Terrassa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Terrassa (Gavet de la Conca)».
Terrassa
Escut de Terrassa
(escut)
Localització

Terrassa situat respecte Catalunya
Terrassa situat respecte Catalunya

Localització de Terrassa respecte del Vallès Occidental
Municipi del Vallès Occidental
Conjunt episcopal d'Ègara
Conjunt episcopal d'Ègara
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca		 Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Terrassenc, terrassenca
(egarenc, egarenca)
Superfície 70,1 km²
Altitud 277 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat		 215.055 hab.
3.067,83 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 417894 4602110Coord.: 41° 33′ 40″ N, 2° 0′ 29″ E / 41.56111°N,2.00806°E / 41.56111; 2.00806
Organització
Entitats de població
• Alcalde:
5
Jordi Ballart (PSC)[2]
Codi postal 08220-08228
Codi territorial 082798
Web
http://www.terrassa.cat/
Bandera de Terrassa (no oficial)

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones. L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants. En el cens del 2011[3] es recull un nombre d'habitants de 213.697, el que significa que és la quarta ciutat de Catalunya en població.

És un important nus de comunicacions per carretera, autopista i ferrocarril, té diverses escoles universitàries i és seu d'un bisbat.

Emplaçament[modifica | modifica el codi]

Terrassa és al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, damunt un con de dejecció al·luvial per on drenen les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de Terrassa en l'època medieval.

Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparadís també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. A final del 2005, es va anunciar el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la península Ibèrica i d'Europa.

El castell de Vallparadís

Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau,[4] i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barxiluna,[5] arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa[6] el 856. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. L'any 1384 gràcies a un privilegi reial atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós s'establí el Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa, màxim òrgan de govern de la ciutat que serà abolit amb els Decrets de Nova Planta de 1716.

El 3 de setembre de 1713, durant la Guerra de Successió espanyola,[7][8] l’expedició del diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot va arribar a Terrassa amb l’objectiu de reclutar homes per atacar el cordó borbònic que assetjava Barcelona. En aquella jornada, els expedicionaris catalans es van fortificar al coll Cardús per sorprendre la columna borbònica que els perseguia. El contingent francoespanyol, dirigit per Feliciano Bracamonte i format per uns quatre mil efectius, va esquivar l’atac i va obligar els homes de Berenguer i Nebot a fugir.

Quan la tropa borbònica entrà a Terrassa, bona part de la població es resguardava al convent de Sant Francesc. No obstant això, aquell vespre van morir vint-i-dos habitants, l’església del Sant Esperit va ser saquejada i, la vila, incendiada. L’endemà, 4 de setembre, la soldadesca va tornar a cremar Terrassa i només la pluja va evitar danys majors. En total, fins a cent cinc edificis van quedar afectats pel foc, aproximadament una tercera part de la vila.

Finalitzada la Guerra de Successió, arran de la victòria de Felip V, Terrassa com a la resta de Catalunya va patir una repressió ferotge, es van imposar noves autoritats, es van suprimir els Consells com a òrgan de poder local i es va decretar la constitució de l'Ajuntament, un òrgan propi de Castella. A nivell de població, els efectes de la guerra van comportar una disminució del 32% d'habitants.

Durant la Tercera guerra carlina, el 22 de juliol de 1872 una partida de 500 carlins encapçalada per Joan Castells va arribar en tren[9] i va atacar Terrassa per recaptar la contribució de la vila a l'esforç de guerra, però les autoritats es van negar al pagament i en l'assalt a l'ajuntament, en el que van obtenir un botí de sis-centes pessetes, els assaltants van perdre set homes i els defensors, dos.[10]

Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l'antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.

Santa Maria, una de les tres esglésies que conformen el conjunt monumental de Sant Pere

Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), el Mercat de la Independència (1908), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que comptava amb 4.400 habitants l'any 1900. Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou).

Catedral del Sant Esperit

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu,i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on es celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

El nom de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Segons l'historiador local Salvador Cardús i Florensa el nom de Terrassa s'origina a partir de la denominació Terracium castellum, 'castell de terra'. Aquest nom surt citat en un document del 844 de la cort franca de Carles el Calb, on se n'esmenta un altre de l'any 801, al·lusiu a la resistència davant les tropes musulmanes, i hom imagina que feia referència al material de construcció d'algun edifici militar.[11]

A partir del segle X s'utilitza la forma Terracia, que es catalanitza com a Terraça i Terrassa. Al segle XVI el nom es transforma en Tarrassa, que va ser la forma més habitual fins al final del segle XIX. L'historiador Josep Soler i Palet va recuperar l'ús de la forma amb e: Terrassa. Alguns estudis etimològics, però, suggereixen que la forma correcta hauria de ser Terraça, però s'ha descartat la seva adopció. En la documentació escrita en castellà es va fer freqüent l'ús del nom Tarrasa.

Per acord del Consell de Ministres espanyol del 23 de juliol de 1977 (BOE del 23 de setembre de 1977) es va oficialitzar el nom de Terrassa. La Generalitat de Catalunya també mostra Terrassa com l'únic nom oficial de la població al llistat de noms oficials de municipis de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l'11 de febrer de 1983).

Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
les Fonts 2.512
Terrassa 209.373
Torrebonica 2
Can Gonteres 365
Can Palet de Vista Alegre 1.445
Dades: 2011. Font: Idescat
La Rambla d'Ègara el 1890
Can Vinyals, al carrer Major, el 1928
L'Estació del Nord el 1920
El raval de Montserrat el 1930
(les dades de població corresponen a l'any 2011)[12]

Districte 1 - Centre (2,25 km² – 34.720 hab.)

Districte 2 - Llevant (1,45 km² – 21.327 hab., 91 dels quals disseminats)

  • Montserrat (0,12 km² – 2.060 hab.)
  • Vilardell (0,04 km² – 886 hab.)
  • Torre-sana (0,41 km² – 4.367 hab.)
  • Ca n'Anglada (0,54 km² – 13.923 hab.)
  • Polígons industrials: Sector Montserrat (0,34 km²)

Districte 3 - Sud (8,38 km² – 33.146 hab., 13 dels quals disseminats)

  • Can Parellada (1,16 km² – 5.992 hab.)
  • les Fonts (part del barri és dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès) (2,04 km² – 2.511 hab.)
  • Can Jofresa (0,32 km² – 2.082 hab.)
  • Guadalhorce (0,03 km² – 1.345 hab.)
  • Can Palet II (0,07 km² – 1.140 hab.)
  • Xúquer (0,08 km² – 1.258 hab.)
  • Segle XX (0,73 km² – 6.234 hab.)
  • Can Palet (0,51 km² – 12.571 hab.)
  • Polígons industrials: Santa Eulàlia (0,22 km²) – els Bellots (0,50 km²) – Santa Margarida (1,26 km²) – Can Parellada (1,24 km²) – Can Guitard (0,22 km²)

Districte 4 - Ponent (6,26 km² – 39.030 hab., 24 dels quals disseminats)

Districte 5 - Nord-oest (4,27 km² – 44.847 hab., 152 dels quals disseminats)

Districte 6 - Nord-est (3,03 km² – 40.827 hab., 224 dels quals disseminats)


Terrassa vista des de l'oest, amb alguns dels barris marcats
Terrassa vista des de l'oest, amb alguns dels barris marcats

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
153 159 308 1.835 4.092 10.915 14.215 16.265 20.360 22.679
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
30.532 39.975 45.081 58.880 92.234 138.697 155.360 161.682 158.507 161.428
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
163.862 165.654 171.794 179.300 189.212 199.817 206.245 212.724 215.678 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Edifici neogòtic de l'Ajuntament

Eleccions municipals del 2007[modifica | modifica el codi]

A les eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament va ser la següent:

  • PSC-PM 13 regidors (28.640 vots, 43,56%)
  • CiU 6 regidors (13.041 vots, 19,83%)
  • ICV-EUiA-EPM 3 regidors (6.736 vots, 10,25%)
  • PP 3 regidors (6.468 vots, 9,84%)
  • ERC-AM 2 regidors (4.870 vots, 7,41%)

En aquella ocasió, el govern municipal va estar format per la coalició PSC-ICV-ERC.

Eleccions municipals del 2011[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Terrassa, 2011[13]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Pere Navarro i Morera 22.991 11 31,80
Convergència i Unió Josep Rull i Andreu 17.408 9 24,08
Partit Popular Gabriel Turmo 8.772 4 12,13
ICV-EUiA Manel Pérez 6.590 3 9,12
Altres - -
En blanc 3.282 - 4,54
Total 71.266 27

Formen el govern municipal la coalició PSC-ICV i l'alcalde és Jordi Ballart, del PSC, que el 10 de desembre del 2012 va substituir l'anterior alcalde, Pere Navarro, que havia estat elegit el 13 d'abril del 2002 en substitució també de Manel Royes, a mitjan legislatura.

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Terrassa, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 25.814 24,75
PSC Pere Navarro 24.528 23,52
ICV-EUiA Joan Herrera 10.778 13,59
ERC Oriol Junqueras 11.649 11,17
PPC Alicia Sánchez-Camacho 11.044 10,59
C's Albert Rivera 9.549 9,16
CUP David Fernández 2.267 2,17
Altres 7.151 6,8
Vots en blanc 1.520 1,45
Total 105.042

Cultura i tradicions[modifica | modifica el codi]

La ciutat, hereva d'un ric patrimoni medieval, modernista i industrial, compta amb una extensa xarxa de biblioteques (entre les quals la moderna Biblioteca Central de Terrassa, que recull el llegat, entre d'altres, de la històrica Biblioteca Soler i Palet), arxius i museus.

Arxius[modifica | modifica el codi]

  • l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa / Arxiu Comarcal del Vallès Occidental
  • l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa
  • l'Arxiu Tobella

Museus[modifica | modifica el codi]

El vapor Aymeric, Amat i Jover, seu central del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Festa Major[modifica | modifica el codi]

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal.[15]

Fira Modernista[modifica | modifica el codi]

Ball al Gran Casino durant la Fira Modernista

El mes de maig del 2003 es va celebrar la primera Fira Modernista de Terrassa, que reproduïa l'ambient de la ciutat al primer terç del segle XX. S'hi recuperava la tradició medieval de la fira de primavera i es barrejava amb l'ànima modernista i industrial terrassenca. Ha esdevingut un esdeveniment cultural, turístic i comercial únic a Catalunya, que el 2006 va rebre la qualificació de Fira d'Interès Turístic a Catalunya atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Desenes de milers de persones han pogut gaudir des d'aleshores d'una oferta anual de dos dies amb ambientació, espectacles, gastronomia, artesania, exposicions, activitats infantils, rutes turístiques, cinema, cultura popular, cercaviles, concerts, exhibicions d'automòbils i motos antigues, xerrades, artesania, mercat modernista, tallers... Des del seu naixement, la Fira Modernista va apostar perquè els participants puguin experimentar, tocar, veure, jugar, menjar, assaborir, tot allò que constitueix un autèntic viatge enrere en el temps cap als primers anys del segle XX, al voltant del patrimoni modernista i industrial de Terrassa.

Terrassa, plaça castellera[modifica | modifica el codi]

Primer 3 de 10 amb folre i manilles descarregat de la història, fet pels Minyons de Terrassa el 22 de novembre de 1998
Article principal: Minyons de Terrassa

La ciutat, tot i no pertànyer a l'àrea castellera tradicional, compta amb dues colles castelleres pròpies. La colla dels Minyons de Terrassa, fundada el 1979 per Josep Antoni Falcato, és una de les capdavanteres del país. Els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, fundats el 1980, actuen cada any durant la diada castellera de la Festa Major, on acostuma a convidar-se a una colla de prestigi per completar el cartell. Tanmateix l'actuació on es realitzen els castells més importants –entre altres s'hi han descarregat els primers castells de 10 pisos de la història[16]– es fa el tercer cap de setmana de novembre, durant la diada dels Minyons.

Música[modifica | modifica el codi]

La música és força present a la ciutat. Cal destacar el gran nombre de grups musicals que hi ha, així com el Festival de Jazz, que s'hi organitza anualment des del 1982.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades amb Terrassa:

  • Agermanaments institucionals:[17]
    • Örebro (Suècia Suècia), 2003
    • Pàmies (França França), 1991
    • Tolosa (França França) (col·laboracions bilaterals)
    • Aley (Líban Líban) (col·laboracions bilaterals)

Esports[modifica | modifica el codi]

L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrassencs d'hoquei que han participat en les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com «la ciutat més olímpica del món».[19] Actualment militen en la Divisió d'Honor A del campionat espanyol de lliga els següents equips terrassencs:

D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol,[20] des de 2002 practicat a la ciutat,[21] amb molta tradició amateur[22] i amb el Terrassa Futbol Club (actualment a la Tercera Divisió), campió de quatre Copes Catalunya[23] i que va celebrar el centenari el 2006;[24] el bàsquet, esport pioner a la ciutat,[25] amb diversos equips (el C.N. Terrassa, el Sant Pere, l'Sferic –club destacat en hoquei sobre patins–, el J.E. Terrassa –l'únic club de bàsquet femení de la ciutat–, etc.); el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa, la gimnàstica[26] i els escacs: el Club d'Escacs Terrassa ha estat cinc vegades campió de Catalunya (1954, 1964, 1967, 1969 i 1972) i un cop campió d'Espanya (1983).

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Antic indicatiu de Ràdio Terrassa

Terrassa té un diari propi, el Diari de Terrassa, que es publica de dimarts a dissabte; malgrat el títol, la presència de la llengua catalana hi és tan sols testimonial. Des de l'abril del 2008 fins al maig del 2009 el diari Avui publicà també un suplement els dilluns i els divendres per a la ciutat anomenat Avui+ Terrassa, que també disposava d'una versió electrònica[27] que estigué operativa fins al juny del 2010.

Pel que fa als mitjans radiofònics, Terrassa ha comptat durant 78 anys amb Ràdio Terrassa de la Cadena SER, que fou una de les pioneres a Catalunya i Espanya, al 828 OM i al 89,4 FM; va deixar d'emetre el 31 de gener del 2010. D'altra banda, la radiofórmula musical Ràdio Club 25, que se sintonitzava al 95,5 FM, fou comprada per Kiss FM el juliol del 2007, que ara n'ocupa la freqüència per a les seves emissions a l'àrea de Barcelona. El 28 de febrer de 2005, Ràdio Star Terrassa inicià una etapa al 100.5 FM fins a l'actualitat. Actualment Terrassa només disposa de l'emissora municipal Noucinc.2,[28] dins la xarxa local de COM Ràdio, al 95,2 FM.

En televisió, Terrassa la cadena municipal de televisió Canal Terrassa Vallès.[29]

Compta, a més, amb un diari electrònic, pioner a la ciutat: InfoTerrassa.com, i amb Terrassadigital.cat, d'iniciativa municipal. També en format digital, existeix la capçalera diària Egar.net, associada a l'ACPG. Terrassa va disposar, fins al final del 2010, d'un portal anomenat Terrassa.net, considerat la segona web més visitada de la ciutat, després de la de l'Ajuntament.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Entrada a Terrassa per la carretera de Castellar

Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 (que passa pel sud de la ciutat) i la C-16 (de peatge, que passa pel sud/sud-oest de la ciutat). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França passant per Manresa i Berga.

La resta de carreteres que comuniquen Terrassa són la BV-1221 o carretera de Matadepera, que comunica Terrassa amb el Bages passant per Matadepera, Mura, Talamanca i Navarcles; la B-122 o carretera de Rellinars, que arriba a Castellbell i el Vilar passant per Rellinars; la C-58 en el tram que no és autopista, coneguda com a autovia de la Bauma, que connecta Terrassa amb Viladecavalls i Vacarisses fins a l'enllaç amb la C-55; la B-120 o carretera d'Olesa, que enllaça Terrassa, Viladecavalls i Olesa de Montserrat; la C-243c o carretera de Martorell, que uneix Terrassa, Ullastrell i Martorell; la BP-1503 o carretera de Rubí, que comunica la ciutat amb Rubí i Sant Cugat; la N-150 o carretera de Montcada, que connecta Terrassa, Sabadell, Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac; i la C-1415a o carretera de Castellar, que uneix Terrassa amb Castellar del Vallès, Sentmenat i Caldes de Montbui.

Es pot consultar la informació completa a la pàgina web de Mobilitat de l'Ajuntament de Terrassa.[30]

Accessos per carretera[modifica | modifica el codi]

L'autopista C-16 al seu pas pel sud de la ciutat, amb la Mola al fons
Autopistes
Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta)
Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)
AP-2, connexió amb les autopistes AP-7 i C-58
A-2, connexió amb la C-243 (Martorell-Terrassa)
AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
  • Pròximament, l'Autovia Orbital de Barcelona B-40 o Quart Cinturó, que anirà per tot l'oest i el nord de Terrassa.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Estació del Nord, al passeig del Vint-i-dos de Juliol

La ciutat disposa de dues estacions de passatgers de la línia R4 de Rodalies de Catalunya, Terrassa i Terrassa Est. Hi ha la previsió d'una estació més, Terrassa Can Boada, al barri de la Maurina.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té quatre estacions de la línia S1 (Metro del Vallès) a la ciutat: Terrassa Rambla, Vallparadís Universitat (ubicada a la zona universitària), Terrassa Estació del Nord (amb correspondència amb Rodalies de Catalunya) i Terrassa Nacions Unides, ubicada al barri de Can Roca i terminal de la línia. També hi ha en projecte una estació a l'entrada de la ciutat pel sud, entre els barris del Segle XX i la Cogullada (Porta Sud). Tot aquest conglomerat d'estacions dels FGC conformen l'anomenat Metro de Terrassa, que fora del nucli urbà inclou també l'estació de les Fonts.[31]

El municipi compta, a més a més, amb el baixador de Torrebonica de la Renfe, actualment fora de servei.

Un projecte en estudi de la Generalitat de Catalunya és la futura Línia Orbital Ferroviària, la qual aprofitaria el tram de Terrassa de l'Adif i a partir d'aquí es bifurcaria amb un nou tram de via fins a Martorell.

Transport públic urbà[modifica | modifica el codi]

Dins de la ciutat operen un total de catorze línies d'autobús de dia més un servei de bus nocturn. Actualment el servei el realitza l'empresa TMESA (Transports Municipals d'Egara). Les línies són (abril de 2012):

  • 1 Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital
  • 2 Les Arenes - Estació del Nord - Rambla d'Ègara
  • 3 La Grípia - Ca n'Anglada - Rambla d'Ègara - la Maurina
  • 4 Can Parellada - Can Palet - Rambla d'Ègara - Ca n'Aurell
  • 5 Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Can Trias
  • 6 Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - La Cogullada
  • 7 Pla del Bon Aire - Can Jofresa
  • 8 Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)
  • 9 Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)
  • 10 Les Fonts - Estació del Nord
  • H Hospital Exprés (Poble Nou - Estació Nord - Hospital)
  • 12 Can Gonteres - Rambla d'Ègara - Can Palet de Vista Alegre
  • 14 Mercadal Setmanal de Martí l'Humà - Can Parellada
  • 16 Bus Dnit (segueix el mateix itinerari que la línia 9)

Autobusos interurbans[modifica | modifica el codi]

Estació d'autobusos, a la carretera de Montcada

La Generalitat de Catalunya és l'ens gestor i planificador dels autobusos interurbans que circulen per la ciutat de Terrassa. Tots ells tenen parada a l'estació d'autobusos interurbans.

Metro[modifica | modifica el codi]

La prolongació ja esmentada de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) dins la trama urbana de la ciutat, amb les seves quatre estacions, conforma el Metro de Terrassa, inaugurat el 29 de juliol de 2015.[32]

A diferència de les línies de metro de Barcelona dels FGC, que habitualment circulen cada 3-10 minuts, segons l'estació i la franja horària, la freqüència de pas dels trens del Metro de Terrassa és la mateixa que a la resta de la línia, cada 11-20 minuts.

Terrassencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu la Categoria:Terrassencs

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • A Terrassa, el 6 de gener del 2009 hi va tocar el primer premi del sorteig de Reis: el número 28.920 es va vendre íntegrament a l'administració número 23 de la ciutat. El premi fou de dos milions d'euros en cada sèrie (200.000 el dècim).

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/21641/ballart/ja/alcalde/terrassa
  3. ↑ Dades municat 2011
  4. ↑ Castells catalans, Castell-palau de Terrassa
  5. ↑ d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El domini carolingi a Catalunya (en català). Institut d'Estudis Catalans, 1986, p.232. ISBN 84-7283-082-9. 
  6. ↑ A.a.v.v, Amics de l'art romànic, Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa
  7. ↑ Ferrer i Murillo, Marc. La Guerra de Successió a Terrassa: (1700-1725) (en català). Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2014. ISBN 9788494182471. 
  8. ↑ «Terrassa a la Ruta 1714» (en català). papapep, 05/07/2014. [Consulta: 7 maig 2014].
  9. ↑ Canyameres i Casamada, Ferran. . Ferran Canyameres i Casamada, 1961, p. 222. 
  10. ↑ Sanllehí i Bitrià, Enric. «Què volien aconseguir els carlins el 22 de juliol de 1872?». Terme, n.17, 2002, p.79 [Consulta: 1 gener 2013].
  11. ↑ Arxiu municipal de Terrassa, Escut de Terrassa
  12. ↑ Ajuntament de Terrassa – Anuari estadístic 2011
  13. ↑ [enllaç sense format] http://municipals2011.lamalla.cat/terrassa/
  14. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 121. ISBN 84-393-5437-1. 
  15. ↑ Orígens i protocols de la Festa Major de Terrassa
  16. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2002/11/18/pagina-4/33995993/pdf.html?search=minyons%20de%20terrassa
  17. ↑ Convenis bilaterals i agermanaments institucionals, dades de l'Ajuntament
  18. ↑ Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
  19. ↑ [enllaç sense format] http://www.terrassa.org/terrassaalmon/esport/olimpica.htm
  20. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (1997). Història del Terrassa Futbol Club. Una entitat per a una ciutat. Terrassa: Associació per al Foment Cultural de Terrassa (AFCT). ISBN 84-933467-0-5.
  21. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (2002). El Centenari del Futbol a Terrassa. Una ciutat per al Terrassa Futbol Club (1902-2002). Terrassa: Associació per al Foment Cultural de Terrassa (AFCT) i Comissió del Centenari del Futbol a Terrassa. ISBN 84-933467-2-1.
  22. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (2000). Història del futbol amateur a Terrassa. Associació per al Foment Cultural de Terrassa (AFCT) i Comissió del Cinquantenari del Futbol Amateur a Terrassa. ISBN 84-933467-1-3.
  23. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (2006). El Centenari del Terrassa Futbol Club (1906-2006). Terrassa: Terrassa FC. ISBN 84-933591-5-7.
  24. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (2006). El Centenario del Terrassa Futbol Club (1906-2006). Terrassa: Terrassa FC. ISBN 84-933591-7-3.
  25. ↑ El bàsquet es practicà per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparadís de Terrassa. Vegeu Història del basquetbol a Catalunya.
  26. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (2004). Història de la gimnàstica a Terrassa: el llegat d'Enric Ycart. Terrassa: Associació per al Foment Cultural de Terrassa (AFCT). ISBN 84-933591-0-6.
  27. ↑ [enllaç sense format] http://paper.avui.cat/terrassa
  28. ↑ [enllaç sense format] http://www.terrassadigital.cat/radio
  29. ↑ [enllaç sense format] http://www.terrassadigital.cat/televisio
  30. ↑ [enllaç sense format] http://www.terrassa.cat/mobilitat
  31. ↑ «Presentació del perllongament de la línia Barcelona-Vallès d'FGC a Terrassa». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 d'agost de 2015].
  32. ↑ Metro de Terrassa

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
 Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquidites
 Viquidites
Viquillibres
 Viquillibres
Vegeu aquesta plantilla
Municipis del Vallès Occidental
Vegeu aquesta plantilla
Les 50 ciutats més poblades de les terres de parla catalana
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terrassa&oldid=15567049»