5 de juny
De Viquipèdia
<< | Juny 2015 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | |||||
Tots els dies |
El 5 de juny és el cent cinquenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs. Queden 209 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1907 - Vila de Gràcia, El Club Esportiu Europa, tal com el coneixem avui en dia, neix el 1907. Llavors, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolir més altes fites dins el futbol català. Quan es va haver de buscar un nom per a l'equip, per tal d'evitar majors despeses de registre van aprofitar el nom d'un club a punt de desaparèixer i del que en quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, naixia el 5 de juny de 1907 el "Club Deportivo Europa". El primer president en la història de l'entitat fou Rodolf Collell Admetller, qui va dirigir l'entitat fins al 1911, quan va passar a ser vicepresident de la Federació Catalana de Futbol.
- 2004 - Jerez de la Frontera (Cadis, Andalusia): el Llevant hi aconsegueix els punts necessaris per tornar a primera divisió de la Lliga espanyola; hi havia estat les temporades 1963-64 i 1964-65.
- 2008 - Pep Guardiola signa el contracte com a tècnic del primer equip del Futbol Club Barcelona per a les temporades 2008/09 i 2009/10.
- Resta del món
- 1305 - Climent V, elegit Papa.
- 1947 - A la Universitat Harvard, George Marshall presenta el Pla Marshall d'ajuda als països europeus afectats per la Segona Guerra Mundial.
- 1967 - Orient Mitjà: inici de la Guerra dels Sis Dies entre Israel i els països àrabs veïns.
- 1968 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Atemptat mortal contra el senador i candidat a president dels EUA Robert F. Kennedy.
- 1981 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): s'hi publica un informe mèdic sobre cinc hòmens homosexuals que presenten una pneumònia d'etiologia desconeguda: estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la sida.
- 1989 - Polònia: Solidaritat venç el Partit Comunista en les primeres eleccions lliures des de la Segona Guerra Mundial.
- 2004 - Bègles (la Gironda, Aquitània, França): el batlle Noël Mamère oficia el casament de Bertrand Charpentier i Stéphane Chapin, el primer entre dos homosexuals a l'estat francès.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1887 - Cervera (la Segarra): Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver i arqueòleg català (m. 1975).
- Resta del món
- 1523, Saint-Germain-en-Laye, Regne de França: Margarida de Valois i de França, princesa de França, Duquessa de Berry i duquessa consort de Savoia.
- 1723, Escòcia: Adam Smith, economista i filòsof britànic.
- 1808, Aarau: Emil Zschokke, eclesiàstic i escriptor suís.
- 1878, Mèxic: Pancho Villa, revolucionari mexicà.
- 1887: Otto Friedrich Conrad Rudnik, músic alemany
- 1898, Fuente Vaqueros, província de Granada, Andalusia: Federico García Lorca, escriptor de la Generació del 27.
- 1971, Boston, Massachusetts: Mark Wahlberg, actor, productor, i raper estatunidenc.
- 1981, Mont-real, Canadà: Sebastien Lefebvre, guitarrista del grup canadenc Simple Plan.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1926 - Barcelona: Ramon Turró, científic català (n. 1854)
- Resta del món
- 1941 - Haus Doorn (Països Baixos): Guillem II de Prússia, Kàiser d'Alemanya, rei de Prússia i cap de la Casa Imperial i Reial de Prússia.
- 2002 - Hollywood (EUA): Douglas Colvin, conegut com a Dee Dee Ramone, músic de rock, baixista de The Ramones.
- 2004 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Ronald Reagan, 40è president dels Estats Units, ex-governador de Califòrnia i actor de cinema.
- 2006 - Marroc: Henry Magne copilot del pilot català Nani Roma en un accident durant el ral·li de Marroc.
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
Santoral[modifica | modifica el codi]
Església Catòlica[modifica | modifica el codi]
- Sants al Martirologi romà (2011): Bonifaci de Magúncia, bisbe i màrtir; Doroteu de Tir, bisbe i màrtir (s. IV); Valèria, Zenaida i màrtirs de Cesarea (s. I); Marcià, Nicandre, Apol·loni i màrtirs d'Egipte (s. III); Il·lidi de Clarmont, bisbe (384); Eutiqui de Como, bisbe (539); Eobà, Adelari i màrtirs de Dokkum (754); Franc d'Assergi, eremita (s. XII); Pere Spanò, eremita (s. XII); Domènec Toai i Domènec Huyen (1862) i Lluc Vu Ba Loan, màrtirs (1840).
- Beats: Sanci d'Albi o Sanç de Còrdova, màrtir (851).
- Sants Florenci, Julià, Ciríac, Marcel·lí i Faustí de Perusa, màrtirs (250); Tudnó de Caernarvon (s. VI); Doroteu de Gaza, asceta (640); Doroteu de Tebes; Gregori de Lilibeo, bisbe i màrtir; Fèlix de Fritzlar, monjo màrtir; Fulger de Lüttich, monjo (1307).
- Beats Meinwerk de Paderborn, bisbe (1036); Ferran de Portugal i Lancaster, príncep i màrtir; Bartomeu Plàcid de Fermo, apostolí; Adam Arakava, laic japonès, màrtir (1614).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: Rodolf Sanz, confessor.
Església Copta[modifica | modifica el codi]
- 28 Baixans: translació de les relíquies de Sant Epifani de Salamina.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica | modifica el codi]
- Se celebren els corresponents al 18 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica | modifica el codi]
Corresponen al 23 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Maria de Clopas, miròfora i tia de Jesús; Miquel el Confessor, bisbe de Sinnada; Doroteu i Hilarió de Jugskoj, monjos; Sants de Rostov i Jaroslav, Eufrosina de Polotsk, abadessa; Paisi de Gàlitx, abat; Miquel de Sant Sava, hieromàrtir; Demetri I de Geòrgia, rei i himnògraf; Salonas de Roma, màrtir; Seleüc màrtir; Damascè de Valaam, hieromàrtir.
Església d'Anglaterra[modifica | modifica el codi]
- Sant Bonifaci de Crediton, bisbe i apòstol d'Alemanya.
Església Episcopal dels Estats Units[modifica | modifica el codi]
- Sant Bonifaci de Magúncia, bisbe, missioner i màrtir.
Esglésies luteranes[modifica | modifica el codi]
- Sant Bonifaci de Magúncia, bisbe, missioner i màrtir.