Mònaco
|
Principauté de Monaco
(Principatu de Múnegu, Principat de Mónegue) |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Lema nacional: Amb l'ajuda de Déu (llatí: Deo Juvante) |
||||||
| Himne: Hymne Monégasque |
||||||
 |
||||||
| Capital | Mònaco[nb 1] 43° 44′ N, 07° 24′ E / 43.733°N,7.400°ECoord.: 43° 44′ N, 07° 24′ E / 43.733°N,7.400°E |
|||||
| Major ciutat | Mònaco[nb 1] | |||||
| Idiomes oficials | Francès | |||||
| Gentilici | Monegasc, monegasca | |||||
| Govern | Monarquia constitucional | |||||
| Príncep Ministre d'Estat |
Albert II Michel Roger |
|||||
| Independència | ||||||
de la Casa dels Grimaldi |
1419 | |||||
| Superfície | ||||||
| - | Total | 2 km2 | ||||
| - | Aigua (%) | 0% | ||||
| Població | ||||||
| - | Est. jul. 2010 | 30.586 (212è)[nb 2] | ||||
| - | Cens 2013 | 36.950 | ||||
| - | Densitat | 18.948 /km2 (1r) | ||||
| Moneda | Euro (EUR) |
|||||
| Fus horari | CET (UTC+1) | |||||
| - | Estiu (DST) | CEST (UTC+2) | ||||
| Domini internet | .mc | |||||
| Codi telefònic | 377 | |||||
|
||||||
El Principat de Mònaco (Mónec en català antic, Mónegue en occità, Múnegu en monegasc) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de l'única ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina). Està situat a la Costa d'Atzur, entre les ciutats franceses de Niça i Menton. Té una superfície d'1,95 km² i una població de 36.950 habitants (2013).
Contingut
Llengües[modifica | modifica el codi]
A Mònaco hi ha dues llengües autòctones: el monegasc (una varietat del nord-italià i més especialment del lígur) i també l'occità (niçard), segons els estudis fets localment pels lingüistes Raymond Arveiller (Étude sur le parler de Monaco, 1967, Comité National des Traditions Monégasques, paràgraf 1) i Charles de Tourtoulon (fi del segle XIX, citat per Arveiller). El francès hi és l'única llengua oficial, però no autòctona. També una part de la població hi parla anglès i italià.
Història[modifica | modifica el codi]
Antiga colònia grega fundada pels grecs de Messàlia amb el nom Monoikos, la ciutat tenia un temple dedicat a Hèrcules i sota els romans es va dir Monoeci Portus (Μονοίκου λιμήν) o més exactament Portus Herculis Monoeci (a vegades només Portus Herculis). Fou una base naval romana de segon ordre.
A les muntanyes properes es va erigir un monument per commemorar la submissió de les tribus lígurs, la inscripció del qual fou conservada per Plini el Vell. Encara es conserven les seves ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de Tropaea Augusti (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o Tropaea Alpium.
Mònaco passà a ser governada per la família Grimaldi el 1297 i atacada per Guillem de Cervelló i de Banyeres en 1331,[1] i a partir de 1419 la conserven fins als nostres dies. Després d'haver estat reconegut per França, el 1793, Napoleó annexionà el principat a l'estat francès fins al 1814, en què es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fou substituït per un règim liberal a partir de la constitució de 1911. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentre el poder legislatiu l'exerceix un Consell Nacional integrat per 18 membres.
Esdevingut un paradís fiscal on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mònaco ingressà el 1993 a l'ONU i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El 2002, tot i no formar part de la Unió Europea, Mònaco adoptà l'euro com a moneda única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tron dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu Albert, ja que fins aleshores l'estat francès era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.
De totes maneres, aquesta constitució deixa sense drets dinàstics a Alexandre Coste i a Jazmin Grace Rotolo, fills del príncep però concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.
Política[modifica | modifica el codi]
Mònaco ha estat governat per una monarquia constitucional des de 1911, amb el Príncep com a Cap d'Estat. La branca executiva consisteix en un Ministre d'Estat (Cap del Govern), qui presideix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francès designat pel príncep, qui l'escullen d'entre candidats proposats pel govern de França, que s'encarrega dels afers de defensa i seguretat del principat.
Sota la Constitució de 1962, el Príncep comparteix el seu poder amb un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos legislatiu són escollits mitjançant votació directa i democràtica, i tenen un període de 5 anys. Tots ells compleixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reials. Els principals afers locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual es compon de 15 membres escollits i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa el paper d'ajuntament i compleix la funció de fer gestions locals pel seu desenvolupament.
Mònaco no és un Estat membre de la Unió Europea però hi manté relacions comercials.
Geografia[modifica | modifica el codi]
Mònaco no té grans accidents geogràfics, ja que el principat no fa més que 1,95 km². El territori és una franja costanera enclavada dins la regió francesa de Provença-Alps-Costa d'Atzur i està composta per turons, cales i una platja.
El principat pot assolir temperatures de fins a 31,5 °C en estiu i en hivern 5,5 °C de mínima. El seu és de tipus mediterrani temperat, és a dir, la seua estació més seca i càlida és l'estiu sent la més freda l'hivern entre els mesos de novembre i gener, comparant-se al clima mediterrani de la costa gironina.
Organització politicoadministrativa[modifica | modifica el codi]
La distinció entre l'estat i la ciutat de Mònaco és purament teòrica. L'estat, de fet, consisteix en només un sol municipi i 10 districtes (el 2014 n'hi haurà 11).
Segons la constitució de 1911, el principat va ser subdividit en tres municipis:
- la Vila de Mònaco (la Vila de Mónegue) és la ciutat vella i es troba situada en un turó tocant la mediterrània, anomenat la Roca. S'hi situen el Palau del Príncep, la catedral de Sant Nicolau i el Museu Oceanogràfic Jacques Cousteau
- Montcarles és l'àrea residencial principal i l'àrea turística per excel·lència de Mònaco amb el Casino
- la Condamina és una cala situada entre la Vila i Montcarles. Hi ha el port.
El 1917, aquests tres municipis es tornaren en un sol a causa de les acusacions al govern de seguir el lema de "divideix i venceràs", i aquests obtingueren llavors l'estatus de districte.
- Fòntvièlha es va afegir com a quart districte als anys setanta
- Moneguet es va convertir en el cinquè districte segregant-se de la Condomina
- Larvot e Molins Bas va ser el sisè districte en formar-se a partir d'una part de Montcarles
- la Rossa e Sant Roman (incloent-hi lo Tenaor) va ser el setè també a partir de Montcarles
Subseqüentment, s'afegiren tres districtes més:
- Sant Miquel a partir d'una zona de Montcarles
- la Còla, d'una part de la Condomina
- las Reveras, d'una part de la Condomina
El 2014, s'afegirà un onzè districte:
Turisme[modifica | modifica el codi]
El Principat de Mònaco és un lloc de gran atractiu turístic. Hi destaquen el famós Casino de Montecarlo, el Museu Oceanogràfic de Jacques Cousteau i el Gran Premi de Fórmula 1 que s'hi celebra cada any, al Circuit de Montecarlo.
Articles relacionats[modifica | modifica el codi]
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
|
|||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||
|
||||||||
.svg){kind=small}
|
||||||
- ↑ Llobet i Vall-llosera, Antoni. Cataluña antigua y Cataluña moderna: obra que se trata del comercio de los catalanes de la edad media en el levante y el porvenir de Barcelona (en castellà). Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, 1836, p. 101.
