República de Moldàvia

Republica Moldova
Bandera Escut
Lema nacional: No en té cap
Himne: Limba noastră
Capital (i major ciutat)		Chișinău 47° 00′ N, 28° 55′ E
Idiomes oficials		Romanès
Gentilici		Moldau, moldava
Govern		República parlamentària
	President Primer ministre President del parlament	Nicolae Timofti Chiril Gaburici Igor Corman
Independència
	de la Unió Soviètica	27 d'agost de 1991
Superfície
-	Total	33,843 km2
-	Aigua (%)	1,4%
Població
-	Est. jul. 2010	4.317.483  (123è)
-	Cens	-
-	Densitat	131 /km2 (56è)
Moneda		Leu moldau (MDL)
Fus horari		EET (UTC+2)
-	Estiu (DST)	EEST (UTC+3)
Domini internet		.md
Codi telefònic		373

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un país sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud. Fins a l'any 1991 era la República Socialista Soviètica de Moldàvia, una de les repúbliques de la Unió Soviètica. És un petit Estat de 33.843 km². La majoria del territori està entre els seus dos rius principals, el Dnister i el Prut. Es troba a 100 km del mar Negre. Té 4,4 milions d'habitants (2007), la majoria d'ella rumanòfona (80%), desglossats segons el Cens Moldau del 2004 en un 75,8% de moldaus i un 2,2% de romanesos. Va declarar la seva independència amb les mateixes fronteres que l'anterior República Socialista Soviètica de Moldàvia el 1991, com a part de la dissolució de la Unió Soviètica, però, una franja del territori reconegut internacionalment com a moldau, situat a la riba oriental del riu Dnister, ha estat sota el control de facto del govern separatista de Transnístria des del 1990.

El país és una democràcia parlamentària, amb el president com a cap d'Estat i amb un primer ministre com a cap de govern. Moldàvia és un Estat membre de les Nacions Unides, del Consell d'Europa, de l'Organització Mundial del Comerç, de l'OSCE, del GUAM, de la Comunitat d'Estats Independents, de BSEC i d'altres organismes internacionals. Moldàvia en l'actualitat aspira a adherir-se a la Unió Europea, i ha posat en marxa els tres primers anys el Pla d'Acció en el marc de la Política Europea de Veïnatge (PEV). Al voltant d'un quart de la població viu amb menys de dos dòlars nord-americans al dia.

Etimologia

El nom de Moldàvia deriva del nom del riu Moldàvia, la vall d'aquest riu va ser un centre polític quan el Principat de Moldàvia va ser fundat el 1359. L'origen del nom del riu encara no està totalment aclarit. Hi ha una llegenda del príncep Dragos que li dóna el nom al riu, després d'una caça d'uros: després de la persecució, el seu gos Molda es va ofegar al riu, que des de llavors va rebre el nom del gos. Més tard es va estendre al Principat, segons Dimitrie Cantemir i Grigore Ureche.

Història

Romania sense Moldàvia en blau i Moldàvia històrica en groc.

El territori de l'actual Moldàvia va ser habitat en temps antics pels dacis. Situada sobre una ruta estratègica entre Àsia i Europa, Moldàvia ha estat víctima de nombroses invasions.

Durant l'edat mitjana, la província de Bessaràbia (que incloïa gran part de l'actual República de Moldàvia però també alguns districtes cap al nord i el sud) va conformar la part oriental del principat de Moldàvia. El principat va esdevenir tributari de l'Imperi Otomà, però en 1812 el Tractat de Bucarest va transferir la Bessaràbia a Rússia. La part occidental de Moldàvia es va mantenir com a principat autònom i el 1859 es va unir amb Valàquia per formar el regne de Romania. El 1878, pel Tractat de Berlín, el regne de Romania retorna a l'Imperi Rus.

República de Moldàvia

Després de la Revolució Russa, Bessaràbia es va convertir en una república independent el 24 de gener de 1918, però va ser annexionada al Regne de Romania el 27 de març del mateix any 1918. El pacte Molotov-Ribbentrop va permetre a la Unió Soviètica prendre Bessaràbia al juny de 1940 i, tot i ser-ne expulsades novament en 1941, les tropes soviètiques van reocupar l'àrea a l'agost de 1944. Sota el govern soviètic, les regions del nord i el sud (habitades per ucraïnesos i romanesos) van ser transferides a Ucraïna, i Transnístria (amb una important població russa) es va unir amb la resta en una república soviètica anomenada República Socialista Soviètica de Moldàvia, la qual cobria l'actual territori de Moldàvia.

Quan la Unió Soviètica es va desintegrar a l'agost de 1991, Moldàvia va declarar la independència i es convertia en membre de la Comunitat d'Estats Independents al desembre d'aquell mateix any, igual que la majoria de les anteriors repúbliques soviètiques.

Inicialment va existir un moviment orientat a la reunificació amb Romania, però un referèndum al març de 1994 va rebre una enorme majoria de vots a favor de la conservació de la independència.

Entre 2001 i 2009 va ser governat pel Partit Comunista. Tanmateix, va ser substituït per una coalició proeuropea, que va iniciar l'acostament del país amb la Unió Europea. Com a resposta, Moscou va barrar les importacions de vi moldau cap a Rússia, fet que va provocar obrir nous mercats cap a l'oest, i va amenaçar d'augmentar el preu del gas, tot i que Romania i Moldàvia ja estaven construint un gasoducte propi.

Política

El parlament unicameral moldau compta amb 101 escons i els seus membres són elegits a través del sufragi popular per terminis de quatre anys. El parlament després tria el president, que exerceix com a cap d'estat. El president nomena un primer ministre com a cap de govern, que al seu torn confecciona un gabinet, ambdós sotmesos a l'aprovació del Parlament.

Subdivisió administrativa

Districtes de Moldàvia

Des del 2003 (mitjançant una Llei aprovada el 19 de març), Moldàvia està dividida en 32 districtes o raioane, 3 municipis (Chişinău, Bălţi i Tighina) i dues regions semiautònomes (Gagaúsia i Transnístria).

Anenii Noi Basarabeasca Briceni Cahul Cantemir Călăraşi Căuşeni Cimişlia Criuleni Donduşeni Drochia

Dubăsari Edineţ Făleşti Floreşti Glodeni Hînceşti Ialoveni Leova Nisporeni Ocniţa Orhei

Rezina Rîşcani Sîngerei Soroca Străşeni Şoldăneşti Ştefan Vodă Taraclia Teleneşti Ungheni

Anteriorment (des del final dels anys 90 fins al febrer de 2003), Moldàvia es dividia en 9 comtats o judeţi, un municipi (la capital) i dues unitats territorials.

• Bălţi
• Cahul
• Chişinău (municipi)
• Edineţ
• Gagaúsia (unitat territorial autònoma)
• Lăpuşna
• Orhei
• Soroca
• Stânga Nistrului (unitat territorial)
• Tighina
• Ungheni

Abans de ser dividida en comtats (durant l'època soviètica i fins al final de la dècada de 1990), Moldàvia es dividia en 40 districtes. Aquests canvis territorials i administratius en períodes de temps tan curts són un simple reflex de les polítiques dels partits en el govern (per exemple, el Partit Comunista, ara al poder, va reinstaurar els antics districtes de regust soviètic dos anys després de la seva arribada al poder el 2001).

La part de Moldàvia a l'est del riu Dnièster (o Nistru en moldau), la Transnístria –més industrialitzada que la resta i poblada per una gran proporció de russos i ucraïnesos–, va proclamar la independència el 1992, davant la por que Moldàvia s'unís a Romania. Hi van intervenir forces de Rússia i Ucraïna, que s'hi van quedar per mantenir la pau. L'OSCE és l'encarregada de les negociacions entre els líders de la Transnístria i el govern de Chişinău.

Com que no hi ha cap altre estat que reconegui la Transnístria, nominalment és part de Moldàvia, tot i que en realitat la regió no la controla el govern moldau.

Geografia

Mapa de Moldàvia (en anglès)

El límit occidental de Moldàvia és delimitat pel riu Prut, el qual s'uneix al Danubi abans de desembocar al mar Negre. Cap a l'est, el Dnièster és el riu principal, i travessa el país de nord a sud; la franja entre el Dnièster i la frontera ucraïnesa és la regió anomenada Transnístria.

El país no compta amb una sortida al mar, tot i que es troba ben a prop del mar Negre. La part nord del país compta amb turons que no superen els 430 metres (la màxima altitud n'és el Dealul Bălăneşti).

Moldàvia posseeix un clima continental temperat amb estius calorosos però hiverns moderats.

Les ciutats principals moldaves són la capital Chişinău, al centre del país i vora un milió d'habitants, i Tiraspol (a Transnístria), Bălţi i Tighina, totes amb més de cent mil habitants.

Economia

L'economia moldava, tradicionalment agrícola, va començar, d'acord amb la resta de territoris de la Unió Soviètica, un accelerat procés d'industrialització, especialment alimentària (vi i sucre refinat). La producció de refrigeradors, confecció, materials de construcció i maquinària agrícola és també significativa.

L'agricultura, sent encara un important motor econòmic, va perdre pes arran de l'accelerada industrialització. No obstant això, ha aconseguit florir de nou davant la crisi del seu sector industrial. Actualment, més de la meitat de la població activa de la República de Moldova es dedica a l'agricultura.

La producció agrícola moldava és variada: girasol, tabac, cereals, vinya, hortalisses, remolatxa sucrera i patata. La ramaderia és poc significativa, i és principalment bovina i porcina, a més de la cria d'aus de corral.

• Mineria: sal, petroli.

• Indústria: alimentària, tèxtil, mecànica, del calçat, d'aparells de precisió.

Demografia

Composició ètnica

(segons el cens del 2004)

• Moldaus: 78.2%
• Ucraïnesos: 8.4%
• Russos: 5.8%
• Gagaüsos: 4.4%
• Búlgars: 1.9%
• Altres: 1.3%

Religions

(2000)

• Cristians ortodoxos de l'est 98%
• Jueus 1.5%
• Baptistes i altres 0.5%

Vegeu també

• Llista de peixos de Moldàvia

Enllaços externs

• (català) Llengües de Moldàvia