1000F.png

Esclavatge

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Fèrres d'esclau.

L'esclavatge (mot vengut d'esclau, del latin sclavus, manlevat al grèc bizantin σκλάβος qu'a probablament son origina dins lo nom de pòble Slav, çò es « eslau ») es la condicion d'una persona que se tròba jol contraròtle o la dominacion d'una autra, contra sa volontat, obligada per la violéncia o d'autras formas de constrencha, per tal de la far trabalhar o de ne far comèrci, coma se foguèsse un animal. Dins lo sens estricte del mot, los esclaus son los que trabalhan per d'autres sens cap de remuneracion e qu'an pas cap de dreches. Lo mot ven del grèc bizantin sklábos.

La forma d'esclavatge qu'implica la proprietat legala de las personas es actualament proïbida dins totes los païses del mond. La Convencion sus l'Esclavatge promoguda per la Societat de las Nacions lo 25 de setembre de 1926 lo descriguèt coma "... l'estatut o condicion d'una persona que s'i exercisson mantun o totes los dreches de possession ...". Atal entendèm qu'un esclau es aquel que pòt pas daissar o abandonar son patron, proprietari, cap, o contrarotlaire... sens una autorizacion explicita e que serà tornat a aqueste se s'esgara o s'escapa. Los patrons pòdon aver d'acòrds illicits amb la polícia o amb d'autras autoritats de lors païses, per encausa de lor condicion de personas ricas o possessoras de tèrras.

Lo comèrci negrièr[modificar | modificar la font]

Lo comèrci triangular serviguèt los interèsses economics de las coloniás americanas e foguèt la fondamenta del sistèma de produccion de las plantacions e mai de la creissença preindustriala en Euròpa. Aquí la rota que fasián las naus entre Anglatèrra, Portugal, Espanha e França cap a la Cariba, venguts de la còsta occidentala africana.

A partir de l'arribada sul continent american dels europèus e subretot la conquesta dels territòris, se dessenhèron de plans d'expansion que demandavan una man d'òbra bon mercat. A la debuta los primièrs esclaus foguèron los pòbles indigènas americans. Mas al cap d'un brieu, la legislacion espanhòla es va plantejar molt aviat la sol·licitud de l'esmentada pràctica (gràcias als escriches de Bartolomé de las Casas e de l'Escòla de Salamanca), çò que faguèt que comencèssen las "importacions", en considerar las personas coma de bens, de personas capturadas en Africa, que presentavan l'avantatge d'èsser mai resistents fisicament e mens vulnerables a las malautiás que las populacions autoctònas d'America. Aital se desvolopèt un comèrci que lèu deviá aténher una granda escala amb d'esclaus capturats en Africa: lo comèrci negrièr o Maafa.

A l'entorn del sègle XVII se produsiguèt un granda aumentacion del nombre d'esclaus per encausa de sa importància coma man d'òbra dins las explotacions agricòlas d'extension considerabla (sistèma de plantacions) en America del Nòrd, del Sud e, d'un biais mai pesuc encara, dins la Cariba. Segon l'istorian britanic Eric Hobsbawm lo nombre d'esclaus africans transportats en America seriá d'un milion durant lo sègle XVI, de tres milions durant lo XVII e arribariá als sèt milions durant lo sègle XVIII, permetent-ne una enòrma acumulacion de capital de cara al desvolopament del capitalisme europèu durant la Revolucion industriala.[1]

Fotografia d'un enfant esclau a Zanzibar. 'Lo castig d'un mèstre arab per una leugièra ofensa.' cap a 1890.

Aquesta aumentacion del comèrci negrièr foguèt acompanhada, dins la màger part dels cases, per una ideologia racista plan fòrta: los negres èran considerats coma d'èssers inferiors, èran assimilats frequentament a d'animals, sens si més no poder ser considerats subjèctes de drech e doncas considerats, juridicament, com a coses. Encara que especialment, lo debat era inicialment en se los individús de raça negra an una arma umana, ja que en cas afirmatiu aquesta activitat seria considerada illegal per la Glèisa, la qual cosa va portar a un fort moviment per afirmar que las gents de pèl negra an pas d'arma. Dins lo cas dels indigènas d'America s'havia decidit qu'avián una arma e alara podián pas venir esclaus. De fet era costum a moltes plantacions explotar l'esclau jos de condicions sevèras que podián portar a la mòrt, ja que costava mens car de cromprar d'esclaus novèls que de melhorar sas condicions de vida. La font d'esclaus foguèt Africa, e l'Isla de Gorée, colonia francesa, foguèt l'endrech precís que s'i establiguèt lo mercat d'esclaus, conegut tanben coma lo luòc sens retorn e ont se desseparavan d'un biais definitiu las familhas qu'èran desintegradas per l'esclavatge.

del meteis biais los arabs mantenguèron un trafèc important d'esclaus africans, tant a travèrs de rotas que traversavan lo Sahara coma a travèrs de la còsta orientala d'Africa, en particular l'Isla de Zanzibar. Aqueste comèrci s'espandiguèt dempuèi lo sègle VII fins al sègle XX e arribèt a de proporcions similaras o superioras al comèrci negrièr de l'Atlantic.

Lo nombre de persones esclavagizadas desrabadas d'Africa fluctua, en foncion de las diferentas estimacions entre 10 e 28 milions de personas,[2] encara que n'i a que parlan de 60 milions. Fins a 1850, almens 13 milions van anar a parar a las colonias d'America, especialment America del Nòrd e la Cariba. A mai l'investigador Enrique Peregalli, calcula que caldria afegir un 25% de morts durant les captures i un altre 25% durant lo viatge per l'Atlàntic.[3] A mai se calcula que 17 milions foguèron venduts dins l'Índic, Orient Mejan e lo nòrd d'Africa.

Las principalas poténcias esclavatgistas que foguèron implicadas dins lo comèrci e transpòrt de personas esclavatgizadas originàrias d'Africa a la Tracta Atlantica, serián segon d'estimacions: [4]

  • Estats Units / America del Nòrd britanica 1 775 000 dins lo nòrd e 3 950 000 dins las colonias del sud [5]
  • Autres 50 000

La fin de l'esclavatge[modificar | modificar la font]

L'abolicionisme, valent a dire l'oposicion politica e sociala a l'esclavatge, apareguèt pro rapidament aprèp que l'esclavatge venguèt una practica frequenta dins cèrtas societats pasmens demorèt plan minoritari a la debuta. Aital l'intervencion del fraire Bartolomé de las Casas permetèt de liberar las populacions nadivas d'America de l'esclavatge pasments la practica afèctet sulpic los pòbles africans, las victimas mai importantas de l'esclavatge. Durant lo sègle XVII, qualques grops religioses coma los quakers e d'autres condamnèron aquel tractament que consideravan contrari a l'etica crestiana e durant lo sègle XVIII los pensaires racionalistas del Sègle de las Luses critiquèron lo sistèma per sa violacion dels dreches de l'òme. Calguèt esperar pasmens la fin d'aquel sègle per veire aparéisser la fin de l'esclavatge dins divèrses païses (coma se pòt contemplar dins lo tablèu seguent per çò qu'es del continent american):

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Olivier Pétré-Grenouilleau (2010). Edicions Larousse: Dictionnaire des esclavages (en francés), 576 paginas. ISBN 978-2-03-583785-1. 

Orlando Patterson (1982). Edicions Cambridge: Slavery and Social Death. A Comparative Study. (en anglés). ISBN 0-674-81082-1. 

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Eric Hobsbawm 'Indústria i Imperi' Editorial Crítica, 2001 p.48
  2. Xifres de la esclavitud
  3. La esclavitud: Amèrica conquerida, Àfrica esclavitzada
  4. Thomas, Hugh. La Tracta d'Esclaus, 1997.
  5. [http://eh.net/encyclopedia/article/wahl.slavery.us EH.Net Enciclopèdia: l'esclavatge dins los Estats Units