16 d'agost
De Viquipèdia
<< | Agost 2015 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
31 | ||||||
Tots els dies |
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden 137 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- El 1936 els republicans desembarquen a Mallorca.
- Resta del món
- El 2011 comença a Madrid la jornada mundial de la joventut.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1890, Barcelona: Maria del Carme de Sojo i Ballester, laica i serventa de Déu.
- 1894, Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català.
- Resta del món
- 1761, Sant Petersburg: Yevstigney Fomin, compositor rus del Classicisme.
- 1815, Castelnuovo Don Bosco, Piemont: Joan Bosco, eclesiàstic i pedagog italià, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.
- 1940, Sydney, Austràlia: Bruce Beresford, director de cinema australià.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1833 - Vilanova i la Geltrú (Garraf): Manuel de Cabanyes i Ballester, poeta preromàntic en llengua castellana.
- 1905 - Barcelona (Barcelonès): Emili Vilanova i March, escriptor català. (n. 1840)
- 1980 - Barcelona: Pau Vila i Dinarès, pedagog i geògraf català.
- Resta del món
- 1618 - Kioto, Japó: Joan de Santa Marta, franciscà màrtir, proclamat beat.
- 1829 - Barmen: Carl Gotthelf Glaeser, músic prussià.
- 1920 - Andernach, Alemanya: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (m. 1994).
- 1977 - Memphis, Tennessee, EUA: Elvis Aaron Presley conegut com a Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc.
- 1993 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Stewart Granger, actor britànic i estatunidenc.
- 2005 - Taizé, França: Roger Schutz, primer prior i iniciador de la Comunitat de Taizé, mor assassinat.
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
Santoral[1][modifica | modifica el codi]
Església Catòlica[2][modifica | modifica el codi]
- Sants al Martirologi romà (2011): Roc de Montpeller, confessor (1327); Arsaci de Nicomèdia, eremita (358); Teodor de Sitten, bisbe (400, o s. VI, o s. IX); Armagil, eremita (s. VI); Frambald, monjo (658); Esteve I d'Hongria, rei (1038).
- Beats: Raül de La Futaie, fundador de l'Orde de Sant Sulpici (1129); Llorenç de Subiaco, eremita (1243); Angelo Agostino Mazzinghi, carmelita (1438); Melcior Kumagai, samurai i màrtir (1605); Joan de Santa Marta, màrtir de Prades (1618); Simó Bokusai Kyota, Magdalena Bokusai Kyota, Tomàs Gengoro, Maria Gengoro, Jaume Gengoro, màrtirs (1620); Jean-Baptiste Ménestrel, màrtir (1794); Rosa Fan Hui, màrtir (1900); Ana Josefa Pérez Florido, fundadora de les Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya (1906); Gabriel Sanchis Mompó, monjo màrtir (1936); Enric Garcia Beltrán, diaca màrtir (1936); Plàcid García Gilabert, màrtir (1936).
- Sants: Serena de Roma, emperadriu, esposa de Dioclecià (ca. 290); Diomedes de Tars, màrtir (ca. 300); Ambròs de Ferentino, màrtir (ca. 303); Titus de Roma, diaca màrtir (ca. 410); Eleuteri d'Auxerre, bisbe (561); a l'Orde Cistercenc: Beatriu de Silva, fundadora de les Concepcionistes; Serenil·la de Barcelona, monja llegendària.
- Beats: Cristià de Wedinghausen, abat (1200).
- Servents de Déu: Friedrich Joseph Haass, metge (1853); Maria del Carme de Sojo Ballester, laica; Josep Reñé i Prenafeta, mercedari màrtir (1936).
- Venerats a l'Orde de Sant Francesc: Alois Adam i Nicolas Savouret, preveres màrtirs.
- Venerats a l'Orde del Carmel Descalç: Elvira Moragas Cantarero, monja (1936).
Església Copta[modifica | modifica el codi]
- 10 Mesori: Behibes d'Axmun Tanah, soldat, i companys màrtirs d'El-Baramon; Matra, màrtir.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica | modifica el codi]
- Se celebren els corresponents al 29 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica | modifica el codi]
Corresponen als sants del 3 d'agost del calendari julià.
- Sants: Maria Salomé, seguidora de Jesús; Isaac de Constantinoble, abat, i Dalmaci i Faust, ascetes (s. IV-V); Teodora de Tessalònica; Teoctist d'Optimaton; Cosme, eunuc i eremita (s. VI); Antoni el Pelegrí, abat de Novgorod (1147); Joan de Patalaria; Joan el Monjo i Joan el Jove, metropolitans d'Efes; Ignatz d'Harbin, monjo; Vjatxeslav, diaca màrtir (1918); Nikolai, prevere màrtir (1938).
Església Ortodoxa de Geòrgia[modifica | modifica el codi]
- Rajden de Geòrgia, màrtir (457); Germans Cherchëulidse, la seva mare i 9.000 màrtirs georgians (1625).
Esglésies luteranes[modifica | modifica el codi]
- Isaac, patriarca d'Israel; Joan Frederic I, elector de Saxònia; Leonhard Kaiser, vicari màrtir; Roger Schutz, fundador de la Comunitat de Taizé.
Notes[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Kalender - 16. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 de desembre de 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:16 d'agost. |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 d'agost |