Togo

République Togolaise
Bandera Escut
Lema nacional: Treball, Llibertat, Pàtria (francès:Travail, Liberté, Patrie)
Himne: Salut à toi, pays de nos aïeux (Salut a tu, país dels nostres avantpassats)
Capital (i major ciutat)		Lomé
Idiomes oficials		Francès (oficial), també es parlen l'ewe, el mina, el kabye, el moba, el cotokoli...
Gentilici		Togolès, togolesa
Govern
	President Primer Ministre	Faure Gnassingbé Kwesi Ahoomey-Zunu
Independència
	de França	el 27 d'abril de 1960
Superfície
-	Total	56,785 km2
-	Aigua (%)	4,2%
Població
-	Est. jul. 2010	6.199.841  (104è)
-	Cens -	-
-	Densitat	108 /km2 (93è)
Moneda		Franc CFA de l'Àfrica Occidental (XOF)
Domini internet		.tg
Codi telefònic		228

Togo és un país de l'Àfrica Occidental, que limita amb Ghana a l'oest, Benín a l'est, Burkina Faso al nord i el golf de Guinea al sud. La capital n'és Lomé.

Història

La història occidental no té constància de què succeí a Togo abans de l'arribada dels portuguesos a finals del segle XV. Durant el període comprés entre el segle XI i el segle XVI, hi irromperen diverses tribus de tot arreu: els ewe de Nigèria i Benín, i els mina i els guin de Ghana. La majoria s'assentaren en zones costaneres. Quan el comerç d'esclaus començà de veres al segle XVI, els mina van ser els qui se'n beneficiaren més. Durant els següents 200 anys, la regió costanera va ser un gran centre de saqueig per als europeus en cerca d'esclaus, guanyant-se Togo i les regions del voltant el nom de "la Costa dels esclaus".

En un tractat de 1884 signat a Togoville, Alemanya va declarar protectorat seu una franja de territori al llarg de la costa i gradualment va estendre el seu domini cap a l'interior. Aquest lloc esdevingué el 1905 la colònia alemanya de Togolàndia. Després de la I Guerra Mundial, es va dividir en dos mandats de la Societat de Nacions administrats pel Regne Unit i França. Després de la II Guerra Mundial, aquests mandats van passar a ser territoris fideïcomissaris de les Nacions Unides. Els resident de la Togolàndia britànica votaren per a unir-se a la Costa d'Or i formar la nova nació independent de Ghana, i la Togolàndia francesa va passar a ser una república autònoma dins de la Unió Francesa. La independència vingué el 1960 gràcies a Sylvanus Olimpio (27 abril), mort després per Lt Col Gnassingbé Eyadema, qui va ocupar el seu lloc i va prendre el poder el 13 de gener de 1967. Gnassingbé Eyadema va morir a principis de 2005 després de 38 anys al poder, havent sigut el dictador africà que ha governat durant més temps. La immediata però curta instal·lació militar del seu fill, Faure Gnassingbé, com a president va causar una extensa condemna internacional. Gnassingbé deixà el poder i va convocar eleccions, les quals va guanyar dos mesos després. L'oposició va declarar que les eleccions havien sigut fraudulentes. Els desenvolupaments de 2005 dugueren a tornar-se a qüestionar el compromís de democràcia que Togo havia contret en un intent de normalitzar les relacions amb la UE, que tallà les ajudes el 1993 per la precarietat de la situació dels drets humans. A més a més, fins a 400 persones van ser assassinades per la violència política que envoltava les eleccions presidencials, segons l'ONU. Al voltant de 40.000 togolesos van fugir a països veïns.

Geografia

Togo és un país de 56.785 km² ubicat a l'Àfrica Occidental amb gairebé 1.700 km de fronteres amb Burkina Faso, Ghana i Benín. El punt més alt del país és el mont Agou (984 m).

Al nord el terreny es caracteritza per una sabana suau, en contrast amb el centre del país, que es caracteritza per estar format per turons. D'altra banda, el sud de Togo és un altiplà que arriba a la plana costanera amb llacunes i pantans extensos.

Divisió administrativa

Administrativament, Togo s'organitza en 5 regions que se subdivideixen en 35 prefectures.

Economia

La petita economia subsahariana de Togo és en gran mesura dependent de l'agricultura tant comercial com de subsistència. El 65% de la població depèn d'aquest sector, que representa el 41% del PIB. Els cultius principals són el cafè, el cacau i el cotó, que tots plegats generen més o menys el 30% dels ingressos per exportacions. Togo és autosuficient pel que fa a béns d'alimentació bàsics quan les collites són normals, amb dificultats de subministrament ocasionals.

Al sector industrial, l'extracció de fosfats a les mines és, de lluny, l'activitat més important amb uns 60 milions de Tm en reserves, del qual se n'extreu una mica més d'1 milió anual, encara que ha patit un retrocés pel col·lapse dels preus de fosfat mundials i per la creixent competència internacional. Togo arrossega un deute important pel procés d'industrialització que va emprendre en els anys 70 del segle XX.

El comerç està circumscrit gairebé en exclusiva a Lomé, que mitjançant el port canalitza la majoria de les exportacions i importacions a Mali, Níger i Burkina Faso. El país està pendent de la condonació de tot o part del deute extern, segons la política empresa per la Unió Europea i els Estats Units. L'INB per habitant són 380$ estatunidencs (Banc Mundial, 2005).

Demografia

Mapa de Togo (en anglès)

L'any 2007 Togo té una població de 5.700.000 habitants. El 99% de la població és negra, i l'1% restant és blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial és el francès. L'esperança de vida és de 57 anys. La mitjana de fills per dona és de 4,9. El 60,9% de la població està alfabetitzada. Es calcula que el 4,1% de la població està infectada amb el virus de la sida.

Prop de 40 grups ètnics formen la població de Togo, entre els quals destaquen els ewes (46%) pel sud i els kabres (22%) pel nord, que mantenen una forta enemistat. Aquest fet és comú diversos països d'Àfrica, on les desigualtats ètniques desemboquen en lluites constants.

Togo ocupa un lloc bastant baix al rànquing de l'IDH elaborat per l'ONU: està al lloc 139 dels 173 països analitzats.

Les ciutats principals són la capital, Lomé, Sokodé (49.000 habitants), Palimé (28.000 habitants) i Atakpamé (27.000 habitants).

Llengües i etnologia

Grups ètnics

• Watxis. 740.000 a Togo, a la regió Marítima.

Llengües

• Aguna, llengua parlada pels agunes.

Vegeu també

• Kabou
• Koutammakou (País dels Batammariba)