Regió del Karabakh

Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan, avui dia una part autoproclamada independent com a la República d'Artsakh i la resta sota ocupació d'aquesta república. La població és de majoria armènia. Les muntanyes de la regió superen en molts casos els 3.500 metres.

El Karabakh fou l'antiga regió d'Arran. Hi havia a la zona els principats armenis d'Artsakh i la Siunia que foren eliminats pels seljúcides el 1166. Els mongols van donar a la regió de l'Arran el nom de Karabagh-i Arran i va pertànyer al khanat dels ilkhànides. El 1340 va passar als djalayàrides i el 1382 la va conquerir Timur (Tamerlà). El 1405 va passar als qara qoyunlu i el 1468 als aq qoyunlu.

El safàvida Haydar ibn Djunayd va dominar la regió des de 1488 fins que el 1502 va passar formalment a Pèrsia quan es va establir el domini de la dinastia sobre tot el país; els turcs, que ja dominaven una part des del 1516, van ocupar la regió el 1588 sota Murad III però els perses la van recuperar el 1620 sota Abbas el Gran. En aquest temps el domini efectiu el tenia la família turcmana dels Djewanshir descendents de la tribus afshàrida dels oghuz, i el seu khan fou llavors vassall de Pèrsia. El 1723 va ser ocupada per primer cop pels russos però va tornar a Pèrsia el 1732. El 1747, a la mort de Nadir Shah, el khanat de Karabagh va esdevenir de fet independent i va intentar resistir als qadjars que finalment van ocupar la capital Shusha el 1797. El khanat va esdevenir vassall dels xas qajars de Pèrsia fins al tractat de Gulistan que el va deixar dins les fronteres russes, i llavors va ser un feu rus fins al 1822 en què Rússia el va annexionar i va formar part del govern de Bakú fins a 1868 i després del govern de Elizavetpol o Gandja.

Va pertànyer a l'Imperi Rus fins al 1917/1918 seguint llavors els passos de la República Federal de Transcaucàsia i primera república d'Armènia. El setembre del 1920 Armènia va haver de cedir la regió de Siunia i Zangezur i l'alt Karabagh (a l'est) a l'Azerbaidjan. Les forces militars armènies a la regió no van acceptar la decisió i proclamaren la república autònoma de Siuniq o Syunik. Després de la proclamació de la República Soviètica d'Armènia el 1921, la república de Siuniq o Syunik proclamà la seva independència com a República de l'Armènia Muntanyosa, però solament abraçava part de l'Alt Karabagh (al Sud de Zangezur) doncs la resta ja havia estat ocupat. Després d'uns mesos de resistència les autoritats de la República van fugir cap a l'Iran. El territori va quedar integrat a la República Soviètica de l'Azerbaidjan esdevinguda República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan com a part constituent de la República Federal Socialista Soviètica de Transcaucàsia, membre constituent de la Unió Soviètica, incloent la major part del Karabagh. El 1923 una gran part de la regió va ser constituïda en Oblast Autònom de Nagorno-Karabakh (Alt Karabakh o Karabakh Muntanyós). El govern de l'oblast i el govern local de la regió de Shahumyan (fora de l'oblast però també de majoria armènia) van declarar la seva separació de l'Azerbaidjan i la seva unió a Armènia. El desembre de 1991 un referèndum va establir la creació d'un estat independent. Això va portar a la guerra entre els armenis locals, amb suport de la República ara independent d'Armènia, i les autoritat de l'Azerbaidjan, i al cap de tres anys els armenis havien expulsats als àzeris de tota la regió tant l'oblast, com l'anomenat corredor de Lachin (que separa Armènia de l'oblast autònom) i territoris de la rodalia, mentre els àzeris havien expulsat als armenis de Shahumyan (1994). La situació resta estancada.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Regió del Karabakh

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Menú de navegació

Eines personals

Espais de noms

Variants

Vistes

Més

Cerca

Navegació

Comunitat

Imprimeix/exporta

Eines

En altres llengües