Bélxica

De Wikipedia
Saltar a: navegación, buscar
Koninkrijk België (nl)
Royaume de Belgique (fr)
Königreich Belgien (de)
Bandera de Bélxica Escudu de Bélxica
Bandera de Bélxica Escudu de Bélxica
Lema nacional: Ne.: Eendracht maakt macht. Fr.: L'union fait la force. Al.: Einigkeit gibt Stärke
(«La xunión fai la fuercia»)
Himnu nacional: La Brabançonne
Situación de Bélxica
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Bruseles
1.031.215 (2007)
50°50' N 4°20' E
Ciudá más poblada {{{ciudá_más_poblada}}}
Llingües oficiales {{{llingües_oficiales}}}
Llingües reconocíes {{{llingües_reconocíes}}}
Forma de gobiernu Monarquía parlamentaria
Felipe I
Charles Michel
Independencia
 • Declarada
 • Reconocencia
De los Países Baxos
4 d'ochobre de 1830
20 d'avientu de 1830
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 135º
30.510 km²
6.20
1.385 km
64 km
Población
 • Total
 • Densidá
Puestu 76º
10.392.226 (2007)
344'32 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total (2007)
 • PIB per capita
Puestu 30º
US$ 342.800 millones
US$ 33.000
Moneda Euro¹ (€, EUR)
Xentiliciu belga
belxicanu, -a, -o
Zona horaria
 • en Branu
CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Dominiu d'Internet .be
Códigu telefónicu +32
Prefixu radiófonicu ONA-OTZ
Códigu ISO 056 / BEL / BE
Miembru de: XE, OTAN, ONX, OCDE, OSCE, Benelux
Sitiu web del Gobiernu:
{{{web_gobiernu}}}
¹Enantes de 1999, el francu belxicanu.

El Reinu de Bélxica ye un país nel noroeste d'Europa asitiáu a la oriella del Mar del Norte y con llendes al sur con Francia y Luxemburgu, al norte colos Países Baxos y al este con Alemaña. Ye ún de los miembros fundadores de la Xunión Europea. Bélxica tien una población d'alrodiu diez millones y mediu de persones, esbillaes per un área de cerca de 30.000 quilómetros cuadraos.

Bélxica ta llingüísticamente dixebrada. Tien dos llingües principales: el 60% de la so población, principalmente na rexón de Flandes, fala neerlandés, mentantu qu'al rodiu del 40% fala francés (na rexón de Valonia, al sur, y na Rexón de Bruseles-Capital, una rexón oficialmente billingüe qu'acueye tamién una minoría de falantes de neerlandés). Menos d'un 1% de los belxicanos vive na Comunidá xermanófona, al este del país. Davezu, esta bayura llingüística aporta a conflitos políticos y culturales, y asina s'espeya nel complexu sistema de gobiernu de Bélxica y na so hestoria política.

El nome de Bélxica remanez del so nome llatín de la parte más septentrional de la Galia, Gallia Belgica, y esti nome remanez d'una grea de tribes celtes, los belgues. Hestóricamente, Bélxica foi parte de los Países Baxos, que tamién comprenden los autuales Países Baxos y Luxemburgu, y cubríen una rexón daqué mayor que l'actual Benelux.

Dende caberos de la Edá Media hasta'l sieglu XVII, foi el centru del comercio y la cultura. Dende'l sieglu XVIII hasta la Revolución belxicana de 1830, Bélxica, n'aquella dómina denomada los Países Baxos del Sur, foi el llugar d'alcuentru de munches batalles ente los poderes europeos, y ye por ello que tiense ganao el nomatu de "campu de batalla d'Europa"[1]

Más recién, Bélxica es miembro fundaor de la Xunión Europea y abelluga la so sé en Bruseles, asína como munches otres organizaciones internacionales, como la OTAN.

Hestoria[editar | editar la fonte]

Delles Naciones y cultures ocuparon el llugar qu'anguaño recibe'l nome de Bélxica dende celtes y romanos hasta franceses y neerlandeses.

Tres del colapsu del Imperiu Romanu los francos tomaren posesión del territoriu y col pasu del tiempu la rexón pasó a ser una parte de los Países Baxos hasta la so guerra d'independencia. La Bélxica independente remóntase a 1830, cuando la rexón foi desmembrada del Reinu de los Países Baxos, na secuencia del Congresu de Viena. Enantes de les guerres napoleóniques, la rexión consistía nos Países Baxos Españoles. Dempués d'un pequeñu arbitrax internacional pa que nun fore parte de Francia, el Reinu Xuníu propunxo que'l nuevu país fore encabezáu por una casa real d'un tercer país, nesti casu dexándo-y l'honor al Duque Leopoldu de Saxonia-Coburgo-Gotha d'Alemaña, que se convertería nel Rei Leopoldu I de Bélxica , y que foi socedíu pol so fíu Leopoldu II de Bélxica, que tres de la colonización del Congo, convitió a Bélxica nuna potencia imperialista.

La República Popular d'El Congo (ex-Zaire) foi colonia belxicana nos sieglos XIX y XX, y proclamó la so independencia nel añu 1960.

Dempués de la Segunda Guerra Mundial, Bélxica xunióse a la OTAN, tando la so sé en Bruseles.

Divisiones alministratives[editar | editar la fonte]

Bélxica ta dixebrada en tres rexones (enriba), y tres comunidaes (embaxo).
Vlaams GewestLocatie.png
Flandes
Wallonia (Belgium).png
Valonia
BelgiumBrussels.png
Bruseles-Capital
Vlaamse GemeenschapLocatie.png
Comunidá flamenca
Franse GemeenschapLocatie.png
Comunidá francesa
Duitstalige GemeenschapLocatie.png
Comunidá
xermanófona

L'Estáu Federal tien 3 niveles:

División alministrativa de Bélxica.
1. Les tres rexones (que difieren de ls comunidaes llingüístiques con respeutu a la Comunidá xermanófona y la rexón de Bruseles):
2. El gobiernu federal, con sé en Bruseles.
3. Les tres comunidaes llingüístiques:


Los conflictos ente los desemeyaos muérganos resuélvense pol Tribunal d'arbitrax. Esta disposición permite un alcuerdu ente les diferentes cultures pa que puedan convivir en paz.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Artículu principal: Xeografía de Bélxica

El territoriu de Bélxica tien una estensión de 30.510 km² y dixébrase xeográficamente en 3 rexones: la planicie costera al noroeste, la meseta central y les altiplanicies de les Ardenas al sureste. Siguiendo l'exemplu de los Países Baxos, la planicie costera tien ganao dalgunos espacios del Mar del Norte per duana de diques y canales. La meseta central, nel interior, ye un área llano y de pocu altor, que tien munchos valles fértiles y ye irrigáu por numberoses víes ñavegables. Equí tamién hai cadarmes d'un relieve más ásperu, como cueves y pequeños beyos.

Bruseles, Amberes, Gante, Charleroi, Lieja, Bruxes y Namur son les siete ciudaes principales de Bélxica, con una población de más de 100.000 habitantes

Clima[editar | editar la fonte]

El clima ye marítimu d'albadíu, con precipitaciones significatives durante tol añu (Clasificación climático de Köppen: Cfb; la temperatura media ye de 3°C en xineru y de 18 °C en xunetu, y la precipitación media ye 65 mm en xineru y 78 milímetros en xunetu).[2]

Pola mor de la so alta densidá de población y del so allugu nel corazón d'Europa Occidental, Bélxica enfréntase a dellos y serios problemes medioambientales. Un informe de 2003[3] conseña que l'agua de los ríos de Bélxica tinía la peor calidá d'Europa, y que s'allugaba na cola de los 122 países del estudiu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. http://www.diplomatie.be/fr/belgium/belgiumdetail.asp?TEXTID=49437 Commerce extérieur et Coopération au Développement
  2. Eurometeo: El clima en Bruxeles
  3. Pearce, Fred (3 de mayu de 2005). «Sewage-laden Belgian water worst in world». New Scientist. Consultáu el 5 de setiembre de 2006.


Bandera de la Xunión Europea Países de la Xunión Europea
Alemaña | Austria | Bélxica | Bulgaria | Chequia | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Italia | Letonia | Lituania | Luxemburgu | Malta | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Suecia | Xipre
Rexón ultraperiférica de la Xunión Europea: Azores | Canaries | Guadalupe | Guyana Francesa | Madeira | Martinica | La Reunión



Países d'Europa
Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Hercegovina | Bulgaria | República Checa | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónaco | Montenegro | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre

Dependencies: Akrotiri y Dhekelia | Gibraltar | Guernsey | Islles Feroe | Islla de Man | Jersey | Svalbard ya Islla Jan Mayen

Rexón autónoma: Islles Åland

Países con status discutíu: Abkhasia | Kosovo | Osetia del Sur | Transnistria


Icono de esbozo
Esti artículu ye un entamu. Puedes ayudar a la Wikipedia n'asturianu ampliándolu