Illes Marshall

Aolepān Aorōkin M̧ajeļ Republic of the Marshall Islands
Bandera Escut
Lema nacional: Cap
Himne: Forever Marshall Islands (Illes Marshall per sempre)'
Capital (i major ciutat)		Majuro 07° 07′ N, 171° 04′ E
Idiomes oficials		Marshallès i anglès
Gentilici		de les illes Marshall
Govern		República democràtica
	President	Christopher Loeak
Independència
		21 d'octubre del 1986
Superfície
-	Total	181 km2
-	Aigua (%)	Negligible
Població
-	Est. jul. 2010	65.859  (203è)
-	Cens	-
-	Densitat	312 /km2 (20è)
Moneda		Dòlar dels Estats Units (USD)
Fus horari		(UTC+12)
-	Estiu (DST)	(UTC+12)
Domini internet		.mh
Codi telefònic		692

La República de les Illes Marshall és un estat insular la independència del qual dels Estats Units, el 1986, el va convertir en un dels països més joves d'Oceania. Està composta per dos arxipèlags i alguns esculls que en total sumen unes 1.152 illes del Pacífic. Està situada al nord-est d'Austràlia, específicament al nord de Nauru i Kiribati, a l'est dels Estats Federats de Micronèsia i al sud de l'illa de Wake, pertanyent als Estats Units.

Etimologia

El nom de les illes Marshall fa referència al capità John Marshall, qui juntament amb Thomas Gilbert explorà les illes el 1788. L'arxipèlag fou anomenat d'aquesta manera per l'explorador rus adam Johann von Krusenstern i el francès Louis Isidore Duperrey, qui traçaren els primers mapes de la regió als anys 1820. Posteriorment, els cartògrafs britànics repetiren aquesta designació a llurs mapes.

Història

Colonitzades pels micronesis al segon mil·lenni aC, se sap ben poc de la història antiga de les illes. L'explorador Alonso de Salazar va ser el primer europeu a albirar les illes Marshall, però romangueren virtualment desconegudes fins a l'arribada de John Marshall, capità anglès, el 1788; les illes deuen el seu nom a ell.

El 1885 s'hi va instal·lar una companyia comercial alemanya, i anys més tard les illes esdevingueren part del protectorat de la Nova Guinea Alemanya. El Japó va conquerir les illes durant la Primera Guerra Mundial, i les va administrar segons un mandat de la Lliga de les Nacions.

Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van envair les illes (1944), que foren afegides al Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic (Trust Territory of the Pacific Islands). Els EUA van començar a fer experiments nuclears a les illes immediatament després de la guerra, i els van continuar fins a la dècada de 1960. Molts marshallesos van patir fortes dosis de radiació arran d'aquests experiments, i les reclamacions de compensacions continuen fins avui dia.

El 1979 es va establir la República de les Illes Marshall i es va signar un tractat de lliure associació amb el govern dels Estats Units, que va entrar en vigor el 1986.

Política

El president marshallès és el cap d'estat i el cap de govern. El president, que és escollit pels membres del Nitijela (Parlament) entre els seus integrants, nomena el seu propi gabinet.

Les eleccions per al parlament, que té 33 escons, són cada quatre anys.

Subdivisió administrativa

Administrativament, les illes Marshall estan dividides en 33 municipis:

Mapa de les illes Marshall

• Ailinginae
• Ailinglaplap
• Ailuk
• Arno
• Aur
• Bikar
• Bikini
• Bokak
• Ebon
• Enewetak
• Erikub
• Jabat
• Jaluit
• Jemo
• Kili
• Kwajalein
• Lae
• Lib
• Likiep
• Majuro
• Maloelap
• Mejit
• Mili
• Namorik
• Namu
• Rongelap
• Rongrik
• Toke
• Ujae
• Ujelang
• Utirik
• Wotho
• Wotje

Geografia

L'arxipèlag està format per 29 atols i 5 illes. Els atols i illes principals estan agrupats en dues formacions: la cadena Ratak i la cadena Ralik (és a dir, la "cadena de l'alba" i la "cadena del capvespre"). Dos terços de la població de l'estat viuen a Majuro (que també n'és la capital) i a Ebeye. Les illes exteriors estan poc poblades a causa de la manca d'oportunitats de feina i per l'escàs desenvolupament econòmic.

Clima

El clima és netament tropical amb temperatures i variacions tèrmiques molt moderades per l'oceà, la temperatura mitjana al 2011 era de 28 °C.

El clima és càlid i humit, amb una estació seca des de maig fins a novembre. Ocasionalment hi ha tifons. Malgrat les possibles pluges torrencials, la petitesa i l'elevada insolació durant tot l'any, la baixa altitud i porositat del terreny emergit fan que l'aigua dolça sigui escassa i s'acumuli, abans d'escórrer-se o d'evaporar-se, en bassals sota arbres o a la sàvia de les plantes.

Economia

Les subvencions que atorga el govern dels Estats Units són la principal font econòmica de la feble economia illenca. La producció agrícola es concentra en petites granges, i els conreus de més importància per al comerç són el coco, el tomàquet, el meló i l'arbre del pa. La indústria de petita escala es limita als productes artesanals i els derivats de la pesca i la copra. La indústria turística, avui dia una petita font de guanys monetaris que ocupa menys del 10% de la força laboral, és la millor esperança de futur per a l'economia. Les illes disposen de pocs recursos naturals i les importacions excedeixen de bon tros les exportacions. Gràcies al tractat de lliure associació, els EUA aporten uns 65 milions de dòlars d'ajuda anual. El 1999 van començar les negociacions per ampliar el tractat.

Demografia

D'acord amb les estadístiques de l'any 2003, la població de l'arxipèlag ascendeix a 56.429 persones, de les quals la majoria practiquen el protestantisme i el 93,7% sabien llegir i escriure. Tanmateix, la mitjana d'esperança de vida és molt baixa en comparació amb la resta dels estats, ja que no supera els 67 anys i mig per als homes i els 71 anys i mig per a les dones, a més de tenir una taxa de fertilitat bastant alta (4,12 fills per dona). La taxa de natalitat no ha tingut un impacte important en la població (el creixement anual de la qual és de l'ordre del 2,3%) a causa de l'alt percentatge de migració cap a l'illa de Guam o cap a l'estat de Hawaii, els quals formen part dels Estats Units d'Amèrica.

Llengües

Les llengües oficials són el marshallès i l'anglès, malgrat que l'anglès és reconegut com a idioma oficial i parlat àmpliament, el marshallès és l'idioma utilitzat pel govern.

Cultura

Tot i que ara l'ofici està en certa decadència, els marshallesos foren hàbils navegants i usaven unes curioses cartes de navegació fetes amb bastonets i petxines. També són experts constructors de canoes.

Referències

• «Marshall Islands» (en anglès). Pearson Education. [Consulta: 8 de desembre de 2013].

Enllaços externs

• Marshall Islands Accommodation (anglès)