Luxemburgu

De Wikipedia
Saltar a: navegación, buscar

2Enantes de 1999, el francu luxemburgués."

Grand-Duché de Luxembourg
Großherzogtum Luxemburg   
Groussherzogdem Lëtzebuerg
Bandera de Luxemburgu Escudu de Luxemburgu
Bandera de Luxemburgu Escudu de Luxemburgu
Lema nacional: Mir wëlle bleiwe wat mir sinn (Luxemburgués: «Queremos permanecer siendo lo que somos»)
Himnu nacional: Ons Hémécht
Situación de Luxemburgu
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Luxemburgu
82.355 (2005)
49°36' N 6° 8' E
Ciudá más poblada Luxemburgu
Llingües oficiales {{{llingües_oficiales}}}
Llingües reconocíes {{{llingües_reconocíes}}}
Forma de gobiernu Monarquía constitucional
S.A.R. Gran Duque Enrique
Xavier Bettel
Independencia
 • Fecha
Reconocida
11 de mayu de 1867
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 165º
2.586 km²
despreciable
359 km
0 km
Población
 • Total
 • Densidá
Puestu 161º
451.600 (2004)
174,6 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per capita
Puestu 94º
US$ 30.674 millones
US$ 66.8211
Moneda Euro2 (€, EUR)
Xentiliciu Luxemburgués, luxemburguesa
Zona horaria
 • en Branu
CEST (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Dominiu d'Internet .lu
Códigu telefónicu +352
Prefixu radiófonicu LXA-LXZ
Códigu ISO 442 / LUX / LU
Miembru de: UE, OTAN, ONX, OCDE, OSCE
Sitiu web del Gobiernu:
{{{web_gobiernu}}}
1Luxemburgu ye'l primer país a nivel mundial nel PIB per cápita.

2 Enantes de 1999, el francu luxemburgués.

El Gran Ducáu de Luxemburgu ye un país européu que llenda con Francia al sur, Bélxica al oste, y Alemaña al este.

Hestoria[editar | editar la fonte]

El territoriu qu'anguaño ocupa'l gran ducáu foi originalmente pobláu polos tréveros, una tribu d'orixe belga. Ellos habitaron la rexón hasta l'añu de la conquista romana en 53 a. C. Alredor del sieglu V, mientres la Edá Media, los francos apoderar d'esti territoriu que más palantre pasó a formar parte d'otros reinos, como Austrasia (nel nordés del reinu francu), el Sacru Imperiu Romanu Xermánicu y, a lo último, Lotaringia.

Anque la hestoria luxemburguesa documentada remontar a los tiempos de los romanos, considérase qu'empieza de forma puramente dicha nel añu 963 cola alquisición de Lucilinburhuc (anguaño'l Castiellu de Luxemburgu) por Sigfredo, Conde de les Ardenas. Nel sieglu XIV los emperadores xermánicos convertir en ducáu. En 1441 foi incorporáu al Estáu borgoñón.


Política[editar | editar la fonte]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Economía[editar | editar la fonte]

Artículu principal: Economía de Luxemburgu

Demografía[editar | editar la fonte]

Cultura[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]



Bandera de la Xunión Europea Países de la Xunión Europea
Alemaña | Austria | Bélxica | Bulgaria | Chequia | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Italia | Letonia | Lituania | Luxemburgu | Malta | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Suecia | Xipre
Rexón ultraperiférica de la Xunión Europea: Azores | Canaries | Guadalupe | Guyana Francesa | Madeira | Martinica | La Reunión



Países d'Europa
Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Hercegovina | Bulgaria | República Checa | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónaco | Montenegro | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre

Dependencies: Akrotiri y Dhekelia | Gibraltar | Guernsey | Islles Feroe | Islla de Man | Jersey | Svalbard ya Islla Jan Mayen

Rexón autónoma: Islles Åland

Países con status discutíu: Abkhasia | Kosovo | Osetia del Sur | Transnistria


Icono de esbozo
Esti artículu ye un entamu. Puedes ayudar a la Wikipedia n'asturianu ampliándolu