Liechtenstein
Fürstentums Liechtenstein | |||||
|
|||||
Lema nacional: Für Gott, Fürst und Vaterland (alemán: «Pa Dios, el Príncipe y la nuestra tierra natal») | |||||
Himnu nacional: Oben am jungen Rhein | |||||
Capital • Población • Coordenaes |
Vaduz 4.949 (2001) 47°08′ N 09°30′ E |
||||
Ciudá más poblada | {{{ciudá_más_poblada}}} | ||||
Llingües oficiales | {{{llingües_oficiales}}} | ||||
Llingües reconocíes | {{{llingües_reconocíes}}} | ||||
Forma de gobiernu | Monarquía constitucional Hans-Adam II de Liechtenstein Alois de Liechtenstein Otmar Hasler |
||||
Independencia | 12 de xunetu de 1806 | ||||
Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 189º 160 km² Insignificante 76 km nun tien |
||||
Población • Total • Densidá |
Puestu 187º 33.717 (2005 est.) 203 hab/km² |
||||
PIB (PPA) • Total (1999) • PIB per capita |
Puestu 179º US$ 2.498.471 millones US$ 25.000 |
||||
Moneda | Francu suizu (CHF) | ||||
Xentiliciu | |||||
Zona horaria • en Branu |
CET (UTC+1) CEST (UTC+2) |
||||
Dominiu d'Internet | .li | ||||
Códigu telefónicu | +423 |
||||
Prefixu radiófonicu | nun tien |
||||
Códigu ISO | 438 / LIE / LI | ||||
Miembru de: EFTA, ONU, OSCE | |||||
Sitiu web del Gobiernu: |
|||||
El Principáu de Liechtenstein (Fürstentum Liechtenstein n'alemán) ye un país d'Europa Central. Allugáu al sur del llagu de Constanza, llenda al oeste con Suiza y al este con Austria. L'occidente del país ocupa parte de la llanada del altu Rhin, mentantu que la so parte oriental s'esparde peles lladeres de la cordelera del Rätikon (Alpes centrales).
Historia[editar | editar la fonte]
El Principáu de Liechtenstein nació en 1719 de la xuntura, dientro del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu, de los señoríos de Schellenberg y Vaduz. La nueva entidá siguió formando parte del Sacru Imperiu hasta 1806; nesi añu incorporóse a la Confederación del Rhin, aquel estáu satélite del Imperiu francés que creara Napoleón dempués de conquistar la Renania. Tamién perteneció a la so sucesora, la Confederación Xermánica, dende la so formación, decidida pol Congresu de Viena en 1815, hasta 1866. Nesi añu les engarradielles ente Austria y Prusia pa controlala acabaron nuna guerra, la Guerra de les Siete Selmanes, que ganaron los prusianos. Disolvióse la confederación, y el príncipe de Liechtenstein quedó como soberanu únicu del territoriu, que ganó ansina la so independencia.
El destinu del pequenu país tuvo venceyáu al d'Austria hasta'l final de la Gran Guerra, pero la estroza económica d'esi país, derrotáu nel enfrentamientu, emburrió a Liechtenstein a establecer una xunión monetaria y aduanera con Suiza. Poco dempués, en 1921, apruébase una nueva constitución: anque l'estáu va siguir siendo una monarquía dirixida pol Príncipe, créase un parllamentu unicameral, que puede ser amás instáu a llexislar sobre cualquier cuestión que-y seya presentada por tres de les gemeinden o cola firma de 900 persones.
En 1938, primero de qu'Austria fora ocupada por el Reich, xubió al tronu el príncipe Franz Joseph II (1906-89). Na guerra el país permaneció neutral, y nun foi ocupáu polos nazis. N'acabando, entamó la industrialización. Les muyeres, d'otra banda, nun pudieron votar hasta 1984 (y entonces namái que nes elecciones nacionales), y eso pol enfotu del príncipe. Esti morrió en 1989, y xubió al tronu el so fíu Hans-Adam II, que s'enfrentó al parllamentu en 1996. La coalición de partíos que gobernaba too siguío dende 1938 tentó de cambiar la constitución, recortando dellos de los poderes del príncipe. Esti amenazó con marchar del país si nun-y se respetaben los sos derechos alquiríos, y a lo último ganó la engarrada. Nún referendum celebráu en marzu de 2003 los habitantes del país apoyaron la nueva constitución del país, que permite al príncipe dellos poderes qu'anguaño yá nun tienen los soberanos d'otros países europeos: puede convocar referenda, proponer lleis y vetar les qu'apruebe'l parrlamentu y hasta disolver, en determinaes condiciones y col sofitu d'un referendum, la cámara llexislativa.
División alministrativa[editar | editar la fonte]
Liechtenstein ta dividíu n'once Gemeinden (comunidaes llocales):
Na mayoría de los casos, una Gemeinde correspuende a una sola población.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Portal web del Principáu de Liechtenstein
- Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Liechtenstein.
Países d'Europa | ||
Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Hercegovina | Bulgaria | República Checa | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónaco | Montenegro | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre
Dependencies: Akrotiri y Dhekelia | Gibraltar | Guernsey | Islles Feroe | Islla de Man | Jersey | Svalbard ya Islla Jan Mayen Rexón autónoma: Islles Åland Países con status discutíu: Abkhasia | Kosovo | Osetia del Sur | Transnistria |
|