1793
1793 |
|
---|---|
Ans : 1790 1791 1792 1793 1794 1795 1796 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Cronologia mensuala:
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec
Cronologias tematicas:
Literatura - Musica - Sciéncia - Espòrt
Aquesta pagina concernís l'an 1793 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Perseguida de la guèrra còntra leis estats còntra-revolucionaris que s'organizèron au sen de la Premiera Coalicion per luchar còntra la Revolucion Francesa. Atacada per la màger part d'Euròpa (Anglatèrra, Russia, Sardenha, Espanha, Nàpols, Prússia, Àustria e lo Sant Empèri, lei doas Èssa, Baden, Toscana e Hannover), la França Revolucionària votèt unei mesuras d'urgéncia.
La principala foguèt la Levada en massa de totei leis òmes capables de portar leis armas (23 de febrier). Aquò entraïnèt un maucontentament important entre lei païsans e de trèbols aguèron luòc en Rouen, Amiens e Montargis. La Convencion capitèt de lei reprimir. En revènge, la natura e l'amplor dei trèbols en Vendèa foguèron fòrça diferents e la repression mau capitèt entraïnant lo començament de la saunósa Guèrra de Vendèa lei 13 e 14 de març. Pasmens, a partir dau 23 d'aost, la Levada en massa s'organizèt a cha pauc e permetèt d'aumentar rapidament leis efectius militars francés de 200 000 soudats en febrier a 804 000 en decembre. Gràcias a aquela mobilizacion, França, batuda a Neerwinden (18 de març), capitèt d'arrestar l'invasion de son territòri a Hondschoote (6-8 de setembre). Puei, poguèt atacar a son torn leis armadas coalizadas e ganhèt lei batalhas de Wattignies (16 d'octòbre) e de Wissemborg (26 de decembre). Aquò permetèt de desgatjar la frontiera nòrd e de liberar la totalitat dau territòri.
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]
Perseguida dei trèbols intèrns liats a l'afondrament dau poder imperiau en 1768-1769. Après lei cambiaments successius d'alianças de l'annada precedenta e la liberacion de l'ancian negus Tekle Giyorgis Ièr, divèrsei combats aguèron luòc dins lo país. En particular, lo dejazmach WOlde Gabriel, teoricament partisan de Tekle Giyorgis Ièr, capitèt de conquistar Gondar. I adoptèt una tiera de mesuras en favor de sa familha mai deguèt finalament abandonar la vila sota la pression dei fòrças dau balambaras Asserat.