1915
1915 |
|
---|---|
Ans : 1912 1913 1914 1915 1916 1917 1918 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1915 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala dins lo nòrd-èst de França, en Mediterranèa e en Africa. Sus lo frònt de l'Oèst qu'èra lo teatre principau dei combats mobilizant l'armada francesa, lo conflicte s'encalèt en causa de la gròssa concentracion d'artilhariá e de la bastida de linhas defensivas multiplas e ben defendudas. Dins aquel encastre, d'armas novèlas se desvolopèron (aviacion, gas de combat... etc.) mai donèron encara ges de resultat. Pasmens, doas offensivas majoras foguèron organizadas en Artés (mai-junh e setembre-octòbre) e en Champanha (setembre-octòbre) que mau capitèron de rompre lo frònt en despiech de quauqueis avançadas. Lei pèrdas foguèron importantas tant per leis Alemands que per lei Francés.
En Mediterranèa, l'armada e la flòta francesas participèron a la retirada de l'armada de Serbia après l'invasion dau país atacat per Bulgaria e a l'ataca aliada còntra l'Estrech dei Dardanèls. Aquela ataca mobilizèt de mejans fòrça importants per conquistar leis Estrechs e durbir per fòrça un via d'avitalhament en direccion de l'Empèri Rus. Pasmens, se turtèt a de defensas turcas solidas. La fòrça d'invasion foguèt blocada lòng dau litorau e l'artilhariá otomana li infliguguèt de pèrdas importantas. Plusors naviris foguèron tanben destruchs per de minas turcas en assaiant de passar l'Estrech.
Enfin, en Africa, lei tropas colonialas francesas conquistèron aisament la colonia alemanda de Tògo que sei tropas èran tròp feblas per resistir a un assaut generau.
Euròpa[modificar | modificar la font]
Alemanha[modificar | modificar la font]
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala sus lei frònts occidentau, orientau e balcanic ò sus lei mars. D'un biais generau, se debanèron a l'avantatge dei fòrças alemandas :
- còntra França, l'Estat Major chausiguèt d'adoptar una estrategia defensiva e d'arrestar leis ofensivas majoras organizadas per lei Francés en Artés (mai-junh e setembre-octòbre) e en Champanha (setembre-octòbre). Per desorganizar lei Britanics, leis Alemands ataquèron tanben dins la region d'Ypres (22 d'abriu - 25 de mai) ont utilizèron d'obús quimics que son usatge anava se generalizar dins lei dos camps. Dins aquò, lei Britanics, que venián pus nombrós sus lo teatre francés, organizèron una ofensiva dins la region de Loos (25 de setembre - 14 d'octòbre) mai foguèron blocats.
- còntra Russia, una premiera ofensiva dins la region de Gorlice e de Tarnów (mai-junh) permetèt ais armadas alemandas e austrians d'avançar de 150 km entraïnant la pèrda de 240 000 soudats rus còntra solament 90 000 dins lo camp austroalemand. Puei, en julhet, d'ofensivas sus lei sectors nòrd e sud dau frònt i entraïnèron l'afondrament dei linhas russas que son centre foguèt menaçat d'enceuclament. En causa d'aquela menaça, l'Estat Major rus ordonèt la retirada generala de sei fòrças de Polonha que foguèt totalament abandonat entre julhet e setembre. Au mens un milion de soudats foguèron perduts dins l'operacion mai l'armada russa capitèt de se restablir sus una linha Riga–Jakobstadt–Dünaburg–Baranovichi–Pinsk–Dubno–Ternopil e d'i arrestar leis ofensivas alemandas suplementàrias en octòbre (ofensiva de Sventiany). En revènge, lei garnisons laissadas dins lei fortalesas polonesas per l'Estat Major foguèron aisament reduchas.
- còntra Serbia, de fòrças alemandas participèron victoriosament a l'invasion dau país en novembre e decembre.
- còntra lei flòtas britanica e russa, la marina alemanda chausiguèt una estrategia basada sus d'atacas limitadas, de bombardament costiers e la fugida dins lo cas de rescòntre còntra de fòrças anglesas tròp importantas. Pasmens, lo 24 de genier (batalha de Dogger Bank) e lo 2 de julhet (batalha de l'illa de Gotland), d'escadras alemandas poguèron pas defugir e subiguèron de pèrdas.
Àustria-Ongria[modificar | modificar la font]
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala sus lo frònt de l'Èst còntra Russia, sus lo frònt balcanic còntra Serbia e, a partir dau 23 de mai, sus lo frònt deis Aups còntra Itàlia. D'un biais generau, l'annada foguèt fòrça favorabla ais armadas austrianas e ongresas en despiech de l'obligacion per Viena de plaçar totei sei fòrças sota l'autoritat de l'Estat Major alemand après sei desfachas catastroficas de l'annada precedenta :
- còntra Russia, l'armada austriana participèt ais ofensivas alemandas que manquèron d'enceuclar lei fòrças russas de Polonha e entraïnèron una retirada fòrça malaisada per l'armada russa que perdèt mai d'un milion d'òmes dins lo corrent de l'annada. Aquò permetèt de reconquistar totei lei territòris austrians e ongrés ocupats per lei Rus en 1914.
- còntra Serbia, l'arribada de renfòrç alemands e la declaracion de guèrra bulgara lo 6 de setembre placèt l'armada sèrba en dificultat e entraïnèt son afondrament dins lo corrent de novembre. Lo país perdiguèt de desenaus de milièrs de soudats e d'abitants maugrat l'evacuacion d'un còrs important de subrevivents per lei Francés. En mai d'aquò, l'afondrament de Serbia permetèt ais Austrians d'ocupar Albania e Montenegro en 1915 e au començament de 1916.
- còntra Itàlia, de fòrças limitadas foguèron sufisentas per blocar leis atacas italianas. De mai, aprofichant lo relèu deis Aups a la frontiera entre Àustria e Itàlia, lei tropas austrianas infligiguèron de pèrdas importants ais Italians.
Belgica[modificar | modificar la font]
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala. Après la pèrda de la quasi totalitat de son territòri, l'armada belga s'èra retirada au sud-oèst de Belgica e au nòrd de França. I demorèt tota l'annada e, en particular, participèt a la segonda batalha d'Ypres (22 d'abriu - 25 de mai) que mobilizèt de mejans importants mai donèt ges de resultat.
Itàlia[modificar | modificar la font]
Après divèrsei negociacions ambé lei dos camps participant a la Premiera Guèrra Mondiala, lo govèrn italian chausiguèt finalament d'intrar en guèrra ambé l'Entenduda qu'aviá acceptar totei lei revendicacions territòrialas italianas. Aquò foguèt signat lo 26 d'abriu (Pacte de Londres) e Itàlia declarèt oficialament la guèrra a Àustria-Ongria lo 23 de mai.
Après una mobilizacion rapida, l'armada italiana ataquèt lòng de la frontiera entre Itàlia e Àustria. Pasmens, en despiech de sa superioritat numerica, se turtèt a de linhas defensivas poderosas ben installadas dins leis Aups. Ansin, quatre ofensivas majoras foguèron aisament arrestadas dins la region d'Isonzo (23 de junh - 7 de julhet, 18 de julhet - 3 d'aost, 18 d'octòbre - 4 de novembe e 10 de novembre - 4 de decembre). Un quart dei soudats italians mobilizats au començament de la guèrra i foguèron perduts sensa resultat (60 000 mòrts e 150 000 bleçats).
Empèri Otoman[modificar | modificar la font]
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala ambé de resultats mitigats. A partir d'abriu, l'armada otomana deguèt defendre la region deis Estrechs còntra una ofensiva francobritanica. Gràcias a una gròssa concentracion d'artilhariá e de tropas ben equipadas, capitèt de blocar l'invasion lòng dau litorau dei Dardanèls e d'infligir de pèrdas duras ais Aliats. Plusors naviris aliats foguèron pereu destruchs gràcias a de minas marinas plaçadas dins leis Estrechs.
En revènge, en Caucàs, lei Rus se renforcèron après la revirada totala de l'ofensiva turca acomençada lo 22 de decembre de 1914 que s'acabèt lo 17 de genier. Lei soudats rus avián un equipament adaptat ai condicions ivernencas de la region e la pression aliada sus lei Dardanèls empachèt lo mandadís de renfòrç importants vèrs l'èst. Ansin, dins lo corrent de l'annada, l'armada russa avancèt a cha pauc vèrs lo lac de Van ajudada per la resisténcia armeni. D'efèct, après la desfacha de decembre-genier, lei generaus otomans acusèron leis Armenis de sostenir l'armada russa entraïnant l'acomençament dau genocidi d'aquelei populacions. Causèt tanben l'aparicion de guerilhas armenis qu'ajudèron lei soudats rus e assaièron de protegir lei vilas d'Armenia deis atacas turcas.
Enfin, en Orient Mejan e en Mesopotamia, de combats opausèron l'armada otomana ai fòrças britanicas. En Orient Mejan, lei fòrças otomans assaièron sensa succès de conquistar Egipte e en Iraq, foguèron obligats de se defendre còntra una tropa britanica que desbarquèt dins lo Golf Persic e assaièt d'avançar lòng d'Eufrates e de Tigre.
Montenegro[modificar | modificar la font]
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala. Montenegro contunièt d'ajudar Serbia mai deguèt retirar sei tropas sus lo sieu territòri après l'afondrament de Serbia en novembre-decembre. I preparèt sa defensa còntra l'ataca austriana en preparacion e permetèt ai subrevivents de l'armada sèrba de passar sus son territòri en direccion de la Mar Adriatica per s'escapar gràcias a una flòta francesa.
Reiaume Unit[modificar | modificar la font]
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala sus lei frònts francés, mediterranèu, orientau e sus lei mars e perseguida de la mobilizacion de l'armada terrèstra britanica que seis efectius acomencèron de venir importants, en partida gràcias ai tropas dei dominions e dei colonias, per participar d'un biais vertadier ais operacions :
- en França, lei Britanics deguèron premier faciar una ofensiva alemanda dins la region d'Ypres (22 d'abriu - 25 de mai) destinadas a desorganizar lei divisions novèlas mandadas sus lo frònt de l'Oèst. Aquò mau capitèt en despiech de l'utilizacion d'armas quimicas per leis Alemands. Puei, après l'estiu, lei Britanics sostenguèron lei grandeis ofensivas francesas amb una ataca dins la region de Loos (25 de setembre - 14 d'octòbre) que mau capitèt totalament. L'armada britanica i perdiguèt aperaquí 60 000 òmes còntra mens de la mitat per leis Alemands.
- en Mediterranèa, Londres decidèt de forçar leis Estrechs per eliminar l'Empèri Otoman de la guèrra e durbir una linha d'avitalhament vèrs Russia qu'èra en dificultat sus lo frònt de l'Èst. Mobilizèt donc de fòrças importantas, amb una participacion majora d'Austràlia e de Nòva Zelanda, que foguèron desbarcadas dins la region dei Dardanèls lo 25 d'abriu. Pasmens, s'i turtèron a de defensas ben organizadas e sostengudas per una artilhariá nombrosas que bloquèt totalament l'ofensiva. En mai d'aquò, la flòta britanica perdiguèt mai d'un naviri en assaiant de passar l'Estrech dins una ataca comuna ambé lei Francés.
- en Orient Mejan, lei Britanics deguèron protegir Egipte còntra una ofensiva turca e ataquèron en Mesopotamia a partir dau sud d'Iraq. I conquistèron Kut entraïnant una retirada turca sus Ctesifont.
- sus lei mars, lei naviris britanics capitèron d'infligir de pèrdas a la flòta alemanda a la batalha de Dogger Bank (24 de genier) e un sosmarin aprofichèt lo caòs de la retirada alemanda après la batalha de l'illa de Gotland (2 de julhet còntra la flòta russa) per eliminar un crosaire cuirassat enemic.
Russia[modificar | modificar la font]
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala ambé de combats acarnats sus lo frònt de l'Èst e sus lo frònt de Caucàs que se debanèron globalament a l'avantatge deis Empèris Centraus qu'infligiguèron de pèrdas importantas a l'armada russa. D'efèct, Alemanha e Àustria-Ongria decidèron de concentrar sei fòrças còntra Russia per assaiar de l'eliminar de la guèrra. Una premiera ofensiva dins la region de Gorlice e de Tarnów (mai-junh) permetèt ais armadas alemandas e austrians d'avançar de 150 km entraïnant la pèrda de 240 000 soudats rus còntra solament 90 000 dins lo camp austroalemand. Puei, en julhet, d'ofensivas sus lei sectors nòrd e sud dau frònt i entraïnèron l'afondrament dei linhas russas que son centre foguèt menaçat d'enceuclament. En causa d'aquela menaça, l'Estat Major rus ordonèt la retirada generala de sei fòrças de Polonha que foguèt totalament abandonat entre julhet e setembre. Au mens un milion de soudats foguèron perduts dins l'operacion mai l'armada russa capitèt de se restablir sus una linha Riga–Jakobstadt–Dünaburg–Baranovichi–Pinsk–Dubno–Ternopil e d'i arrestar leis ofensivas alemandas suplementàrias en octòbre (ofensiva de Sventiany). Quatre milions d'abitants s'enfugiguèron dei regions perdudas en direccion de Russia. Pasmens, l'acuèlh d'aquelei refugiats foguèt fòrça malaisat per la logistica febla de l'Empèri Rus.
En Caucàs, en revènge, lei tropas russas aprofichèron la manca d'equipaments adaptats dei soudats otomans per avançar vèrs lo sud onte menacèron la region dau Lac de Van. I recebèron lo sostèn d'insureccions armenis favorizada per la repression turca acomençada après lei desfachas otomanas de 1914-1915.
Enfin, en Mar Baltica, un rescòntra entre naviris rus e alemands dins la region de l'illa de Gotland s'acabèt a l'avantatge de la flòta russa que capitèt de destrurre ò d'endomatjar plusors naviris alemands.
Serbia[modificar | modificar la font]
Après sei victòrias saunosas de l'annada precedenta qu'avián entraïnat dei pèrdas importantas au sen de l'armada professionala sèrba, lo comandament sèrbe foguèt obligat de chausir una estrategia defensiva. Aquò foguèt gaire contestat per l'armada austriana qu'aviá tanben subit de pèrdas duras en 1914. Pasmens, après lo 6 de setembre e la declaracion de guèrra de Bulgaria, la posicion sèrba èra impossible de tenir e sei defensas s'afondrèron en novembre. Per defugir l'enceuclament totau, lo país foguèt obligat de sacrificar de milièrs d'òmes. Lo rèsta se retirèt dins de condicions fòrça malaisadas en direccion dau sud e dau sud-oèst per intrar en Montenegro e en Albania avans d'agantar lo litorau ont una flòta francesa organizèt l'evacuacion dei subrevivents vèrs l'illa de Corfú. Aperaquí 650 000 Sèrbes moriguèron durant l'invasion dau país mai plusors desenaus de milièrs de soudats e lo rèi Pèire Ièr capitèron de s'escapar. Après una reorganizacion en Corfú, foguèron integrats au sen de l'armada d'Orient e participèron ai combats dins lei Balcans fins a 1918.
America[modificar | modificar la font]
Mexic[modificar | modificar la font]
Perseguida de la guèrra civila saunosa dicha Revolucion Mexicana (1910-1920). En abriu de 1915, Obregón capitèt de desfaire Villa e Zapata perdiguèt definitivament lo contraròtle de Mexico. Après aquelei victòrias, lo govèrn de Carranza foguèt finalament reconegut per leis Estats Units dins lo corrent de setembre. Aquò permetèt pauc a pauc d'estabilizar la situacion politica dau país mai de combats importants contunièron fins a 1919-1920.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Dins l'encastre de la Premiera Guèrra Mondiala e de la recèrca d'armaments novèus, de progrès importants foguèron realizats dins lo corrent de l'annada :
- premiera utilizacion d'un gas de combat per leis Alemands sus lei frònts rus (31 de genier, mai lo freg empachèt leis obús quimics de foncionar) e occidentau (22 d'abriu). Aquò èra totalament defendut per divèrsei tractats internacionaus. Pasmens, en fàcia dau blocatge de la situacion militara e de l'eficacitat de l'arma quimica, l'utilizacion de gas se generalizèt, especialament dins leis armadas francesa e alemanda.
Fisica[modificar | modificar la font]
Publicacion per Albert Einstein de la relativitat generala. I prepausèt d'interpretar la fòrça de gravitat coma la manifestacion de la corbura de l'espaci-temps. Fòrça contestada, aquela teoria marquèt una etapa importanta de l'istòria de la fisica e remplacèt la mecanica classica coma otís de referéncia per descriure lei movements dei sistèmas de talha granda.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 20 de genièr - Ghulam Ishaq Khan, president de Paquistan (m. 2006)
- 23 de genièr - William Arthur Lewis, economista de Santa Lucia, Prèmi Nobel (m. 1991)
- 5 de febrièr - Robert Hofstadter, fisician american, Prèmi Nobel (m. 1990)
- 18 de febrièr - Adolph Marx, avesque catolic
- 27 de febrièr - Olavi Virta, cantaire e actor finlandés (m. 1972)
- 28 de febrièr - Peter Medawar, scientific britanic, Prèmi Nobel en fisiologia o medecina (m. 1987)
- 7 de març - Jacques Chaban-Delmas, primièr ministre de França (m. 2000)
- 20 de març - Rudolf Kirchschläger, president d'Àustria (m. 2000)
- 3 d'abril - Piet de Jong, primièr ministre dels Païses Basses
- 3 d'abril - Per Borten, primièr ministre de Norvègia (m. 2005)
- 4 d'abril - Muddy Waters, musician american (m. 1983)
- 18 d'abril - Edmond Leburton, primièr ministre de Belgica (m. 1997)
- 6 de mai - Orson Welles, actor, realizator de cinema e teatre american (m. 1985)
- 9 de mai - Les Paul, guitarrista american (m. 2009)
- 15 de mai - Paul Samuelson, economista american, Prèmi Nobel (m. 2009)
- 16 de mai - Mario Monicelli, realizator italian (m. 2010)
- 19 de mai - Pol Pot, cap del Khmer Roge de Cambòtja (m. 1998)
- 10 de junh - Saul Bellow, escrivan canadian, Prèmi Nobel (m. 2005)
- 15 de junh - Thomas Huckle Weller, biologista american, Prèmi Nobel (m. 2008)
- 16 de junh - Mariano Rumor, president del conselh de ministres (primièr ministre) d'Itàlia (m. 1990)
- 17 de junh - Mario Echandi Jiménez, president de Còsta Rica (m. 2011)
- 13 de julhet - Kaoru Ishikawa, quimista japonés (m. 1989)
- 15 de julhet - Lance Tingay, jornalista esportiu anglés (m. 1990)
- 18 d'agost - Joseph Arthur Ankrah, president de Ghana (m. 1992)
- 27 d'agost - Norman Foster Ramsey, Jr., fisician american, Prèmi Nobel (m. 2011)
- 11 de setembre - Raúl Alberto Lastiri, president d'Argentina (m. 1978)
- 13 de setembre - Balthazar Johannes Vorster, president e primièr ministre d'Africa del Sud (m. 1983)
- 19 de setembre - Jóhann Hafstein, primièr ministre d'Islàndia (m. 1980)
- 23 de setembre - Clifford Shull, Fisician american, Prèmi Nobel (m. 2001)
- 1 d'octobre - Jerome Bruner, psicològ american
- 17 d'octobre - Arthur Miller, escrivan american (m. 2005)
- 4 de novembre - Alistair Cameron Crombie, istorian australian (m. 1996)
- 12 de novembre - Roland Barthes, escrivan francés (m. 1980)
- 19 de novembre - Earl Wilbur Sutherland Jr., mètge american, Prèmi Nobel (m. 1974)
- 25 de novembre - Augusto Pinochet, dictator de Chile (m. 2006)
- 30 de novembre - Henry Taube, quimista canadian-american, Prèmi Nobel (m. 2005)
- 7 de decembre - Eli Wallach, actor american (m. 2014)
- 12 de decembre - Frank Sinatra, cantaire, actor e realizator american (m. 1998)
- 19 de decembre - Édith Piaf, cantaira francesa (m. 1963)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 17 de febrièr - Joan Baptista Begaria, poèta gascon (n. 1892)
- 24 de març - Karol Olszewski, matematician, quimista e fisician polonés (n. 1846)
- 30 d'abril - Jakob Stilling, oftalmologista alemand (n. 1842)
- 2 de julhet - Porfirio Díaz, president de Mexic (n. 1830)
- 22 de julhet - Sandford Fleming, engenhaire e inventor canadian originari d'Escòcia (n. 1827)
- 20 d'agost - Paul Ehrlich, scientific alemand, Prèmi Nobel en fisiologia o medecina (n. 1854)
- 30 d'agost - Antonio Flores Jijón, president di'Eqüator (n. 1833)
- 4 d'octobre - Karl Albert Staaff, primièr ministre de Suècia (n. 1860)
- 30 d'octobre - Charles Tupper, primièr ministre de Canadà (n. 1821)
- 19 de decembre - Alois Alzheimer, mètge alemand (n. 1864)
- Antòni Ros, escrivan occitan (n. 1842)