1954
1954 |
|
---|---|
Ans : 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1954 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
America[modificar | modificar la font]
Colómbia[modificar | modificar la font]
Extension dau drech de vòte ai fremas.
Asia[modificar | modificar la font]
Cambòtja[modificar | modificar la font]
Participacion dau govèrn dau rèi Norodom Sihanouk a la conferéncia de Genèva e ai negociacions regardant la fin de la Guèrra d'Indochina. Cambòtja obtenguèt lo retirament dei fòrças francesas e vietnamianas de son territòri e deguèt tanben abandonar lei regions ocupadas dins lei país vesins. Obtenguèt pereu la desmobilizacion ò l'exili dei Khmers issarak. En revènge, de tensions apareguèron ambé lei delegacions comunistas que volián un Cambòtja neutre e demandavan donc egalament la partença dei tropas estatsunidencas estacionadas en Cambòtja. Phnom Penh refusèt aqueu retirament mai acceptèt de pas participar a una aliança militara ni d'autorizar l'installacion permanenta de tropas estrangieras sus lo sieu territòri. Enfin, leis acòrds adoptèron lo principi d'eleccions generalas en 1955.
Paquistan[modificar | modificar la font]
Extension dau drech de vòte ai fremas.
Siria[modificar | modificar la font]
Extension dau drech de vòte ai fremas.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Energia[modificar | modificar la font]
Intrada en servici de la centrala sovietica d'Obninsk (27 de junh), premiera centrala nucleara operacionala dau mond. França e lo Reiaume Unit imitèron lei Sovietics en 1956 e leis Estats Units d'America en 1957.
Informatica[modificar | modificar la font]
Invencion dau lengatge de programacion Fortran per l'informatician estatsunidenc John Backus (1924-2007).
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 18 de febrièr - John Travolta, cantaire e actor american
- 23 de febrièr - Viktor Iushchenko, president d'Ucraïna
- 23 d'abril - Michael Moore, director american de cinèma
- 29 d'abril - Jerry Seinfeld, actor american de comèdias en television
- 1 de mai - Ray Parker Jr., musician american de r&b
- 17 de julhet - Angela Merkel, cancelièra d'Alemanha
- 28 de julhet - Hugo Chávez, president de Veneçuèla
- 1 de setembre - Filip Vujanović, president de Montenegro
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 7 de març - Otto Paul Hermann Diels, quimista alemand, Prèmi Nobel (n.1876)
- 28 d'abril - Léon Jouhaux, sindicalista francés, Prèmi Nobel de la Patz (n.1879)
- 13 de julhet - Frida Kahlo, pintra mexicana (n.1907)
- 24 d'agost - Getúlio Vargas, president de Brasil (n.1882)
- 22 d'octobre - Oswald de Andrade, escrivan e poèta brasilièr (n.1890)
- 3 de novembre - Henri Matisse, pintre francés (n.1869)
- 28 de novembre - Enrico Fermi, fisician italian, Prèmi Nobel (n.1901)
- Pau-Loís Granier, poèta lemosin (n.1879)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Max Born, Walther Bothe
- Prèmi Nobel de Quimia : Linus Carl Pauling
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : John Franklin Enders, Thomas Huckle Weller, Frederick Chapman Robbins
- Prèmi Nobel de Literatura : Ernest Hemingway
- Prèmi Nobel de la Patz : Naut Comissariat de las Nacions Unidas pels Refugiats