Golf de Biscaia

Situació del Golf de Biscaia en l'Europa Occidental.

El golf de Biscaia (en basc: Bizkaiko golkoa, en francès: golfe de Gascogne) és un ampli golf de l'oceà Atlàntic Nord localitzat a la part occidental d'Europa. S'estén des del cap Ortegal a Galícia (Espanya) fins a la punta de Pern a l'illa d'Ouessant, a Bretanya (França). Banya les costes de les comunitats autònomes espanyoles de Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc, així com les regions franceses d'Aquitània, Poitou-Charentes, País del Loira i Bretanya.

A Espanya es considera el golf de Biscaia com la part més oriental de la mar Cantàbrica, amb la qual es designa el mar litoral que banya la costa nord d'Espanya (fins al Estaca de Bares) i la costa sud-oest de França i que correspondria amb el que els romans al segle I aC van anomenar Sinus Cantabrorum («badia dels càntabres»). La part més septentrional era anomenada Sinus Aquitanus o Mare Aquitanicum (mar dels aquitans).

Geografia Física

La seva costa al sud és escarpada, amb multitud de penya-segats entre els quals s'obren platges i petites badies, generalment en les desembocadures dels rius ( que solen ser en forma de ries ). Destaquen la rasa mareal de la costaguipuzcoana, entre Deba i Zumaya ( que s'estén en menor mesura fins a Ondarroa ), i les platges de Gijón, Llanes, Laredo, Comillas, Laga, Deba, Zarauz o Sant Sebastià, mentre que la costa francesa és recta, baixa i sorrenca, amb dunes i nombrosos pantans, del sud fins a la desembocadura del Loira, al terç nord, a la costa de Bretanya, alternen trams rocosos i elevats, amb nombroses cales, badies i àmplies platges d'arena. Els rius que desemboquen a la costa sud d'aquest golf són de curt recorregut, com tots els del vessant cantàbric. En canvi els de la costa est ( Garona que desemboca a la ciutat de Burdeoso Loire) tenen un gran recorregut, tornant a ser de curs curt al nord ( a Bretanya ). Entre els espanyols destaquen el Nalón, sent el riu més llarg i cabalós de l'àrea espanyola, el Nervión, que forma la ria de Bilbao, i el Bidasoa, que marca en part la frontera entre França i España. La corrent de Nadal, que recorre tota la costa cantàbrica d'oest a est, arriba al golf de Biscaia arrossegant tota classe d'objectes fins a xocar amb la costa continental, el que l'obliga a pujar al nord i morir. Aquest corrent és la culpable que l'abocament de chapapote o galipot delnaufragio del Prestige arribés fins a les costes franceses des de més enllà de la ciutat de La Corunya ( Galícia ). Els vents forts del nord-oest que el recorren s'originen en les baixes pressions centrades sobre lasIslas Britàniques i el mar del Nord, combinades amb l'anticicló de les Azores.Respecto a la batimetria, el golf de Biscaia presenta dues plataformes continentals separades per una àmplia plana abissal amb una profunditat màxima de 2.789 m. Aquesta plana va ser creada per la separació i rotació de la placa ibèrica pel que fa a la eurasiàtica. El límit entre ambdues plataformes està definit per la fossa de Capbreton, un estret fiord submarí de 2.100 m de profunditat i 150 km de llarg que s'acosta enfront del port de Capbreton, al departament francès de les Landas.Esta disposició batimètrica i l'orientació nord-oest del Golf de Biscaia fan que estigui especialment exposat als temporals provinents de l'Atlàntic Nord. Com que l'estreta plataforma continental de la costa sud no oposa resistència a aquestes tempestes, les onades poden arribar a una alçada considerable en aquesta costa, especialment davant de la fossa de Capbreton.

Geografia Biològica

La pesquera del golf de Biscaia és similar a la del mar Cantàbric. Està molt explotada i hi ha moltes espècies que estan en perill seriós d'extinció, com el besuc, el lluç i fins i tot l'anxova. D'altres, com el verat i el bonic, gaudeixen de bona salut i s'exploten regularment. Algunes espècies ja han desaparegut del golf de vizcaya, com la balena franca glacial, l'últim exemplar es va caçar a Orio a principis del segle XX. Tanmateix, és una bona regió per a l'observació de mamífers marins.

Geografía humana

El golf de Biscaia ha estat una zona de trànsit naval important des de l'antiguitat. La característica de la seva ubicació i forma ha potenciat que s'usés per a la navegació entre la costa occidental continental i el nord peninsular, i entre aquests punts i les Illes Britàniques (a diferència de la regió occidental del mar Cantàbric, les costes gallega i asturiana, on es van propiciar les rutes cap ai des d'Irlanda). Hi ha serveis regulars de ferryentre Gijón i Nantes, entre Santander i Plymouth, i entre Bilbao y Southampton.

Comprende importants ports comercials, com els deAvilés, Gijón, Santander, Bilbao, Pasajes, Baiona (França), Bordeus, La Rochelle, Nantes o Lorient, i pesquers com els deVivero, Burela, Santoña, Laredo, Castro Urdiales, Bermeo, Ondarroa, Guetaria, San Juan de Luz, les Sables-d'Olonne o Concarneau.

Delimitació de la IHO

La máxima autoridad internacional en materia de delimitación de mares, la Organización Hidrográfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera el golfo de Vizcaya («Bay of Biscay») como un mar. En su publicación de referencia mundial, «Limits of oceans and seas» (Límites de océanos y mares, 3ª edición de 1953), le asigna el número de identificación 22 y lo define de la forma siguiente:

Una línea que une el cabo Ortegal con el extremo occidental de Ouessant (punta de Pern) a través de esta isla al extremo oriental del mismo (Lédénès) y desde allí, hacia el Este, sobre el paralelo 48° 28′ N hasta la costa de Bretaña.

Limits of oceans and seas, pág. 9.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golf de Biscaia