Idioma llatín
Llatín Lingua latina |
|
---|---|
Falao en | Vaticanu |
Familia | Llingües indoeuropees Itálicu |
Alfabetu | Llatín |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Regulao por | Nun ta regulao |
Códigos | |
ISO 639-1 | la |
ISO 639-2 | lat |
ISO 639-3 |
El llatín ye una llingua indoeuropea de la triba itálica que foi falada na antigua República Romana y nel Imperiu Romanu dende'l sieglu IX a. C. El so ñome debala de l'existencia d'un xeitu xeográficu na península itálica, Vetus Latium o Antigua collada (güei ñomada Llaciu)
Magar que'l llatín na forma clásica nun ye la llingua de dalu grupu y ye, entós, una llingua muerta, dio orixe a un gran númberu de llingües europees, apellaes llingües romániques, como l'asturianu, el castellanu, el francés, l'italianu, el portugués, el catalán, el gallegu, el rumanu y munches otres. Tamién tevo una pergrande influyencia nel léxicu de les llingües modernes, pola mor de que demientres munchos sieglos, tres la cayida de l'Imperiu Romanu, siguió emplegándose en toa Europa comu lingua franca pa les ciencies y la política, ensin ser amagada nesa llabor por otres llingües n'espoxigue (comu'l castellanu nel sieglu XVII o el francés nel sieglu XVIII) dica cuasi'l sieglu XIX.
Anguaño ye llingua cooficial na Ciudá del Vaticanu xunto col italianu. Na Ilesia Católica, emplegábase comu llingua llitúrxica dica'l Conceyu Vaticanu II na década de los años 1960. Tamién s'usa pa los ñomes binarios de la clasificación científica.
L'estudiu del llatín, xunto col del griegu clásicu, ye parte de los apellaos estudios clásicos, y dica la década de los 60 foi estudiu nes humanidaes. L'alfabetu llatín, debaláu del griegu, aína ye'l alfabetu más emplegáu del mundiu con diverses variantes d'una llingua a otra.
Na alta edá media dixebróse en distintes llingües romániques asitiaes na península ibérica, Francia, Italia y Rumanía.
Caltúvose como llingua franca y de cultura europea hasta'l sieglu XVII, y como llingua oficial del Vaticanu hasta anguaño, magar que como llingua materna ta desaniciada.
Usaba l'alfabetu llatín que foi una adautación del etruscu que yera tamién una variante del alfabetu griegu.
Carauterizábase pol usu les declinaciones, qu'anguaño perdiéronse en toles llingües romances (descendientes suyes) sacantes na llingua rumana.
|