1980
De Viquipèdia
| Anys: | 1977 1978 1979 - 1980 - 1981 1982 1983 |
| Dècades: | 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1980 |
|
| Calendari gregorià | 1980 MCMLXXX |
| Ab urbe condita | 2733 |
| Calendari armeni | 1429 |
| Calendari xinès | 4676 – 4677 |
| Calendari hebreu | 5740 – 5741 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2035 – 2036 1902 – 1903 5081 – 5082 |
| Calendari persa | 1358 – 1359 |
| Calendari islàmic | 1400 – 1401 |
| Calendari rúnic | 2230 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 18 de febrer, Barcelona: Es presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
- 20 de març, Catalunya: s'hi celebren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des del temps de la República; Heribert Barrera en fou elegit president i Jordi Pujol esdevindrà president de la Generalitat.
- 12 de maig, Barcelona: Mercè Rodoreda rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
- 16 de desembre, Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
- Mallorca: Es descriuen els primers exemplars vius de ferreret, un amfibi que es creia extingit i només es coneixia per esquelets.
- Resta del món
- 28 de febrer, Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
- 27 de març: Dijous d'Argent, caiguda dels preus del mercat internacional de la plata.
- 31 de març, Argenteau-Trembleur: tancament de la darrera mina de carbó de Valònia.[1]
- 20 de juliol: el tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord del món de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.[2]
- 11 de setembre, Xile: s'hi aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.[3]
- 9 de setembre, Brussel·les: Bèlgica i els Països Baixos subscriuen el pacte de la Unió de la Llengua Neerlandesa
- 12 de setembre, Turquia: El cop d'estat del 1980 a Turquia, de caràcter militar, instaura un govern militar durant tres anys.
- 27 d'octubre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Set presos de l'IRA Provisional i l'INLA comencen la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord centrada en les “Cinc Demandes” i que és un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978. Passats 53 dies, i amb un dels membres entrant i sortint del coma, Brendan Hughes, líder de la vaga de fam, en posa fi abans que mori cap dels set participants.
- 21 de desembre, Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà ratificat l'Estatut d'Autonomia.
- S'escriu l'obra de teatre Traduccions.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 14 de gener, Elx, Baix Vinalopó: Carolina Cerezuela, actriu i model valenciana.
- 25 de gener, Terrassa, Vallès Occidental: Xavi Hernandez, futbolista català.
- 2 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Oleguer Presas, futbolista català.
- 20 de febrer, Mollet del Vallès, Vallès Oriental: Neus Ballús, directora i guionista de cinema catalana.
- 6 de juliol, Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat: Pau Gasol, jugador de bàsquet català.
- Vic: Roger Cassany i Viladomat, periodista català, cap de redacció de Vilaweb fins al 2014.
- Resta del món
- 18 de gener, Vicente López, Buenos Aires, Argentina: Rodrigo Guirao Díaz, actor i model argentí.[4]
- 7 de març, Watchung, Nova Jersey, EUA: Laura Prepon, actriu estatunidenca.
- 21 de març, Porto Alegre, Brasil: Ronaldo de Assis Moreira, conegut com a Ronaldinho Gaúcho, futbolista brasiler.
- 14 d'abril, Roma, Itàlia: Gianni Rodari, mestre, escriptor, pedagog i periodista italià (n. 1920).
- 11 de setembre, Hamburg: Matt Zemlin, actor, productor, pianista, compositor i director.
- 13 de setembre, Andradina, Brasil: Gilberto Ribeiro Gonçalves, futbolista brasiler.
- 18 de desembre, Staten Island, estat de Nova York: Christina Aguilera, cantant i actriu estatunidenca.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 14 de gener - Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català (n. 1913).
- 27 de gener - Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga i Pons, escriptor en català mallorquí.
- 24 de gener - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
- 21 de març - La Paz (Bolívia): Lluís Espinal i Camps, màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.
- 23 de juliol - Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
- 16 d'agost - Barcelona: Pau Vila i Dinarès, pedagog i geògraf català.
- Resta del món
- 1 de gener: Pietro Nenni, líder històric del socialisme italià.
- 3 de gener: Joy Adamson, naturalista austríaca.[5]
- 14 de gener: André Kostalanetz, director d'orquestra d'origen rus.[6]
- 14 de gener, Albany, Estat de Nova York: Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina
- 16 de gener: Benjamín Palencia, pintor espanyol.[7]
- 22 de gener: Agustín Yáñez, escriptor mexicà.[8]
- 26 de gener: Andrés Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
- 8 de febrer: Agustín Millares Carlo, paleògraf i acadèmic de les Illes Canàries.[9]
- 19 de febrer: Bon Scott, vocalista britànic, AC/DC[10]
- 22 de febrer: Oskar Kokoschka, artista.
- 29 de febrer: Yigal Allon, polític i militar d'Israel.
- 11 de març - Mar del Plata (Argentina): Julio de Caro, director d'orquestra i arranjador musical argentí (n. 1899).
- 15 de març: Félix Rodríguez de la Fuente, naturalista espanyol.
- 24 de març: Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador.
- 30 de març: Jesse Owens, atleta dels Estats Units.
- 5 d'abril: Max Cetto, arquitecte alemany-mexicà.[11]
- 12 d'abril: Aleksandr Oparin, bioquímic rus.
- 14 d'abril: Gianni Rodari, escriptor italià.
- 15 d'abril: Jean-Paul Sartre, filòsof francès.
- 24 d'abril: Alejo Carpentier, escriptor i musicòleg cubà.[12]
- 29 d'abril, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Alfred Hitchcock, director de cinema anglès.
- 30 d'abril: Luis Muñoz Marín, poeta, periodista i polític.[13]
- 4 de maig, Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com a Tito, militar i polític croata, president de Iugoslàvia.
- 11 de maig: Fernando Soto (Mantequilla), actor mexicà.[14]
- 18 de maig: Ian Curtis, músic britànic membre del grup (Joy Division).
- 7 de juny: Henry Miller, escriptor dels Estats Units.
- 18 de juny: Terence Fisher, director de cinema britànic.[15]
- 28 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra valencià (n. 1895).
- 9 de juliol:
- Arend Heyting, matemàtic holandès.[16]
- Rio de Janeiro, Brasil: Vinícius de Moraes, poeta, cantautor, compositor i escriptor brasiler (n. 1913).
- 24 de juliol: Peter Sellers, actor britànic.
- 20 d'agost: Pape'ete, Tahití: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
- 16 de setembre: Jean Piaget, psicòleg suís.
- 20 de setembre: Josias Braun-Blanquet, botànic suís.
- 25 de setembre: John Bonham, músic, bateria de Led Zeppelin.
- 7 de novembre - Ciudad Juárez, Mèxic: Steve McQueen, actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estatunidenc.
- 22 de novembre: Mae West, actriu dels Estats Units.
- 4 de desembre: Francisco Sá Carneiro, primer ministre de Portugal, en accident aeri.[17]
- 8 de desembre: John Lennon, músic britànic (The Beatles).
- 29 de desembre: Manuel Gago García, autor de còmics, El Guerrero del Antifaz.[18]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Geologica Belgica. vol.7 (en anglès). Société belge de géologie, 2004, p. 290.
- ↑ «OUTDOORS; A MATTER OF CONCENTRATION» (en anglès). NY Times, 29/7/1984. [Consulta: 24/6/2014].
- ↑ «Revelan fraude en plebiscito que aprobó Constitución de 1980» (en castellà). La Nación, 11/06/2012. [Consulta: 25/6/2014].
- ↑ «Kevin Costner, Cary Grant y Oliver Hardy nacieron un 18 de enero». andina.com.pe, 18 de gener de 2012.
- ↑ (en anglès) Kenya Gazette, 1980, p.1031 [Consulta: 12 agost 2011].
- ↑ Musiker, Reuben; Musiker, Naomi; Adès, David. Conductors and composers of popular orchestral music: a biographical and discographical sourcebook (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1998, p.147. ISBN 031330260X.
- ↑ Bozal Fernández, Valeriano. Pintura y escultura españolas del siglo XX (en castellà). Espasa-Calpe, 1992, p. Vol.1, p.595. ISBN 842395479X.
- ↑ Flores, Ángel. Narrativa hispanoamericana: 1816-1981: historia y antología. La generación de 1910-1939 (en castellà). Siglo XXI, 1981, p.381. ISBN 9682310660.
- ↑ Martínez-Montalvo, Esperanza. «D. Agustín Millares Carlo y su constante preocupación por la transmisión del conocimiento» (en castellà). UCM. [Consulta: 28/12/2011].
- ↑ «AC/DC's EastWest boxed set pays tribute to Bon Scott» (en anglès). Billboard, 15/11/1997, p.11 [Consulta: 12 setembre 2011].
- ↑ Turner, Jane. Encyclopedia of Latin American and Caribbean art (en anglès). Macmillan Reference, 2000, p.170. ISBN Macmillan Reference.
- ↑ Márquez Rodríguez, Alexis. Nuevas lecturas de alejo Carpentier (en castellà). Fondo Editorial Humanidades, 2004, p.9. ISBN 9800022120.
- ↑ Mendez Mendez, Serafín; Cueto, Gail; Rodríguez Deynes, Neysa. Notable Caribbeans and Caribbean Americans: a biographical dictionary (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003, p.321. ISBN 0313314438.
- ↑ Aviña, Rafael. David Silva: un campeón de mil rostros (en castellà). UNAM, 2007, p.237. ISBN 9703231292.
- ↑ Hutchings, Peter. Terence Fisher (en anglès). Manchester University Press, 2001, p.11. ISBN 0719056373.
- ↑ Irvine, A. D.. Philosophy of mathematics (en anglès). Elsevier, 2009, p.327. ISBN 0444515550.
- ↑ Oliveira, Maria José. «Sá Carneiro: "Não foi a figura pacificadora em que o tentam transformar"» (en portuguès). Público, 06/11/2010 [Consulta: 12 agost 2011].
- ↑ «Manuel Gago García, autor de más de 50 colecciones de tebeos. Destaca "El guerrero del Antifaz"» (en castellà). [Consulta: 12 juny 2011].
