1859
1859 |
|
---|---|
Ans : 1856 1857 1858 1859 1860 1861 1862 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1859 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
America[modificar | modificar la font]
Mexic[modificar | modificar la font]
Perseguida de la guèrra civila entre conservadors e liberaus. Retirat en Veracruz, lo govèrn liberau de Benito Juárez decidèt de nacionalizar lei bens de la Glèisa. Aquò agravèt lo conflicte e foguèt una causa de l'invasion francesa de 1862-1863.
Asia[modificar | modificar la font]
China[modificar | modificar la font]
La resisténcia de la garnison de Tianjin entraïnèt la revirada d'una ataca francobritanica còntra la vila. Pasmens, la guèrra contunièt.
Arts[modificar | modificar la font]
Arquitectura[modificar | modificar la font]
Acabament dei trabalhs de restauracion pus importants de l'istòria dau Pònt de Gard. Dirigits per l'arquitecta francés Jean-Charles Laisné, son a la basa de l'aspèct actuau dau pònt que foguèt classat au Patrimòni Mondiau de l'Umanitat en 1985.
Acabament dei trabalhs de construccion de Big Ben dins lo Palais de Westminster de Londres
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Armament[modificar | modificar la font]
Intrada en servici (dins la flòta francesa) dau premier naviri protegit per una còca de fèrre. Aquò prefigura l'aparicion progressiva dau cuirassat que remplacèt pauc a pauc lo naviri de linha.
Astronomia[modificar | modificar la font]
James Clerk Maxwell demostrèt l'aspèct particulari e non solid deis anèus de Saturne.
Energia[modificar | modificar la font]
Presentacion dau premier acumulator de plomb per lo fisician francés Gaston Planté (1834-1839).
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 27 de genièr - Emperaire Guilhèm II d'Alemanha (m. 1941)
- 10 de febrièr - Alexandre Millerand, president e primièr ministre de la Republica Francesa (m. 1943)
- 19 de febrièr - Svante Arrhenius, quimista suedés, Prèmi Nobel (m. 1927)
- 6 de mai - Juan Antonio Escurra, president de Paraguai (m. 1919)
- 15 de mai - Pierre Curie, fisician francés, Prèmi Nobel (m. 1906)
- 22 de mai Arthur Conan Doyle, escrivan escocés (m. 1930)
- 6 de julhet - Verner von Heidenstam, escrivan suedés, Prèmi Nobel (m. 1940)
- 4 d'agost - Knut Hamsun, escrivan norvegian, Prèmi Nobel (m. 1952)
- 3 de setembre - Joan Jaurés, socialista occitan (m. 1914)
- 7 de setembre - Juan Campisteguy, president d'Uruguai (m. 1937)
- 9 d'octobre - Alfred Dreyfus, militar francés (m. 1935)
- 18 d'octobre - Henri Bergson, filosòf francés, Prèmi Nobel en literatura (m. 1941)
- 21 d'octobre - Francesc Macià, president dera Generalitat de Catalonha (m. 1933)
- 15 de novembre - Christopher Hornsrud, primièr ministre de Norvègia (m. 1960)
- 2 de decembre - Georges Seurat, pintor francés (m. 1891)
- 15 de decembre - Ludwig Zamenhof, escrivan rus-polonés, creator d'Esperanto (m. 1917)
- 29 de decembre - Venustiano Carranza, president de Mexic (m. 1920)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 28 de genièr - Frederick John Robinson, primièr ministre del Reialme Unit (n. 1782)
- 16 d'abril - Alexis de Tocqueville, istorian francés (n. 1805)
- 5 de mai - Alexander von Humboldt, naturalista alemand (n.1769)
- 8 de decembre - Thomas de Quincey, escrivan anglés (n. 1785)