Chicago
|
|||
| País |  Estats Units |
||
| Estat |  Illinois |
||
| Coordenades - Latitud: - Longitud |
41° 54′ Nord 87° 39′ Oest |
||
| Superfície | 606,2 km² | ||
| Altitud | 179 msnm | ||
| Població - Total (2004) - Densitat |
2.853.114 hab. 4.867 hab./km² |
||
| Lema | Second city | ||
| Any de fundació | 1779 | ||
| Alcalde | Rahm Emanuel (PD) | ||
| Districtes | |||
 |
|||
| Pàgina oficial | |||
Chicago (en català també Xicago)[1] és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de quasi 3 milions d'habitants. Fundada el 4 de març de 1837, es localitza a l'estat d'Illinois, a la costa oest del llac Michigan. Avui, la ciutat de Chicago és el segon centre financer més important dels Estats Units, després de Nova York, i el segon centre industrial més important després de Los Angeles. La producció anual de productes i serveis a la regió metropolitana de Chicago és aproximadament de 150.000 milions de dòlars nord-americans.
Chicago posseeix el tercer sistema d'educació pública més gran dels Estats Units, i el cinquè de l'Amèrica del Nord, (després de la Ciutat de Mèxic, Nova York, Los Angeles i Toronto). Les universitats més importants són la Universitat de Chicago i la Northwestern University, ambdues molt reconegudes a l'àmbit mundial, i la Universitat d'Illinois, la qual és líder mundial en recerca mèdica.
Contingut
Clima[modifica | modifica el codi]
El clima a Chicago és continental i per tant és molt variat, ja que a l'estiu es poden registrar temperatures màximes entre 29 i 37 °C, i mínimes des de 19 fins a 24 °C. A l'hivern les temperatures màximes van de 0 fins a 7 °C i les mínimes des dels -20 °C fins als 0 °C. El llac contempera el clima de forma lleu. Les precipitacions màximes es concentren als mesos de primavera i estiu, sent Agost el mes més humit en general; tot i que les precipitacions estan repartides al llarg de l'any. Les nevades o torbs són freqüents a finals de la tardor i l'hivern. Aquestes poden ser molt intenses, al trobar-se en ple continent nord-americà, i a prop de les terres del Canadà (encara que es trobi a la mateixa latitud que Madrid).
| Dades climàtiques de Chicago Aurora Municipal Airport, Illinois 1981-2010 normals | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | gen | febr | març | abr | maig | juny | jul | ag | set | oct | nov | des | anual |
| Màxima rècord °F (°C) | 66 (19) |
72 (22) |
83 (28) |
92 (33) |
104 (40) |
106 (41) |
111 (44) |
105 (41) |
103 (39) |
90 (32) |
81 (27) |
69 (21) |
111 (44) |
| Màxima mitjana °F (°C) | 29.1 (−1.6) |
33.7 (0.9) |
47.0 (8.3) |
60.0 (15.6) |
70.6 (21.4) |
80.1 (26.7) |
83.5 (28.6) |
81.2 (27.3) |
74.9 (23.8) |
62.2 (16.8) |
47.8 (8.8) |
32.8 (0.4) |
58.58 (14.75) |
| Mitjana diària °F (°C) | 20.8 (−6.2) |
24.9 (−3.9) |
37.0 (2.8) |
48.5 (9.2) |
58.8 (14.9) |
68.8 (20.4) |
71.7 (22.1) |
70.1 (21.2) |
62.8 (17.1) |
50.6 (10.3) |
38.1 (3.4) |
25.1 (−3.8) |
48.1 (8.96) |
| Mínima mitjana °F (°C) | 12.6 (−10.8) |
16.2 (−8.8) |
26.9 (−2.8) |
37.0 (2.8) |
47.1 (8.4) |
57.5 (14.2) |
59.8 (15.4) |
59.0 (15) |
50.7 (10.4) |
39.0 (3.9) |
28.4 (−2) |
17.5 (−8.1) |
37.64 (3.13) |
| Mínima rècord °F (°C) | −33 (−36) |
−25 (−32) |
−15 (−26) |
8 (−13) |
21 (−6) |
34 (1) |
40 (4) |
37 (3) |
25 (−4) |
11 (−12) |
−11 (−24) |
−25 (−32) |
−33 (−36) |
| Precipitació mitjana polzades (mm) | 1.47 (37.3) |
1.62 (41.1) |
2.23 (56.6) |
3.38 (85.9) |
4.26 (108.2) |
4.01 (101.9) |
4.19 (106.4) |
4.12 (104.6) |
3.44 (87.4) |
3.12 (79.2) |
3.14 (79.8) |
1.96 (49.8) |
36.86 (936.2) |
| Neu mitjana polzades (cm) | 10.0 (25.4) |
7.0 (17.8) |
3.7 (9.4) |
0.8 (2) |
0 (0) |
0 (0) |
0 (0) |
0 (0) |
0 (0) |
0.1 (0.3) |
1.4 (3.6) |
7.5 (19.1) |
30.5 (77.5) |
| Mitjana de dies de precipitació (≥ 0.01 in) | 9.7 | 7.8 | 10.4 | 11.8 | 11.2 | 10.2 | 9.3 | 10.0 | 8.9 | 8.9 | 10.2 | 10.7 | 119.1 |
| Mitjana de dies de neu (≥ 0.1 in) | 6.7 | 4.5 | 2.1 | 0.4 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0.1 | 1.2 | 4.9 | 19.9 |
| Font: NOAA (normals, 1981–2010)[2] | |||||||||||||
Geografia[modifica | modifica el codi]
Chicago està situada al nord-est d'Illinois a la punta sud-oest del Llac Michigan. Es basa en la divisió continental en el lloc de la Chicago Portage, de connectar el riu Mississipí i els Grans Llacs les conques hidrogràfiques. La ciutat es troba al costat del Llac Michigan, i dos rius - el riu Chicago en el centre i el riu Calumet a la industrial vora de l'extrem sud - el flux totalment o parcialment a través de Chicago. El canal de drenatge de Chicago connecta el riu Chicago amb el riu Des Plaines, que s'estén a l'oest de la ciutat. La història i l'economia de Chicago estan estretament vinculats a la seua proximitat al Llac Michigan. Si bé el riu Chicago manejava històricament gran part dels cargo a l'aigua de la regió, avui els enormes cargo la badia del llac Calumet a l'extrem sud de la ciutat. El llac també modera el clima de Chicago, per la qual cosa és més càlid a l'hivern i més fresc a l'estiu.
Història[modifica | modifica el codi]
Està situada al nord dels Estats Units d'Amèrica i banyada pel llac Michigan.
Segons els relats dels exploradors espanyols del segle XVII, els indis d'Illinois, els Potawatomi, van ser els primers que van reclamar un territori que van anomenar "Chicaugou", que significa poderós, fort o gran, i que va ser utilitzada per molts caps de tribus per significar que eren "grans" caps. El 1795 l'àrea va ser cedida pels Natius Americans als EUA pel Tractat de Greenville per a la seva utilització militar.
Els primers exploradors europeus a posar el peu en el lloc destinat a convertir-se en Chicago van ser Louis Jolliet i Jacques Marquette. Els dos exploradors van ser comissionats pel govern francès el 1673. El pare Marquette va tornar a la zona només un any després per a establir-hi una missió índia. El primer colonitzador europeu de Chicago, Jean Baptiste Pointe du Sable, va arribar a la zona cap al 1780. Es va casar amb una índia Potawatomi anomenada Kittihawa i amb la qual va tenir dos fills, en Jean i na Susanne. El 1779 va marxar de Peoria i va explorar el nord fins a una zona anomenada Eschikagou, (Chicago) pels indis. Du Sable, reconeixent el seu potencial, va decidir instal·lar-se a Chicago i va construir el primer habitatge permanent a la riba del riu.[3] Allí va establir un lloc comercial que es va convertir en el principal punt de subministrament per als comerciants. L'establiment de Du Sable va prosperar molt i ell es va fer bastant ric. El 1796 va néixer una néta, que fou la primera persona nascuda a la recent creada Chicago. Encara que Chicago va patir una sèrie de problemes, incloent-hi la massacre de Fort Dearborn per una tribu d'indis hostils i la Guerra de 1812 entre els Estats Units i Gran Bretanya, va aconseguir mantenir les seves possessions territorials i expandir els seus límits.
Amb el desenvolupament del ferrocarril i la línia Illinois-Míchigan (el 1848 es van construir les línies Illinois i Míchigan, interconnectant els Grans Llacs amb el ric Mississipí), Chicago es va fer el líder en la indústria ramadera, de llenya i de blat. Es va córrer la veu que la ciutat estava plena d'oportunitats, i a mitjans de la dècada de 1850, arribaven fins a cent mil immigrants a la ciutat anualment buscant terra i feina. El 1860, Chicago va acollir la Convenció Nacional Republicana que va nomenar Abraham Lincoln com a candidat presidencial. Un any després, durant el seu mandat, va començar la Guerra Civil. El Chicago de la postguerra va ser imparable. Va créixer la població, es van duplicar els enviaments de cereal i els comerciants van prosperar.
El 10 d'octubre de 1871, el Gran Incendi de Chicago va destruir la major part de la zona central de la ciutat. Va començar al districte fuster de la zona oest de la ciutat. Diuen que la vaca de Mrs. O'Leary va colpejar un llum de querosè que va iniciar l'incendi. Pel 10 d'octubre, el foc havia destruït gairebé 6,5 km de la ciutat, es va endur almenys 250 vides i va deixar a 100.000 residents sense llar. Més de 17.000 edificis van ser destruïts i les propietats malmeses es van estimar en 200 milions de dòlars. Després de l'incendi, va sorgir un Chicago més gran. Arquitectes de fama internacional van anar a la ciutat per a la seva reconstrucció. En pocs anys, Chicago va ressorgir i va ser triada per a acollir la World Columbian Exposition del 1893 amb vint-i-set milions de visitants.[4]
El 1933 i el 1934 s'hi va organitzar la Fira Mundial de Chicago, coneguda com "Un segle de progrés", amb una societat no lucrativa al gener de 1928. La seva finalitat era celebrar una fira mundial a Chicago el 1933. L'exposició "Un segle de progrés" va ser ideada com un centenari, commemorant així, la ciutat de Chicago i un testimoniatge dels assoliments científics i industrials d'aquest temps. Situada al sud de Navy Pier (Moll De L'Armada), a Chicago, Aquesta exposició, "A century of Progres", tenia 112 hectàrees a la riba del Llac i estava constituïda per dues llacunes artificials i per Notherly Island. La fira es va inaugurar el 27 de maig de 1933 amb l'encesa de llums amb els llamps de l'estavella Arcturus. Els llamps es van concentrar en cèl·lules fotoelèctriques en una sèrie d'observatoris astronòmics i després es van transformar en energia elèctrica que es va transmetre a Chicago. A diferència de qualsevol fira anterior, ‘A Century of Progress' va celebrar el color i l'enllumenat. L'arquitectura de la fira es va veure influïda per la Gran Depressió de l'època. Més que concentrar-se en l'arquitectura, la fira es va centrar en el progrés científic i tecnològic i en els processos de fabricació relacionats amb això. La "A Century of Progress Exposition" va ser un èxit sense precedents i va acollir a més de 48 milions de visitants en els dos anys que va durar. Va oferir un albiri animador en un futur materialitzat per la tecnologia mentre celebrava els assoliments del passat.
En l'actualitat, Chicago és una ciutat dinàmica i culturalment diversa. És un centre internacional per als negocis i els viatges d'oci, degut en part, a l'accessibilitat de la ciutat mitjançant el transport, una pròspera comunitat de negocis i hotels, restaurants, llocs de compres, etc.
Chicago és una ciutat esportiva: té dos equips professionals de beisbol, els Cubs i els White Sox; un equip professional de futbol americà, els Bears; un equip de futbol, els Fire; un equip de basquetbol, els Bulls (equip del famós Michael Jordan), i dos equips professionals d'hoquei sobre gel, els Blakhawks i els Wolves.
Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]
Chicago té vint-i-set ciutats agermanades.[5][6] Molts d'elles, igual que Chicago, són les segones ciutats del seu país, o són la principal ciutat d'un país que ha enviat a molts immigrants a Chicago en els darrers anys.
|
|
Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]
- Al Capone (1899), gàngster dels anys 20 i 30.
- Gloria Swanson (1899), actriu de cinema mut dels anys 20 i 30.
- Walt Disney (1901), productor, director i guionista, fundador de The Walt Disney Company.
- Betty Ford (1918), primera dama dels EUA, muller de Gerald Ford.
- Daniel Ellsberg (1931), científic, conegut per revelar els Papers del Pentàgon.
- Kim Novak (1933), actriu, coneguda per la seva interpretació a Vertigen (D'entre els morts).
- Judy Chicago (1939), pintora, escultora, educadora, escriptora i pionera de l’art feminista autora de The Dinner Party.
- Harrison Ford (1942), actor, conegut per papers als films d'Indiana Jones i Star Wars.
- Bobby Fischer (1943), jugador d'escacs, número 1 mundial entre 1971 i 1975.
- Robert Zemeckis (1952), director, productor i guionista
- Dan Castellaneta (1957), actor, conegut per ser la veu de Homer Simpson en la versió original de la sèrie.
- Dwyane Wade (1982), jugador de bàsquet dels Miami Heat.
- Derrick Rose (1988), jugador de bàsquet dels Chicago Bulls.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Chicago». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «NCDC: U.S. Climate Normals». National Oceanic and Atmospheric Administration.
- ↑ «Case Study: Jean Baptiste Point DuSable». The Electronic Encyclopedia of Chicago. Chicago Historical Society. [Consulta: 25 agost 2010].
- ↑ Bertuca, David J.; Hartman, Donald K.; Neumeister, Susan M. The World's Columbian Exposition: A Centennial Bibliographic Guide (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1996, p. xix. ISBN 0313266441.
- ↑ Sister Cities designated by Chicago Sister Cities International Retrieved on May 22, 2007.
- ↑ Sister Cities International.
|
||||||||||||||||||||||||
Coord.: 41° 53′ 0″ N, 87° 39′ 0″ O / 41.88333°N,87.65000°O
|
||||||
