Luxemburgu
2Enantes de 1999, el francu luxemburgués."
Grand-Duché de Luxembourg Großherzogtum Luxemburg Groussherzogdem Lëtzebuerg |
|||||
|
|||||
Lema nacional: Mir wëlle bleiwe wat mir sinn (Luxemburgués: «Queremos permanecer siendo lo que somos») | |||||
Himnu nacional: Ons Hémécht | |||||
Capital • Población • Coordenaes |
Luxemburgu 82.355 (2005) 49°36' N 6° 8' E |
||||
Ciudá más poblada | Luxemburgu | ||||
Llingües oficiales | {{{llingües_oficiales}}} | ||||
Llingües reconocíes | {{{llingües_reconocíes}}} | ||||
Forma de gobiernu | Monarquía constitucional S.A.R. Gran Duque Enrique Xavier Bettel |
||||
Independencia • Fecha |
Reconocida 11 de mayu de 1867 |
||||
Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 165º 2.586 km² despreciable 359 km 0 km |
||||
Población • Total • Densidá |
Puestu 161º 451.600 (2004) 174,6 hab/km² |
||||
PIB (PPA) • Total (2005) • PIB per capita |
Puestu 94º US$ 30.674 millones US$ 66.8211 |
||||
Moneda | Euro2 (€, EUR ) |
||||
Xentiliciu | Luxemburgués, luxemburguesa | ||||
Zona horaria • en Branu |
CEST (UTC+1) CEST (UTC+2) |
||||
Dominiu d'Internet | .lu | ||||
Códigu telefónicu | +352 |
||||
Prefixu radiófonicu | LXA-LXZ |
||||
Códigu ISO | 442 / LUX / LU | ||||
Miembru de: UE, OTAN, ONX, OCDE, OSCE | |||||
Sitiu web del Gobiernu: |
|||||
1Luxemburgu ye'l primer país a nivel mundial nel PIB per cápita. 2 Enantes de 1999, el francu luxemburgués. |
El Gran Ducáu de Luxemburgu ye un país européu que llenda con Francia al sur, Bélxica al oste, y Alemaña al este.
Hestoria[editar | editar la fonte]
El territoriu qu'anguaño ocupa'l gran ducáu foi originalmente pobláu polos tréveros, una tribu d'orixe belga. Ellos habitaron la rexón hasta l'añu de la conquista romana en 53 a. C. Alredor del sieglu V, mientres la Edá Media, los francos apoderar d'esti territoriu que más palantre pasó a formar parte d'otros reinos, como Austrasia (nel nordés del reinu francu), el Sacru Imperiu Romanu Xermánicu y, a lo último, Lotaringia.
Anque la hestoria luxemburguesa documentada remontar a los tiempos de los romanos, considérase qu'empieza de forma puramente dicha nel añu 963 cola alquisición de Lucilinburhuc (anguaño'l Castiellu de Luxemburgu) por Sigfredo, Conde de les Ardenas. Nel sieglu XIV los emperadores xermánicos convertir en ducáu. En 1441 foi incorporáu al Estáu borgoñón.
Política[editar | editar la fonte]
Xeografía[editar | editar la fonte]
Economía[editar | editar la fonte]
Demografía[editar | editar la fonte]
Cultura[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Luxemburgu.
Países de la Xunión Europea | ||
Alemaña | Austria | Bélxica | Bulgaria | Chequia | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Italia | Letonia | Lituania | Luxemburgu | Malta | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Suecia | Xipre | ||
Rexón ultraperiférica de la Xunión Europea: Azores | Canaries | Guadalupe | Guyana Francesa | Madeira | Martinica | La Reunión |
Países d'Europa | ||
Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Hercegovina | Bulgaria | República Checa | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónaco | Montenegro | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre
Dependencies: Akrotiri y Dhekelia | Gibraltar | Guernsey | Islles Feroe | Islla de Man | Jersey | Svalbard ya Islla Jan Mayen Rexón autónoma: Islles Åland Países con status discutíu: Abkhasia | Kosovo | Osetia del Sur | Transnistria |
|