17 de juny
De Viquipèdia
<< | Juny 2015 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | |||||
Tots els dies |
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs. Queden 197 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1254 - Ximèn d'Urrea atorga la carta de poblament Xodos.
- 1313 - La Vall d'Aran entra a formar part de Catalunya.
- 1921 - El secretari del comitè de la CNT Evelio Boal és assassinat a la porta de la presó Model de Barcelona.
- 1991 - la Vall d'Aran: després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
- 2002 - Barcelona: s'hi publica la "Gramàtica del català contemporani", dirigida per Joan Solà.
- 2009 - Al Prat de Llobregat es posa en funcionament la terminal 1 de l'aeroport Internacional de Barcelona amb un primer vol a Madrid.
- Resta del món
- 1870 - Espanya: s'hi promulga la llei de creació del Registre Civil.
- 1944 - Islàndia s'independitza de Dinamarca
- 1945 - Randazzo (Sicília): Mor en un tiroteig amb els carabiners Antonio Canepa, cap de l'EVIS, amb dos companys més.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1873, el Masnou, província de Barcelona: Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga catalana (m. 1961).
- 1888, Banyoles, província de Girona: Josep Juncà i Juscafresa, compositor de sardanes.
- 1891, Sabadell, província de Barcelona: Josep Rosell i Casablancas, escriptor i amant de l'esport de Sabadell.
- Resta del món
- 1239, Londres, Regne Unit: Eduard I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
- 1603, Copertino, Regne de Nàpols: Sant Josep de Copertino, religiós.
- 1682, Estocolm, Suècia: Carles XII de Suècia, rei de Suècia.
- 1703, Epworth, Anglaterra: John Wesley, fundador del Metodisme.
- 1832, Londres, Anglaterra: William Crookes, físic i químic anglès.
- 1833, Riga, Letònia: Eduard Mertke, pianista i compositor letó.
- 1882, Lomonosov, Rússia: Ígor Stravinski, compositor rus.
- 1898, Ljouwert, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès.
- 1900, Wegeleben, Prússia: Martin Bormann, dirigent del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.
- 1902, Nova York, EUA: Sammy Fain, compositor nord-americà.
- 1917, Madrid, Espanya: Gloria Fuertes, poeta espanyola.
- 1938, Elisario, Brasil: Clodovil Hernandes, diputat i presentador de la TV brasilera.
- 1942, Egipte: Mohamed al-Baradei, diplomàtic egipci i Premi Nobel de la Pau l'any 2005.
- 1945, Meensel-Kiezegem, Bèlgica: Eddy Merckx, ciclista belga.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- 1516, Pau (Occitània): Joan III Albret, rei de Navarra.
- 1631: Mumtaz Mahal, a qui està dedicat el Taj Mahal.
- 1771, Càndia, Creta: Daskalogiannis (executat)
- 1996, Cambridge (Massachusetts): Thomas Kuhn, epistemòleg nord-americà.
- 2006, Argun (Txetxènia): Abdul-Khalim Sadulàiev, polític txetxè.
- 2011: David Brockhoff, jugador de rugbi, entrenador, administrador i home de negocis australià.
- 2015, Ankara, Turquia: Süleyman Demirel, President i set vegades Primer Ministre turc.
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
Santoral[modifica | modifica el codi]
Església Catòlica[modifica | modifica el codi]
- Sants al Martirologi romà (2011):[2]Blast i Diògenes de Roma, màrtirs (s. I); Isauri, Innocenci, Fèlix, Hermes, Pelegrí i Basili de Pojani, màrtirs (s. I); Marcià, Nicandre i Daria de Silistra, màrtirs (297); Antidi de Besançon, bisbe i màrtir (411); Hipaci de Bitínia, abat (446); Herveu de Bretanya eremita (s. VI); Avit d'Orleans, abat (530); Raineri de Pisa, pelegrí (1160); Pere Dan, màrtir (1862).
- Beats: Teresa de Portugal i de Barcelona, reina i monja (1250); Pere Gambacorta, fundador dels Pobres Eremites de Sant Jeroni (1435); Arnau de Foligno, franciscà; Paolo Burali, cardenal (1578); Philippe Papon, màrtir (1794); Joseph-Marie Cassant, trapenc (1903).
- Sants Círia, Musca, Valeriana i Maria, màrtirs; Montà de Gaeta, màrtir (ca. 300); Manuel, Sabel i Ismael de Calcedònia, màrtirs (362); Prior i Bessarió d'Egipte, eremites (ca. 400); Veredem d'Avinyó, bisbe; Briavel, eremita; Gundolf de Bourges, bisbe (s. VI); Himeri d'Amelia, bisbe (560); Agripí de Como, bisbe (615); Botulf d'Icanhoe, abat, i Adolf d'Utrecht, bisbe (680); Moling de Wexford, bisbe (697); Eufèmia d'Altenmunster, abadessa (1180).
- Beats: Nectà de Hartland, màrtir (s. VI); Folc de Reims, bisbe i màrtir (900); Ramwold de Ratisbona, abat (1000); Pere To Rot, màrtir (1945).
- Venerable Deodat II, papa.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: sants Gil, Lluís, Joan i Pau de Fez, màrtirs.
- A l'Orde Cistercenc: beates Mafalda de Portugal i de Barcelona i Sança de Portugal i de Barcelona.
Església Copta[modifica | modifica el codi]
- 10 Baoni: martiri de Sant Dabamó i Sofia; Joan XVI d'Alexandria, papa (1718); commemoració de la clausura dels temples pagans durant el regant de Constantí el Gran (312); entronització de Demetri II d'Alexandria.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica | modifica el codi]
- Se celebren els corresponents al 30 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica | modifica el codi]
Corresponen al 4 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sants Maria de Betània i Marta de Betània, germanes de Llàtzer; Metròfanes I, patriarca de Constantinoble (325); Frontasi, Severí, Severià i Silà, màrtirs gals (s. I); Asti de Dyrrhachium, hieromàrtir (s. II); Concordi de Spoleto, màrtir (175); Pau, màrtir; Titus de Bizanci, bisbe (s. III); Apotasi, Camar i màrtirs de Noviodunum (320); Optat de Mila (s. IV); Aloni de Scetes, anacoreta (s. V); Zòsim de Cilícia, bisbe (s. VI); Sòfios (s. VI-VII); Joan de Monàgria, abat (761); Sofia de Tràcia (s. XI); Metodi de Peixnoixk, abat (1392); Eleazar d'Olonets i Nazari d'Olonets, taumaturgs (s. XV): Vera i Liubova de Xamorodino, monges (1883); Andrònic de Perm i Basili de Txernigov, neomàrtirs (1918); Pere, prevere màrtir (1918); Joanic de Montenegro, metropolità màrtir (1941); Sava d'Ober-Karlovci, bisbe màrtir (1941); Zòtic, Àtal, Camasis i Felip de Nienlitza, monjos màrtirs.
Església d'Anglaterra[modifica | modifica el codi]
- Sants Samuel Barnett (1913) i Henrietta Barnett (1936), reformadors socials.
Església Evangèlica d'Alemanya[modifica | modifica el codi]
- August Hermann Werner, doctor.
Referències[modifica | modifica el codi]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de juny |
- ↑ Dies internacionals, Associació per a les Nacions Unides a Espanya.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de juny. |