1926
De Viquipèdia
Anys: | 1923 1924 1925 - 1926 - 1927 1928 1929 |
Dècades: | 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1926 |
Calendari gregorià | 1926 MCMXXVI |
Ab urbe condita | 2679 |
Calendari armeni | 1375 |
Calendari xinès | 4622 – 4623 |
Calendari hebreu | 5686 – 5687 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1981 – 1982 1848 – 1849 5027 – 5028 |
Calendari persa | 1304 – 1305 |
Calendari islàmic | 1345 – 1346 |
Calendari rúnic | 2176 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- Francesc Macià, des de l'exili, organitza el complot de Prats de Molló per envair Catalunya.
- Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll publiquen en fascicles el Diccionari català-valencià-balear.
- Barcelona: Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, construït per Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa.
- Lleida: surt la revista literària i cultural Vida Lleidatana.
- Resta del món
- Espanya: S'emeten per primera vegada per ràdio diaris parlats, anomenats La palabra.[1]
- 8 de gener: Abd-al-Aziz ibn Saüd és proclamat rei del regne independent de Hijaz,[2] origen de l'Aràbia Saudita.
- 26 de gener - Londres: l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definició és de 30 línies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centímetres
- 31 de gener: En Alemanya conclou l'ocupació de Colònia, amb la sortida de tropes aliades el dia anterior.[3]
- 3 de febrer Espanya: Ascendeix a general de brigada el coronel d'infanteria Francisco Franco, sent el general més jove de l'exèrcit espanyol.[4]
- 6 de febrer:
- 1 de març: S'estableix una línia aèria regular per a transport de passatgers entre Buenos Aires i Montevideo.[7]
- 5 d'abril, Madrid: L'Esquadrilla Elcano surt en direcció a Manila.[8]
- 7 d'abril, Itàlia: Violet Gibson fereix lleugerament a Benito Mussolini d'un tret en el nas.[9]
- 24 d'abril, Berlín, República de Weimar: se signa el Tractat de Berlín entre Alemanya i la Unió Soviètica.
- 17 de maig: El socialdemòcrata Wilhelm Marx és triat canceller del reich alemany.
- 23 de maig: La primera constitució de Líban és adoptada.[10]
- 1 de juliol: El Guomindang comença una campanya d'unificació de territoris en el nord de Xina.
- 8 de setembre: La República de Weimar ingressa en la Lliga de les Nacions.[11]
- 11 de setembre, Roma, Itàlia: El anarquista Gino Lucetti fa un atemptat contra Mussolini en què resulten ferits vuit vianants.
- 26 de novembre, Uruguai: se celebren eleccions, és electe Juan Campisteguy Oxcoby.
- 17 de novembre: Cop d'estat de 1926 a Lituània, el president Kazys Grinius és deposat i lloc baix arrest domiciliari. Antanas Smetona assumeix el poder 2 dies després.
- 25 de desembre: Després de la mort de l'emperador japonès Yoshihito el príncep regenti Hirohito es converteix en el nou emperador.
- Es publica la primera edició del recull de relats Dos arquivos do trasno de Rafael Dieste Gonçalves
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 9 de febrer - Barcelona: Manuel Cabero, director coral català.
- 23 de febrer - València, Horta de València: Fernando Vizcaíno Casas, advocat, escriptor i periodista valencià (m. 2003).
- 5 d'abril - Calonge, Baix Empordà: Lluís Vilar i Subirana, historiador i activista cultural català.
- 7 de maig - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Civil i Desveus, assiriòleg català.
- 22 de juny - Barcelona: Marta Mata, pedagoga i diputada socialista al Parlament, les Corts Espanyoles i el Senat (m. 2006).
- 13 d'agost - Barcelona: Josep Sazatornil, conegut com a Saza, actor de teatre i cinema català.
- 10 de desembre - Santanyí (Mallorca): Blai Bonet, poeta i escriptor mallorquí
- 15 de desembre - Barcelona: Josep Maria Castellet, escriptor, crític literari i editor català (m. 2014).
- Resta del món
- 29 de gener - Santokdas (Pakistan): Abdus Salam, físic pakistanès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1979 (m. 1996).
- 2 de febrer - Coblença, Alemanya: Valéry Giscard d'Estaing, president de la República Francesa.
- 20 de febrer - Allendale, Nova Jersey: Richard Matheson, escriptor i guionista nord-americà (m. 2013).
- 8 de març - La Robla, Castella i Lleó: Josefina Aldecoa, escriptora espanyola (m. 2011).
- 13 d'agost - Mayarí, Holguín, Cuba: Fidel Castro, polític cubà, president de Cuba.
- 14 d'abril - Madrid, Espanya: Leopoldo Calvo-Sotelo, polític espanyol, president del Govern d'Espanya (m. 2008).
- 24 d'octubre - Logronyo, La Rioja: Rafael Azcona, guionista espanyol (m. 2008).
- 25 d'octubre - Sant Petersburg (Rússia): Galina Vixnévskaia, soprano russa (m. 2012).
- 11 de novembre -Worcester (Massachusetts), EUA: Noah Gordon, novel·lista estatunidenc.
- 19 de desembre - Bagdad: Abd al-Wahhab al-Bayati, poeta iraquià.
- Nàuplia, Grècia: Nikos Karuzos, poeta en grec (m. 1990).
- 11 d'octubre: Thich Nhat Hanh, monjo budista vietnamita i activista per la pau, promotor del budisme zen a occident.
- 7 de novembre - Sydney (Austràlia): Joan Sutherland, soprano australiana (m. 2010).
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 25 de febrer - Palma, Mallorca: Joan Alcover i Maspons, escriptor i polític mallorquí.
- 17 de març - Sant Mateu (Baix Maestrat): Manuel Betí Bonfill, historiador valencià (n. 1864).
- 5 de juny - Barcelona: Ramon Turró, científic català (n. 1854)
- 10 de juny - Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte català.
- 20 d'octubre - Sabadell (Vallès Occidental), Josep Mir i Marcet, metge i regidor de Sabadell.
- 20 de desembre - Barcelona: Narcisa Freixas i Cruells, compositora catalana i pedagoga musical.
- Resta del món
- 10 de febrer - Zwickau: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.
- 23 de febrer - Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català (n. 1860).
- 5 de març - Tolosa de Llenguadoc, Occitània: Clément Ader, enginyer occità.
- 13 de juliol - Ankara: Ahmed Shukri Bey, polític turc (executat).
- 9 de setembre - Hamburg, Alemanya: Bernhard Schädel, filòleg, fonetista i dialectòleg que influí molt en els filòlegs catalans contemporanis.
- 31 d'octubre - Detroit, els EUA: Harry Houdini, mag nord-americà d'origen hongarès (n. 1874).
- 5 de desembre - Giverny (França): Claude Monet, pintor impressionista francès (n. 1840).
- 29 de desembre - Valmont (Suïssa): Rainer Maria Rilke, escriptor austríac (n. 1875).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1926 |
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Barrera, Carlos. Historia del periodismo universal (en castellà). Ariel, 2004, p.288. ISBN 8434413000.
- ↑ Leatherdale, Clive. Britain and Saudi Arabia, 1925-1939: the Imperial Oasis (en anglès). Routledge, 1983, p.59. ISBN 0714632201.
- ↑ Maisel, Ephraim. The Foreign Office and foreign policy, 1919-1926 (en anglès). Sussex Academic Press, 1994, p.287. ISBN 1898723044.
- ↑ Fernández Santander, Carlos. El general Franco: un dictador en tiempo de infamia. Editorial Critica, 2005, p.47. ISBN 848432690X.
- ↑ Cendán Pazos, Fernando. La fiesta del libro en España: crónica y miscelánea (en castellà). Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1989, p.269. ISBN 8486168430.
- ↑ Woolman, Davis S. Rebels in the Rif: Abd El Krim and the Rif Rebellion (en anglès). Stanford University Press, 1968, p.197. ISBN 0804706646.
- ↑ Trabajos y conclusiones del segundo Congreso Argentino de Economía del Transporte Aereo (en castellà). Aerolíneas Argentinas, 1980, p. vol.2, p.361.
- ↑ «Los héroes del Madrid-Manila» (en castellà). El Mundo, 21/01/2011. [Consulta: 14/1/2012].
- ↑ Kipling, Rudyard; Pinney, Thomas. Letters of Rudyard Kipling, Volum 5;Volums 1920-1930 (en anglès). University of Iowa Press, 2004, p.288. ISBN 0877458987.
- ↑ Grafton, David D. The Christians of Lebanon: political rights in Islamic law (en anglès). David D. Grafton, 2003, p.100. ISBN 1860649440.
- ↑ Best, Antony. International history of the twentieth century and beyond (en anglès). Routledge, 2008, p.52. ISBN 0415438969.