1831

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

1831

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1828 1829 1830  1831  1832 1833 1834

Decennis :
1800 1810 1820  1830  1840 1850 1860
Sègles :
Sègle XVIII  Sègle XIX  Sègle XX
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Arquitectura Automobila Camins de fèrre Drech Literatura Musica Sciéncia Sociologia Teatre


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1831 del calendièr gregorian.


Eveniments[modificar | modificar la font]

Occitània[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Euròpa[modificar | modificar la font]

Africa[modificar | modificar la font]

Etiopia[modificar | modificar la font]

Perseguida dei trèbols intèrns liats a l'afondrament dau poder imperiau en 1768-1769 ambé la batalha de Debre Abbay (14 de febrier) entre lei fòrças de Tigre dau ras Sabagadis e deis Oròmos dau ras Marye, protector principau dau negus Gigar. En despiech de sa superioritat tecnologica (utilizacion d'uneis unitats equipadas d'armas de fuòc), Sabagadis foguèt batut e son territòri pilhat per lei venceires. Pasmens, lo ras Marye foguèt tuat dins la batalha. Son fraire Dori li succediguèt e remplacèt immediatament lo negus Gigar per Iyasu IV jutjat pus docil. Dins aquò, Dori moriguèt a son torn e foguèt remplaçat per Ali II que venguèt lo cap vertadier d'Etiopia fins ais annadas 1840 gràcias a l'influéncia diplomatica de sa maire Menen e au sostèn dei faccions oròmos.

America[modificar | modificar la font]

Estats Units d'America[modificar | modificar la font]

Fotografia dau jornalista abolicionista estatsunidenca William Lloyd Garrison.

Creacion dau jornau The Liberator (1èr de genier) de Boston per William Lloyd Garrison. Son projècte èra de luchar còntra l'eslavatge mai transformèt rapidament son movement en crosada[1]. Se sa declaracion foguèt pas remarcada en 1831, anava pauc a pauc radicalizar dau debat regardant l'eslavatge e participar a l'entraïnament de la Guèrra Civila una generacion pus tard. En parallèl, aquela radicalizacion foguèt favorizada dins leis estats sudistas per una revòuta d'esclaus dirigida per Nat Turner qu'aguèt luòc en Virgínia (21-22 d'aost). Aperaquí 60 Blancs foguèron tuats per leis insurgents (aperaquí 70 òmes) que foguèron finalament obligats de se dispersar après dos jorns de combat. Nat Turner foguèt arrestat lo 30 d'octòbre e executat lo 11 de novembre e son cadabre mutilat. Aquò entraïnèt una radicalizacion dei mesuras destinadas a empachar una revòuta novèla e a mantenir lei Negres dins una posicion d'inferioritat (enebiment de l'ensenhament de la lectura ò de l'escritura ais esclaus, patrolhas contraroltlant lei desplaçaments d'esclaus, censuras dei tèxtes abolicionistas, persecucion dei Blancs sospichats de pas sostenir « l'institucion particulara »... etc.).

Arts[modificar | modificar la font]

Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]

Astronomia[modificar | modificar la font]

Premiera observacion documentada de la Granda Taca Roja de Jupitèr.

Energia[modificar | modificar la font]

Invencion d'un motor electric pendular per lo fisician estatsunidenc Joseph Henry (1797-1878) que trobèt d'aplicacions importantas dins la concepcion e la produccion de relòtges.

Economia[modificar | modificar la font]

Naissenças[modificar | modificar la font]

Decèsses[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr) André Kaspi, Les Américains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945, Seuil, 1986, p. 148.