altres 60 km², amb un pla ambiciós que ha despertat la ira dels ecologistes i ha provocat un enfrontament diplomàtic amb els països veïns. "Encara tenim espai per créixer", deia recentment el ministre de Desenvolupament Nacional Mah Bow Tan, anunciant les intencions de la que ha estat anomenada "l'illa creixent".

El principal problema és que, mentre Singapur s'expandeix, les illes properes s'han començat a encongir. Les illes indonèsies han estat durant anys, degut a la seva proximitat, les encarregades de proporcionar el 80% de la sorra necessària per als projectes d'ampliació de terreny del país veí. Les províncies indonèsies de Riau i Bangka-Belitung han venut una mitjana de 300 milions de m³ anuals de sorra a Singapur, acumulant d'aquesta manera grans beneficis, però provocant un desastre ecològic en els seus territoris.

Alguns dels illots més petits de Riau han quedat submergits sota el mar, i d'altres illes majors han vist com les seves platges es reduïen de mida. "Quan t'enduus la sorra, les illes de mida més petita perden la seva capacitat de resistir l'erosió de les onades i amb el temps es pot provocar la seva desaparició", assegura Nur Hidayati, coordinador de la campanya iniciada per diverses ONG indonèsies que pretenen frenar l'extracció de més sorra del seu territori.

Singapur va utilitzar terra de les seves muntanyes en les primeres obres dels anys 60 fins que el seu territori va quedar pràcticament pla. Aleshores, el Govern va començar a comprar sorra de Malàisia i Indonèsia en quantitats que han anat augmentat a mesura que els enginyers redoblaven els esforços per guanyar terreny al mar.

Clima[modifica | modifica el codi]

Singapur es troba al 1r paral·lel al nord de l'equador. El clima de Singapur està classificat com a clima equatorial ( segons la classificació climàtica de Köppen), sense veritables estacions diferenciades. Per la seva ubicació geogràfica i l'exposició marítima, el seu clima es caracteritza per una temperatura uniforme i la pressió, l'alta humitat i abundants precipitacions. La precipitació mitjana anual és d'uns 2.370 mm (93 polzades). Les pluges més gran mai enregistrades en 24 hores han estat de 512 mm el 1978, 467 mm el 1969 i 366 mm el 19 de desembre de 2006.[5] La temperatura oscil·la durant el dia entre una mínima de 23 °C i una màxima de 34 °C. El mes de juny és el mes més calorós de l'any a Singapur, seguit del maig. Això és a causa dels vents, la llum i el fort sol que es dóna durant aquests mesos.[6] La temperatura més alta registrada és de 36.0 °C, que es va donar el 26 de març de 1998, i la temperatura més baixa registrada és de 19,4 °C l'any 1934.

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Mitjana temp. màx. °C 30 31 31 31 32 31 31 31 31 31 31 31
Mitjana temp. mín. °C 23 23 24 24 24 24 24 24 24 23 23 23
Mitjana de pluges en mm 252 173 193 188 173 173 170 196 178 208 254 257
Font: BBC[7]]

Demografia[modifica | modifica el codi]

El lleó símbol de la ciutat, enrere el modern centre financer.
Article principal: Demografia de Singapur

L'any 2011 Singapur tenia 5.183.700[8] habitants, i en 2007 l'esperança de vida era de 81 anys, el 92.5% de la població estava alfabetitzada i la mitjana de fills per dona era de tan sols 1.07.

Després de Mònaco, Singapur presenta la major densitat de població del món. El 85% dels seus habitants viuen en municipis com Tampines en habitatges públics construïts pel House Development Board (HDB).

La diversitat ètnica de la població és molt marcada: els xinesos representen el 76.8%; els malais el 13.9%, els indis el 7.9% i la resta provenen de diversos països, principalment occidentals.

La diversitat ètnica també es posa de manifest en les llengües oficials, malgrat ser un país molt petit posseeix quatre idiomes amb l'estatut d'oficial: anglès, xinès (mandarí), tàmil, i bahasa (ambdós: l'indonesi i el malai). Tota la població ha de ser bilingüe, aprenent anglès i un dels altres tres idiomes, depenent aquest altre de l'origen dels pares. Si cap dels pares és de cap de les ètnies que parlen un dels altres idiomes (a part de l'anglès), aquests poden llavors escollir quin dels altres tres idiomes els seus fills estudiaran a l'escola.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Estructura de govern[modifica | modifica el codi]

Catedral de Sant Andreu.

La constitució de Singapur està inspirada en el parlamentarisme anglès. El Partit d'Acció Popular domina la política del país des de la independència. El sistema de govern s'aproxima més a l'autoritarisme que a una democràcia multipartidista.

Singapur és membre de l'ASEAN.

Lee Kuan Yew, considerat el pare de la pàtria, va ser l'únic primer ministre de 1959 fins al 1990, quan per pròpia voluntat va decidir deixar el càrrec per donar pas a la següent generació de polítics. Quan Goh Chok Tong va assumir el càrrec de primer ministre. va crear un ministeri sense cartera per a Lee Kuan Yew i el va anomenar Senior Minister. Anys més tard, Goh Chok Tong va prendre una decisió similar i va decidir deixar el càrrec a la generació de relleu, i el 2004 Lee Hsien Loong, fill de Kuan Yew, va assumir el càrrec de primer ministre; en aquell moment el seu pare va passar de ser anomenat Senior Minister a Mentor Minister, i Goh Chok Tong passà a ser el Senior Minister.

Famosa badia de Singapur i la Roda de la fortuna
Edifici del Parlament de Singapur amb els gratacels de la ciutat al fons.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Singapur està format a més, per més de seixanta-quatre petites illes, entre les quals les més importants són Jurong d'activitat industrial, Sentosa, dedicada al turisme, Pulau Ubin i la més gran Pulau Tekong. Atès que Singapur és una sola ciutat, la divisió administrativa correspon a les circumscripcions electorals, que són revisades en cada legislatura per a tenir en compte l'evolució demogràfica.

Llei[modifica | modifica el codi]

El sistema legal del Singapur està basat en la llei comuna anglesa, encara que amb considerables diferències locals. El judici per jurat va ser abolit per complet el 1970 deixant que l'avaluació judicial siga realitzada en la seva totalitat pel jutge.[9] Singapur té penes que inclouen càstig corporal judicial en la forma de colps amb bastó per violació, avalots, vandalisme, i alguns delictes d'immigració.[10][11] És obligatòria la pena de mort per assassinat, i per cert tràfic de drogues i delictes d'armes de foc.[12] Amnistia Internacional ha dit que hi ha alguns conflictes amb les disposicions legals del dret de presumpció d'innocència fins que no està provada la culpabilitat, i que Singapur té "possiblement la major taxa d'execució en el món en relació a la seva població".[13] El govern ha posat en dubte les afirmacions d'Amnistia Internacional.[14] En una enquesta del 2008, els executius de negocis internacionals creien que Singapur, juntament amb Hong Kong, tenien el millor sistema judicial a Àsia.[15] En 2011, en el Rule of Law Index de World Justice Project Singapur va ser classificat entre els principals països enquestats a "Ordre i Seguretat", "Absència de Corrupció" i "Justícia Penal en Vigor". No obstant això, va rebre una puntuació molt baixa per "Llibertat d'Expressió" i "Llibertat de Reunió".[16] Totes les reunions públiques de cinc o més persones requereixen permisos de la policia, i les protestes només poden ser legalment celebrades al Speakers' Corner.[17]

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Singapur

Singapur posseeix una economia de mercat lliure i pròspera, caracteritzada per un entorn obert. Té preus estables i un dels PIB per capita més alts del món. L'economia depèn principalment de les exportacions, particularment de les del sector electrònic i industrial.

El 2001 la recessió mundial i la caiguda del sector tecnològic van afectar de manera important l'economia del país (el PIB va caure un 2%). L'epidèmia de SARS que es va iniciar el 2003, va ampliar-ne la recessió. Per a contrarestar aquest alentiment, el govern va posar en marxa el desembre de 2001 un comitè de vigilància econòmica, i els seus resultats es van publicar el febrer de 2003.

La refineria de petroli més gran d'Àsia es troba a Singapur. Igualment, Singapur posseeix el port marítim que manipula el major volum de càrrega anual, tant en tonatge com en nombre de contenidors del món.

En una reunió amb la directora del Departament d'Economia de la Universitat de Singapur es va discutir el model econòmic de Singapur. La directora va contestar que el seu model econòmic va ser el de Puerto Rico. Puerto Rico lamentablement es va desviar del seu propi model mitjançant l'ús d'ajudes federals de cupons d'aliments. Es pot veure en el següent article periodístic:wordpress Singapur, la petita illa gran, diari El Nuevo Día

Cultura i oci[modifica | modifica el codi]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Laksa - Un plat molt popular a Singapur

La Gastronomia de Singapur es considera com un primer exemple de la barreja ètnica i diversitat de cultures existents a Singapur. Aquesta cuina té moltes influències de cuina malaia, Xina, Índia (especialment de la cuina tamil) i de forma part de les cuines del sud-est asiàtic, posseeix influències també d'occident a causa de l'ocupació de les illes pels Anglesos en el segle XIX. Com a exemple de varietat i fusió d'estils, per exemple en els hawker stores (una espècie de food court) de Singapur, pot trobar-se com els xefs originaris de Xina preparen plats indis, mentre que els xef indis preparen diversos plats de Malàisia. La cuina és un dels atractius culturals de Singapur.

Plats inspirats en la cuina xinesa[modifica | modifica el codi]

Pernils en un mercat de Singapur típics de les celebracions de l'Any Nou xinès.

Molts dels plats són adaptacions de la cuina xinesa a causa dels immigrants, encara que l'ús d'ingredients locals ja no fa possible considerar-los xinesos.

Plats inspirats en la cuina malaia[modifica | modifica el codi]

Plats inspirats en l'Índia[modifica | modifica el codi]

Rojak Indi
Arròs servit amb naan, tandoori chicken, i el chicken tikka masala.

Esports[modifica | modifica el codi]

Bandera olímpica Singapur als Jocs Olímpics.

En 2010 va ser seu dels Jocs Olímpics Juvenils.

Singapur als Jocs Olímpics està representada pel Comitè Olímpic de Singapur.

Des de l'any 2008 a Singapur es realitza el Gran Premi de Fórmula 1. La particularitat d'aquest Gran Premi, és ser el primer en la història que es realitza de nit, la qual cosa comporta una sèrie de canvis, mai abans experimentats, tant en els pilots com en el desenvolupament propi de la carrera. Un altre dels al·licients és que es tracta d'un circuit urbà, igual que el realitzat, a partir d'aquest mateix any, a la ciutat de València.

Història[modifica | modifica el codi]

L'illa, que anteriorment s'anomenava Temasek, va ser anomenada com a Singapura durant el segle XIV pel príncep Parameswara.

El 1819, el britànic Thomas Stamford Raffles va prendre el control de la ciutat per a fer front a la dominació comercial dels holandesos a la regió. El 1826, Singapur, Malaca i Penang constituïen les colònies dels estrets, com a territoris independents del govern britànic.

Durant la Segona Guerra Mundial, a partir del 15 de febrer de 1942, l'illa va caure sota el domini de l'Imperi Japonès, que la va atacar des de terra aprofitant que les defenses de la ciutat estaven orientades cap al mar, essent la major humiliació que varen patir els britànics durant tota la guerra, ja que no només fou una derrota militar sinó que també va ser un cop fort a la dominació occidental a tota l'Àsia. L'illa va estar sota domini japonès fins al 12 de setembre del 1945, un mes després que Japó capitulés incondicionalment davant els aliats. Patí diversos bombardejos primer per part de l'eix i després per part dels aliats (Bombardeig de Singapur (1944–1945)).

El 1959, Lee Kuan Yew va ser escollit Primer Ministre. El seu partit, el Partit d'Acció del Poble (People's Action Party), va proposar aleshores la integració a la Federació de Malàisia, aconseguint-ho el setembre de 1963. Poc després, el 1964, les diferències es manifesten i s'acorda la secessió de la República de Singapur, proclamant-se la independència (dins de la Commonwealth) el 9 d'agost de 1965[18] amb Yusof bin Ishak com a president i Lee Kuan Yew com a primer ministre. A tots els que varen estar presents a Singapur el dia de la independència se li va oferir la ciutadania de Singapur. El 1967, va participar en la fundació de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic[19] i el 1970 es va unir al Movimient de Països No Alineats. El 1990, Goh Chok Tong va succeir Lee com a primer ministre. Durant el seu mandat el país va afrontar la Crisi financera del sud-est asiàtic de 1977, el SARS de 2003 i les amenaces terroristes de la Jemaah Islamiyah. El 2004, Lee Hsien Loong, el fill gran de Lee Kuan Yew, es va convertir en el 3r. primer ministre del país.[20]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Singapore» (en anglès). bartleby.com. [Consulta: 14 abril 2006].
  2. Sun, E. «Singapore: Lion City» (en anglès). The Monroe Street Journal, octubre 2002.
  3. «Studying In Singapore» (en anglès). Search Singapore Pte Ltd. [Consulta: 14 abril 2006].
  4. «Sang Nila Utama» (PDF) (en anglès). 24hr Art. [Consulta: 14 abril 2006].
  5. Travel Singapore for Smartphones and Mobile Devices - Illustrated Travel Guide, Phrasebook, and Maps (en anglès). MobileReference, 1 gener 2007, pàg.16. ISBN 978-1-60501-015-1 [Consulta: 24 de febrer de 2012]. 
  6. «Serveis Meteorològics de la Divisió Nacional del Medi Ambient».
  7. «Average Conditions - Singapore» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 2007-02-18. [Consulta: 27 setembre 2008].
  8. «Statistics Singapore, Population (Mid-Year Estimates)» (en castellà), 2011. [Consulta: 16/7/2913].
  9. «The Singapore Legal System». Singapore Academy of Law, 25 de setembre de 2007. [Consulta: 10 de jun de 2011].
  10. «Judicial caning in Singapore, Malaysia and Brunei». World Corporal Punishment Research, 2008. [Consulta: 2 de juliol de 2011].
  11. Kuntz, Tom. «Ideas & Trends; Beyond Singapore: Corporal Punishment, A to Z». The New York Times, 26 juny 1994.
  12. «Singapore country specific information». U.S. Department of State, 19 març 2010.
  13. «Singapore: The death penalty – A hidden toll of executions». Amnesty International USA, 2003. [Consulta: 1 de maig de 2011].
  14. Ministry of Home Affairs (30 de gener de 2004). "The Singapore Government's Response To Amnesty International's Report "Singapore – The Death Penalty: A Hidden Toll Of Executions"". Nota de premsa. Consulta: 22 d'abril de 2010.
  15. Agence France-Presse. «Hong Kong has best judicial system in Asia: business survey». ABS-CBN News. Agence France-Presse [Philippines], 15 de setembre de 2008 [Consulta: 23 d'agost de 2010].
  16. http://www.worldjusticeproject.org/sites/default/files/wjproli2011_0.pdf
  17. «Singapore to toughen protest laws ahead of APEC meet». Reuters, 17 de gener de 2009 [Consulta: 31 de juliol de 2012].
  18. Leitch Lepoer, Barbara. «Singapore as Part of Malaysia» (en anglès). Library of Congress Country Studies. Washington, D.C.: Government Printing Office, 1989. [Consulta: 29 de gener de 2011].
  19. Plantilla:Cite wikisource
  20. «Country profile: Singapore». BBC News, 15 juliol 2009 [Consulta: 22 abril 2010].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hill, Michael. Kwen Fee Lian. The Politics of Nation Building and Citizenship in Singapore (en anglès). Routledge, 1995. ISBN 0-415-12025-X. 
  • King, Rodney. The Singapore Miracle, Myth and Reality (en anglès). Insight Press, 2008. ISBN 0-9775567-0-0. 
  • Mauzy, Diane K.; Milne, R.S.. Singapore Politics: Under the People's Action Party (en anglès). Routledge, 2002. ISBN 0415246539. 
  • Tan, Kenneth Paul. Renaissance Singapore? Economy, Culture, and Politics (en anglès). NUS Press, 2007. ISBN 9789971693770. 
  • Lee Kuan Yew (2000). From Third World To First: The Singapore Story: 1965–2000. (anglès), New York: HarperCollins. ISBN 0-06-019776-5
  • Worthington, Ross. Governance in Singapore (en anglès). Routledge/Curzon, 2002. ISBN 0-7007-1474-X. 
  • «Census of Population (2000)» (PDF) (en anglès). Singapore Department of Statistics.
  • «Key Facts & Figures» (en anglès). Ministry of Transport, Singapore.
  • «Nation's History» (en anglès). Singapore Infomap.
  • «MOE-PRIME» (en anglès). Programme For Rebuilding and IMproving Existing schools (PRIME).
  • Ministry of Education (14 de febrer de 2007). "Eight More Schools to Benefit from Upgrading". Nota de premsa.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Govern
Visió general

Coord.: 01° 22′ N, 103° 48′ E / 1.367°N,103.800°E / 1.367; 103.800