República de Malta
|
Repubblika ta' Malta
Republic of Malta |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Lema nacional: Viva Malta u l-Maltin! | ||||||
| Himne: L-Innu Malti |
||||||
 |
||||||
| Capital | la Valletta 35° 54′ N, 14° 31′ E / 35.900°N,14.517°ECoord.: 35° 54′ N, 14° 31′ E / 35.900°N,14.517°E |
|||||
| Major ciutat | Birkirkara | |||||
| Idiomes oficials | Maltès i anglès | |||||
| Gentilici | Maltès, maltesa | |||||
| Govern | Democràcia parlamentària | |||||
| President Primer Ministre |
Marie Louise Coleiro Preca Joseph Muscat |
|||||
| Independència | ||||||
| del Regne Unit el 21 de setembre de 1964 | ||||||
| Superfície | ||||||
| - | Total | 316 km2 | ||||
| - | Aigua (%) | Negligible | ||||
| Població | ||||||
| - | Est. jul. 2010 | 406.771 (173è)[nb 1] | ||||
| - | Densitat | 1262 /km2 (8è) | ||||
| Moneda | Euro (EUR) |
|||||
| Fus horari | CET (UTC+1) | |||||
| - | Estiu (DST) | Si, CET* (UTC+2) | ||||
| Domini internet | .mt | |||||
| Codi telefònic | 356 | |||||
La República de Malta és un estat insular del Mediterrani. L'arxipèlag maltès, format per les illes principals de Malta i Għawdex (o Gozo) i altres de menors, és al sud de Sicília, de la qual el separa l'estret de Malta. La capital és la Valletta.
Contingut
Història[modifica | modifica el codi]
El seu nom antic fou Melita (Μελίτη) derivat de mel. Fou una colònia fenícia que amb el temps va quedar a l'òrbita de Cartago.
A la Primera Guerra Púnica era en mans dels cartaginesos i fou assolada per la flota romana dirigida per Atili Règul, el 257 aC, però no fou ocupada.
A la Segona Guerra Púnica la guarnició cartaginesa estava manada per Amilcar fill de Gisgó que va capitular davant la flota de Tiberi Semproni el 218 aC i des de llavors va pertànyer a Roma i incorporada a la província de Sicília.
Al segle següent va començar a ser usada com a base de pirates cilicis que la feien servir de quarter d'hivern, però al segle I aC estava recuperada i prosperava destacant la fabricació de lli, cotó i altres productes molt apreciats a Roma on eren coneguts com a "vestis melitensis".
Se suposa que fou a aquesta illa on va desembarcar Sant Pau en el seu viatge a Roma l'any 60 tot i que alguns autors pensaven que es tractà de l'illa Melita (Melda) a la mar Adriàtica.
No s'esmenta l'illa durant l'Imperi excepte pels geògrafs on ja comença a aparèixer sota el nom modern de Malta.
A la caiguda de l'Imperi va estar en mans dels vàndals però recuperada per Belisari, el general bizantí, el 533 i va romandre a les seves mans fins que fou ocupada pels àrabs el 870. Emigrants àrabs es van barrejar amb la població local i van formar l'actual població.
El 1091 fou ocupada pels normands. El Regne de Sicília, per les successions dinàstiques, va arribar als Anjou francesos després de la derrota del Hohenstaufen de la casa de Suàbia.
La població de l'illa de Sicília es va aixecar contra la tutela del rei francès Carles d'Anjou, el 1282. De resultes d'aquest aixecament, conegut com a les Vespres Sicilianes, el rei de la Corona d'Aragó, Pere el Gran entrà a l'illa de Sicília i les de Malta i Gozo.
Fou possessió de la corona fins que després de la pèrdua de Rodes pels cavallers els hi fou cedida i van esdevenir els Cavallers de Malta, que van dominar l'illa fins que Napoleó Bonaparte va entrar al port de La Valetta per reabastir les seves naus en camí a Egipte el 1798 durant les Guerres de la Revolució Francesa. Un cop fora de perill a l'interior del port va tornar les seves armes contra els seus amfitrions, i el Gran Mestre Ferdinand von Hompesch zu Bolheim va capitular i Napoleó es va allotjar a Malta durant uns dies, va establir una nova administració i va partir cap a Egipte, deixant una guarnició important. Les forces franceses d'ocupació van ser molt impopulars entre els maltesos[1] a causa de l'hostilitat de les forces franceses cap al catolicisme. Les polítiques financeres franceses van enfurir als religiosos de Malta que es van revoltar, i van obligar als francesos a retirar-se dins de les fortificacions de la ciutat. El Regne de la Gran Bretanya, juntament amb el Regne de Nàpols i el Regne de Sicília van enviar municions i ajuda als maltesos i Gran Bretanya també va enviar la Royal Navy, que va bloquejar les illes. El general Claude-Henri Belgrand de Vaubois va rendir les seves forces en 1800, i els líders de Malta van demanar a Sir Alexander Ball que l'illa es convertís en un domini britànic. Des de llavors fou colònia anglesa, que a la segona meitat del segle XX va obtenir autonomia.
L'any 1964 Malta va acordar amb el Regne Unit la seva independència.
Geografia[modifica | modifica el codi]
L'arxipèlag maltès és al límit de la Placa Africana, molt a prop de l'Euroasiàtica. Està format per les illes habitades de Malta (la més gran en grandària i importància), Għawdex (o Gozo) i Comino (Malta, Għawdex i Kemmuna, respectivament en maltès). En les seves costes hi ha una gran quantitat de badies que proveeixen bons ports. També compta amb altres illes de menor grandària entre les quals destaquen els illots de Filfla i de Cominotto, o l'illa Selmunett o de Sant Pau.
El terreny es caracteritza pels seus baixos pujols amb camps de terrasses. El punt més alt és la muntanya Ta'Dmejrek a l'illa de Malta.
Encara que durant l'època de grans pluges es formen alguns rierols, a Malta no hi ha rius o llacs permanents. No obstant això, existeixen a l'illa alguns cursos d'aigua que compten amb aigua dolça durant tot l'any, com per exemple Baħregeixi, l-Intaħleb i Sant Martin. A Gozo es pot trobar aigua corrent a la vall de Lunzjata.
Malta també compta amb les següents roques: la Roca Barbaganni, la Roca Fessej, la Roca Fungus, la Roca Għallis, les Roques de la Llacuna Blava (la Gran i la Petita), la Roca Sala i la Roca Xrobb l-Għaġin.
El clima local és temperat mediterrani amb hiverns plujosos però poc marcats (14 °C) i estius secs i càlids (25 °C). De fet, només hi ha dues estacions, la qual cosa atreu molts turistes, especialment durant els mesos estivals.
Malta va adoptar l'Acord de Schengen el 21 de desembre de 2007.[2]
Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]
- Francesco Schira (1809-1883) compositor d'òperes
Economia[modifica | modifica el codi]
Malta solament produeix el 20% dels aliments que consumeix, té subministrament limitat d'aigua dolça i no posseeix fonts d'energia pròpies.[3]
La posició geogràfica del país, entre la Unió Europea i Àfrica fa que sigui un port d'entrada d'immigració il·legal.[3]
El sector financer ha crescut en els últims anys, i va aconseguir escapar de la crisi econòmica del 2008-2009. Localment s'atribueix això a l'estabilitat del sector bancari del país i a la seva prudents pràctiques de maneig de riscos de préstecs.[3] La recessió econòmica mundial i l'alça de preus d'aigua i electricitat van afectar l'economia del país, que és molt dependent del comerç exterior, de la indústria - especialment d'electrònics i fàrmacs - i del turisme, però el creixement va tornar quan l'economia mundial es va recuperar. Després d'una retracció d'1,2% el 2009 el país va créixer 2% el 2010.[3]
Per a l'entrada a la Unió Europea es van privatitzar algunes empreses que es trobaven sota el control de l'estat i es van liberalitzar els mercats. L'1 de gener de 2008 es va incorporar, al costat de Xipre, a la zona euro.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Testa, Carmel. «The French in Malta, 1798–1800» (en anglès). [Consulta: 25/8/2011].
- ↑ Europe and you in 2007, Passport-free travel extended. Autor: Comissió Europea (en anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Central Intelligence Agency. «The World Factbook» (en anglès). [Consulta: 9 febrer 2014].
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
- Llista de peixos de la República de Malta
- Municipis de Malta
- Setge de Malta (1565)
- Vespres Sicilianes
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
|
||||||||||||||
|
|||||||||||
Malta 
|
||||||
