1527
1527 |
|
---|---|
Ans : 1524 1525 1526 1527 1528 1529 1530 Decennis : Autres calendièrs : |
Cronologia mensuala:
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec
Cronologias tematicas:
Literatura - Musica - Sciéncia - Espòrt
Aquesta pagina concernís l'an 1527 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]
Lo cap musulman Ahmad ibn Ibrahim, qu'aviá restablit l'òrdre dins lo Sultanat d'Adel e n'èra de facto lo sobeiran, refusèt de pagar lo tribut au negus entraïnant una guèrra novèla entre lei dos estats. Gràcias a la crompa d'armas de fuòc ais Otomans e a l'ajuda de milièrs de combatents somalians, infligiguèt una desfacha importanta a l'armada etiopiana qu'auviá envaït son territòri. L'Empèri foguèt a son torn rapidament atacat dirèctament e lei fòrças d'Adel ocupèron Bale e Hadya.
America[modificar | modificar la font]
Civilizacion maia[modificar | modificar la font]
Autorizat per lo rèi d'Espanha, lo conquistador Francisco de Montejo organizèt una expedicion per conquistar la peninsula de Yucatan. Ambé 445 òmes, desbarquèt en junh dins l'illa de Cozumel onte l'aliança entre Espanha e lo sobeiran locau, concluda en 1519, foguèt confirmada. Puei, acomencèt l'exploracion dau litorau onte fondèt la vila de Salamanca de Xel-Há que foguèt rapidament destrucha per lei Maias. Obligat de se retirar, Montejo decidiguèt de se dirigir vèrs lo nòrd de la peninsula. Obtenguèt lo jurament de fidelitat dei Conis mai se turtèt a l'ostilitat dei Cupules quand assaièt d'agantar la vila de Chauac Há. Una batalha saunosa se debanèt dins lo relarg de la ciutat e s'acabèt per la victòria dei Cupules. Montejo deguèt alora se retirar vèrs lo litorau mai capitèt de mantenir una garnison dins la region de Chichen Itza. Fins a 1530, leis operacions militaras entre Maias e Espanhòus conoguèron una pausa.
Civilizacion zapotèca[modificar | modificar la font]
Fin de la campanha espanhòla còntra lei Zapotècs que deguèron se sometre après cinc annadas de combat. L'estat zapotèc s'afondrèt pas immediatament mai seis institucions perdiguèron pauc a pauc son importància fins a la mòrt de son darrier sobeiran que marquèt sa fin finala en 1563.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Quimia[modificar | modificar la font]
Invencion d'una classificacion novèla deis elements quimics per lo sabent e mètge soís Paracelse (1493 ò 1494 - 1541). Aquò favorizèt lo passatge de l'alquimia a la quimia.