25 10
Ol dé 25 de utùer l'è 'l 298 ( 299 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 68 dé a finí l'an.
Ul dí 25 de utùer al è ul dí da pòost 298 ( 299 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 68 dí a finí l'an.
| UTU | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tücc i dí | ||||||
Nom del dé in diferenc dialecc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Aenimenc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
1349 - Llucmajor]] (Mallorca): al sit cognossit daspus alura come es Camp de sa Batalla (Ol camp de la Bataja), la gh'a lögh la batalla de Llucmajor, in che i tröpe del Pere III ol Cerimoniós i trà zò chele de Jaume III de Mallorca; assé ol pröm al incorporarà a la Corona Catalano-Aragonesa ol Regn de Mallorca.
1979 - Catalunya: s'al sélebra ol referéndum in che al resültarà plebissitat ol Statüt d'Autonoméa de Catalunya.
2005 - Barcelona: gh'i detegn l'ex-senadur Lluís Maria Xirinacs acüsat d'apoloséa del teroresm per s'iga declarat "amis d'ETA"; i al liberarà in del zir de du dé (27 10) a causa de la sò avansada edà.
1415 - Azincourt (Pas de Calais, Fransa): Enrich V d'Anglatèra gh'al trà zò i Franses (bataja d'Azincourt, guèra di Cent Agn).
1825 - l'Uruguaj: ol paes al utegn la independensa del Brasil.
1836 - Paris (Fransa): i instala a la place de la Concorde l'obelisch portat del tempi de Karnach de Tebes, osseque del visrei d'Esit, Mehemed Alí, in cambi d'ü rulös d'alabàster.
1837 - Buenos Aires (l'Arzentina): ghe i esegüta pöblegament José Vicente Teinafé, ex-gu·ernadur del Córdoba, sò fradèl Guillermo e ol capità Santos Pérez, consideracc culpàbel del omisside del zeneral Juan Facundo Quiroga, passat ol 16 02 de 1835.
1863 - San Salvador (Ol Salvador): l'esèrsit Guatemalench, daspus ün ases de 25 dé, al conchesta e sachesa la sità.
1868 - Baire (Cuba): i tröpe Spagnöle ghe trà zò i insörc Cubà (combat de Baire, guèra de Cuba).
1905 - l'Impere Röss: i caminot (feroviér) i declara la greva zenerala (Revolüssiú Rössa).
1917 - Irlanda: i eles Eamon de Valera president del Sinn Féin.
1927 - Osseà Atlàntich, apröf Rio de Janeiro (ol Brasil): al afonda ol transatlàntegh italià "Principessa Mafalda" provocant la mort de 314 persone.
1936 - Roma (Itàlia) e Berlin (Zermania): Hitler e Mussolini i proclama l'ass Roma-Berlin.
1949 - Londra (Anglatèra): ol De Havilland Comet, ol pröm aviú a reassiú destinat al trasport de viasadur, al fa ü gul de pröa Londra-Trípoli-Londra in 6 ure e 36 minücc, ol dobe de velossità che i aviú convensionaj.
1951 - la Granda Bretagna: se ghe i sélebra di elessiú legislatíe adagnade per ol Conservative Party of United Kingdom, comandat per Winston Churchill.
1956 - Oslo (Noruesa): ol Comitat Noruesà del Nobel al conferiss ol Premi Nobel de Literadüra a Juan Ramón Jiménez.
1977 - Madrid (Spagna): ol goèrn e i particc parlamentare (con l'aquiessensa di sindicacc, CCOO e UGT) ghe i signa i Pat de la Moncloa per redüí la conflitività laburala, mejorá l'economéa e consolidá la democràssia || Maynard (Massachusetts, SÜA): la Digital Equipment Corporation la presenta la compütadura VAX.
1979 - ol Paes Basch: s'al sélebra ol referéndum in che al resültarà plebiscitat ol statüt d'Autonoméa del Paes Basch de 1979.
1983 - ísola de Granada: i Stacc Ünicc i invadiss l'ísola.
1984 - Itaipú (frontera intra ol Brasil e ol Paraguaj): ol ditadur del Brasil, João Baptista Figueiredo, e chel del Paraguaj, Alfredo Stroessner i inaügüra la sentrala idroelétrica plö podenta del mont.
1985 - l'Arzentina: ol president Raúl Alfonsín al decreta ol stat de ases dürat 60 dé per söperá i intenc colpis·c.
1993 - ol Canadà: se ghe i sélebra elessiú legislatíe adagnade per masöransa assolüda ol Partit Liberal, comandat per Jean Chrétien, ch'al desplassarà del pudér ol Partit Conservador || Washington (SÜA): Jerry Hall e Robert Stilmann, sercadur de la George Washington University, i fà pöbligh ch'i è riessicc a cloná di embriú ümà.
1994 - la Sità del Vaticà (Roma): la Santa Sé la nönsia ol stabiliment de relassiú ofissiale con l'OLP, sensa caràter pienament diplomàtegh || Tegucigalpa (Hondures): i presidenc sentroAmericà e ol pröm miníster de Belize, gh'i apröa öna declarassiú sura la pas e ol desvolupament a la resú.
1997 - ol Congo-Brazzaville: per órden del Tribunal Söprem al restabeliss, e invest Denis Sassou Nguesso president del paes.
2001 - Seattle (stat de Washington, SÜA): Microsoft la lansa al mercat ol Windows XP.
2003 - Heathrow (Londra, Anglatèra): prossedenc de Nöa York gh'i ría i tri darér aviú Concorde in servisse de British Airways; ol 30 05 del istess an i ía desmetit de gulá chij d'Air France.
2005 - l'Iraq: sensa at violenc e con fiss partissipassiú, s'al sélebra ol referéndum in che la resültarà apröada la nöa Costitüssiú del paes, malgrat ol vot negatif de la masöransa di sünnicc.
Nassimenc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
1806 - Bayreuth (Baviera, Zermania): Johann Kaspar Schmidt cognossit come Max Stirner, filòsof Todèsch (m. 1856).
1825 - Viena (Àustria): Johann Strauss II, compositur Austríach (m. 1899).
1838 - Paris (Fransa): Alexandre César Léopold Bizet cognossit come George Bizet, compositur Franses (m. 1875).
1881 - Màlaga (Andalusia, Spagna): Pablo Ruiz Picasso, cognossit come Pablo Picasso, pitur Spagnöl (m. 1973).
Necrolòse[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
1349 - Llucmajor (Mallorca): Jaume III de Mallorca, a la bataja de Llucmajor (n. 1315).
1920 - Brixton (Lambeth, Londra, Anglatèra): Terence MacSwiney, patriota Irlandes, daspus de 73 dé de greva de fam in protesta per ol sò imprisonamet per i autorità Britàneghe (n. 1879).
Feste[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
