Palma

Palma

(bandera) (escut)
Localització
Municipi de Mallorca
Catedral de Mallorca (la Seu)
Estat • Autonomia • Província • Consell insular	Regne d'Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Mallorca
Gentilici	Palmesà, palmesana Ciutadà, ciutadana
Llengua pròpia	Català
Pressupost	455.868.900 €
Superfície	213,55 km²
Població (2013)   • Densitat	398.162 hab. 1.864,49 hab/km²
Coordenades	39° 34′ 16″ N, 2° 38′ 48″ E
Organització Entitats de població • Batle:	34 José Hila Vargas (PSIB-PSOE)
Patró/Patrons	Sant Sebastià i Mare de Déu de la Salut

Palma (oficialment, Palma de Mallorca) és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat en ocasions que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca. També ha rebut la denominació forana Palma de Mallorca. La ciutat de Palma és la capital de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El seu terme municipal ocupa una extensió de 208,63 km² que s'estenen entre la Serra de na Burguesa i el Prat de Sant Jordi. La ciutat està situada al centre de la badia de Palma, a uns 13 metres d'altura sobre el nivell del mar. Diversos torrents, com els de la Riera, o el Gros la travessen desembocant en el Mediterrani.

Amb més de 400 000 habitants segons el cens de 2011, Palma és la vuitena major ciutat d'Espanya per població, la tercera dels territoris de parla catalana i la primera de les Illes Balears.

Va ser fundada amb el nom de Palma pel cònsol romà Quint Cecili Metel Baleàric l'any 123 aC. S'estima que el seu assentament actual correspon possiblement amb les ruïnes romanes que es troben sota el seu nucli històric, encara que encara no existeixen proves irrefutables. Després d'altres conquestes per part dels vàndals i pels àrabs en 903, va ser finalment conquerida pel rei Jaume I el 31 de desembre de 1229, esdevenint la pròspera ciutat de Mallorca capital del seu propi regne, que va decaure després de la seva incorporació a la Corona d'Aragó en 1279.

Arran de l'entrada en vigor dels Decrets de Nova Planta en 1715, tot el conjunt de l'ordenança municipal va deixar de ser escrit en català i la ciutat va recuperar el seu topònim romà, Palma.

En el segle XX va ser protagonista de l'explosió d'un intens auge turístic que la va usar com a destinació de vacances durant les dècades de 1960 i 1970. En l'actualitat constitueix un notable centre econòmic i cultural a nivell insular i autonòmic.

Etimologia

Quan Quint Cecili Metel va fundar la ciutat, l'anomenà Palma. Durant el període islàmic s'anomenà a la ciutat Madina Mayurqa (Ciutat de Mallorca), i a l'illa Mayurqa. Amb el rei Jaume I es traduí el sistema de nominació àrab, i Mallorca fou el nom tant de la ciutat com de l'illa; per diferenciar-les s'acostumava a precedir-lo amb les paraules ciutat, illa o regne, d'acord amb cada intenció, per la qual cosa des del segle XIII fins al XVIII, sempre les referències a Palma es formulen amb el terme Ciutat de Mallorca.

Amb el Decret de Nova Planta (1715) es recuperà oficialment el nom romà de Palma (ja ressuscitat per erudits i historiadors del segle XVII), que, també oficialment, es mantingué al segle XIX, en la divisió provincial d'Espanya.

El juny del 1998, el lingüista, professor de la Universitat de les Illes Balears i expert en toponímia, Gabriel Bibiloni, escrivia en un article:

... ha sorgit una petita polèmica [...] sobre el nom oficial de la capital de l'illa de Mallorca (Palma o Palma de Mallorca). [...] Palma de Mallorca és un nom recent, foraster [...] els espanyols sentiren -i senten- la necessitat de diferenciar Palma, Las Palmas i La Palma, noms amb els quals sempre s'han fet un embolic considerable. I aquesta qüestió [...] és l'origen de l'esguerro Palma de Mallorca. Un nom que sempre en general, però sobretot al llarg del segle XIX i fins ben entrat el XX, ha estat més d'ús exterior que no pas fet servir pels mallorquins.

“

”

El cert és que, amb un clar rerefons ideològic, en els temps recents el nom oficial ha anat alternant entre les dues denominacions segons es recull en aquest quadre:

Norma	Signatari	Contingut (part que afecta)	Enllaç
Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, d’Estatut d’autonomia per a les Illes Balears.	Juan Carlos I, Rei d’Espanya	Article 19. 3. La seu del Parlament de les Illes radica a la ciutat de Palma de Mallorca. Article 33. 6. La seu del Govern és la ciutat de Palma de Mallorca,...	BOE Núm. 51 de 1-3-1983
Decret 36/1988, de 14 d'abril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears	Conselleria de Cultura, Educació i Esports	Palma	BOIB Num. 51 de 28-04-1988
Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener, de reforma de la Llei orgànica 2/1983, d’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.	Juan Carlos I, Rei d’Espanya	Article primer. Els articles [...] que es detallen queden modificats de la manera següent: [...] «3. La seu del Parlament de les Illes Balears radica a la ciutat de Palma.» «6. La seu del Govern és la ciutat de Palma,... »	BOE Núm. 8, de 9-1-1999
Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca	El President de les Illes Balears (Jaume Matas Palou)	Article 1. 1. Aquesta llei té per objecte regular l’estatut especial de Palma de Mallorca, com a capital de la comunitat autònoma de les Illes Balears i seu de les seves institucions autonòmiques, d’acord amb allò que disposa l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. (El text conté 219 referències a Palma de Mallorca i 3 referències a Palma, trobant-se una d’aquestes en la datació prèvia a la signatura del President, on posa “Palma, vint de desembre de dos mil sis”)	BOIB Num. 186 EXT, de 27-12-2006
Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. (nou redactat)	Juan Carlos I, Rei d’Espanya	Article 7. Capital de les Illes Balears. La capital de les Illes Balears és la ciutat de Palma, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència del Govern i del Govern,...	BOIB Num. 32 EXT, de 01-03-2007
Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca	El President de les Illes Balears (Francesc Antich i Oliver)	Article 1. 1. Se substituirà al títol i a tot el text de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, la denominació Palma de Mallorca per Palma.	BOIB Num. 87, de 21-06-2008
Acord del Ple Municipal de l’Ajuntament de Palma de 24 de novembre de 2011.		El Grup Municipal Popular, [...] presenta la següent PROPOSICIÓ: [...] el Ple de l’Ajuntament de Palma acorda remetre al Govern de les Illes Balears, la proposta de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de Capitalitat de Palma que se adjunta com annex. (Segueix el text que es publicarà literalment al BOIB, inclosa la referència a aquest mateix Acord de Ple) El primer apartat del Text proposat sobre derogació de l’article 1 de la Llei 8/2008, relatiu a la denominació oficial S’APPROVA per 16 vots a favor (PP) i 10 vots en contra (PSOE i PSM-IV-ExM).	Acta de la sessió del Ple del 24 de novembre de 2011
Llei 6/2012, de 6 de juny, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca	El President de les Illes Balears (José Ramón Bauzá Díaz)	Exposició de motius. [...] D’altra part, el Ple de l’Ajuntament de Palma va acordar recuperar el topònim del municipi amb la denominació tradicional de Palma de Mallorca, en lloc de Palma, que va ser modificada sense el preceptiu acord plenari que estableix la legislació aplicable. Article 1. Derogació de l’article 1.1 de la Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació de la Llei de capitalitat de Palma. Se substituirà en tot el text de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, la denominació de Palma per Palma de Mallorca.	BOIB Num. 85 de 14-06-2012

És a dir, que, tot i la permanència de la denominació Palma a l'Estatut, el Partit Popular ha anat fent valer les seves majories per establir la nomenclatura Palma de Mallorca, utilitzant entre altres, com en el debat del Ple Municipal del 2011, l'argumentació que "ens identifica millor i evita confusions amb altres municipis amb denominació similar", argument titllat de centralista per altres grups polítics, que consideren que "la ciutat a partir d’ara es dirà Palma de Mallorca perquè des de Madrid, des de la burocràcia estatal se’ns atribueix aquest nom".

Si es consulta el Nomenclátor Geográfico Básico de España de l'Instituto Geográfico Nacional, a les Illes Balears hi apareix Palma de Mallorca com a capital de província i Palma com a "entitat singular". En canvi, al més recent Atlas Nacional del mateix Instituto Geográfico Nacional la capital sí hi figura com Palma.

Geografia

El terme municipal de Palma té una superfície de 21.355,844 hectàrees i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Algaida, Llucmajor i la mar Mediterrània.

Correspon al terme municipal de Palma l'arxipèlag de Cabrera, format per les illes de Cabrera, Conillera, els Estells, l'Imperial, Rodona, Foradada, Plana, Pobra i altres illots menors.

Panoràmica de Palma des del castell de Bellver

Nuclis de població

Aquests són els nuclis de població presents a Palma:

Entitat de població	Habitants (2014)
Aranjassa, l'	1.032
Can Pastilla	5.103
Casa Blanca, la	1.355
Coll d'en Rabassa, el	10.652
Creu Vermella, la	9.397
Establiments	2.799
Gènova	3.990
Indioteria, la	4.974
Palma	297.547
Pil·larí, el	1.897
Sant Agustí	14.536
Sant Jordi	2.730
Secar de la Real, el	5.394
Son Sant Joan	120
Son Sardina	2.818
Vileta, la	23.206
Platja de Palma	11.543
Font: IBESTAT

El juliol de 2008, Palma tenia una població empadronada de 413.781 habitants. L'àrea metropolitana (Palma i voltants) tenia un any abans 517.285 habitants (2007).

Districtes

A causa de l'aplicació de la "Llei de grans ciutats" des de març de 2005 Palma està dividida en cinc districtes, regits per un regidor responsable, popularment anomenat "batle de barri". Cada un d'aquests districtes s'ha instal·lat una oficina de districte des d'on els ciutadans poden fer qualsevol tipus de gestió amb el govern municipal. D'aquesta manera s'ha aconseguit descentralitzar el govern municipal. Els districtes són els següents:

• Nord
• Centre
• Ponent
• Llevant
• Platja de Palma

Barris

Vegeu la llista de barris de Palma

Clima

Palma gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17 °C i amb una mitjana anual de precipitacions de 460 l/m2.

Paràmetres	I	II	III	IV	V	VI	VII	VIII	IX	X	XI	XII	Anual
Temperatures mitjanes, ºС	10,3	10,8	12,3	14,5	17,8	21,6	24,7	25,0	22,9	18,7	14,4	11,3	17,0
Pluja, mm	39,4	34,6	37,3	34,7	34,4	19,9	8,2	17,7	51,8	76,5	53,5	54,4	461,6

• Font: Worldclimate.com, estació meteorològica de l'aeroport de Son Sant Joan a 4 m d'altitud.

Política i administració

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Palma
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de les Illes Balears		Margalida Duran Cladera	40.188	26,55%	9 (-8)
	Partit Socialista de les Illes Balears		José Francisco Hila Vargas	28.675	18,95%	6 (-3)
	MÉS per Mallorca-APIB		Antoni Noguera Ortega	23.831	15,74%	5 (+2)
	Som Palma		Miquel Comas Oliver	22.346	14,76%	5 (+5)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Josep Lluís Bauzá Simó	17.754	11,73%	4 (+4)
	Altres candidatures			15.773	10,29%	0
	Vots en blanc			2.790	1,84%
Total vots vàlids i regidors				151.357	100 %	29
	Vots nuls			1.985	1,29%**
Participació (vots vàlids més nuls)				153.342	54,49%**
Abstenció				128.060*	45,51%**
Total cens electoral				281.402*	100 %**
Alcalde: José Francisco Hila Vargas Per majoria absoluta dels vots dels regidors (16 vots: 6 de PSIB-PSOE, 5 de MÉS per Palma i 5 de Som Palma)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de Zona de Palma Periòdic Ara (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Vegeu també: Llista de batles de Palma.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Ramon Aguiló Munar	PSIB-PSOE	19/04/1979
1983 - 1987	Ramon Aguiló Munar	PSIB-PSOE	28/05/1983
1987 - 1991	Ramon Aguiló Munar	PSIB-PSOE	30/06/1987
1991 - 1995	Joan Fageda Aubert	PP	15/06/1991
1995 - 1999	Joan Fageda Aubert	PP	17/06/1995
1999 - 2003	Joan Fageda Aubert	PP	03/07/1999
2003 - 2007	Catalina Cirer Adrover	PP	14/06/2003
2007 - 2011	Aina Calvo Sastre	PSIB-PSOE	16/06/2007
2011 - 2015	Mateu Isern Estela	PP	11/06/2011
Des del 2015	José Francisco Hila Vargas	PSIB-PSOE	13/06/2015

• Actualment la batlia es troba en mans de José Hila, del PSIB-PSOE, fins a l'any 2017 en què la batlia passarà a mans d'Antoni Noguera de MÉS per Mallorca, segons el pacte entre PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i Som Palma.

Història

Catedral de Mallorca

La Rambla de Palma és un dels llocs més transitats tant pels turistes com pels propis ciutadans.

El Grand Hotel de Palma, edifici d'estil modernista, és ara seu de la Fundació La Caixa.

Façana del Forn d'Es Teatre, la pastisseria més antiga de Palma.

Hom creu que l'actual ciutat de Palma era ocupada de manera embrionària per un poblat talaiòtic amb forta vinculació amb la mar. Posteriorment va ser envaïda pels romans, que portaren colons des d'Ibèria, més tard pels vàndals, pels bizantins i després pels àrabs, que l'anomenaren Madina Mayurqa. Es conserven restes de les muralles romana i aràbiga, l'emplaçament del fòrum romà, part de la trama urbana romana, restes de la presència ibèrica, al jaciment de la Calatrava, i vestigis monumentals de l'època aràbiga com el palau de l'Almudaina, els banys àrabs, part de la trama urbana, en part destruïda recentment al barri de la Gerreria, l'arc de la Gabella Vella de la Sal i part del Pont Pisà (s.X), del jaciment arqueològic de l'avinguda Antoni Maura.

El 1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit. D'aquesta expedició, se n'han trobat restes també a l'avinguda Antoni Maura.

El 1229 fou conquerida pel rei Jaume el Conqueridor, que l'anomenà Mallorca, la mantingué com a capital del Regne de Mallorca i li atorgà una municipalitat que abraçava tota l'illa (per això el seu òrgan de govern s'anomenà Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca).

Arran d'aquesta conquesta, la població musulmana va ser foragitada, amb la qual cosa, la ciutat fou repoblada majoritàriament per catalans de la zona oriental i en petites quantitats, per colons provinents de diversos punts de la Mediterrània. La drassana musulmana fou assignada a l'Orde del Temple.

Des de la mort de Jaume I, Palma compartí la capitalitat del Regne de Mallorca amb Perpinyà. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II de Mallorca, promogué alguns dels principals monuments, com el castell de Bellver, les esglésies conventuals de Santa Clara de Palma, Sant Francesc i Sant Domingo, aquesta desapareguda a hores d'ara, reformà el palau de l'Almudaina i començà la seu de Mallorca.

L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, travessada per diversos ponts, i navegable fins ben endins durant gran part de la història, donà lloc, des de l'època musulmana, a la "Vila de Dalt" i a la "Vila d'Avall" com a nuclis de població urbana situats a cadascuna de les voreres de la riera. Aquesta riera sortí de mare diverses vegades durant la història, amb la qual cosa provocà milers de morts. Els seus sediments al darrer tram navegable de la riera haurien aportat molta d'informació, però s'han perdut a l'avinguda Antoni Maura.

La seva privilegiada situació geogràfica va permetre a Palma un intens comerç sobretot amb Catalunya i el País Valencià, però també amb Provença, els pobles del Magrib, els ducats i ciutats-estat italians i els dominis del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or de la ciutat. A la Llonja, un dels principals monuments de la ciutat, l'actual obra de Guillem Sagrera, s'hi feia un actiu mercat de contractació i el Consolat de Mar vetllava pel respecte de la legalitat en el comerç marítim.

El 2 d'agost de 1391 la població cristiana en saqueja el call l'endemà de l'atac al d'Inca.

A principi del segle XVI, la revolta de les Germanies i els freqüents atacs dels pirates turcs i magrebins van provocar una reducció de les activitats comercials i importants despeses de fortificació. Com a conseqüència d'això, la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes del segle XVII. Mentrestant, la riera fou treta de la ciutat al vall de ponent, es construí el bastió poligonal del Moll i la murada renaixentista substituí la medieval al costat de terra. També es construí un col·lector per l'antic llit de la riera, anterior al de moltes ciutats continentals, destruït al jaciment d'Antoni Maura, com les restes del bastió del Moll.

El segle XVII es caracteritzà a Mallorca per les banderies i els bandolers i la ciutat quedà dividida en els bàndols anomenats Canamunt i Canavall, amb greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una revifalla a la segona meitat del segle amb l'expansió del corsarisme balear. El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució per la Inquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenats xuetes.

Al segle XVIII, la derrota de la Corona d'Aragó en la Guerra de Successió, o d'Ocupació, es plasmà en l'ocupació militar per unitats i autoritats militars castellanes i en el Decret de Nova Planta de Felip V (1715). Aquest decret modificà el règim de govern de l'illa i el separà del govern municipal de Palma. Aleshores la ciutat es tornà denominar oficialment Palma i, al darrer quart del segle XIX, es generalitzà, només per escrit, el nom de Palma de Mallorca (en castellà). En el segle XVIII Carles III liberalitzà el comerç amb Amèrica i cresqué l'activitat comercial i portuària de la ciutat.

Al començament del segle XIX, Palma esdevingué refugi d'un gran nombre d'exiliats de l'ocupació napoleònica de Catalunya i el País Valencià; en aquest període hi florí la llibertat d'expressió fins a la restauració absolutista. Amb la creació de l'estat-nació espanyol, Palma es convertí (1833) en la capital de la nova província de les Balears. L'ocupació francesa d'Algèria al segle XIX va posar fi al perill dels atacs magribins a Mallorca, la qual cosa afavorí l'expansió de les línies marítimes i navilieres i, per tant, el creixement econòmic de la ciutat, que es va veure demogràficament ampliada amb el naixement de nous nuclis de població.

Des del començament de la segona meitat del segle XX l'aparició del turisme de masses canvià radicalment la fesomia de la ciutat i de tota l'illa, la transformà en centre d'atracció de visitants i atragué una important immigració d'altres zones de l'estat cap al sector de serveis i de la construcció, i tot plegat produí una gran transformació en els costums, en el mapa sociolingüístic, en l'urbanisme i en el nivell de vida.

A partir de l'esclat del turisme de masses, el seu creixement a les Balears fou absolutament espectacular i també les seves repercussions en la immigració: dels 500.000 visitants que rebé Mallorca l'any 1960 passà a més de 6.739.700 l'any 1997, amb un moviment de viatgers a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma el 2001 de 19.207.045 persones i d'1.410.709 per vies marítimes.

En el canvi de segle, les reformes urbanístiques, en l'anomenat Pla Mirall, i la inversió pública en obres públiques, atragueren una important immigració de fora de la Unió Europea, africana i, sobretot, centre- i sud-americana, aquesta afavorida per les autoritats. Aquests canvis demogràfics feren palesa la insuficiència del finançament per a mantenir les despeses socials i provocaren una davallada de la renda per capita a la ciutat.

Transports

Aire

La ciutat compta amb un aeroport destinat a l'ús civil de passatgers situat a uns 5 km a l'est del centre de la ciutat, l'Aeroport de Son Sant Joan, i també amb una base militar. Es tracta del primer aeroport de les Illes en nombre de passatgers i el segon dels Països Catalans, només per darrere del de Barcelona. Aquest aeroport té connexions regulars amb altres aeroports insulars (Eivissa i Maó) així com amb ciutats continentals com ara Barcelona, Madrid i diverses d'Alemanya, aquestes últimes a través de la companyia Air Berlin que hi té la base. Igualment un bon nombre de vols xàrter cap a ciutats europees operen a Palma, especialment amb destí al Regne Unit i Alemanya.

Per a vols privats amb avioneta resta operatiu l'antic aeroport de passatgers, l'Aeroport de Son Bonet al municipi de Marratxí.

Mar

El Port de Palma és el port més gran i important de les Illes Balears. Actualment cobreix una extensa línia de costa compresa entre el Moll vell (enfront del Parc de la Mar) i el Dic de l'oest (vora el barri de Portopí). Fan ús del port tant embarcacions de mercaderies, com de pescadors, com d'esbarjo, com de transport de passatgers, com militars. En concret, existeixen dues Estacions marítimes en servei al Moll de Peraires. Des d'allà operen els vaixells regulars de passatgers en destí a Barcelona, València, Eivissa i Maó.

La demanda del Port de Palma com a lloc d'atracament de creuers de plaer ha augmentat els darrers anys. Aquesta classe de vaixells solen utilitzar el Dic de l'oest, on hi ha una tercera Estació Marítima.

Carretera

Els grans eixos viaris de Mallorca conflueixen a la ciutat. Aquests darrers anys s'ha fet un gran esforç per millorar els accessos a la ciutat per carretera, tradicionalment col·lapsats a les hores punta. A més, el 1990 es creà la Via de Cintura, autopista de circumval·lació que desvia el trànsit fora del nucli urbà. Actualment, s'està considerant l'opció de construir el segon cinturó que voltegi la ciutat de Palma, encara que hi ha una forta oposició social que hi veu interessos especulatius immobiliaris.

Les línies regulars d'autobusos amb destinació a tots els pobles de Mallorca són operades per companyies privades d'adjudicació pública a través del TIB (Transports de les Illes Balears). Totes operen des de l'Estació Intermodal Plaça d'Espanya.

Els darrers anys Palma s'ha anat dotant d'una important estructura ferroviària: estació intermodal, tren soterrat, metro...

Ferrocarril

Palma disposa de dues estacions terminals de ferrocarril operades per dues companyies diferents i ambdues situades a la plaça d'Espanya.

SFM

Els trens amb destinació a Inca, Sa Pobla i Manacor operen des de l'Estació Intermodal. Les línies són operades per la companyia pública SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca). L'estació, inaugurada al dia 1 de març del 2007, coincidint amb el dia de les Illes Balears, és el punt de sortida de les línies de tren de SFM, dels autobusos interurbans i del Metro de Palma.

Ferrocarril de Sóller

L'Estació del ferrocarril de Sóller és operada per la companyia privada Ferrocarril de Sóller SA. La utilitza el ferrocarril de la línia Palma-Bunyola-Sóller. El tren de Sóller està en funcionament des de l'any 1912. És utilitzat sobretot pels turistes.

Transports urbans

Autobusos urbans

Les línies d'autobusos urbans són operades per l'empresa de titularitat municipal EMT (Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca). Aquests autobusos són identificables pel seu color blau i realitzen rutes que uneixen el centre de la ciutat amb les barriades i els suburbis.

Taxis

Existeix una flota de 1246 taxis. Tots dotats d'aire condicionat i dels quals més de la meitat posseeixen Radio-telèfon, essent cinc les companyies existents en l'actualitat: Taxis Palma, Radio-Taxi, Fono-Tele Taxi, Taxi Teléfono i Taxi per a minusvàlids. Fins al canvi de color que es va produir pel Decret Municipal nº 19985 de 15 d'octubre de 1999, els taxis de Palma, des de feia 50 anys havien estat del característic color marfil i negre. Actualment són de color blanc.

Metro

El 25 d'abril de 2007 entrà en servei la primera línia del Metro de Palma, que uneix l'Estació Intermodal-Plaça d'Espanya amb la Universitat de les Illes Balears, passant pel barri de Son Oliva, el Polígon de Son Castelló i el nucli perifèric de Son Sardina. L'any 2013 es posà en marxa la segona línia de metro, aprofitant una part del recorregut de la línia de tren de rodalies Palma-Manacor, en concret les estacions entre l'Estació Intermodal-Plaça d'Espanya i el nucli de Marratxí.

Tramvia

Igualment està en estudi la implantació d'un tramvia que uneixi l'Arenal amb l'Aeroport de Son Sant Joan, passant per la Platja de Palma. L'Ajuntament de Palma i el Govern de les Illes Balears asseguraren el passat 12 de desembre que Palma comptaria amb tramvia abans de l'any 2012.

Monuments i llocs d'interès

Vegeu també: Llista de monuments de Palma

Monuments religiosos

Claustre de Sant Francesc.

• Catedral: popularment coneguda com La Seu, està situada a la vora de la badia de Palma, al costat del parc de la Mar. Posseeix segona la nau més alta d'Europa, només superada per la Catedral de Beauvais. Compta amb reconeguda fama per posseir una de les rosasses més grans de l'estil gòtic català, arribant a ser denominada localment i erròniament com l'Ull del gòtic, encara que d'aquest hi ha catedrals amb majors rosetons.

• Convent de Sant Francesc: el convent de Sant Francesc és un conjunt format per l'església, el claustre i diverses edificacions adossades. La seva construcció es va iniciar a finals de segle XIII.

• Església de Santa Eulària: l'església de Santa Eulària està situada al centre antic de la ciutat. En aquest temple va ser coronat rei de Mallorca Jaume II el 12 de setembre de 1276. L'església consta de tres naus, sent la central la més alta, amb dues portes d'accés. El campanar, que data del segle XIX, és de gran altitud i el seu capitell és punxegut.

• Església de Sant Miquel: és considerada el temple més antic de Palma, una de les quatre primeres de la ciutat. És d'estil gòtic i barroc.

Monuments civils

Castell de Bellver

Voltes gòtiques de la Llotja

• Castell de Bellver: és l'únic castell medieval rodó de l'Estat espanyol i el primer a construir-se a Europa, en el continent només hi ha tres castells de planta circular que daten d'aquesta època.

• Fortalesa de Sant Carles: és un petit castell d'artilleria situat a l'entrada del port de Palma de Mallorca construït per a la defensa d'aquest. En l'actualitat està dins de la base naval de Portopí i alberga el Museu Històric Militar de la ciutat.

• Banys àrabs: són un dels pocs vestigis de l'arquitectura musulmana conservades a l'illa. Es tracta d'una sala de superfície quadrada amb 12 columnes que suporten una cúpula amb diverses obertures rodones. Aquesta sala estava destinada als banys calents i per a això disposava d'un doble sòl amb buits per on circulava l'aigua calenta i el vapor.

• Palau de l'Almudaina: és el Palau Reial o Alcàsser Reial de la ciutat i una de les residències de la Família Reial Espanyola, gestionada per l'organisme públic Patrimoni Nacional. Va ser conegut fins a 1309 com la Suda, però va ser reedificat per Jaume II de Mallorca, segons model de Palau Reial de Perpinyà.

• Plaça Major: és una de les principals places de Palma de Mallorca. Va ser edificada durant el segle XIX en el solar fins aleshores ocupat pel Convent de Sant Felip Neri i alguns edificis limítrofs. Hi neixen importants vies del centre de Palma com Sant Miquel o Colom.

• Consolat de Mar: és al passeig Sagrera, al costat de port. Va ser la seu d'una institució homònima jurídic-mercantil medieval, formada per un Prior i diversos Cònsols la jurisdicció del qual era similar als actuals tribunals mercantils. Actualment és la seu de la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears.

• Poble espanyol: fou construït durant els anys 60 per l'arquitecte Fernando Chueca Goitia al barri de Son Espanyolet. Es va concebre com un poble on el que es pretenien reunir les principals característiques dels pobles d'Espanya. En l'actualitat competeix amb el de Barcelona per ser el millor Poble espanyol d'Espanya.

• Llotja: la Llotja de Palma o, com és coneguda popularment, Sa Llojta és una de les obres mestres de l'arquitectura gòtica a Mallorca. Va ser construïda per l'arquitecte Guillem Sagrera entre 1420 i 1452 i va ser la seu del Col·legi de Mercaders.

• Palau March: és un palau situat al centre històric de Palma, al costat de la catedral i l'Almudaina. La seva construcció es va iniciar el 1939 i va ser inaugurat el 1945. Actualment és un museu d'art que acull la Fundació Bartolomé March, creada el 1975 per Bartolomé March

• Grand Hotel: és una construcció modernista de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner acabada el 1903. Actualment ha estat reconvertit en la seu del Caixa Fòrum Palma.

• Parlament de les Illes Balears: es va construir en 1848 sobre l'antic emplaçament del convent de les dominiques per l'arquitecte Antoni Sureda i Villalonga. Per aquella època era la seu del Cercle Mallorquí (l'actual sala de plens era un saló de ball). Des del 1983 és la seu del poder legislatiu de les Illes Balears. Està situat al carrer Conquistador, prop de la catedral.

• Consell Insular de Mallorca: l'edifici del Consell Insular de Mallorca va ser construït per allotjar l'antiga Diputació Provincial. Aquesta construcció, que va ser encarregada a l'arquitecte Joaquín Pavía, va suposar la remodelació total de l'edifici de l'antiga presó de la ciutat.

• Ajuntament: l'Ajuntament o Casa consistorial de Palma és l'edifici on se situa la màxima institució del municipi, està situat a la Plaça de Cort.

Museus

Fundació Pilar i Joan Miró, Taller Sert.

• Fundació Pilar i Joan Miró: fundació cultural dedicada a l'art modern, instal·lada al costat de Son Abrines, la residència del pintor Joan Miró, i inclou dos tallers de treball, jardins amb murals i escultures, i un llegat de 6.000 obres de l'artista, i exposicions temporals. El complex integra tres edificis: Son Boter, una casa mallorquina de finals del segle XVIII, el Taller Sert de Josep Lluís Sert (1956), i l'Edifici Moneo de Rafael Moneo (1992).

• Es Baluard: és un museu d'art modern i contemporani. Fundat el 30 de gener de 2004, Es Baluard reuneix un important fons d'art contemporani, d'autors balears o relacionats d'alguna manera amb les Illes Balears. Ocupa un lloc privilegiat en l'antic baluard defensiu de Sant Pere, un edifici del segle XVI ubicat en plena badia de Palma.

• Museu de Mallorca

• Fundació Barceló

Palmesans il·lustres

Escultura de Ramon Llull al portal de l'església de Sant Miquel.

Maria del Mar Bonet

Categoria principal: Palmesans

Han nascut a la ciutat els següents personatges:

• Ramon Llull, filòsof i escriptor
• Anselm Turmeda, escriptor
• Jafudà Cresques, cartògraf
• Abraham Cresques, cartògraf
• Valerià Weyler, militar
• Antoni Barceló, capità de marina
• Joan Fuster Bonnin, pintor
• Antoni Maura Montaner, polític
• Llorenç Villalonga, escriptor
• Carme Riera Guilera, escriptora
• Joan Torrendell, escriptor, periodista
• Joan Alcover i Maspons, poeta
• Gabriel Alomar i Villalonga, escriptor i polític
• Marià Aguiló i Fuster, escriptor i filòleg
• Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta
• Joan Crespí Fiol, missioner franciscà i explorador en el sud-oest nord-americà
• Miquel Ferrà i Juan, poeta, crític, traductor
• Ferran Valentí, llatinista, diplomàtic, traductor
• Tomàs Forteza i Cortès, poeta i filòleg
• Jeroni Rosselló, poeta i editor de textos
• Josep Maria Llompart de la Peña, crític i poeta
• Gabriel Llompart i Moragues, historiador, folklorista
• Josep Massot i Muntaner, historiador
• Lluís Martí i Ximenis, polític
• Margalida Llobera Llompart, actriu
• Emili Darder i Cànaves, polític
• Joan Maria Thomàs, músic
• Arnau Descós, humanista
• Guillem de Torrella, poeta
• Pere Joan Campins i Barceló, bisbe
• Vicenç Cuyàs i Borés, compositor
• Guillem Rosselló Bordoy, historiador (1932)
• Joan Miquel Oliver Ripoll, escriptor, cantant, guitarrista i membre d'Antònia Font
• Joan Ramon Bonet Verdaguer, fotògraf professional (1944)
• Maria del Mar Bonet, cantautora (1947)
• Raphel Pherrer, artista polifacètic (1955)
• Gaspar Valero Martí, historiador (1958)
• Jaume Anglada, cantant i presentador (1972)
• Rafael Jaume Mulet poeta, periodista i crític d'art (1928-1983)

Vegeu també

• Ràdio Mallorca
• Foch y Fum
• Setmana Santa a Palma
• Club Natació Palma
• Llista de fills il·lustres de Palma

Enllaços externs

• Ajuntament de Palma
• Informació de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears
• Palma de Mallorca?, article de Gabriel Bibiloni
• La ciutat de Mallorca. Consideracions sobre un topònim, article de Gabriel Bibiloni