1859

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

1859

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1856 1857 1858  1859  1860 1861 1862

Decennis :
1820 1830 1840  1850  1860 1870 1880
Sègles :
Sègle XVIII  Sègle XIX  Sègle XX
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Arquitectura Automobila Camins de fèrre Drech Literatura Musica Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1859 del calendièr gregorian.


Eveniments[modificar | modificar la font]

Occitània[modificar | modificar la font]

Euròpa[modificar | modificar la font]

America[modificar | modificar la font]

Mexic[modificar | modificar la font]

Perseguida de la guèrra civila entre conservadors e liberaus. Retirat en Veracruz, lo govèrn liberau de Benito Juárez decidèt de nacionalizar lei bens de la Glèisa. Aquò agravèt lo conflicte e foguèt una causa de l'invasion francesa de 1862-1863.

Asia[modificar | modificar la font]

China[modificar | modificar la font]

La resisténcia de la garnison de Tianjin entraïnèt la revirada d'una ataca francobritanica còntra la vila. Pasmens, la guèrra contunièt.

Arts[modificar | modificar la font]

Arquitectura[modificar | modificar la font]

Pintura de 1903 representant lo Palais de Westminster e la tor de Big Ben.

Acabament dei trabalhs de restauracion pus importants de l'istòria dau Pònt de Gard. Dirigits per l'arquitecta francés Jean-Charles Laisné, son a la basa de l'aspèct actuau dau pònt que foguèt classat au Patrimòni Mondiau de l'Umanitat en 1985.

Acabament dei trabalhs de construccion de Big Ben dins lo Palais de Westminster de Londres

Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]

Armament[modificar | modificar la font]

Intrada en servici (dins la flòta francesa) dau premier naviri protegit per una còca de fèrre. Aquò prefigura l'aparicion progressiva dau cuirassat que remplacèt pauc a pauc lo naviri de linha.

Astronomia[modificar | modificar la font]

James Clerk Maxwell demostrèt l'aspèct particulari e non solid deis anèus de Saturne.

Energia[modificar | modificar la font]

Presentacion dau premier acumulator de plomb per lo fisician francés Gaston Planté (1834-1839).

Economia[modificar | modificar la font]

Naissenças[modificar | modificar la font]

Decèsses[modificar | modificar la font]