Papúa Nueva Guinea
Independent State of Papua New Guinea Estáu Independiente de Papúa Nueva Guinea |
|||||
|
|||||
Lema nacional: O arise all you sons of this land | |||||
Himnu nacional: O Arise, All You Sons | |||||
Capital • Población • Coordenaes |
Port Moresby (Puertu Moresbi) 193.242 (1990) 9º 30' S, 147º 07' E |
||||
Ciudá más poblada | {{{ciudá_más_poblada}}} | ||||
Llingües oficiales | {{{llingües_oficiales}}} | ||||
Llingües reconocíes | {{{llingües_reconocíes}}} | ||||
Forma de gobiernu | Monarquía constitucional Sabela II Sir Michael Ogio Sir Peter O'Neill |
||||
Independencia - Declarada - Reconocía |
d'Australia 1 d'avientu de 1973 16 de setiembre de 1975 |
||||
Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 62º 462.840 km² 2% km km |
||||
Población • Total • Densidá |
Puestu 109º 4.927.000 (2005) 11 hab/km² |
||||
PIB (PPA) • Total (2003) • PIB per capita |
Puestu 129º US$ 11.480 millones US$ 2.200 |
||||
Moneda | Kina (PGK ) |
||||
Xentiliciu | papuanu, -a, -o | ||||
Zona horaria • en Branu |
UTC + 10 = |
||||
Dominiu d'Internet | .pg | ||||
Códigu telefónicu | +675 |
||||
Prefixu radiófonicu | |||||
Códigu ISO | 598 / PNG / PG | ||||
Miembru de: Commonwealth, ONX, APEC | |||||
Sitiu web del Gobiernu: |
|||||
L'Estáu Independiente de Papúa Nueva Guinea (informalmente Papúa Nueva Guinea o PNG), ye un país d'Oceanía qu'ocupa la metada oriental de la islla de Nueva Guinea y una numberosa cantidá d'islles alrodiu. Ta allugada al norte d'Australia y al oeste de les Islles Salomón, al sudoeste del Océanu Pacíficu, nuna rexón definida dende entamos del sieglu XIX como Melanesia. La so capital ye Port Moresby.
Hestoria[editar | editar la fonte]
Los afayos arqueolóxicos indiquen que los humanos llegaron a Nueva Guinea fai unos 45 000 a 50 000 años, tal como lo demuestren los restos arqueolóxicos más antiguos de toa Oceanía atopaos en Bobongara, península de Huon,[1] nuna dómina en que Nueva Guinea taba xunida a Australia formando'l continente Sahul. Los primeres pobladores proceden del Sureste d'Asia mientres l'últimu periodu glaciar pleistocenu, cuando'l mar taba más baxu y les distancies ente les isles yeren más curties. Piénsase que viaxaron siguiendo pontes terrestres esistentes nesa dómina, anque s'embaraxa la posibilidá de que fueren capaces de cruciar curtios tramos marítimos ente isles ensin nunca perder la tierra de vista. Los primeros habitantes yeren cazadores y pañadores, y teníen habilidá abonda pa fabricar instrumentos.
Una segunda fola de migraciones tuvo llugar alredor de 3 500 años a. C., nel Neolíticu. Esos pobladores yeren navegadores austronesios procedentes del sureste asiáticu y portadores d'una cultura más desenvuelta, la cultura lapita. Instalar en zones costeres y cohabitaron na isla colos descendientes de los primeros habitantes papúes, ensin que les sos cultures llegaren a fundise. Apoderaben la alfarería y practicaben la pesca y la horticultura coles mesmes en que la agricultura desenvolver en Mesopotamia y Exiptu. Cultivos antiguos - munchos de los cualos yeren indíxenas - incluyíen caña d'azucre, bananes del Pacíficu, ñame y taro, ente que el sago y el pandano yeren los dos especies d'árboles más esplotaes polos nativos. Les batates y los gochos llegaron ellí en dómines más recién, pero los moluscos y el pexe lleven enforma tiempu na so dieta.
Partiendo de la mariña norte de Papúa Nueva Guinea, los lapitas algamaron les isles del archipiélagu Bismarck dende onde poblaron la llamada "Oceanía Cercana" (Nueva Guinea, illes Salomón, archipiélagu de Bismarck) y la franxa oeste de la Melanesia.
Política[editar | editar la fonte]
Xeografía[editar | editar la fonte]
Economía[editar | editar la fonte]
Cultura[editar | editar la fonte]
Referéncies[editar | editar la fonte]
- ↑ Groube, Chappell, Muke & Price. A 40,000 year-old human occupation site at Huon Peninsula, Papua New Guinea Nature, 324, 453-455 (1986)
Países d'Oceanía | ||
Australia | Fiji | Islles Cook | Kiribati | Marianes del Norte | Islles Marshall | Micronesia | Nauru | Niue | Nueva Zelanda | Palau | Papúa Nueva Guinea | Islles Salomón | Samoa | Tokelau | Tonga | Tuvalu | Vanuatu | Wallis y Futuna |