Europa

De Wikipedia
Saltar a: navegación, buscar
Uiquipedia:Wikipedia:Llista d'artículos que toa Wikipedia tien que tener/Archivu
Pa otros usos d'esti términu, ver Europa (dixebra). Disambig.svg

Una de les grandes penínsules d'Eurasia, a la que nómase continente por razones históriques y culturales. Europa asítiase na metá oriental del Hemisferiu Norte, dende l'Océanu Glacial Árticu pel norte hasta'l mar Mediterraneu pel sur. Pel oeste llenda col Océanu Atlánticu.

Europa
Europe (orthographic projection).svg
Área 10,180,000 qm2
Población 739,165,030 habitantes (2011)
Densidá de población 72.5/qm2
Xentiliciu Européu
Países 50 (Llista de paises d'Europa)
Llingües (Llingües d'Europa)
Fusos horarios Dende UTC hasta UTC+6

Xeografía física[editar | editar la fonte]

Artículu principal: Xeografía física d'Europa

Estensión: 10.530.750 km&sup2, (7% de les tierres emerxíes).

Xeografía humana[editar | editar la fonte]

Artículu principal: Xeografía humana d'Europa

La población ye de color blancu, estremándose ente dos grandes grupos subétnicos: los nórdicos cola piel blanca nidia y pelo roxo; y los mediterráneos que puen tener la piel blanca nidia hasta la piel morena prieta, pelo castaño prieto o negro. El pelo ye ondaláo nos dos grupos.

Ocupáronla íberos, celtes, xermanos, viquingos, llatinos, etruscos, helenos, eslavos etc... con orixe conocíu nel continente y con inmigraciones de: (árabes, xudíos, fenicios, asirios, xitanos, etc.).

Idiomes[editar | editar la fonte]

Del llatín: Les llingües romances como l'asturianu, castellanu, aragonés, francés, italianu, rumanu, portugués, gallegu, catalán, occitanu etc., del xermanu (inglés, holandés, alemán, frisón, suecu, danés, noruegu etc.), del eslavu (búlgaru , rusu, polacu, checu, bielorrusu etc.), del célticu (irlandés, gaélicu escocés etc.) del helénicu (el griegu), del iliriu (albanu), llingües asiátiques (húngaru, finlandés, turcu etc.). L'euskera o vascu tien un orixe desconocíu.

Relixón[editar | editar la fonte]

La relixón mayoritaria d'Europa ye la cristiana, siendo a grandes rasgos los xermanos protestantes, los llatinos católicos y los eslavos ortodoxos.

Historia[editar | editar la fonte]

Artículu principal: Historia d'Europa

La única especie humana autóctona foi l'Homo neanderthalensis.

Ver tamién

Xeografía política[editar | editar la fonte]

Los países europeos son los que vienen darréu:

   

Ver tamién[editar | editar la fonte]


Países d'Europa
Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Hercegovina | Bulgaria | República Checa | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónaco | Montenegro | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre

Dependencies: Akrotiri y Dhekelia | Gibraltar | Guernsey | Islles Feroe | Islla de Man | Jersey | Svalbard ya Islla Jan Mayen

Rexón autónoma: Islles Åland

Países con status discutíu: Abkhasia | Kosovo | Osetia del Sur | Transnistria